El gegant des vedra
- 1. El Gegant des Vedr 1. 2. Aix嘆 eren dos germans molt pobres i molt bons al.lots . Un dia son pare es va posar malalt . Sa mare li donava fr鱈gola i ell no es curava . Li varen donar herballu誰sa i tampoc es curava. No el sabien curar amb remeis casolans. 2. 3. La mare va cridar el fill gran. Vine Joan. Has danar a buscar la curandera. S鱈, mare. Li has de dir que vengui que ton pare est molt malalt. Ara mateix hi vaig va dir en Joan. Jo tamb辿 hi vull anar! Va dir en Toni. 3. 4. A la tarda va arribar la curandera amb els dos germans. Era una dona molt vella i molt svia. Es va mirar son pare.Va veure que tenia molta febre. Aquella malaltia nom辿s es podia curar amb una cosa: Un pegat de fonoll mar鱈 des Vedr damunt de les costelles Toni, tu ets massa petit, va dir la mare. Hi vull anar, hi vull anar! Deia en Toni. Deixeu-lo venir, mare. Jo me卒n cuidar辿, va dir en Joan Est b辿. Per嘆 aneu molt amb senyet 4. 5. Es varen posar molt trists. A lilla des Vedr hi havia un gegant molt dolent. No shi podia atracar ning炭 perqu竪 es menjava la gent. Mentre la mare plorava, els fills, damagat, agafaren el lla端t de son pare. Quan ning炭 els veia, es posaren a remar. 5. 6. Quan eren prop des Vedr, el gegant els va veure. Es va empipar molt. Els va tirar una pedra tan grossa que va foradar el lla端t. Ells nedaren fins a arribar a
- 2. les roques arrossegant el lla端t aix鱈 com podien. 6. 7. El gegant els va agafar amb les seves enormes manotes. -No us vol鱈em empipar. Nom辿s volem un manadet de fonoll mar鱈 per curar el nostre pare.- demanava en Joan. -Si no em duis una dotzena de pops cada dia, us menjar辿 a vosaltres dos!-va resoldre el gegantot. -Pescarem pops, no ens faceu mal!-ploraven els germans. -I ara, arreglareu el lla端t, mentre jo us vigilar辿. Tenien molta por. Mesquinets! 7. 8. Quan el lla端t va estar arreglat, el gegant va dir .-Escolta b辿,al揃lot -la seua veu retronava -, el teu germ petit quedar amb mi perqu竪 tu no puguis fugir. Cada mat鱈 , el gegant retenia el petit, en Toni, mentre el seu germ anava a pescar. Passaven els dies. El gegant no volia deixar-los tornar. 8. 9. -Deixeu-nos tornar, per favor! demanava en Joan. -Si passa gaire temps, el nostre pare es morir demanava en Toni. -No,no! contestava el gegant. I s`asseia a menjar els pops que ells pescaven. A cada mossegada, senviava un pop perqu竪 no tenia dents . 9. 10. Passava el temps. Els dos germans no podien esperar m辿s. Agafaren un bon manat de fonoll mar鱈 per curar son pare i lamagaren ben amagat. Aquell dia en Joan pesc molt鱈ssims pops, m辿s que mai, m辿s de cent. Dins cada pop hi van ficar un bogamar鱈. El gegant sels va menjar tots. 10.11. Despr辿s de fer-se aquell fart, el gegant va tenir mal de panxa. Els pics dels bogamarins se li clavaven dins la panxa. Va patir tota la tarda fins que es va
- 3. poder adormir. Dormia i dormia, roncava i roncava per嘆 no es despertava. Els dos germans se naprofitaren. Agafaren una corda. -Ja 辿s nostre! deia en Joan. -Lligal ben fort! deia en Toni. 11.12. El lligaren ben fort.Li fermaren als peus una corda molt llarga per arrossegar-lo amb amb el lla端t. El volien ensenyar a tots els vesins perqu竪 tothom ves que havien set tan valents. Remaren cap a casa seva. El gegant pesava molt. Enmig de la mar la corda es va amollar. El gegant es va esfondrar ben per avall. Es va ofegar i no va tornar a sortir mai m辿s. 12.13. <ul><li>Quan sa mare els va veure arribar va tenir una alegria molt gran. </li></ul><ul><li>Fills meus, heu tornat! Veniu, que us vull abra巽ar molt fort! </li></ul><ul><li>-Mare, mareta nostra, hem dut el fonoll mar鱈! </li></ul><ul><li>La mare va preparar la medicina i son pare es va curar. </li></ul>Tots varen ser molt feli巽os. Son pare s havia curat. I el gegantot des Vedr mai m辿s va poder tornar. I conte contat, conte acabat. Si no 辿s mentida, 辿s veritat. FI.