際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

El montseny 09.10.15

M
mosansar

lectura

1 of 2
Download to read offline
PC2 Ensenyament - Aprenentatge Nom arxiu Versi坦 Data 29/09/15 Elaborat : Pili Lozano Revisat. Carme Pallar竪s Aprovat M嘆nica Rossell坦 Pgina 1 de 2 PLA LECTOR. 9 doctubre de 2015 El Parc Natural Del Montseny, declarat reserva de la Biosfera per la Unesco el 1978, es troba situat al mass鱈s del mateix nom, la mxima altitud de la Serralada Costanera catalana. s un mass鱈s individualitzat que destaca com una talaia en el paisatge, a cavall entre les prov鱈ncies de Girona i Barcelona. Est integrat per tres unitats orogrfiques al voltant de la conca de la Tordera, que tenen com a punts culminants, dest a oest, el Tur坦 de lHome (1712m), el Matagalls (1170 m) i el Pla de la Calma (1350m). Lespai t辿 una superf鱈cie de m辿s de 30000 ha, repartides entre les comarques de la Selva, Osona i el Vall竪s Oriental, i el seu nom significa La Muntanya dels Senyals. Geol嘆gicament el Montseny est format per un gran nombre de falles que han originat una complexa composici坦 de materials, de manera que hi podem trobar una zona calcria, com 辿s el Congost; una altra gran鱈tica, a la zona de Gualba, i una tercera formada per pissarres, al pla de la Calma. El clima presenta un gradient altitudinal, que varia des del mediterrani, amb hiverns temperats i estius secs, al vessant valles, a leurosiberi atlntic a les zones m辿s altes, amb hiverns freds, amb nevades, i estius humits. Aquesta diversitat climtica afavoreix la varietat de comunitats vegetals. A la vegetaci坦 hi trobem tres estatges, segons laltitud i el clima. A la base dels vessants meridional hi ha lalzinar fins a quasi els 600 metres. Al sotabosc shi troben larbo巽, el galzeran, el bruc boal o el marfull. Els pins tamb辿 hi ocupen una bona superf鱈cie, generalment com a resultat de la repoblaci坦 dantigues zones de conreu. Les alzines s坦n substitu誰des per les suredes a les zones gran鱈tiques, i ple roure martinenc en els sectors que reben la influ竪ncia de la inversi坦 t竪rmica de la plana de Vic. Els castanyers tamb辿 omplen grans extensions a les obagues i al cim dels alzinars. Entre els 600 i els 1100 metres apareixen les rouredes de roure martinenc i, a les altitud superiors, les fagedes, que senfilen fins als l鱈mits de les boires. Aquesta formaci坦 vegetal 辿s la que d坦na personalitat al mass鱈s; t辿 la importancia afegida de ser un dels boscos saquest tipus m辿s meridionals dEuropa, amb un sotabosc poblat de gr竪vol, boix i marx鱈vol. Tamb辿 s坦n importants els claps davets que suposen el poblament europeu m辿s meridional daquesta
