際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

El Llenguatge Literari

Download as PPT, PDF
C
ctorrijo

Aspectes de teoria literria

1 of 27
Downloaded 123 times
Unitat 1. EL LLENGUATGE LITERARI Llibre de text pp.8-33
Qu竪 辿s literatura? Segons el Diccionari general de la llengua catalana, 辿s lart descriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit. El terme deriva del llat鱈 littera lletra i implica lart de la paraula.
Naixement de la literatura El fet literari 辿s anterior a la generalitzaci坦 de lescriptura. A lAntiguitat i a lAlta Edat mitjana la literatura era de transmissi坦 oral . Calia la figura del torcimany (transmissor, joglar) Durant letapa doralitat predomina lanonimat. Destaquen els recursos pnemot竪cnics (memor鱈stics). El g竪nere m辿s freq端ent 辿s la poesia.
Finalitat de la literatura En primer terme, entretenir. En 炭ltima instncia adoctrinar , alli巽onar, fixar models de comportament (sobretot en les 竪poques en qu竪 la cultura no era accessible a tota la poblaci坦)
Temes clssics i universals Lamor La vida La mort El temps i el seu pas inexorable La guerra
Caracter鱈stiques del text literari s dun llenguatge espec鱈fic, connotatiu (ric i expressiu)El cient鱈fic 辿s denotatiu, prec鱈s. Organitzaci坦 del material segons una estructura determinada. Abs竪ncia dobjectiu prctic. Voluntat est竪tica.
T嘆pics literaris Locus amoenus. El lloc id鱈l揃lic on es troben els amants; lloc plaent i agradable, amb elements naturals que es repeteixen (la verdor del prat, l'ombra de l'arbre, l'aigua fresca i regalada...) per crear ambients buc嘆lics. Carpe diem. A profita el dia, no esperis res de lendem. Cal viure la vida amb intensitat i plaer. Implica una reflexi坦 sobre la fugacitat del temps. Beatus ille. Segons Horaci, carcter lloable de la vida tranquil揃la del camp, allunyada de la vida bulliciosa de la ciutat, que 辿s vista com a perniciosa. Valoraci坦 de la natura. Ubi sunt. Lament per les coses perdudes. On s坦n, qu竪 se nha fet?
Recursos ret嘆rics (pg.12) Recursos ling端鱈stics de la literatura (no nom辿s la poesia) aix鱈 com altres llenguatges com el col揃loquial (comparacions, onomatopeies...) i el publicitari (metfores) I lor sescola sobre el riu . Carles Riba METFORA Els que afecten la fon竪tica : al揃literaci坦, onomatopeia, paranomsia.Tenen intenci坦 euf嘆nica i musical. Els que afecten la morfosintaxi : as鱈ndeton, encavallament, enumeraci坦, ep鱈tet, hip竪rbaton, paral揃lelisme, polis鱈ndeton, quiasme. Els que afecten la semntica (el significat dels mots) tamb辿 anomenats trops : al揃legoria, anfora, ant鱈tesi, comparaci坦, eufemisme, hip竪rbole, imatge, interrogaci坦 ret嘆rica, ironia, metfora, meton鱈mia, paradoxa, per鱈frasi, personificaci坦, pleonasme, sinest竪sia. Els agrupem en tres apartats:
Els g竪neres literaris. I Segons els grecs hem de parlar de tres grans g竪neres (en vers) L鱈rica (terme derivat de linstrument que duia Orfeu) Poemes subjectius, expressen emocions i sentiments. pica (terme grec que vol dir narraci坦) Llargs poemes que expliquen fets, les gestes her嘆iques i els or鱈gens m鱈tics dels pobles. Dramtica (del grec acci坦) Textos creats per ser representats amb personatges i espai esc竪nic.
