際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

El clima

Download as PPT, PDF
M
mambla

Confer竪ncia sobre el clima

1 of 29
Downloaded 17 times
EL CLIMA
NDEX DE LA CONFERNCIA Video: La vigilncia metereol嘆gica 1.-El temps atmosf竪ric :Pau Soldevila i Kerardhine 2.-El clima: Guillem Iborra i Quim Tauste 3.-Els factors del clima: Roger Francisco i Jonathan Ru鱈z 4.-Els elements del clima: Anna Soldevila i Emma Argem鱈 5.-La temperatura: Anna Soldevila i Emma Argem鱈 6.-La mesura de la temperatura: J炭lia Prat i Laura Vall 7.-La pressi坦 atmosf竪rica: J炭lia Prat i Laura Vall 8.-La humitat:Alba Roma i Carla Vall 9.-Els vents: Alba Roma i Carla Vall 10.-Els n炭vols:Laia Verdaguer i Roger Sol 11.-Les precipitacions: Laia Verdaguer i Roger Sol 12.-La meteorologia: Laia Verdaguer i Roger Sol 13.-Els mapes del temps: J炭lia Prat i Laura Vall 14- El canvi climtic: Mohamadur Video: CONTAMINACI I CANVI 遺晦鴛珂意鴛遺 Q端estionari de comprensi坦 del video Q端estionari de comprensi坦 de la confer竪ncia TALLERS: Experiment sobre la depressi坦 de laire Experiment sobre la pressi坦 atmosf竪rica CONSTRUIM UN GRFIC DE TEMPERATURES I PLUVIOSITAT FI
El temps atmosf竪ric 辿s el conjunt de condicions que presenta en un lloc i en un moment determinat . Si fa fred o calor, si ha vent o laire est ennuvolat o emboirat s坦n nom辿s algunes de les caracter鱈stiques que configuren lestat de latmosfera i que ens permetran dir si el temps 辿s bo o dolent segons la nostra conveni竪ncia. Si plou durant una setmana seguida, es probable que las persones que viuen i treballen a les grans ciutats consideren que fa mal temps, per嘆, en canvi, 辿s ben segur que els agricultors considerin que fa mol bon temps. El temps atmosf竪ric varia molts segons els dies i l竪poca de lany i fins i tot en els diferents hores del dia. El temps atmosf竪ric
EL CLIMA El clima 辿s el conjunt de condicions atmosf竪riques que 辿s donen duna manera habitual en una zona determinada del planeta i durant terminis molt llargs de temps. Tot la variaci坦 pr嘆pia de lestat de latmosfera, 辿s possible parlar dunes caracter鱈stiques generals que predominen en els temps atmosf竪ric duna zona. Aix鱈, hi ha llocs on habitualment alteren el per鱈odes de pluges s坦n continuades, o on fa molta calor, etc Per exemple, es pot parlar, entre daltres, dun clima mediterrani, dun de continental, dun dAtlntic, dun de des竪rtic i dun de polar.
CLIMES DEL MN
油
Els factors del clima A la terra hi ha una gran varietat de climes. Aquesta variaci坦 辿s el resultat de la influ竪ncia de diversos factors. Per exemple: La latitud , que 辿s la distncia des de qualsevol punt fins a lequador. Com m辿s gran 辿s la distncia dun punt a lequador, hi ha menys insolaci坦 i, per tant, hi fa m辿s fred. Aix鱈, les zones de climes clids s坦n les properes a la zona equatorial; en canvi, les zona de climes m辿s freds s坦n a prop dels pols. Laltitud ,que 辿s laltura a qu竪 es troba un lloc respecte al nivell del mar. A mesura que augmenta laltitud, la temperatura disminueix. Per aquest motiu, als cims de les muntanyes normalment fa m辿s fred que a les planes i a les valls. Lorientaci坦 dels vessants de les muntanyes. A lhemisferi nord , els solells o vessants orientats cap el sud s坦n m辿s clids que els obacs,que estan orientats cap al nord. La distncia del mar . Laigua del mar, per la seva capacitat dabsorbir i emmagatzemar calor, contribueix a fer que les zones situades a prop de la costa tinguin temperatures m辿s suaus que les situades terra endins.
