3. INTRODUCCI: La Terra 辿s lescenari en qu竪 es desenvolupa la vida. La geografia f鱈sica 辿s la branca de la ci竪ncia geogrfica que estudia els elements naturals que caracteritzen els diferents llocs del planeta: Relleu Aig端es Climes iVegetaci坦 En els seg端ents temes repassarem el medi f鱈sic de la Terra i com influeix en el poblament i desenvolupament de les societats.
4. Aix鱈 mateix tractarem de donar resposta a les seg端ents q端estions: Fins a quin punt 辿s la natura un recurs i un obstacle per al desenvolupament de les societats humanes? Com ha influenciat la tecnologia la nostra depend竪ncia al medi? Com han influenciat les activitats humanes al medi natural i quin impacte han tingut?
5. 1. EL RELLEU El relleu fa refer竪ncia a les desigualtats que presenta la superf鱈cie terrestre, la qual mostra un relleu accidentat i variat. Les principals formes de relleu continental son quatre: muntanyes, altiplans, planes i depressions.
6. En la formaci坦 de les formes de relleu, que donen lloc als diferents tipus de paisatge, intervenen diversos factors dels quals podem destacar.: A. La Tect嘆nic a de les plaques. B. El clima C. L intervenci坦 humana
7. A. TEORIA DE LA TECTNICA DE PLAQUES Segons aquesta teoria lescor巽a de la Terra est formada per diverses plaques tect嘆niques. En el seu lent despla巽ament les plaques xoquen, se separen o se superposen provocant noves formes de relleu i la destrucci坦 del ja existent.
8. TEORIA DE LA TECTNICA DE PLAQUES A les zones de contacte entre plaques poden apar竪ixer volcans i terratr竪mols. Les erupcions volcniques i els forts terratr竪mols poden tenir conseq端竪ncies desastroses per a la poblaci坦.
9. B. EL CLIMA El clima 辿s lestat habitual de latmosfera a un lloc concret. Aquest es determina segons el tipus de temps que s han succe誰t en aquest lloc durant un llarg per鱈ode de temps. El temps , a difer竪ncia del clima, fa refer竪ncia a la situaci坦 atmosf竪rica que es dona en un lloc en un moment concret.
10. EL CLIMA La temperatura, les precipitacions, la pressi坦 atmosf竪rica i el vent s坦n els elements que determinen el tipus de clima dun lloc. Aquests elements determinen tamb辿 el relleu i el paisatge daquest lloc a causa de la acci坦 de erosi坦.
11. C. ACTIVITATS HUMANES Lhome, al llarg de la hist嘆ria sha anat assentant a aquelles zones de la terra m辿s favorables a les seves necessitats, tot cercant: Un relleu, un s嘆l, un clima i una vegetaci坦 favorables per a viure, per a construir, per a fer pastures, per sembrar, per atreure el turisme, per crear ind炭stria...
12. ACTIVITATS HUMANES Aquesta intervenci坦 humana amb el temps ha suposat una modificaci坦 del paisatge. D aquesta manera diem que el paisatge natural (aquell espai geogrfic definit per un relleu, aig端es, clima, vegetaci坦 i fauna determinats.) sha transformat en un paisatge humanitzat (aquell paisatge que ha estat intervingut per lhome),
13. ACTIVITATS HUMANES A m辿s, aquestes activitats humanes en el medi natural poden tenir una s竪rie defectes negatius per al medi ambient . Ara com: La destrucci坦 La sobreexplotaci坦 La contaminaci坦 Efectes tots que poden modificar greument el relleu.
14. 2. LES AIGES Laigua cobreix m辿s del 70% de la superf鱈cie terrestre. Tanmateix, nom辿s un 2.5% 辿s aigua dol巽a i menys dun quart del 1% del total est disponible per al consum hum als rius, llacs i dip嘆sits subterranis.
15. Les aig端es estan en circulaci坦 permanent. Aquest fenomen es coneix com el cicle de laigua.
17. OCEANS Els oceans s坦n grans masses daigua salada. Aquesta aigua est en constant moviment impulsada pels corrents marins. Els corrents marins s坦n grans fluixos daigua que es desplacen a mera de rius pels oceans. Els corrents marins poden ser clids o freds
18. OCEANS Els corrents influeixen en el clima. Per exemple, el corrent clid del Golf de M竪xic es despla巽a a les costes de lEuropa Occidental i fa que les temperatures siguin m辿s clides del que els correspondria per la latitud. Els corrents tamb辿 afecten la productivitat . Les corrents que fan que les aig端es dels fons, riques en nutrients, pugin a la superf鱈cie, s坦n m辿s riques en pesca.