Els g竪neres literaris. II Poesia : textos amb recursos com el metre, la rima i el ritme. Pot ser prosa po竪tica i daltres formes (poema visual...) Narrativa de ficci坦 : Novel揃la Conte pica (pot ser en vers o en prosa) Teatre : Textos en vers o en prosa creats per a ser representats. Actualment sha descartat la subdivisi坦 tradicional. Els g竪neres es barregen.
El c嘆mput sil揃lbic en catal abasta fins a l炭ltima s鱈l揃laba accentuada (en menyspreem una o dues) Cal tenir present els fen嘆mens de contacte voclic: elisions (supressi坦 duna de les dues vocals en contacte), sinalefes (o diftongs sintctics) Si el pots haver no el deixis anar. (11-2) 1捉 s鱈l揃laba sinalefa / 5捉 s鱈l揃laba elisi坦 POESIA Metre: mesura dun vers.
Isosil揃labisme . Versos amb el mateix n炭mero de s鱈l揃labes. Polimetria . Versos amb diferent n炭mero de s鱈l揃labes. Segons el n炭mero de s鱈l揃labes els versos s坦n: - d art menor (fins a 8 s鱈揃labes) propis de la poesia popular. - d art major (a partir de 9 s鱈l揃labes) m辿s freq端ents en catal: decas鱈l揃labs (10) i alexandrins (12). Molts versos de metre llarg queden dividits en dos hemistiquis per una cesura i de vegades trobarem rima interna .
El ritme po竪tic 辿s semblant al musical. Sobt辿 alternant s鱈l揃labes t嘆niques i tones. Peus r鱈tmics (combinaci坦ns de repeticions): el m辿s habitual en catal 辿s el ritme binari (dues s鱈l揃labes) iambe (tona t嘆nica) Topant de cap en una i a ltra soca . (10 s鱈l揃labes sinalefa a la 8) A T A T A T A T A T A troqueu (t嘆nica tona) Tota blanca, tota nua, tot a e scum a a vall al fons . (elisions) T A T A T A T A T A T A T A T Ritme
Igualtat total o parcial de sons en qu竪 acaben dos o m辿s versos. Consonant : repetici坦 de tots els sons a partir de l炭ltima s鱈l揃laba t嘆nica. Assonant : 炭nicament es repeteixen els sons voclics. Falses rimes (fon竪tiques i no grfiques - cantar/m ; pare/pera ; alt/dalt ) Rima encadenada - el primer vers lliga amb el tercer i el segon amb el quart (abab) i Rima creuada - el primer lliga amb el quart i el segon amb el tercer (abba) ... Que jo mateixa, si no fos tan ll ega , en lletra clara contaria el f et . Temps era temps hi hagu辿 la vaca c ega : jo s坦 la vaca de la mala ll et . La vaca su誰ssa . Joan Oliver Pere Quart RIMA CONSONANT Al mirador del castell Blancaflor est asseguda. Amb una pinteta d卒or Sos cabells pentina i nua. ANNIM Rima
Versos blancs : no tenen rima i nom辿s estan subjectes a metre i ritme. Versos lliures: no subjectes a cap estructura regular. Retorno a les festes llunyanes, quan la muralla de ponent plena desttues blanques sobre el mar incendia la Catedral amb palmeres polsoses B. Rossell坦-P嘆rcel Versos sense rima
Combinacions estr嘆fiques Estrofes m辿s freq端ents en catal: Apariat (dos versos) Tercet Quarteta i quartet (dart menor i art major) Quintet Sextet Octava (la clssica medieval sanomena cobla) Sonet (14 versos disposats a la manera italiana 4-4-3-3 o anglesa 4-4-4-2) Formes pr嘆pies de la poesia popular: Auca ( rodolins de rima consonant) Roman巽 ( tirallonga de versos de 5 o 7 s鱈l揃labes de rima assonant als parells i blancs als senars) De tema religi坦s: Goig ( versos heptasil揃lbics amb melodia repetitiva i tornada adre巽ats a la verge) Aquest nom de Montserrat 辿s pels catalans sagrat. Ho 辿s pels m鱈stics, els artistes, i tots els catalanistes. El roc 辿s conglomerat, formant un mont ben serrat. AUCA DE MONTSERRAT Els versos sagrupen formant estrofes.