油
Els elements del clima Per arribar a explicar com 辿s el clima dun lloc cal estudiar els elements que el configuren. S坦n elements del clima la temperatura , la pressi坦 atmosf竪rica, la humitat i els meteors . Un meteor 辿s qualsevol fenomen que es produeix a l atmosfera. El vent, una nevada, la pluja, la boira, l arc de Sant Mart鱈, un llamp, etc. S坦n meteors.
ELS METEORS
La temperatura La temperatura 辿s una manifestaci坦 de la calor dels cossos. Mesurar la temperatura de laire 辿s una manera de con竪ixer la calor ambiental. La temperatura de l aire prov辿 de lescalfor que desprenen la Terra laigua dels mars i dels oceans en ser escalfades pel Sol. Per aix嘆, la temperatura varia segons la quantitat d insolaci坦 (exposici坦 als raig de sol) que rep una determinada zona. Aix鱈, normalment, la temperatura baixa durant la nit i puja durant el dia; de la mateixa manera, les temperatures m辿s altes solen produir-se a lestiu, perqu竪 els dies s坦n m辿s llargs i els raigs solars ens arriben m辿s perpendiculars, i les, m辿s baixes acostumen a enregistrar-se a lhivern, quan els dies s坦n m辿s curts els raigs solars ens arriben m辿s inclinats. A m辿s, la temperatura, com la resta delements del clima, est influida per cada un dels factors del clima esmentats anteriorment. Per exemple, sempre fa m辿s fred al Pirineu que a la Costa Daurada; 辿s clar: les terres pirinenques s坦n m辿s altes i estan a m辿s latitud i m辿s allunyades del mar que les terres costaneres.
El term嘆metre 辿s laparell que fem servir per mesurar la temperatura de laire. Hi ha dos tipus de term嘆metre: el term嘆metre senzill, que indica la temperatura que fa en cada moment, i el term嘆metre de mxima i m鱈nima , que, a m辿s, permet saber les temperatures mxima i m鱈nima que a fet en un dia qualsevol.
La pressi坦 atmosf竪rica 辿s l for巽a que exerceix laire situat sobre una determinada zona o regi坦 de la superf鱈cie. En la pressi坦 atmosf竪rica hi influeixen sobre tot: Laltitud. A m辿s altura, la quantitat daire que hi ha disminueix, i per tant la pressi坦 atmosf竪rica minva. La temperatura. Quan laire sescalfa, pesa menys que quan 辿s fred. Per aquest motiu, laire calent fa menys pressi坦. Les variacions en la pressi坦 atmosf竪rica produeixen dos tipus de situacions: Els anticiclons. S坦n zones de latmosfera on la pressi坦 de laire 辿s elevada. Les zones anticicl嘆niques solen tenir un temps atmosf竪ric sec i estable. Les depressions. S坦n zones de latmosfera on la pressi坦 de laire 辿s baixa. Les zones amb depressions tendeixen a tenir un temps atmosf竪ric inestable. El bar嘆metre 辿s laparell que fem servir per mesurar la pressi坦 atmosf竪rica LA PRESSI ATMOSFRICA
油
La humitat de l aire indica quina quantitat de vapor d aigua cont辿. A les zones mar鱈times, a causa de l evaporaci坦 de l aigua del mar, l aire cont辿 un grau d humitat m辿s alt que a les zones de l interior, on l aire 辿s m辿s sec o menys humit. Per exemple, a les ciutats de Vilanova i la Geltr炭 i Blanes sempre hi ha m辿s humitat que a las de Berga o Ripoll. L higr嘆metre i el psicometre s坦n els aparells que fem servir per mesurar el grau d humitat de l aire . HUMITAT
油
EL VENT Quant la temperatura augmenta, l aire es torna m辿s lleuger i s eleva. En canvi, la temperatura baixa, l aire 辿s refreda i descendeix. Aquest moviment de la massa d aire donen lloc als vents . El penell 辿s l instrument que fem servir per saber d on prov辿 el vent. s important saber la direcci坦 del vent per poder predir al temps que far. Per exemple, els vents que v辿nen del mar solen ser temperats i humits, i per aix嘆 s坦n vents que comporten temperatures suaus i ocasionen precipitacions. En canvi , el vents que travessen deserts originen temperatures elevades i ambients for巽a secs. Lanem嘆metre es laparell que fem servir per saber la velocitat del vent.
