El modernisme - context general i literatura catalana
- 1. EL MODERNISME CATAL Llengua catalana i literatura
- 2. Objectiu princial En el tombant de segle (1892-1911) es produeix un moviment dabast ampli que t辿 com a objectiu l afany de modernitzaci坦. Anhelava transformar la societat a nivell pol鱈tic i cultural a trav辿s de lart.
- 3. poca de transformacions L炭ltim quart del s.XIX, la societat catalana viu la industrialitzaci坦 de Barcelona, que seguir el model daltres ciutats europees. Es forma una burgesia industrial que vol modernitzar-se i intervenir en pol鱈tica (construir un pa鱈s aut嘆nom, catalanisme pol鱈tic) Neix la classe obrera que sorganitza en sindicats per millorar les seves condicions laborals (socialisme i anarquisme).
- 4. Caracter鱈stiques Es tracta dun art fonamentalment burg竪s, tanmateix els intel揃lectuals que el propiciaren van ser molt cr鱈tics amb la seva pr嘆pia classe a la qual consideraven materialista i prosaica. Es produeix sovint una ruptura i rebuig mutu (artista/societat) que explica, de fet, el final del moviment. A nivell est竪tic 辿s molt ambigu i recull influ竪ncies de proced竪ncia diversa que fins i tot semblen contradict嘆ries, per嘆 els diferents corrents que inclou participen de decadentisme, simbolisme, esteticisme...辿s a dir, retorn de l idealisme espiritual contra el realisme.
- 5. Tensions artista-societat La societat viu un moment de crisi (guerres colonials) i s accentuen actituds conservadores. La burgesia vol preservar valors culturals ja establerts i considera els joves intel揃lectuals destructors i desequilibrats. Els artistes modernistes veuen els burgesos com 辿ssers materialistes i pragmtics que no donen a lart i a lartista la importncia que t辿. El moviment neix marcat per lenfrontament entre lartista (que vol elevar la societat culturalment i espiritualment) i el burg竪s (que nom辿s es preocupa dels b辿ns materials). Els intel揃lectuals adopten formes de vida boh竪mies.
- 6. Abast del moviment El mateix fenomen de renovaci坦 sobserva arreu dels centres urbans de l Europa industrialitzada: Fran巽a i B竪lgica: Art Nouveau ustria: Wiener Sezession Anglaterra: Modern Style o Art D辿co Espanya i Sudam竪rica: Modernismo EUA: Tiffany Itlia: Style Noville, Florale, Stile Liberty Alfons Mucha (txec)
- 7. Arts que abasta El seu desplegament abasta tots els camps de lest竪tica: arquitectura, pintura, escultura, literatura Moviment molt divers, que va utilitzar i conciliar estils del passat. El desconsol - Josep Llimona
- 8. Pavellons G端ell (avinguda Pedralves) Antoni Gaud鱈
- 9. Casa Batll坦 - Antoni Gaud鱈
- 10. Casa Batll坦 - Antoni Gaud鱈
- 11. Casa Batll坦 - Antoni Gaud鱈
- 12. Palau de la M炭sica Catalana Llu鱈s Dom竪nech i Montaner
- 13. Palau de la M炭sica Catalana Llu鱈s Dom竪nech i Montaner
- 14. Cereria Subir
- 15. Hospital de Sant Pau Llu鱈s Dom竪nech i Montaner
- 16. Transformaci坦 de la cultura Lobjectiu era aconseguir una cultura moderna amb formes i idees noves. Va significar la transformaci坦 duna cultura regional i tradicionalista en cultura nacional i moderna (reacci坦 contra la Renaixen巽a). Ex: canvien ptria, fe i amor per joventut, progr辿s i innovaci坦 Va ser una opci坦 ideol嘆gica de fons en el sentit m辿s ampli de la paraula.
- 17. Activitats dels intel揃lectuals catalans A Catalunya, a finals del segle XIX un grup de joves intel揃lectuals (pintors, poetes, dramaturgs...) es reunien al bar-restaurant Els Quatre Gats. Hi feien tert炭lies, concerts, espectacles, exposicions.
- 19. Activitats dels intel揃lectuals catalans Freq端entaven El Cau Ferrat a Sitges on celebraven unes festes ben peculiars que impressionaren els pac鱈fics pescadors que hi vivien. Les seves festes, viatges i reunions eren constants. Els germans Llimona van acudir- hi i van quedar horroritzats per la disbauxa dionis鱈aca i el llibertinatge.
- 20. Donaven a con竪ixer les seves propostes culturals i est竪tiques en la premsa diria (La Vanguardia i Diario de Barcelona) i revistes com Laven巽 i Catal嘆nia. Eren "moderns, vivien com a bohemis i els devem un llegat art鱈stic molt valu坦s.
