ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo
http://ariadnareixach.blogspot.com.es/
Xarxes d’àrea local:
- Xarxa: Conjunt d’ordinadors interconnectat entre sí per tal de compartir
recursos (informació, impressores, etc). Les persones que utilitzen aquesta
xarxa es diuen usuaris.
Per crear una xarxa necessitem:
- Maquinari: cable, adaptadors, mòdems, hubs...
- Programari: Protocols de comunicació i programes varis.
Avantatges:
- Tenir un gran disc dur on podem desar les nostres coses.
- Compartir carpetes. Des de qualsevol ordinador puc accedir a una carpeta que
està en un ordinador que tothom pot veure.
- Accés a internet amb un router o un mòdem comú.
- Compartir impressores.
- Compartir informació referent a les bases de dades.
- Concentrar dades i ordenar-les en una xarxa per usos.
- Controlar l’accés a aquests recursos.
Tipus de xarxes:
Tipus de xarxa segons el seu abast:
LAN (Locat Area Network): L’abast és d’un edifici.
MAN:(Metropolitan Area Network): L’abast és d’una ciutat, poble o àrea
metropolitana.
-
WAN (Wide Area Network): L’abast és el món.
-
Tipus de xarxa segons la seva topologia:
- Topologia en Anell: Obsolet. Els token d’informació passava per cada ordinador
fins arribar al ordinador final. Si un dels ordinadors estava apagat la informació
no passava.
- Topologia en Bus: Es fàcil treure i posar-hi un ordinador. És fàcil de modificar.
- Topologia en Estrella: Connectes tots els ordinadors en un hub.
- Topologia en Arbre: Són varies de estrella connectades.
- Topologia Cel·lular: Xarxes sense fils.
Construcció i planificació d’una xarxa:
Necessitem els terminals (ordinadors), els cables de connexió i per cada terminal que
es vulgui connectar necessitarem un adaptador (targeta de xarxa). Quan la xarxa va
essent és ran necessitarem un hub o un switch.
Els cables de connexió de xarxa:
Em de tenir en compte uns valors:
- Material construcció i fabricació.
- Velocitat de transmissió assolible (Bps)
- Fiabilitat del soroll i interferències.
Coaxial: Per fer xarxes en forma de bus. Hi ha un connector en
forma de T que serveix per connectar el Coaxial a la targeta de
xarxa.
Fibra Òptica: Cable construït amb dues capes de polímer
plàstic d’extremada transparència que transmet la
informació en forma de llum. Es car i només l’utilitzen grans
companyies o en grans distàncies.
Parell trenat: És un cable de coure (electricitat). Esta forat per 4 parells trenats que li
dona immunitat enfront al soroll.
Dos tipus:
- STP: aïllant addicional
- UTP: No te l’aïllant addicional.
Hi ha diferents categories segons la velocitat.
El seu connector es l’RJ45.
Per connectar el connector Rj45 al cable parell trenat es necessita una crimpadora.
Wifi: Connexió sense fils.
- Bluetooth: De curt abast, poca velocitat i olt estàndard. Per descarregar de
manera fàcil musica, fotos d’un mòbil a l’ordinador.
- Infrarojos: Tecnologia semblant al comandament a distància, de curt abast,
poca velocitat de transmissió i poc fiable. Sensible als obstacles físics.
- WLAN: Tecnologia específica per ordinadors que pot assolir fins 56Mbps. Abast
fins a 100m en espais tancats però depenen dels obstacles (reixes metàl·lics
sobretot).
Els adaptadors de xarxa:
Són els elements que fan possible l’accés a la xarxa, dialoguen amb els altres terminals
per enviar la informació. El protocol Ethernet es el llenguatge que fan servir els
ordinadors per comunicar-se. Aquest protocol Ethernet s’encarrega d’enviar 1 i 0 en
forma d’ona que l’altre adaptador entendrà i sabrà interpretar.
Classificació:
- Integrada a la placa base: Utilitzades per portàtils.
- PCI: són antics però molt freqüents. Necessiten un slot PCI.
- PCMCIA: Utilitzat en portàtils antics.
- USB: Donen connexió a internet sense fils connectant-lo a l’ordinador per el
port USB. També poden donar bluetooth, telefonia, etc.
Mòduls de connexió: spybot ADware
Gestionen la informació.
Hub o concentrador: S’encarrega d’enviar
els paquets d’informació que li arriben a
totes les connexions.
Fotografia 1
Switch: Fa igual que el hub però mira si els
paquets corresponen a algun terminal
connectat aquella xarxa. Si no en correspon
el rebutja. Fotografia 2
Router: Comunica una xarxa amb una altra
xarxa. Filtra la informació depenen d’on ve i
de quin tipus d’informació sigui. Regula les
xarxes amb les que podem connectar.