油
ELS NVOLS Els n炭vols s坦n grans masses de petites gotes d aigua i cristalls de gla巽 que estan suspesos en l aire. Segons l altura i la forma distingim diferents tipus de n炭vols. Per exemple: Cirrus . S坦n n炭vols alts i prims, en forma de franges estretes. Estrats . S坦n n炭vols baixos que tenen forma de grans capes grises. Cumulonimbes . S坦n n炭vols de tempesta que es caracteritzen per l altura a qu竪 arriben. Poden recordar una immensa coliflor. C炭muls . N炭vols mitjans que recorden de cot坦 fluix.
CIRRUS ESTRATS CMULS cumulunimbes
Quan les gotes daigua o els cristalls de gla巽 que formen els n炭vols shan fet massa grossos i no es poden mantenir m辿s temps sospesos, es produeixen les precipitacions. Aquestes poden ser l鱈quides, com la pluja, o s坦lides, com la calamar巽a i la neu. El pluvi嘆metre es laparell que fem servir per mesurar la quantitat daigua que ha caigut. Les precipitacions
PLUVIOMETRE
LA METEREOLOGIA 油 La meteorologia 辿s la ci竪ncia que estudia els meteors, 辿s a dir, els fen嘆mens que es produeixen a latmosfera. 油 Lestudi daquests fen嘆mens, que es basa en lobservaci坦 del cel i en el mesurament diari dels elements del clima, es fa als observatoris meteorol嘆gics. 油 Lanlisi de les dades meteorol嘆giques t辿, principalment, dos objectius: 油 Estudiar el clima duna regi坦 i les seves variacions al llarg del temps. El coneixement daquestes dades permet determinar quins tipus de conreus s坦n indicats per a una zona, si cal preveure inundacions o per鱈odes de sequera en alguna 竪poca de lany etc. 油 Confeccionar mapes del temps i elaborar la previsi坦 del temps . Amb aquest objectiu es fan servir aparells com els balons sonda, que senlairen per examinar les condicions de temperatura i dhumitat de laire a grans altures, o els sat竪l揃lits artificials, que fotografien les masses de n炭vols que envolten el planeta i ens informen de la seva posici坦 i evoluci坦. Totes aquestes dades es recullen als serveis meteorol嘆gics. 油 油
油
Els mapes del temps ens indiquen quin temps atmosf竪ric ha fet o far en una determinada zona geogrfica. Reflecteixen la informaci坦 obtingudes a partir de les seves observacions i de les dades recollides per les sondes, els sat竪l揃lits i observatoris meteorol嘆gics. Entre els mapes del temps, nhi ha que indiquen el moviment de les masses daire a latmosfera. En aquests mapes es distingeixen element com: Les is嘆bares, que s坦n unes l鱈nies que uneixen punts que tenen la mateixa pressi坦 atmosf竪rica. Les zones de depressi坦, que sassenyalen amb la lletra D. Les zones danticicl坦, que sassenyalen amb la lletra A. Els fronts de masses calent i fred. 油 Altres mapes destaquen els fen嘆mens atmosf竪ric que shan produ誰t o els que es poden produir en una zona determinada, com la nuvolositat, lestat del mar, els vents, les precipitacions, les temperatures, etc... Els mapes del temps
油
EL CANVI 遺晦鴛珂意鴛遺 QUE PRODUEIX EL CANVI 遺晦鴛珂意鴛遺 El CO2 que emeten el cotxes, vehicles, avi坦, vaixell coets -Les fbriques -els insecticides -el foc, els fums -el gas but, el gas natural -les centrals t竪rmiques -gas-oil, benzina, carb坦 -volcans MESURES PER EVITAR EL CANVI 遺晦鴛珂意鴛遺 Construir m辿s centrals nuclears Evitar el incendis forestals Fer servir el transport p炭blic Reciclar Fer servir cotxes h鱈brids No produir tantes deixalles procurant no comprar aliments envasats i fer servir el cabs de la compra Que els pa誰sos cada cop utilitzin m辿s energies alternatives com: -El biodiesel -Centrals e嘆liques- Molins de vent -Centrals hidruliques -Energia maremotriu -Energia geot竪rmica -Energia solar- plaques solars
CONTAMINACI I CANVI 遺晦鴛珂意鴛遺
油

More Related Content

El clima

