ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

El lleó que no sabia escriure

•Download as PPT, PDF•
•
F
FLORIMARGA Roig

És un conte per animar a la lectura i l'escriptura. No hem de tenir por d'expressar-nos i a més sempre hi haurà algú que estarà al nostre costat.

1 of 19
Downloaded 11 times
El lleó que no sabia escriure
El lleó no sabia escriure. Però això no el preocupava perquè podia rugir i mostrar els seus dents. I no necessitava res més.
Un dia, es va trobar una lleona. La lleona llegia un llibre i era molt guapa. El lleó es va apropar perquè volia fer-li un petó. Però es va aturar i va pensar: _Una lleona que llegeix, és una dama. I a una dama se li escriuen cartes, abans de besar-la. Això ho havia aprés d’un missioner que s’havia cruspit. Però el lleó no sabia escriure.
Així que va anar a buscar al mico i li va dir: -Escriu-me una carta per a la lleona! A l’endemà, el lleó va anar cap a Correos amb la carta. Però, li hauria agradat saber què era el que havia escrit el mico. Així doncs, va donar la volta i el mico li va llegir: “ Estimadíssima amiga: _Vols trepar amb mi als arbres? També tinc uns plàtans boníssims. Salutacions, Lleó”.
“ - Però noooooo!”, va rugir el lleó. “- Jo mai escriuria una carta així!”. I el lleó va trencar la carta. I va baixar fins el riu. Allà, l’hipopòtam va haver d’escriure una carta nova.
L’endemà, el lleó va portar la carta a Correos. Però, li hauria agradat saber què era el que havia escrit l’hipopòtam. Així doncs, va donar la volta i l’hipopòtam li va llegir: “ Estimadíssima amiga: _Vol vostè nedar amb mi i capbussar-se per buscar algues exquisides Salutacions, Lleó”. “ - Noooooo!”, va rugir el lleó. “- Jo mai escriuria una carta així!”.
I aquella mateixa tarda, va ser el torn de l’escarabat. L’escarabat es va esforçar moltíssim, i fins i tot va posar perfum en el paper.
L’endemà, el lleó va portar la carta a Correos i va passar per davant de la girafa. “-Uff, a què fa pudor?”, va voler saber la girafa. “-La carta!, va dir el lleó. “Té perfum d’escarabat.” “-Ah”, va dir la girafa, “m’agradaria llegir-la!. I la girafa va llegir: “ Estimadíssima amiga: _Vol vostè arrossegar-se amb mi per sota terra? Tinc fems, ben olorós! Exquisit! Salutacions, Lleó”.
“ - Però noooooo!” ... rugir el lleó. “- Jo mai escriuria una carta així!”. “ -No ho has fet!”, va dir la girafa. Molt furiós, el lleó va trencar la carta i va fer que la girafa n’escrigués una de nova. El cocodril hauria de llegir-la l’endemà. Però quan el lleó va anar a recollir-la, el cocodril s’havia menjat la girafa amb carta i tot.
Així doncs, li va tocar el torn al cocodril. Aquesta vegada el voltor va llegir la carta: “ - Oh no!”, va dir el lleó. “- Jo mai escriuria una carta així!”. “ El lleó va trencar la carta, i a l’endemà, el voltor va haver de llegir immediatament la seva carta: “ Estimadíssima amiga: _Encara queda una miqueta de girafa per aquesta nit. Vingui vostè a sopar! Exquisit! Salutacions, Lleó”.
“ Estimadíssima amiga: _Sóc el lleó i aquí jo sóc el rei. Vull conèixer-te. El lleó va bellugar el cap satisfet. Si, així ho hauria dit ell també. El voltor va continuar llegint: “_Podem volar junts per sobre la selva. També tinc carronya. Exquisida! Salutacions, Lleó”.
“Ja n’hi ha prou! “ - No!” , va rugir el lleó. “- Noooooo! No! i novament no!”.
I el lleó es va posar a rugir. Va rugir totes les meravelloses coses que ell escriuria, si sabes escriure. Però el lleó no sabia. I, així, va continuar rugint una estona. “ – Jo escriuria lo bonica que és. Li escriuria que m’agradaria veure-la. Senzillament, estar junts. Estar tombats, fen mandra sota un arbre. Senzillament, mirar junts el cel al capvespre. Això no pot resultar tan difícil!”
“- Per què no ho vas escriure tu mateix?”. El lleó es va donar la volta. “- Qui ho vol saber?”.
“- Jo”, va dir la lleona que llegia el llibre. I el lleó d’afilats ullals va contestar suaument: “- No ho he escrit, perquè no sé escriure ...”
La lleona va somriure, i va empentar amorosament al lleó amb el seu nas i se’l va endur amb ella.
...I li va ensenyar a escriure i a llegir, i van viure feliços i contents.
QUÈ ROMÀNTIC! NO? ES DIU QUE EL LLEÓ VA APRENDRE TOTES LES LLETRES DE L'ALFABET, AMB CADASCUNA DE LES LLETRES VA ESCRIURE UNA PARAULA D'AMOR: "A" D’AMOR, "B" BES... PODEU AJUDAR AL LLEÓ A COMPLETAR L'ALFABET. QUÈ US SEMBLA?
El lleó no sabia escriure. Però això no el preocupava perquè podia rugir i mostrar els seus dents. I no necessitava res més. El lleó no sabia escriure. Però això no el preocupava perquè podia rugir i mostrar els seus dents. I no necessitava res més. Però un dia...