També pot fer de hub o switch. Es poden
configurar com a Firewall per protegir la
nostra xarxa de malware.
Fotografia 3
Gateway: És com un router però pot
connectar dues xarxes que no tenen el
mateix protocol.
Fotografia 4
Access Point: És un hub amb xarxes
inalàbriques i permet passar la informació
de una xarxa de cables a sense fils i al
rebés.
Fotografia 5
Servidor d’impressió: Permet connectar
una impressora a una xarxa sense fils. De
manera que podem imprimir des de
qualsevol equip a la impressora, que té
un receptor inalàmbric per rebre la
informació a imprimir.
Fotografia 6
Repetidor de Senyal: Com que les xarxes
inalàbriques tenen un senyal molt curt,
aquests repetidor agafa la senyal i la
torna a amplificar.
Fotografia 7
Configuració d’una xarxa (TCP/IP)
1ª capa (Física): S’encarrega de detalls com el tipus de cables, com ha de ser el senyal
que s’hi transmet i amb quina freqüència, com es codifiquen els bits i es transformen
en electricitat,…Coaxial, Fibra òptica, etc.
2a capa (Enllaç): Com la informació es bolca a la xarxa i com arriba en els altres.
S’encarrega de regular el procés pel que un ordinador pot transmetre informació al
BUS i és escoltat pels seus companys de xarxa (xarxes locals). Hub, Switch, etc.
3a capa (Xarxa): S’encarrega de que les dades trobin el camí per arribar a una altre
xarxa. Això passa quan ens connectem a internet. Aquesta capa assegura que les dades
trobin el camí a través de les diferents xarxes per les que passen. IP: Internet Protocol.
4a capa (transport): Rep les dades de les aplicacions que està utilitzant l’usuari, les
fragmenta, les posa en ordre i assegura el seu enviament. Al destí, en arribar aquesta
informació al final del seu trajecte, per tal de composar el missatge original
correctament fa el procés invers, evitant la pèrdua de paquets, o si s’han perdut
ordenant el seu reenviament. TCP: Transport Control Protocol.
5a capa: Representa tots els programes que processen dades a treves de la xarxa i les
codifiquen perquè les puguem entendre. Programes com Google Chrome, FireFox, etc.
Fotografia 8
TELNET: permet la connexió remota al nostre ordinador des de una altre ordinador, i
per poder veure què té, com està configurat, instal·lar coses, esborrar coses...
Cada capa necessita una certa informació addicional per a poder complir amb la seva
tasca. Aquesta informació es troba a l’encapçalament (header) de cada paquet. Cada
capa afegeix un petit bloc de dades (capçalera de protocol) al paquet, que queda
encapsulat com una matrioshka.
L’adreça MAC: És un nombre de 48 bits que actua com a matricula identificativa del
dispositiu. Es troba en les targetes de Ethernet. Aquesta adreça ve predeterminat de
fàbrica. Nomes serveix per la nostre xarxa LAN. Per internet hi ha la adreça IP.
Adreca IP: Serveix per identificar cada ordinador dins i fora de la xarxa i poder enviar
informació necessito un nombre que l’identifiqui internacionalment.
Té dues parts:
- Ladreça de xarxa: Tres primers números que Identifiquen la xarxa local.
- L’adreça de màquina: Resta de números que diferencien cada dispositiu.
L’adreça IP esta formada per 4 números de 3 xifres que van del 0 al 255.
Transmissió d’informació a través del protocol
TCP/IP:
1. EL missatge inicial es fragmenta en paquets amb la seva capçalera on hi ha
l’adreça origen i l’adreça destí, i l’ordre que ocupa en la transmissió.
2. La informació en paquets arriba de l’origen al destí pel camí és ràpid, podent
anar inclús per camins que no són sempre els mateixos.
3. Els paquets arrien al destí on són recol·lectats, comprovats i posat en l’ordre
que toca.
4. El missatge es reconstrueix al destí.
Internet es tan gran que tots no ens podem connectar amb una IP diferent. Així que
tots els ordinadors d’una mateixa xarxa utilitzen la mateixa mascara de xarxa. Primer
s’identifica la mascara de xarxa i després s’identifica cada dispositiu amb el seu IP.
Servidor DNS: Es el traductor dels IP en noms de les pàgines web.
- Dinàmica: Cada cop que et connectes tens un nou IP.
- Estàtica: Sempre tens el mateix IP.
Comprovació d’una estació:
Per comprovar l’estat de la connexió i la màquina.
Pings: Per veure si una web esta activa o no.
Tracert: És com un ping però t’indica per on passa i els salts que ha fet.