  • 2. NDEX DE LA CONFERNCIA Video: La vigilncia metereol嘆gica 1.-El temps atmosf竪ric :Pau Soldevila i Kerardhine 2.-El clima: Guillem Iborra i Quim Tauste 3.-Els factors del clima: Roger Francisco i Jonathan Ru鱈z 4.-Els elements del clima: Anna Soldevila i Emma Argem鱈 5.-La temperatura: Anna Soldevila i Emma Argem鱈 6.-La mesura de la temperatura: J炭lia Prat i Laura Vall 7.-La pressi坦 atmosf竪rica: J炭lia Prat i Laura Vall 8.-La humitat:Alba Roma i Carla Vall 9.-Els vents: Alba Roma i Carla Vall 10.-Els n炭vols:Laia Verdaguer i Roger Sol 11.-Les precipitacions: Laia Verdaguer i Roger Sol 12.-La meteorologia: Laia Verdaguer i Roger Sol 13.-Els mapes del temps: J炭lia Prat i Laura Vall 14- El canvi climtic: Mohamadur Video: CONTAMINACI I CANVI 遺晦鴛珂意鴛遺 Q端estionari de comprensi坦 del video Q端estionari de comprensi坦 de la confer竪ncia TALLERS: Experiment sobre la depressi坦 de laire Experiment sobre la pressi坦 atmosf竪rica CONSTRUIM UN GRFIC DE TEMPERATURES I PLUVIOSITAT FI
  • 3. El temps atmosf竪ric 辿s el conjunt de condicions que presenta en un lloc i en un moment determinat . Si fa fred o calor, si ha vent o laire est ennuvolat o emboirat s坦n nom辿s algunes de les caracter鱈stiques que configuren lestat de latmosfera i que ens permetran dir si el temps 辿s bo o dolent segons la nostra conveni竪ncia. Si plou durant una setmana seguida, es probable que las persones que viuen i treballen a les grans ciutats consideren que fa mal temps, per嘆, en canvi, 辿s ben segur que els agricultors considerin que fa mol bon temps. El temps atmosf竪ric varia molts segons els dies i l竪poca de lany i fins i tot en els diferents hores del dia. El temps atmosf竪ric
  • 4. EL CLIMA El clima 辿s el conjunt de condicions atmosf竪riques que 辿s donen duna manera habitual en una zona determinada del planeta i durant terminis molt llargs de temps. Tot la variaci坦 pr嘆pia de lestat de latmosfera, 辿s possible parlar dunes caracter鱈stiques generals que predominen en els temps atmosf竪ric duna zona. Aix鱈, hi ha llocs on habitualment alteren el per鱈odes de pluges s坦n continuades, o on fa molta calor, etc Per exemple, es pot parlar, entre daltres, dun clima mediterrani, dun de continental, dun dAtlntic, dun de des竪rtic i dun de polar.
  • 6. 油
  • 7. Els factors del clima A la terra hi ha una gran varietat de climes. Aquesta variaci坦 辿s el resultat de la influ竪ncia de diversos factors. Per exemple: La latitud , que 辿s la distncia des de qualsevol punt fins a lequador. Com m辿s gran 辿s la distncia dun punt a lequador, hi ha menys insolaci坦 i, per tant, hi fa m辿s fred. Aix鱈, les zones de climes clids s坦n les properes a la zona equatorial; en canvi, les zona de climes m辿s freds s坦n a prop dels pols. Laltitud ,que 辿s laltura a qu竪 es troba un lloc respecte al nivell del mar. A mesura que augmenta laltitud, la temperatura disminueix. Per aquest motiu, als cims de les muntanyes normalment fa m辿s fred que a les planes i a les valls. Lorientaci坦 dels vessants de les muntanyes. A lhemisferi nord , els solells o vessants orientats cap el sud s坦n m辿s clids que els obacs,que estan orientats cap al nord. La distncia del mar . Laigua del mar, per la seva capacitat dabsorbir i emmagatzemar calor, contribueix a fer que les zones situades a prop de la costa tinguin temperatures m辿s suaus que les situades terra endins.
  • 8. 油
  • 9. Els elements del clima Per arribar a explicar com 辿s el clima dun lloc cal estudiar els elements que el configuren. S坦n elements del clima la temperatura , la pressi坦 atmosf竪rica, la humitat i els meteors . Un meteor 辿s qualsevol fenomen que es produeix a l atmosfera. El vent, una nevada, la pluja, la boira, l arc de Sant Mart鱈, un llamp, etc. S坦n meteors.