PC2 Ensenyament - Aprenentatge Nom arxiu Versi坦 Data 29/09/15 Elaborat : Pili Lozano Revisat. Carme Pallar竪s Aprovat M嘆nica Rossell坦 Pgina 2 de 2 con鱈fera. A les zones on el bosc humit sha degradat apareixen les landes de brugueroles i falgueres. M辿s amunt encara, per sobre els 1600 metres, apareixen els matolls de ginebr坦, el corner i la cirerola. Als fondals i torrents la vegetaci坦 辿s de bosc de ribera constitu誰des freixes, verns, salzes, pollancres, oms i avellaners. La representaci坦 desp竪cies animals del Montseny 辿s duna gran diversitat biol嘆gica. Entre els carn鱈vors destaca la fagina i, per la seva abundncia, el porc senglar, duna gran importncia dins lmbit rural. Un esp竪cie ex嘆tica, el vis坦, ha colonitzat el mass鱈s i ha ocupat lespai de la Ll炭driga que, com el gat salvatge, en aquesta muntanya sha extingit. Un grup amb m辿s representaci坦 辿s el dels rosegadors, destaquen el talp坦 roig i la rata esquirolera, el ratpenat de cova i els ratpenats de ferradura aix鱈 com leri巽坦 com炭 i la musaranya daigua. Al Montseny tamb辿 hi ha representades m辿s de 200 esp竪cies docells, de les quals m辿s de la meitat com a nidificants. A les boscanes hi viuen, entre daltres, el falc坦 vesper, la becada, el pela-roques, el tord, els pit-roig, el cargolet, la merla daigua, el pins borroner i el pardal dala blanca. Entre els amfibis i r竪ptils, que suposen m辿s de trenta esp竪cies en total, tenen com a mxims representants la salamandra, el t嘆til, el trit坦 pirinenc i la granota roja i s坦n els animals que m辿s es ressenten del trnsit hum. Aquesta zona verda, a ben poca dsitncia de la conurbaci坦 de la ciutat de Barcelona i la seva rea dinflu竪ncia, ha suportat una important pressi坦 ja dantic. Lany 1977 es va aprovar un pla de protecci坦 i de catalogaci坦 de la zona com a Parc Natural, que intentava conjurar els valors ecol嘆gics amb el desenvolupament econ嘆mic de la zona. Els valors del mass鱈s van ser reconeguts un altre cop el 1978, en ser declarat reserva de la biosfera per la Unesco, estatus que garantitza la preservaci坦 de lentorn amb la pres竪ncia duna activitat econ嘆mica sostenible i l炭s com a espai de lleure. A banda dels aspectos mediambientals, el Montseny 辿s una muntanya dun gran valor hist嘆ric i cultural, ha estat explotada pels seus recursos des d竪poques reculades. Les activitats ramaderes, agr鱈coles i forestals han tingut un paper cabdal en el modelat del seu paisatge, i hi han aportat un ric llegat, tant delements arquitect嘆nics (masies, cabanes de pastors i carboners, pous de gla巽, fonts) com tradicionals (estris, varietats fruiteres, recol揃leccions boscanes, costums).