- 21. Bar Marsella (creat el 1820)
- 22. Festes Modernistes a Sitges (la primera el 1892) Article de Jaume Brossa a lAven巽: Viure del passat. Traduccions al catal dautors com: Goethe, Nietzsche, Baudelire i D Annunzio. Preocupaci坦 per la normativitzaci坦 de la llengua (inici campanya per a la reforma ling端鱈stica que culminar el Noucentisme) Publicaci坦 de revistes de caire art鱈stic Quatre Gats, Pel&Ploma i Joventut. Mort de Joan Maragall i Isidre Nonell el 1911 Primeres mostres del Noucentisme (1906) FETS IMPORTANTS (anys 1892-1911)
- 23. Tend竪ncies intel揃lectuals: ESTETICISTES: partidaris de lart per lart. Entenen lart com una religi坦, un blsam i el seu paper 辿s el de sacerdot o messies que conduir la societat al canvi. Per a ells lart 辿s un refugi, una evasi坦. Constitueixen la boh竪mia daurada (Santigo Rusi単ol....) REGENERACIONISTES: Els regeneracionistes creuen que la renovaci坦 vindr a partir del desvetllament ideol嘆gic, donen m辿s importncia al missatge que a la forma i fan campanya de cr鱈tica social, pol鱈tica i ideol嘆gica, estan compromesos amb la seva societat. Constitueixen la boh竪mia negra o trgica (Joan Puig i Ferreter....)
- 24. Estil de la literatura modernista No es vol retratar objectivament la realitat sin坦 fer una selecci坦 subjectiva daspectes, suggerir no pas analitzar. s dun llenguatge connotatiu i de figures pr嘆pies del vers (metfora i s鱈mbol). Prosa po竪tica. Temtiques comunes: la lluita per lexist竪ncia (autorealitzaci坦 individu), relacions home i entorn, conflicte individu-societat (ferir la sensibilitat burgesa i els conflictes), dualitat camp- ciutat, visi坦 de la multitud hostil.
- 25. POESIA: JOAN MARAGALL La seva fam鱈lia era burgesa i es dedicava a la ind炭stria t竪xtil Ell no vol fer-se crrec de lempresa perqu竪 volia estudiar Dret Als 30 anys comen巽a la seva activitat period鱈stica, descriptor i traductor. Va destacar pels seus articles dopini坦 de comprom鱈s social i les ressenyes literries. (Barcelona, 1860-1911)
- 26. Joan Maragall: Elogi de la paraula En aquest text de teoria literria 辿s on formula la teoria de la paraula viva. Segons aquesta teoria, el poeta ha de contemplar la realitat i esperar aquell moment en qu竪 arriba laut竪ntica inspiraci坦: una veu interior, secreta, sobrenatural, que li va dictant les paraules del poema. Un cop escrites, les paraules no es poden canviar perqu竪 perdrien lespontane誰tat i la puresa daquell moment especial.
- 27. Joan Maragall: Elogi de la paraula Valora que els poetes sexpressin de manera senzilla i directa, sense ret嘆rica. Maragall t辿 una actitud molt optimista i positiva. Els seus temes predilectes s坦n lexaltaci坦 de la vida i de la natura. El poeta 辿s un 辿sser privilegiat que es capa巽 dexpressar la vida en paraules.
- 28. La vaca cega, Joan Maragall La vaca cega recitada per Sergi Belbel
- 29. Excelsior, Joan Maragall Excelsior recitat per Dolors Juanpere
- 30. TEATRE: SANTIAGO RUSIOL (Barcelona, 1861- Aranjuez, 1931) La seva fam鱈lia era burgesa i es dedicava a la ind炭stria t竪xtil Va viure amb lavi patern des de ben petit i era lhereu (el germ gran) Estava interessat per la pintura i assistia damagat a lEscola la Llotja Va viure a Par鱈s aprox. 10 anys on porta una vida al l鱈mit Va organitzar les Festes Modernistes de Sitges al Cau Ferrat
- 31. Lauca del senyor Esteve, Santiago Rusi単ol Com竪dia molt coneguda, estrenada el 1917. El 1907, la va escriure en prosa (acompanyada de 27 dibuixos de Ramon Casas i 27 rodolins de Gabriel Alomar) Posteriorment, la va adaptar al teatre, perqu竪 era un g竪nere ideal per difondre les idees del Modernisme. Lobra presenta els costums i valors morals duna nova classe (la petita burgesia catalana), representada per una fam鱈lia de comerciants. Lhereu de la quarta generaci坦, Ramonet, sestima m辿s ser escultor fet que provoca un gran crisi familiar
- 32. Lauca del senyor Esteve Lauca del Senyor Esteve amb cermica al carrer del Petritxol, Barcelona
- 33. Lauca del senyor Esteve Rodol鱈 13 Rodol鱈 24
- 34. Lauca del senyor Esteve Rodol鱈 27 Quan el senyor Esteve es troba al llit de mort, es produeix una reconciliaci坦 entre ell i el seu fill: Ramonet podr ser escultor grcies al fet que el seu pare ha guanyat prou diners perqu竪 ell es faci artista i pugui dedicar-se a lart. Aquest final representa el pacte entre la generaci坦 de la vella burgesia i els joves artistes: lartista ha dagrair el suport econ嘆mic a la burgesia i aquesta 辿s conscient que necessita la dimensi坦 espiritual de l artista.