  • 11. La temperatura La temperatura 辿s una manifestaci坦 de la calor dels cossos. Mesurar la temperatura de laire 辿s una manera de con竪ixer la calor ambiental. La temperatura de l aire prov辿 de lescalfor que desprenen la Terra laigua dels mars i dels oceans en ser escalfades pel Sol. Per aix嘆, la temperatura varia segons la quantitat d insolaci坦 (exposici坦 als raig de sol) que rep una determinada zona. Aix鱈, normalment, la temperatura baixa durant la nit i puja durant el dia; de la mateixa manera, les temperatures m辿s altes solen produir-se a lestiu, perqu竪 els dies s坦n m辿s llargs i els raigs solars ens arriben m辿s perpendiculars, i les, m辿s baixes acostumen a enregistrar-se a lhivern, quan els dies s坦n m辿s curts els raigs solars ens arriben m辿s inclinats. A m辿s, la temperatura, com la resta delements del clima, est influida per cada un dels factors del clima esmentats anteriorment. Per exemple, sempre fa m辿s fred al Pirineu que a la Costa Daurada; 辿s clar: les terres pirinenques s坦n m辿s altes i estan a m辿s latitud i m辿s allunyades del mar que les terres costaneres.
  • 12. El term嘆metre 辿s laparell que fem servir per mesurar la temperatura de laire. Hi ha dos tipus de term嘆metre: el term嘆metre senzill, que indica la temperatura que fa en cada moment, i el term嘆metre de mxima i m鱈nima , que, a m辿s, permet saber les temperatures mxima i m鱈nima que a fet en un dia qualsevol.
  • 13. La pressi坦 atmosf竪rica 辿s l for巽a que exerceix laire situat sobre una determinada zona o regi坦 de la superf鱈cie. En la pressi坦 atmosf竪rica hi influeixen sobre tot: Laltitud. A m辿s altura, la quantitat daire que hi ha disminueix, i per tant la pressi坦 atmosf竪rica minva. La temperatura. Quan laire sescalfa, pesa menys que quan 辿s fred. Per aquest motiu, laire calent fa menys pressi坦. Les variacions en la pressi坦 atmosf竪rica produeixen dos tipus de situacions: Els anticiclons. S坦n zones de latmosfera on la pressi坦 de laire 辿s elevada. Les zones anticicl嘆niques solen tenir un temps atmosf竪ric sec i estable. Les depressions. S坦n zones de latmosfera on la pressi坦 de laire 辿s baixa. Les zones amb depressions tendeixen a tenir un temps atmosf竪ric inestable. El bar嘆metre 辿s laparell que fem servir per mesurar la pressi坦 atmosf竪rica LA PRESSI ATMOSFRICA
  • 14. 油
  • 15. La humitat de l aire indica quina quantitat de vapor d aigua cont辿. A les zones mar鱈times, a causa de l evaporaci坦 de l aigua del mar, l aire cont辿 un grau d humitat m辿s alt que a les zones de l interior, on l aire 辿s m辿s sec o menys humit. Per exemple, a les ciutats de Vilanova i la Geltr炭 i Blanes sempre hi ha m辿s humitat que a las de Berga o Ripoll. L higr嘆metre i el psicometre s坦n els aparells que fem servir per mesurar el grau d humitat de l aire . HUMITAT
  • 16. 油
  • 17. EL VENT Quant la temperatura augmenta, l aire es torna m辿s lleuger i s eleva. En canvi, la temperatura baixa, l aire 辿s refreda i descendeix. Aquest moviment de la massa d aire donen lloc als vents . El penell 辿s l instrument que fem servir per saber d on prov辿 el vent. s important saber la direcci坦 del vent per poder predir al temps que far. Per exemple, els vents que v辿nen del mar solen ser temperats i humits, i per aix嘆 s坦n vents que comporten temperatures suaus i ocasionen precipitacions. En canvi , el vents que travessen deserts originen temperatures elevades i ambients for巽a secs. Lanem嘆metre es laparell que fem servir per saber la velocitat del vent.