Altres formes po竪tiques Prosa po竪tica : textos escrits en prosa on trobem recursos m辿s propis de la poesia. Incorporaci坦 de recursos visuals i plstics (dinspiraci坦 avanguardista) Cal揃ligrama: (prov辿 del cubisme) Mitjan巽ant la tipologia i lescriptura (mida i disposici坦 de les lletres) dibuixa formes relacionades amb el contingut del poema. Fa 炭s tamb辿 del color. Poema visual : Substitueix els elements propis del poema per imatges, dibuixos, fotografies...
NARRATIVA Relat dun assumpte, real o imaginari. Actualment en prosa. Elements bsics: trama (acci坦) i personatges inventats que sambienten en una 竪poca i espai f鱈sics. La hist嘆ria pot ser explicada des de diversos punt de vista (1捉 o 3捉 persona). La narraci坦 sorganitza seguint una estructura . NARRATIVA DE FICCI - conte o novel揃la. CONTE - narraci坦 breu, condensada (intensitat i esquematisme) Presenta els fets sense prembuls.Finalitat moralitzadora. Tant els contes populars (rondalles, llegendes) com les faules, parboles, exemples i ap嘆legs medievals. En el s. XIX es repr竪n el g竪nere amb el quadre de costums i en el XX 辿s conreat pels grans novel揃listes.
Hist嘆rica Picaresca Realista Psicol嘆gica Simbolista ... NARRATIVA DE NO FICCI : Autobiografia Mem嘆ries Diari Llibre de viatges Dietari Biografia ... NOVEL揃LA podem subdividir-la en:
Estructura (disposici坦 dels elements narratius dun relat) Tradicional - esquema linial i ordre cronol嘆gic: Plantejament (presentaci坦 dels fets i el context) Nus (cos de la narraci坦, acci坦 de la hist嘆ria) Desenlla巽 (resoluci坦 de conflictes. Pot ser tancat o obert) Desajutada - presenta: flash-back o retrospeccions anticipacions salts temporals
Punt de vista narratiu Segons la perpectiva que adopta el narrador per donar la informaci坦 del relat al lector podem parlar de: Punt de vista intern: el narrador 辿s un personatge, utilitza la 1捉 persona verbal. Pot presentar diverses modalitats: protagonista, personatge secundari o m炭ltiple (diversos personatges) Mon嘆leg interior -reflecteix la consci竪ncia de lindividu. Punt de vista extern: utilitza la 3捉 persona, pot ser: omniscient, com un d辿u, ho sap tot sobre els personatges i la hist嘆ria. objectiu , com un cmera fotogrfica, no pot entrar a linterior dels personatges ni predir el futur.
Espai i temps Espai. Llocs on transcorren els esdeveniments. Tancats (espais interiors) Oberts (espais exteriors) Poden ser reals, localitzables en un mapa, o imaginaris. Temps . Cal distingir entre: Temps extern. poca en qu竪 sesdevenen els fets. Temps intern. Durada temporal dels fets.