- 35. V鱈deo sobre el teatre a tombant de segle V鱈deo titulat Els artistes des del minut 15 al final.
- 36. CATERINA ALBERT Escrivia sota el pseud嘆nim de V鱈ctor Catal perqu竪 sin坦, depenent del tema, causava molt escndol Pertanyia a una fam鱈lia de rics terratinents La seva formaci坦 辿s fruit de lambient culte de la seva fam鱈lia Va fer-se crrec de les propietats per嘆 tamb辿 anava a Barcelona i per Europa No es va casar, tenia fama denigmtica (LEscala, Alt Empord, 1869-1966)
- 37. Solitud, Caterina Albert (V鱈ctor Catal) Consta de 18 cap鱈tols m辿s o menys aut嘆noms que narren l itinerari vital de Mila, la protagonista. El tema de la novel揃la gira entorn el conflicte interior d una dona que es troba enmig dun entorn f鱈sic i social opressor. Mila se sent insatisfeta de la vida i sent un intens dolor interior. Lluitar per aconseguir realitzar-se interiorment, per嘆 aix嘆 li suposar la marginaci坦 social i la solitud, sentiment que d坦na t鱈tol al llibre. Es va publicar entre 1904 i 1905 en fulletons de 8 pgines a la revista Joventut.
- 38. Text: Viure del passat de Jaume Brossa LAven巽 2a 竪poca, IV, n炭m. 9 (1892) Les diatribes llan巽ades contra el carcter espanyol en general ens porten adirigir algunes amonestacions al carcter catal en particular. A quantesqueixes no es presten les alteracions que sofreix la fesomia moral dun poblecom el nostre, que sembla que hagi perdut la carta de navegar! Sols unavanitat cega ens pot fer creure que amb mig segle de renaixen巽a hem realitzatel progr辿s que era desperar. Si f坦ssim francs i sincers, haur鱈em de recon竪ixer que del renaixement literari ja es va oblidant un immens bagatge que abansens havia complagut i que ara veiem que 辿s fullaraca. Lexcessiu culte alpassat que sapoder del regionalisme esterilitza tota concepci坦 moderna,convertint el catalanisme literari en una resurrecci坦 arqueol嘆gica. Duna literatura que sols havia de tenir per inspiradora lnima del poble, ses costumsi sos ideals, ses alegries i ses tristeses, sen va fer un conreu dhivernacle, lamajor part grcies a la llavor que ens don el romanticisme franc竪s.
- 39. Text: Viure del passat de Jaume Brossa Ledat mitjana fou una veritable obsessi坦 per als poetes i escriptors catalans.No podem negar que al principi aquell era el gran medi de fer reviscolar lamor a la ptria petita; per嘆 com que el moviment literari anava en sentit invers delpol鱈tic nacional, for巽osament triomfants els ideals revolucionaris havia deresultar m辿s palpable el contrasentit i lanacronisme de les reivindicacionsdemanades pels nacionalistes catalans Un dels principals lemes de la nova generaci坦 literria i cient鱈fica 辿s no admetrecap l鱈mit en la concepci坦 de lobra art鱈stica i no acatar cap autoritat dun modeincondicional quan es tracti de la investigaci坦 imparcial i desinteressada. A 竪poques noves, formes dart noves. El fonament de la cultura dunageneraci坦 ha de reposar sobre all嘆 bo de lanterior; mes si aquesta porta unpatrimoni dolent, 辿s preferible menysprear-lo, no fer-ne cas i comen巽ar foc nou.Si Catalunya vol agafar el cam鱈 que li correspon, deu agafar nous procedimentsen la creaci坦 de lobra dart, procediments que estiguin en consonncia amb elmedi que la volti, procurant influir sobre dell per millorar-lo.