More Related Content

El lleó que no sabia escriure

  • 2. El lleó no sabia escriure. Però això no el preocupava perquè podia rugir i mostrar els seus dents. I no necessitava res més.
  • 3. Un dia, es va trobar una lleona. La lleona llegia un llibre i era molt guapa. El lleó es va apropar perquè volia fer-li un petó. Però es va aturar i va pensar: _Una lleona que llegeix, és una dama. I a una dama se li escriuen cartes, abans de besar-la. Això ho havia aprés d’un missioner que s’havia cruspit. Però el lleó no sabia escriure.
  • 4. Així que va anar a buscar al mico i li va dir: -Escriu-me una carta per a la lleona! A l’endemà, el lleó va anar cap a Correos amb la carta. Però, li hauria agradat saber què era el que havia escrit el mico. Així doncs, va donar la volta i el mico li va llegir: “ Estimadíssima amiga: _Vols trepar amb mi als arbres? També tinc uns plàtans boníssims. Salutacions, Lleó”.
  • 5. “ - Però noooooo!”, va rugir el lleó. “- Jo mai escriuria una carta així!”. I el lleó va trencar la carta. I va baixar fins el riu. Allà, l’hipopòtam va haver d’escriure una carta nova.
  • 6. L’endemà, el lleó va portar la carta a Correos. Però, li hauria agradat saber què era el que havia escrit l’hipopòtam. Així doncs, va donar la volta i l’hipopòtam li va llegir: “ Estimadíssima amiga: _Vol vostè nedar amb mi i capbussar-se per buscar algues exquisides Salutacions, Lleó”. “ - Noooooo!”, va rugir el lleó. “- Jo mai escriuria una carta així!”.
  • 7. I aquella mateixa tarda, va ser el torn de l’escarabat. L’escarabat es va esforçar moltíssim, i fins i tot va posar perfum en el paper.
  • 8. L’endemà, el lleó va portar la carta a Correos i va passar per davant de la girafa. “-Uff, a què fa pudor?”, va voler saber la girafa. “-La carta!, va dir el lleó. “Té perfum d’escarabat.” “-Ah”, va dir la girafa, “m’agradaria llegir-la!. I la girafa va llegir: “ Estimadíssima amiga: _Vol vostè arrossegar-se amb mi per sota terra? Tinc fems, ben olorós! Exquisit! Salutacions, Lleó”.
  • 9. “ - Però noooooo!” ... rugir el lleó. “- Jo mai escriuria una carta així!”. “ -No ho has fet!”, va dir la girafa. Molt furiós, el lleó va trencar la carta i va fer que la girafa n’escrigués una de nova. El cocodril hauria de llegir-la l’endemà. Però quan el lleó va anar a recollir-la, el cocodril s’havia menjat la girafa amb carta i tot.
  • 10. Així doncs, li va tocar el torn al cocodril. Aquesta vegada el voltor va llegir la carta: “ - Oh no!”, va dir el lleó. “- Jo mai escriuria una carta així!”. “ El lleó va trencar la carta, i a l’endemà, el voltor va haver de llegir immediatament la seva carta: “ Estimadíssima amiga: _Encara queda una miqueta de girafa per aquesta nit. Vingui vostè a sopar! Exquisit! Salutacions, Lleó”.
  • 11. “ Estimadíssima amiga: _Sóc el lleó i aquí jo sóc el rei. Vull conèixer-te. El lleó va bellugar el cap satisfet. Si, així ho hauria dit ell també. El voltor va continuar llegint: “_Podem volar junts per sobre la selva. També tinc carronya. Exquisida! Salutacions, Lleó”.
  • 12. “Ja n’hi ha prou! “ - No!” , va rugir el lleó. “- Noooooo! No! i novament no!”.
  • 13. I el lleó es va posar a rugir. Va rugir totes les meravelloses coses que ell escriuria, si sabes escriure. Però el lleó no sabia. I, així, va continuar rugint una estona. “ – Jo escriuria lo bonica que és. Li escriuria que m’agradaria veure-la. Senzillament, estar junts. Estar tombats, fen mandra sota un arbre. Senzillament, mirar junts el cel al capvespre. Això no pot resultar tan difícil!”
  • 14. “- Per què no ho vas escriure tu mateix?”. El lleó es va donar la volta. “- Qui ho vol saber?”.
  • 15. “- Jo”, va dir la lleona que llegia el llibre. I el lleó d’afilats ullals va contestar suaument: “- No ho he escrit, perquè no sé escriure ...”
  • 16. La lleona va somriure, i va empentar amorosament al lleó amb el seu nas i se’l va endur amb ella.
  • 17. ...I li va ensenyar a escriure i a llegir, i van viure feliços i contents.
  • 18. QUÈ ROMÀNTIC! NO? ES DIU QUE EL LLEÓ VA APRENDRE TOTES LES LLETRES DE L'ALFABET, AMB CADASCUNA DE LES LLETRES VA ESCRIURE UNA PARAULA D'AMOR: "A" D’AMOR, "B" BES... PODEU AJUDAR AL LLEÓ A COMPLETAR L'ALFABET. QUÈ US SEMBLA?
  • 19. El lleó no sabia escriure. Però això no el preocupava perquè podia rugir i mostrar els seus dents. I no necessitava res més. El lleó no sabia escriure. Però això no el preocupava perquè podia rugir i mostrar els seus dents. I no necessitava res més. Però un dia...