Personatges Principals. Personatges rodons , complexos en la seva descripci坦; evolucionen psicol嘆gicament: Protagonistes Antagonistes Secundaris. Personatges plans , simples en la caracteritzaci坦, no canvien. Nhi ha de decoratius. Podem parlar tamb辿 de personatge col揃lectiu. T竪cniques de caracteritzaci坦 dels personatges: Directa (acumulativa) Indirecta (progressiva)
TEATRE: Forma dexpressi坦 literria que incorpora la representaci坦. En el text dramtic hi ha dues informacions: Text representable . En forma de dileg, mon嘆leg o veu en off. Text acotat (entre par竪ntesi i en cursiva) d坦na indicacions de lautor sobre escenari (atrezzo, llum, decoraci坦) i personatges (entrades i sortides, indumentria, gesticulaci坦, to)
Fins al s. XVIII (Classicisme) les obres es subdividien en cinc ACTES A partir del s.XIX (Romanticisme) predomina la divisi坦 en tres actes subdividits en ESCENES segons les entrades i sortides dels personatges. Aquests actes corresponen a plantejament- nus-desenlla巽 (estructura interna). Estructura externa :
Funci坦 del teatre El teatre ha estat la forma literria de major projecci坦 p炭blica (alt grau danalfabetisme fins s. XX) El teatre clssic tenia carcter catrtic o purificador de sentiments. Lautor suscitava emocions en lespectador per mitj de la identificaci坦 amb el sofriment dels personatges. El p炭blic compadia o abominava els personatges. Actualment els autors es plantegen diverses funcions: entretenir, sensibilitzar, moralitzar, generar una reflexi坦 o simplement complaure est竪ticament el p炭blic. Diferenciem entre les obres que donen m辿s importncia al text ( teatre didees ) o als elements esc竪nics ( vessant esteticista ). Hi ha formes teatrals no textuals (el mim...)
G竪neres teatrals Trag竪dia: presenta el conflicte entre lheroi (personatge que encarna una actitud universal) i el dest鱈, ladversitat i les normes establertes. El final 辿s catastr嘆fic per a lheroi, per嘆 dacord amb les normes morals o religioses. Acci坦 seriosa, llenguatge elevat, personatges superiors, dest鱈 fatal. Com竪dia: aborda laspecte festiu i amable de la vida quotidiana. Acci坦 intrascendent o risible, 辿ssers comuns, llenguatge planer, finalitat l炭dica, intenci坦 cr鱈tica i de ridiculitzaci坦 de la conducta humana, final feli巽. Drama: Planteja un conflicte situat a nivell hum i amb desenlla巽 infeli巽. Acci坦 greu i seriosa potagonitzada per personatges corrents, no predeterminats.

More Related Content

El Llenguatge Literari

  • 1. Unitat 1. EL LLENGUATGE LITERARI Llibre de text pp.8-33
  • 2. Qu竪 辿s literatura? Segons el Diccionari general de la llengua catalana, 辿s lart descriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit. El terme deriva del llat鱈 littera lletra i implica lart de la paraula.
  • 3. Naixement de la literatura El fet literari 辿s anterior a la generalitzaci坦 de lescriptura. A lAntiguitat i a lAlta Edat mitjana la literatura era de transmissi坦 oral . Calia la figura del torcimany (transmissor, joglar) Durant letapa doralitat predomina lanonimat. Destaquen els recursos pnemot竪cnics (memor鱈stics). El g竪nere m辿s freq端ent 辿s la poesia.
  • 4. Finalitat de la literatura En primer terme, entretenir. En 炭ltima instncia adoctrinar , alli巽onar, fixar models de comportament (sobretot en les 竪poques en qu竪 la cultura no era accessible a tota la poblaci坦)
  • 5. Temes clssics i universals Lamor La vida La mort El temps i el seu pas inexorable La guerra
  • 6. Caracter鱈stiques del text literari s dun llenguatge espec鱈fic, connotatiu (ric i expressiu)El cient鱈fic 辿s denotatiu, prec鱈s. Organitzaci坦 del material segons una estructura determinada. Abs竪ncia dobjectiu prctic. Voluntat est竪tica.
  • 7. T嘆pics literaris Locus amoenus. El lloc id鱈l揃lic on es troben els amants; lloc plaent i agradable, amb elements naturals que es repeteixen (la verdor del prat, l'ombra de l'arbre, l'aigua fresca i regalada...) per crear ambients buc嘆lics. Carpe diem. A profita el dia, no esperis res de lendem. Cal viure la vida amb intensitat i plaer. Implica una reflexi坦 sobre la fugacitat del temps. Beatus ille. Segons Horaci, carcter lloable de la vida tranquil揃la del camp, allunyada de la vida bulliciosa de la ciutat, que 辿s vista com a perniciosa. Valoraci坦 de la natura. Ubi sunt. Lament per les coses perdudes. On s坦n, qu竪 se nha fet?