More Related Content

El montseny 09.10.15

  • 1. PC2 Ensenyament - Aprenentatge Nom arxiu Versi坦 Data 29/09/15 Elaborat : Pili Lozano Revisat. Carme Pallar竪s Aprovat M嘆nica Rossell坦 Pgina 1 de 2 PLA LECTOR. 9 doctubre de 2015 El Parc Natural Del Montseny, declarat reserva de la Biosfera per la Unesco el 1978, es troba situat al mass鱈s del mateix nom, la mxima altitud de la Serralada Costanera catalana. s un mass鱈s individualitzat que destaca com una talaia en el paisatge, a cavall entre les prov鱈ncies de Girona i Barcelona. Est integrat per tres unitats orogrfiques al voltant de la conca de la Tordera, que tenen com a punts culminants, dest a oest, el Tur坦 de lHome (1712m), el Matagalls (1170 m) i el Pla de la Calma (1350m). Lespai t辿 una superf鱈cie de m辿s de 30000 ha, repartides entre les comarques de la Selva, Osona i el Vall竪s Oriental, i el seu nom significa La Muntanya dels Senyals. Geol嘆gicament el Montseny est format per un gran nombre de falles que han originat una complexa composici坦 de materials, de manera que hi podem trobar una zona calcria, com 辿s el Congost; una altra gran鱈tica, a la zona de Gualba, i una tercera formada per pissarres, al pla de la Calma. El clima presenta un gradient altitudinal, que varia des del mediterrani, amb hiverns temperats i estius secs, al vessant valles, a leurosiberi atlntic a les zones m辿s altes, amb hiverns freds, amb nevades, i estius humits. Aquesta diversitat climtica afavoreix la varietat de comunitats vegetals. A la vegetaci坦 hi trobem tres estatges, segons laltitud i el clima. A la base dels vessants meridional hi ha lalzinar fins a quasi els 600 metres. Al sotabosc shi troben larbo巽, el galzeran, el bruc boal o el marfull. Els pins tamb辿 hi ocupen una bona superf鱈cie, generalment com a resultat de la repoblaci坦 dantigues zones de conreu. Les alzines s坦n substitu誰des per les suredes a les zones gran鱈tiques, i ple roure martinenc en els sectors que reben la influ竪ncia de la inversi坦 t竪rmica de la plana de Vic. Els castanyers tamb辿 omplen grans extensions a les obagues i al cim dels alzinars. Entre els 600 i els 1100 metres apareixen les rouredes de roure martinenc i, a les altitud superiors, les fagedes, que senfilen fins als l鱈mits de les boires. Aquesta formaci坦 vegetal 辿s la que d坦na personalitat al mass鱈s; t辿 la importancia afegida de ser un dels boscos saquest tipus m辿s meridionals dEuropa, amb un sotabosc poblat de gr竪vol, boix i marx鱈vol. Tamb辿 s坦n importants els claps davets que suposen el poblament europeu m辿s meridional daquesta
  • 2. PC2 Ensenyament - Aprenentatge Nom arxiu Versi坦 Data 29/09/15 Elaborat : Pili Lozano Revisat. Carme Pallar竪s Aprovat M嘆nica Rossell坦 Pgina 2 de 2 con鱈fera. A les zones on el bosc humit sha degradat apareixen les landes de brugueroles i falgueres. M辿s amunt encara, per sobre els 1600 metres, apareixen els matolls de ginebr坦, el corner i la cirerola. Als fondals i torrents la vegetaci坦 辿s de bosc de ribera constitu誰des freixes, verns, salzes, pollancres, oms i avellaners. La representaci坦 desp竪cies animals del Montseny 辿s duna gran diversitat biol嘆gica. Entre els carn鱈vors destaca la fagina i, per la seva abundncia, el porc senglar, duna gran importncia dins lmbit rural. Un esp竪cie ex嘆tica, el vis坦, ha colonitzat el mass鱈s i ha ocupat lespai de la Ll炭driga que, com el gat salvatge, en aquesta muntanya sha extingit. Un grup amb m辿s representaci坦 辿s el dels rosegadors, destaquen el talp坦 roig i la rata esquirolera, el ratpenat de cova i els ratpenats de ferradura aix鱈 com leri巽坦 com炭 i la musaranya daigua. Al Montseny tamb辿 hi ha representades m辿s de 200 esp竪cies docells, de les quals m辿s de la meitat com a nidificants. A les boscanes hi viuen, entre daltres, el falc坦 vesper, la becada, el pela-roques, el tord, els pit-roig, el cargolet, la merla daigua, el pins borroner i el pardal dala blanca. Entre els amfibis i r竪ptils, que suposen m辿s de trenta esp竪cies en total, tenen com a mxims representants la salamandra, el t嘆til, el trit坦 pirinenc i la granota roja i s坦n els animals que m辿s es ressenten del trnsit hum. Aquesta zona verda, a ben poca dsitncia de la conurbaci坦 de la ciutat de Barcelona i la seva rea dinflu竪ncia, ha suportat una important pressi坦 ja dantic. Lany 1977 es va aprovar un pla de protecci坦 i de catalogaci坦 de la zona com a Parc Natural, que intentava conjurar els valors ecol嘆gics amb el desenvolupament econ嘆mic de la zona. Els valors del mass鱈s van ser reconeguts un altre cop el 1978, en ser declarat reserva de la biosfera per la Unesco, estatus que garantitza la preservaci坦 de lentorn amb la pres竪ncia duna activitat econ嘆mica sostenible i l炭s com a espai de lleure. A banda dels aspectos mediambientals, el Montseny 辿s una muntanya dun gran valor hist嘆ric i cultural, ha estat explotada pels seus recursos des d竪poques reculades. Les activitats ramaderes, agr鱈coles i forestals han tingut un paper cabdal en el modelat del seu paisatge, i hi han aportat un ric llegat, tant delements arquitect嘆nics (masies, cabanes de pastors i carboners, pous de gla巽, fonts) com tradicionals (estris, varietats fruiteres, recol揃leccions boscanes, costums).