El joc i el currículum de l'educació infantil
- 1. EL JOC I EL CURRÍCULUM DE L'EDUCACIÓ INFANTIL ACTIVITAT: Troba en el Currículum de l'Educació Infantil les àrees i blocs de continguts on es faça referència al joc com a contingut d'aprenentatge. Per començar, cal dir que al inici, el document fa referència als fins, objectius i a les àrees en general que formen el currículum. Aquest pretén aconseguir un desenvolupament integral de la persona en distints àmbits: físic, motòric, emocional, afectiu, social i cognitiu. Quant als principis generals, podem destacar l’últim ja que és on s’exposa que els mètodes de treball en els dos cicles es basaran en les experiències, en l’activitat infantil i en el joc. Quant als fins, cal remarcar que un dels fins de l’etapa és el desenvolupament físic dels xiquets i la facilitació del descobriment de les possibilitats del cos i del moviment i els hàbits de control corporal. Quant als objectius, ressaltarem el primer: “conèixer el seu propi cos i el de la resta, les seues possibilitats d’acció i aprendre a respectar les diferències”. Així mateix, la segona part de l’últim objectiu també ens resulta interessant ja que fa referència a la iniciació en el moviment, el gest i el ritme, la qual cosa va vinculada de manera directa al joc. En l'Annex I del Currículum de l'Educació Infantil, apareixen reflectides les àrees en què es divideix el mateix. Entre totes elles, tan sols dos fan referència al joc de manera explícita: En l'àrea 'Coneixement de si mateix i autonomia personal' puguem apreciar el següent fragment: “Per a contribuir al coneixement de si mateix i a l'autonomia personal, el joc resulta una activitat privilegiada que integra l'acció amb les emocions i el pensament, i afavoreix el desenvolupament afectiu, físic, cognitiu i social.” Així mateix, als OBJECTIUS d’aquesta àrea hem pogut identificar (en el número 8) una xicoteta menció pel que fa a una de les capacitats que cal adquirir: "8. Desenvolupar estratègies per a satisfer de manera cada vegada més autònoma les seues necessitats bàsiques d'afecte, joc, alimentació, moviment, exploració, higiene, salut i seguretat, manifestant satisfacció pels èxits aconseguits." 1
- 2. Seguidament, a l’apartat de CONTINGUTS, al BLOC 1 del Primer Cicle: “El despertar de la identitat personal”, localitzem les següents al·lusions al joc: “Reconeixement de la imatge pròpia i dels altres. Identificació de si mateix, del seu nom i d'objectes personals, a través de rètols, fotografies, jocs d'amagar-se i aparèixer, d'espills o de cançons.” “Exploració i identificació d'algunes parts del propi cos i del dels altres, assenyalant-les i anomenant-les en jocs i activitats quotidianes com vestir-se, desvestir-se, neteja personal, reconeixent algunes característiques pròpies i aconseguint progressiva competència. Experimentació de sentiments de seguretat, afecte i competència en la realització d'activitats diverses. Percepcions sensorials diverses: visuals, tàctils, auditives..., en situacions educatives quotidianes com a jocs, rogles, menjars o neteges.” Al BLOC 2 del Primer Cicle: “Benestar personal i vida quotidiana” seguim observant mencions al joc: “Participació en activitats d'imitació d'accions de la vida quotidiana i de joc simbòlic, gaudint amb elles i desenvolupant la capacitat d'organització i anticipació de l'acció.” I, per fi, és al BLOC 2 del Segon Cicle, anomenat “Joc i moviment” on puguem veure tot un apartat dedicat a aquest: "Gust i interès per l'exploració sensoriomotriu per al coneixement personal, el dels altres i la relació amb els objectes en situacions d'aula que afavorisquen l'activitat espontània. Exploració i valoració de les possibilitats i limitacions perceptives, motrius i expressives pròpies i dels altres. Iniciativa per a aprendre habilitats noves i desig de superació personal. Exploració i progressiu control de les habilitats motrius bàsiques més habituals com la marxa, la carrera, el bot i els llançaments. Jocs motors, sensorials, simbòlics i de regles. Exploració de l'entorn a través del joc. Sentiment de seguretat personal en la participació en jocs diversos. Gust pel joc. Confiança en les pròpies possibilitats d'acció, participació i esforç personal en els jocs i en l'exercici físic. 2