  • 18. 油
  • 19. ELS NVOLS Els n炭vols s坦n grans masses de petites gotes d aigua i cristalls de gla巽 que estan suspesos en l aire. Segons l altura i la forma distingim diferents tipus de n炭vols. Per exemple: Cirrus . S坦n n炭vols alts i prims, en forma de franges estretes. Estrats . S坦n n炭vols baixos que tenen forma de grans capes grises. Cumulonimbes . S坦n n炭vols de tempesta que es caracteritzen per l altura a qu竪 arriben. Poden recordar una immensa coliflor. C炭muls . N炭vols mitjans que recorden de cot坦 fluix.
  • 20. CIRRUS ESTRATS CMULS cumulunimbes
  • 21. Quan les gotes daigua o els cristalls de gla巽 que formen els n炭vols shan fet massa grossos i no es poden mantenir m辿s temps sospesos, es produeixen les precipitacions. Aquestes poden ser l鱈quides, com la pluja, o s坦lides, com la calamar巽a i la neu. El pluvi嘆metre es laparell que fem servir per mesurar la quantitat daigua que ha caigut. Les precipitacions
  • 23. LA METEREOLOGIA 油 La meteorologia 辿s la ci竪ncia que estudia els meteors, 辿s a dir, els fen嘆mens que es produeixen a latmosfera. 油 Lestudi daquests fen嘆mens, que es basa en lobservaci坦 del cel i en el mesurament diari dels elements del clima, es fa als observatoris meteorol嘆gics. 油 Lanlisi de les dades meteorol嘆giques t辿, principalment, dos objectius: 油 Estudiar el clima duna regi坦 i les seves variacions al llarg del temps. El coneixement daquestes dades permet determinar quins tipus de conreus s坦n indicats per a una zona, si cal preveure inundacions o per鱈odes de sequera en alguna 竪poca de lany etc. 油 Confeccionar mapes del temps i elaborar la previsi坦 del temps . Amb aquest objectiu es fan servir aparells com els balons sonda, que senlairen per examinar les condicions de temperatura i dhumitat de laire a grans altures, o els sat竪l揃lits artificials, que fotografien les masses de n炭vols que envolten el planeta i ens informen de la seva posici坦 i evoluci坦. Totes aquestes dades es recullen als serveis meteorol嘆gics. 油 油
  • 24. 油
  • 25. Els mapes del temps ens indiquen quin temps atmosf竪ric ha fet o far en una determinada zona geogrfica. Reflecteixen la informaci坦 obtingudes a partir de les seves observacions i de les dades recollides per les sondes, els sat竪l揃lits i observatoris meteorol嘆gics. Entre els mapes del temps, nhi ha que indiquen el moviment de les masses daire a latmosfera. En aquests mapes es distingeixen element com: Les is嘆bares, que s坦n unes l鱈nies que uneixen punts que tenen la mateixa pressi坦 atmosf竪rica. Les zones de depressi坦, que sassenyalen amb la lletra D. Les zones danticicl坦, que sassenyalen amb la lletra A. Els fronts de masses calent i fred. 油 Altres mapes destaquen els fen嘆mens atmosf竪ric que shan produ誰t o els que es poden produir en una zona determinada, com la nuvolositat, lestat del mar, els vents, les precipitacions, les temperatures, etc... Els mapes del temps
  • 26. 油
  • 27. EL CANVI 遺晦鴛珂意鴛遺 QUE PRODUEIX EL CANVI 遺晦鴛珂意鴛遺 El CO2 que emeten el cotxes, vehicles, avi坦, vaixell coets -Les fbriques -els insecticides -el foc, els fums -el gas but, el gas natural -les centrals t竪rmiques -gas-oil, benzina, carb坦 -volcans MESURES PER EVITAR EL CANVI 遺晦鴛珂意鴛遺 Construir m辿s centrals nuclears Evitar el incendis forestals Fer servir el transport p炭blic Reciclar Fer servir cotxes h鱈brids No produir tantes deixalles procurant no comprar aliments envasats i fer servir el cabs de la compra Que els pa誰sos cada cop utilitzin m辿s energies alternatives com: -El biodiesel -Centrals e嘆liques- Molins de vent -Centrals hidruliques -Energia maremotriu -Energia geot竪rmica -Energia solar- plaques solars
  • 28. CONTAMINACI I CANVI 遺晦鴛珂意鴛遺
  • 29. 油