19. RIUS Els rius s坦n corrents continus daigua dol巽a. Els rius principals desemboquen en un llac o a la mar. El cabal dun riu, el r竪gim fluvial i el relleu pel qual corre el seu curs determinen laprofitament de les aig端es daquest riu: transport, energia, reg de conreus, etc.
20. LLACS Els llacs s坦n masses permanents i tancades daigua que ocupen zones enfonsades de la Terra. Els llacs es mantenen grcies a les aportacions daigua de precipitacions, rius i corrents subterranis. Per aquesta ra坦 els llacs acostumen a ser daigua dol巽a.
21. LLACS De vegades els llacs poden contenir aigua salada. En aquest cas es diu que s坦n mars interiors. Els llacs s坦n un recurs tur鱈stic important a m辿s de servir per activitats com reg de conreus, pesca, o transport de productes.
22. AIGES SUBTERRNIES Constitueixen la principal reserva daigua potable i alimenten rius i llacs. Soriginen per la infiltraci坦 duna part de laigua de la pluja i dels rius en zones poroses del terreny. A linterior de la Terra aquestes poden formar aq端鱈fers que poden ser explotats per lhome.
23. LAIGUA I LA OCUPACI HUMANA Laigua 辿s indispensable per a la vida i, per aix嘆, des de temps remots, els 辿ssers humans shan assentat a les zones costaneres i en regions pr嘆ximes a rius, llacs i naixements daigua. Per嘆 la distribuci坦 de laigua a la Terra 辿s molt desigual. En algunes rees abunda i en daltres 辿s molt escassa. Per resoldre aquests inconvenients, es duen a terme obres hidruliques, com pantans, canals o transvasaments, per嘆 la construcci坦 de grans obres denginyeria causa un important impacte ambiental. Finalment, el creixement de la poblaci坦 i el desenvolupament comporten un augment alarmant del consum i de la contaminaci坦.
24. 3. EL CLIMA El clima 辿s lestat habitual de latmosfera a un lloc.
25. A. ELS ELEMENTS DEL CLIMA El clima es determina segons el tipus de temps que shan succe誰t en aquest lloc durant molt danys. Per con竪ixer el clima hem danalitzar una s竪rie delements: Temperatura Precipitaci坦 Pressi坦 Atmosf竪rica Vent.
27. B. Els factors del clima La Latitud: 辿s la distncia dun punt de la Terra a lequador. A les latituds pr嘆ximes a lequador ( latituds baixes ), els raigs hi incideixen perpendicularment, per aix嘆 les temperatures s坦n m辿s altes. Com que laire clid cont辿 m辿s vapor daigua tamb辿 les precipitacions s坦n m辿s abundants. A mesura que ens allunyem de lequador ( latitud altes ) m辿s gran 辿s la inclinaci坦 dels raigs solars, per aix嘆 la calor es reparteix entre una superf鱈cie m辿s extensa i les temperatures s坦n m辿s baixes i plou menys.
29. C. EL CLIMA I LA NOSTRA VIDA Les situacions extremes de temperatura i dhumitat dificulten lestabliment de la poblaci坦 el desenvolupament de certes activitats econ嘆miques. Per aix嘆 les zones menys poblades del planeta coincideixen amb els deserts, les selves, zones polars i els cims m辿s elevats Per contra, a les zones temperades viu m辿s del 70% de la poblaci坦 mundial.
30. D. ELS CLIMES DE LA TERRA: 5 GRAN ZONES CLIMTIQUES EN FUNCI DE LA LATITUD.
31. 4. LA INFLUNCIA DEL PAISATGE Ja hem dit que lhome sha anat assentant a aquelles zones de la terra m辿s favorables a les seves necessitats. Pel que fa al relleu i al clima podem observar...
33. 4. LA INFLUNCIA DEL PAISATGE Que la majoria de la poblaci坦 mundial viu en rees planes situades per davall dels 500 metres daltitud. Que la majoria de la poblaci坦 mundial viu a les costes. Que la majoria de la poblaci坦 mundial viu a les zones de clima temperat.