Ipconfig: Per veure el teu IP, la màscara de subred, etc.
El blog, apunts

More Related Content

El blog, apunts

  • 1. http://ariadnareixach.blogspot.com.es/ Xarxes d’àrea local: - Xarxa: Conjunt d’ordinadors interconnectat entre sí per tal de compartir recursos (informació, impressores, etc). Les persones que utilitzen aquesta xarxa es diuen usuaris. Per crear una xarxa necessitem: - Maquinari: cable, adaptadors, mòdems, hubs... - Programari: Protocols de comunicació i programes varis. Avantatges: - Tenir un gran disc dur on podem desar les nostres coses. - Compartir carpetes. Des de qualsevol ordinador puc accedir a una carpeta que està en un ordinador que tothom pot veure. - Accés a internet amb un router o un mòdem comú. - Compartir impressores. - Compartir informació referent a les bases de dades. - Concentrar dades i ordenar-les en una xarxa per usos. - Controlar l’accés a aquests recursos. Tipus de xarxes: Tipus de xarxa segons el seu abast: LAN (Locat Area Network): L’abast és d’un edifici.
  • 2. MAN:(Metropolitan Area Network): L’abast és d’una ciutat, poble o àrea metropolitana. - WAN (Wide Area Network): L’abast és el món.
  • 3. - Tipus de xarxa segons la seva topologia: - Topologia en Anell: Obsolet. Els token d’informació passava per cada ordinador fins arribar al ordinador final. Si un dels ordinadors estava apagat la informació no passava.
  • 4. - Topologia en Bus: Es fàcil treure i posar-hi un ordinador. És fàcil de modificar. - Topologia en Estrella: Connectes tots els ordinadors en un hub. - Topologia en Arbre: Són varies de estrella connectades.
  • 5. - Topologia Cel·lular: Xarxes sense fils. Construcció i planificació d’una xarxa: Necessitem els terminals (ordinadors), els cables de connexió i per cada terminal que es vulgui connectar necessitarem un adaptador (targeta de xarxa). Quan la xarxa va essent és ran necessitarem un hub o un switch. Els cables de connexió de xarxa:
  • 6. Em de tenir en compte uns valors: - Material construcció i fabricació. - Velocitat de transmissió assolible (Bps) - Fiabilitat del soroll i interferències. Coaxial: Per fer xarxes en forma de bus. Hi ha un connector en forma de T que serveix per connectar el Coaxial a la targeta de xarxa. Fibra Ã’ptica: Cable construït amb dues capes de polímer plàstic d’extremada transparència que transmet la informació en forma de llum. Es car i només l’utilitzen grans companyies o en grans distàncies. Parell trenat: És un cable de coure (electricitat). Esta forat per 4 parells trenats que li dona immunitat enfront al soroll. Dos tipus: - STP: aïllant addicional - UTP: No te l’aïllant addicional. Hi ha diferents categories segons la velocitat. El seu connector es l’RJ45. Per connectar el connector Rj45 al cable parell trenat es necessita una crimpadora. Wifi: Connexió sense fils. - Bluetooth: De curt abast, poca velocitat i olt estàndard. Per descarregar de manera fàcil musica, fotos d’un mòbil a l’ordinador. - Infrarojos: Tecnologia semblant al comandament a distància, de curt abast, poca velocitat de transmissió i poc fiable. Sensible als obstacles físics. - WLAN: Tecnologia específica per ordinadors que pot assolir fins 56Mbps. Abast fins a 100m en espais tancats però depenen dels obstacles (reixes metàl·lics sobretot).