  • 8. Recursos ret嘆rics (pg.12) Recursos ling端鱈stics de la literatura (no nom辿s la poesia) aix鱈 com altres llenguatges com el col揃loquial (comparacions, onomatopeies...) i el publicitari (metfores) I lor sescola sobre el riu . Carles Riba METFORA Els que afecten la fon竪tica : al揃literaci坦, onomatopeia, paranomsia.Tenen intenci坦 euf嘆nica i musical. Els que afecten la morfosintaxi : as鱈ndeton, encavallament, enumeraci坦, ep鱈tet, hip竪rbaton, paral揃lelisme, polis鱈ndeton, quiasme. Els que afecten la semntica (el significat dels mots) tamb辿 anomenats trops : al揃legoria, anfora, ant鱈tesi, comparaci坦, eufemisme, hip竪rbole, imatge, interrogaci坦 ret嘆rica, ironia, metfora, meton鱈mia, paradoxa, per鱈frasi, personificaci坦, pleonasme, sinest竪sia. Els agrupem en tres apartats:
  • 9. Els g竪neres literaris. I Segons els grecs hem de parlar de tres grans g竪neres (en vers) L鱈rica (terme derivat de linstrument que duia Orfeu) Poemes subjectius, expressen emocions i sentiments. pica (terme grec que vol dir narraci坦) Llargs poemes que expliquen fets, les gestes her嘆iques i els or鱈gens m鱈tics dels pobles. Dramtica (del grec acci坦) Textos creats per ser representats amb personatges i espai esc竪nic.
  • 10. Els g竪neres literaris. II Poesia : textos amb recursos com el metre, la rima i el ritme. Pot ser prosa po竪tica i daltres formes (poema visual...) Narrativa de ficci坦 : Novel揃la Conte pica (pot ser en vers o en prosa) Teatre : Textos en vers o en prosa creats per a ser representats. Actualment sha descartat la subdivisi坦 tradicional. Els g竪neres es barregen.
  • 11. El c嘆mput sil揃lbic en catal abasta fins a l炭ltima s鱈l揃laba accentuada (en menyspreem una o dues) Cal tenir present els fen嘆mens de contacte voclic: elisions (supressi坦 duna de les dues vocals en contacte), sinalefes (o diftongs sintctics) Si el pots haver no el deixis anar. (11-2) 1捉 s鱈l揃laba sinalefa / 5捉 s鱈l揃laba elisi坦 POESIA Metre: mesura dun vers.
  • 12. Isosil揃labisme . Versos amb el mateix n炭mero de s鱈l揃labes. Polimetria . Versos amb diferent n炭mero de s鱈l揃labes. Segons el n炭mero de s鱈l揃labes els versos s坦n: - d art menor (fins a 8 s鱈揃labes) propis de la poesia popular. - d art major (a partir de 9 s鱈l揃labes) m辿s freq端ents en catal: decas鱈l揃labs (10) i alexandrins (12). Molts versos de metre llarg queden dividits en dos hemistiquis per una cesura i de vegades trobarem rima interna .