- 3. Comprensió i acceptació de regles per a jugar, participació en la seua regulació i valoració de la seua necessitat i del paper del joc com a mitjà de gaudi i de relació amb els altres. Progressiu control postural, del to, equilibri i respiració, tan en repòs com en moviment. Satisfacció pel creixent domini corporal. Adaptació del to i la postura a les característiques de l'objecte, de l'altre, de l'acció i de la situació. Nocions bàsiques d'orientació (cap a, fins a, des de...) i coordinació de moviments.” Tanmateix, en l’àrea 2 ´Coneixement de l’entorn`, encara que no trobem una al·lusió explícita al joc, considerem necessari dir que un bon mètode amb el qual els nens podrien conèixer i familiaritzar-se amb el seu entorn seria la realització de diferents tipus de jocs en eixos espais. D'altra banda, en l'àrea 3'Els llenguatges: Comunicació i Representació', apareix el joc encara que d'una manera no massa explícita. Bloc 2: 'Altres formes de comunicació: plàstica, musical i corporal' - “Exploració i ús de la veu, el propi cos, d'objectes quotidians i d'instruments musicals. Reconeixement de sons (...) i gaudi en l'ús del silenci, so, cançons, jocs musicals o danses, al servici de la interpretació.” -“Ús dels recursos corporals, el mim - gestos i moviments -, al servici de l'expressió, representació i dramatització de tasques, sentiments, emocions, vivències... Representació espontània de personatges, fets i situacions en jocs simbòlics, individuals i compartits. Participació en activitats de dramatització, danses, joc simbòlic i altres jocs d'expressió corporal.” I per últim, en l’Annex II, el qual fa referència a les orientacions metodològiques i per a l’avaluació, trobem diversos paràgrafs que fan referència al joc de manera explícita i són els següents: “El joc, instrument privilegiat d'intervenció educativa. 3
- 4. El joc és una conducta universal que nens i nenes manifesten de forma espontània. Afecta al desenvolupament cognitiu, psicomotor, afectiu i social ja que permet expressar sentiments, comprendre normes, desenvolupar l'atenció, la memòria o la imitació de conductes socials. A través dels jocs, nenes i nens s'aproximen al coneixement del mitjà que els envolta, al pensament i a les emocions pròpies i dels altres. Pel seu caràcter motivador, creatiu i plaent, l'activitat lúdica té una importància clau en Educació infantil. Des de molt ràpid, se'ls hauria d'estimular amb jocs motors, d'imitació, de representació incipient, joc simbòlic, dramàtic i jocs de tradició cultural. Així per exemple, en nens d'un a dos anys mereix especial esment el joc heurístic, és a dir, el ensenyar als nens i nenes a descobrir per si mateixos les coses, ja que permet l'exploració i el descobriment autònom. Aquesta activitat requereix disposar de temps i espai, programar-la i preparar els materials. El nen d'aquesta edat s'inicia en el joc social a través del “corro”, trens, etc. A poc a poc, passarà d'un joc solitari a un joc paral·lel, i gradualment aniran jugant de manera més participativa i social, la qual cosa li permetrà descobrir noves relacions. Cap al final del primer cicle i sobretot en el segon cicle, el joc simbòlic cobra especial importància. A través d’ell, el nen s'apropa a la imitació i representació de models externs, la qual cosa li permetrà comprendre i interpretar gradualment el món que li envolta. Així mateix, no pot oblidar-se el valor educatiu dels jocs populars i de cooperació. A les programacions d'aula, el joc ha de ser tractat com a objectiu educatiu, perquè ha d'ensenyar-se a jugar; com a contingut, ja que són molts els aprenentatges vinculats als jocs que els nens poden construir; i com a recurs metodològic perquè a través del joc es poden realitzar aprenentatges referits a les diverses àrees de coneixement i experiència. Per tant, en Educació infantil s'hauria de dotar de caràcter lúdic a les diferents activitats que en ella es realitzen, evitant la falsa dicotomia entre joc i treball, així com potenciar els jocs infantils, reservant per a ells temps, espais i recursos. D'aquesta forma es rentabilitzarà pedagògicament la seva potencialitat. 4
- 5. En definitiva, el joc hauria de ser una activitat central en aquesta etapa educativa perquè constitueix un element privilegiat capaç d'integrar diverses situacions, vivències, coneixements o activitats. Per això, com s'ha indicat, no ha d'entendre's en oposició al treball escolar, sinó com un instrument privilegiat d'aprenentatge.” 5