  • 7. Els adaptadors de xarxa: Són els elements que fan possible l’accés a la xarxa, dialoguen amb els altres terminals per enviar la informació. El protocol Ethernet es el llenguatge que fan servir els ordinadors per comunicar-se. Aquest protocol Ethernet s’encarrega d’enviar 1 i 0 en forma d’ona que l’altre adaptador entendrà i sabrà interpretar. Classificació: - Integrada a la placa base: Utilitzades per portàtils. - PCI: són antics però molt freqüents. Necessiten un slot PCI. - PCMCIA: Utilitzat en portàtils antics. - USB: Donen connexió a internet sense fils connectant-lo a l’ordinador per el port USB. També poden donar bluetooth, telefonia, etc. Mòduls de connexió: spybot ADware Gestionen la informació. Hub o concentrador: S’encarrega d’enviar els paquets d’informació que li arriben a totes les connexions. Fotografia 1 Switch: Fa igual que el hub però mira si els paquets corresponen a algun terminal connectat aquella xarxa. Si no en correspon el rebutja. Fotografia 2 Router: Comunica una xarxa amb una altra xarxa. Filtra la informació depenen d’on ve i de quin tipus d’informació sigui. Regula les xarxes amb les que podem connectar. També pot fer de hub o switch. Es poden configurar com a Firewall per protegir la nostra xarxa de malware. Fotografia 3 Gateway: És com un router però pot connectar dues xarxes que no tenen el mateix protocol. Fotografia 4
  • 8. Access Point: És un hub amb xarxes inalàbriques i permet passar la informació de una xarxa de cables a sense fils i al rebés. Fotografia 5 Servidor d’impressió: Permet connectar una impressora a una xarxa sense fils. De manera que podem imprimir des de qualsevol equip a la impressora, que té un receptor inalàmbric per rebre la informació a imprimir. Fotografia 6 Repetidor de Senyal: Com que les xarxes inalàbriques tenen un senyal molt curt, aquests repetidor agafa la senyal i la torna a amplificar. Fotografia 7 Configuració d’una xarxa (TCP/IP)
  • 9. 1ª capa (Física): S’encarrega de detalls com el tipus de cables, com ha de ser el senyal que s’hi transmet i amb quina freqüència, com es codifiquen els bits i es transformen en electricitat,…Coaxial, Fibra òptica, etc. 2a capa (Enllaç): Com la informació es bolca a la xarxa i com arriba en els altres. S’encarrega de regular el procés pel que un ordinador pot transmetre informació al BUS i és escoltat pels seus companys de xarxa (xarxes locals). Hub, Switch, etc. 3a capa (Xarxa): S’encarrega de que les dades trobin el camí per arribar a una altre xarxa. Això passa quan ens connectem a internet. Aquesta capa assegura que les dades trobin el camí a través de les diferents xarxes per les que passen. IP: Internet Protocol. 4a capa (transport): Rep les dades de les aplicacions que està utilitzant l’usuari, les fragmenta, les posa en ordre i assegura el seu enviament. Al destí, en arribar aquesta informació al final del seu trajecte, per tal de composar el missatge original correctament fa el procés invers, evitant la pèrdua de paquets, o si s’han perdut ordenant el seu reenviament. TCP: Transport Control Protocol. 5a capa: Representa tots els programes que processen dades a treves de la xarxa i les codifiquen perquè les puguem entendre. Programes com Google Chrome, FireFox, etc. Fotografia 8 TELNET: permet la connexió remota al nostre ordinador des de una altre ordinador, i per poder veure què té, com està configurat, instal·lar coses, esborrar coses... Cada capa necessita una certa informació addicional per a poder complir amb la seva tasca. Aquesta informació es troba a l’encapçalament (header) de cada paquet. Cada capa afegeix un petit bloc de dades (capçalera de protocol) al paquet, que queda encapsulat com una matrioshka. L’adreça MAC: És un nombre de 48 bits que actua com a matricula identificativa del dispositiu. Es troba en les targetes de Ethernet. Aquesta adreça ve predeterminat de fàbrica. Nomes serveix per la nostre xarxa LAN. Per internet hi ha la adreça IP.
  • 10. Adreca IP: Serveix per identificar cada ordinador dins i fora de la xarxa i poder enviar informació necessito un nombre que l’identifiqui internacionalment. Té dues parts: - Ladreça de xarxa: Tres primers números que Identifiquen la xarxa local. - L’adreça de màquina: Resta de números que diferencien cada dispositiu. L’adreça IP esta formada per 4 números de 3 xifres que van del 0 al 255. Transmissió d’informació a través del protocol TCP/IP: 1. EL missatge inicial es fragmenta en paquets amb la seva capçalera on hi ha l’adreça origen i l’adreça destí, i l’ordre que ocupa en la transmissió. 2. La informació en paquets arriba de l’origen al destí pel camí és ràpid, podent anar inclús per camins que no són sempre els mateixos. 3. Els paquets arrien al destí on són recol·lectats, comprovats i posat en l’ordre que toca. 4. El missatge es reconstrueix al destí. Internet es tan gran que tots no ens podem connectar amb una IP diferent. Així que tots els ordinadors d’una mateixa xarxa utilitzen la mateixa mascara de xarxa. Primer s’identifica la mascara de xarxa i després s’identifica cada dispositiu amb el seu IP. Servidor DNS: Es el traductor dels IP en noms de les pàgines web. - Dinàmica: Cada cop que et connectes tens un nou IP. - Estàtica: Sempre tens el mateix IP. Comprovació d’una estació: Per comprovar l’estat de la connexió i la màquina.
  • 11. Pings: Per veure si una web esta activa o no. Tracert: És com un ping però t’indica per on passa i els salts que ha fet. Ipconfig: Per veure el teu IP, la màscara de subred, etc.