  • 13. El ritme po竪tic 辿s semblant al musical. Sobt辿 alternant s鱈l揃labes t嘆niques i tones. Peus r鱈tmics (combinaci坦ns de repeticions): el m辿s habitual en catal 辿s el ritme binari (dues s鱈l揃labes) iambe (tona t嘆nica) Topant de cap en una i a ltra soca . (10 s鱈l揃labes sinalefa a la 8) A T A T A T A T A T A troqueu (t嘆nica tona) Tota blanca, tota nua, tot a e scum a a vall al fons . (elisions) T A T A T A T A T A T A T A T Ritme
  • 14. Igualtat total o parcial de sons en qu竪 acaben dos o m辿s versos. Consonant : repetici坦 de tots els sons a partir de l炭ltima s鱈l揃laba t嘆nica. Assonant : 炭nicament es repeteixen els sons voclics. Falses rimes (fon竪tiques i no grfiques - cantar/m ; pare/pera ; alt/dalt ) Rima encadenada - el primer vers lliga amb el tercer i el segon amb el quart (abab) i Rima creuada - el primer lliga amb el quart i el segon amb el tercer (abba) ... Que jo mateixa, si no fos tan ll ega , en lletra clara contaria el f et . Temps era temps hi hagu辿 la vaca c ega : jo s坦 la vaca de la mala ll et . La vaca su誰ssa . Joan Oliver Pere Quart RIMA CONSONANT Al mirador del castell Blancaflor est asseguda. Amb una pinteta d卒or Sos cabells pentina i nua. ANNIM Rima
  • 15. Versos blancs : no tenen rima i nom辿s estan subjectes a metre i ritme. Versos lliures: no subjectes a cap estructura regular. Retorno a les festes llunyanes, quan la muralla de ponent plena desttues blanques sobre el mar incendia la Catedral amb palmeres polsoses B. Rossell坦-P嘆rcel Versos sense rima
  • 16. Combinacions estr嘆fiques Estrofes m辿s freq端ents en catal: Apariat (dos versos) Tercet Quarteta i quartet (dart menor i art major) Quintet Sextet Octava (la clssica medieval sanomena cobla) Sonet (14 versos disposats a la manera italiana 4-4-3-3 o anglesa 4-4-4-2) Formes pr嘆pies de la poesia popular: Auca ( rodolins de rima consonant) Roman巽 ( tirallonga de versos de 5 o 7 s鱈l揃labes de rima assonant als parells i blancs als senars) De tema religi坦s: Goig ( versos heptasil揃lbics amb melodia repetitiva i tornada adre巽ats a la verge) Aquest nom de Montserrat 辿s pels catalans sagrat. Ho 辿s pels m鱈stics, els artistes, i tots els catalanistes. El roc 辿s conglomerat, formant un mont ben serrat. AUCA DE MONTSERRAT Els versos sagrupen formant estrofes.
  • 17. Altres formes po竪tiques Prosa po竪tica : textos escrits en prosa on trobem recursos m辿s propis de la poesia. Incorporaci坦 de recursos visuals i plstics (dinspiraci坦 avanguardista) Cal揃ligrama: (prov辿 del cubisme) Mitjan巽ant la tipologia i lescriptura (mida i disposici坦 de les lletres) dibuixa formes relacionades amb el contingut del poema. Fa 炭s tamb辿 del color. Poema visual : Substitueix els elements propis del poema per imatges, dibuixos, fotografies...
  • 18. NARRATIVA Relat dun assumpte, real o imaginari. Actualment en prosa. Elements bsics: trama (acci坦) i personatges inventats que sambienten en una 竪poca i espai f鱈sics. La hist嘆ria pot ser explicada des de diversos punt de vista (1捉 o 3捉 persona). La narraci坦 sorganitza seguint una estructura . NARRATIVA DE FICCI - conte o novel揃la. CONTE - narraci坦 breu, condensada (intensitat i esquematisme) Presenta els fets sense prembuls.Finalitat moralitzadora. Tant els contes populars (rondalles, llegendes) com les faules, parboles, exemples i ap嘆legs medievals. En el s. XIX es repr竪n el g竪nere amb el quadre de costums i en el XX 辿s conreat pels grans novel揃listes.
