ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
*5.1 Els Moviments Socials d’ Oposició:

Al 1960:
-Tensió social per la protesta dels treballadors.
Intensitat de vagues i reivindicacions obreres.


-Manifestació antifranquista pel moviment
estudiantil.
-Manifestació pacífica de 130 capellans a BCN
  pel maltractament a les comissaries.

-A l’ exercit un grup d’ oficials creen la “Unió
   Militar Democràtica.

-Des de 1960 fins 1975 hi ha una pujada dels
   conflictes laborals a llocs amb tradició
   sindical i revindicativa: Astúries, Madrid,
   BCN, Pamplona, Sevilla, València,
   Valladolid...etc.
Al 1962:

-Es produeix una vaga
  de minaires a
  Astúries i als
  principals nuclis
  industrials d’
  Espanya amb
  500.000 obrers
Al 1964:

-Neix un sindicalisme a BCN
  “Comissions obreres”
  (CCOO). Independent i
  democràtic, defensor de la
  lluita laboral i política.



-Participació catòlica en
   mobilitzacions obreres: JOC
   (Joventut obrera cristiana) i
   HOAC (Hermandad obrera
   de acción católica)
Al 1966:
-Estudiants de U.B creen “Sindicat Democràtic
   d’ Estudiants” (SDEUB). Es sobreposa pel
   sindicat oficial (Sindicat Español
   Universitari). Dirigeix les futures protestes
   estudiantils.

Al 1967:
-Sindicalistes vinculats a “Joventuts Obreres
    Cristianes” es separen de CCOO i creen
    “Unió Sindicalista Obrera” (USO).

Al 1970:
-Neix el moviment “Organitzacions Veïnals”.
   Exigien millors condicions de vida als
   barris.

-A l’ àmbit religiós s’ originen actituds crítiques
    amb la dictadura dins l’ església.
-Augmenta el grup d’ opositors polítics
  al franquisme.

-A Catalunya el “Partit Socialista
   Unificat de Catalunya” (PSUC)
   aconsegueix important implantació
   social per propugnació en les
   organitzacions obreres.

Al 1959:
-Creació de ETA (Euskadi ta
   Askatasuna = País Basc i Llibertat).
   Barreja d’ idees socialitzades i
   nacionalisme radical.
Al 1962:
-Forces polítiques antifranquistes
   (PSOE) participen en el IV
   Congrés del Moviment Europeu
O “Contuberni de Munic.



Al 1968:
-ETA comença una lluita armada
   contra el franquisme.
Al 1969:
-En aquest any neix “Comissió Coordinadora de Forces
   Polítiques de Catalunya” amb l’ objectiu de elaborar
   programes compartits i estratègies comunes. Fou creat
   per oposicions antifranquistes com:
 “El Front obrer de Catalunya” (FOC),“Moviment Socialista de
   Catalunya” (MSC) , “Unió democràtica de Catalunya”
   (UDC), “Front nacional de Catalunya” (FNC), “Esquerra
   Republicana” (ERC) etc.


AL 1974:
-Neix el partit catalanista de centre “Convergència
   democràtica de Catalunya” (CDC).
-El PSOE renova la seva actuació i elegeix una nova
   direcció al Congrés de Suresnes.
-Prohibició de la llengua
   catalana -> represa
   cultural = Moviment
   cívic catalanista.

-1res revistes en català:



-Campanyes
   reivindicatives en
   defensa de la
   catalanitat i llibertats
   democràtiques
-En 1960 al Palau de Música
   alguns dirigents són
   acusats de propagació
   amb fulls i cants
   catalanistes.




-El moviment de “Renovació
   Pedagògica” (Rosa Senat)
   fa un canvi en l’
   ensenyament educatiu
   per un de més democràtic
   o catalanista.

More Related Content

El franquisme: creixement economic5

  • 1. *5.1 Els Moviments Socials d’ Oposició: Al 1960: -Tensió social per la protesta dels treballadors. Intensitat de vagues i reivindicacions obreres. -Manifestació antifranquista pel moviment estudiantil.
  • 2. -Manifestació pacífica de 130 capellans a BCN pel maltractament a les comissaries. -A l’ exercit un grup d’ oficials creen la “Unió Militar Democràtica. -Des de 1960 fins 1975 hi ha una pujada dels conflictes laborals a llocs amb tradició sindical i revindicativa: Astúries, Madrid, BCN, Pamplona, Sevilla, València, Valladolid...etc.
  • 3. Al 1962: -Es produeix una vaga de minaires a Astúries i als principals nuclis industrials d’ Espanya amb 500.000 obrers
  • 4. Al 1964: -Neix un sindicalisme a BCN “Comissions obreres” (CCOO). Independent i democràtic, defensor de la lluita laboral i política. -Participació catòlica en mobilitzacions obreres: JOC (Joventut obrera cristiana) i HOAC (Hermandad obrera de acción católica)
  • 5. Al 1966: -Estudiants de U.B creen “Sindicat Democràtic d’ Estudiants” (SDEUB). Es sobreposa pel sindicat oficial (Sindicat Español Universitari). Dirigeix les futures protestes estudiantils. Al 1967: -Sindicalistes vinculats a “Joventuts Obreres Cristianes” es separen de CCOO i creen “Unió Sindicalista Obrera” (USO). Al 1970: -Neix el moviment “Organitzacions Veïnals”. Exigien millors condicions de vida als barris. -A l’ àmbit religiós s’ originen actituds crítiques amb la dictadura dins l’ església.
  • 6. -Augmenta el grup d’ opositors polítics al franquisme. -A Catalunya el “Partit Socialista Unificat de Catalunya” (PSUC) aconsegueix important implantació social per propugnació en les organitzacions obreres. Al 1959: -Creació de ETA (Euskadi ta Askatasuna = País Basc i Llibertat). Barreja d’ idees socialitzades i nacionalisme radical.
  • 7. Al 1962: -Forces polítiques antifranquistes (PSOE) participen en el IV Congrés del Moviment Europeu O “Contuberni de Munic. Al 1968: -ETA comença una lluita armada contra el franquisme.
  • 8. Al 1969: -En aquest any neix “Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya” amb l’ objectiu de elaborar programes compartits i estratègies comunes. Fou creat per oposicions antifranquistes com: “El Front obrer de Catalunya” (FOC),“Moviment Socialista de Catalunya” (MSC) , “Unió democràtica de Catalunya” (UDC), “Front nacional de Catalunya” (FNC), “Esquerra Republicana” (ERC) etc. AL 1974: -Neix el partit catalanista de centre “Convergència democràtica de Catalunya” (CDC). -El PSOE renova la seva actuació i elegeix una nova direcció al Congrés de Suresnes.
  • 9. -Prohibició de la llengua catalana -> represa cultural = Moviment cívic catalanista. -1res revistes en català: -Campanyes reivindicatives en defensa de la catalanitat i llibertats democràtiques
  • 10. -En 1960 al Palau de Música alguns dirigents són acusats de propagació amb fulls i cants catalanistes. -El moviment de “Renovació Pedagògica” (Rosa Senat) fa un canvi en l’ ensenyament educatiu per un de més democràtic o catalanista.