  • 19. Hist嘆rica Picaresca Realista Psicol嘆gica Simbolista ... NARRATIVA DE NO FICCI : Autobiografia Mem嘆ries Diari Llibre de viatges Dietari Biografia ... NOVEL揃LA podem subdividir-la en:
  • 20. Estructura (disposici坦 dels elements narratius dun relat) Tradicional - esquema linial i ordre cronol嘆gic: Plantejament (presentaci坦 dels fets i el context) Nus (cos de la narraci坦, acci坦 de la hist嘆ria) Desenlla巽 (resoluci坦 de conflictes. Pot ser tancat o obert) Desajutada - presenta: flash-back o retrospeccions anticipacions salts temporals
  • 21. Punt de vista narratiu Segons la perpectiva que adopta el narrador per donar la informaci坦 del relat al lector podem parlar de: Punt de vista intern: el narrador 辿s un personatge, utilitza la 1捉 persona verbal. Pot presentar diverses modalitats: protagonista, personatge secundari o m炭ltiple (diversos personatges) Mon嘆leg interior -reflecteix la consci竪ncia de lindividu. Punt de vista extern: utilitza la 3捉 persona, pot ser: omniscient, com un d辿u, ho sap tot sobre els personatges i la hist嘆ria. objectiu , com un cmera fotogrfica, no pot entrar a linterior dels personatges ni predir el futur.
  • 22. Espai i temps Espai. Llocs on transcorren els esdeveniments. Tancats (espais interiors) Oberts (espais exteriors) Poden ser reals, localitzables en un mapa, o imaginaris. Temps . Cal distingir entre: Temps extern. poca en qu竪 sesdevenen els fets. Temps intern. Durada temporal dels fets.
  • 23. Personatges Principals. Personatges rodons , complexos en la seva descripci坦; evolucionen psicol嘆gicament: Protagonistes Antagonistes Secundaris. Personatges plans , simples en la caracteritzaci坦, no canvien. Nhi ha de decoratius. Podem parlar tamb辿 de personatge col揃lectiu. T竪cniques de caracteritzaci坦 dels personatges: Directa (acumulativa) Indirecta (progressiva)
  • 24. TEATRE: Forma dexpressi坦 literria que incorpora la representaci坦. En el text dramtic hi ha dues informacions: Text representable . En forma de dileg, mon嘆leg o veu en off. Text acotat (entre par竪ntesi i en cursiva) d坦na indicacions de lautor sobre escenari (atrezzo, llum, decoraci坦) i personatges (entrades i sortides, indumentria, gesticulaci坦, to)
  • 25. Fins al s. XVIII (Classicisme) les obres es subdividien en cinc ACTES A partir del s.XIX (Romanticisme) predomina la divisi坦 en tres actes subdividits en ESCENES segons les entrades i sortides dels personatges. Aquests actes corresponen a plantejament- nus-desenlla巽 (estructura interna). Estructura externa :
  • 26. Funci坦 del teatre El teatre ha estat la forma literria de major projecci坦 p炭blica (alt grau danalfabetisme fins s. XX) El teatre clssic tenia carcter catrtic o purificador de sentiments. Lautor suscitava emocions en lespectador per mitj de la identificaci坦 amb el sofriment dels personatges. El p炭blic compadia o abominava els personatges. Actualment els autors es plantegen diverses funcions: entretenir, sensibilitzar, moralitzar, generar una reflexi坦 o simplement complaure est竪ticament el p炭blic. Diferenciem entre les obres que donen m辿s importncia al text ( teatre didees ) o als elements esc竪nics ( vessant esteticista ). Hi ha formes teatrals no textuals (el mim...)
  • 27. G竪neres teatrals Trag竪dia: presenta el conflicte entre lheroi (personatge que encarna una actitud universal) i el dest鱈, ladversitat i les normes establertes. El final 辿s catastr嘆fic per a lheroi, per嘆 dacord amb les normes morals o religioses. Acci坦 seriosa, llenguatge elevat, personatges superiors, dest鱈 fatal. Com竪dia: aborda laspecte festiu i amable de la vida quotidiana. Acci坦 intrascendent o risible, 辿ssers comuns, llenguatge planer, finalitat l炭dica, intenci坦 cr鱈tica i de ridiculitzaci坦 de la conducta humana, final feli巽. Drama: Planteja un conflicte situat a nivell hum i amb desenlla巽 infeli巽. Acci坦 greu i seriosa potagonitzada per personatges corrents, no predeterminats.