2. EL MÈTODE ORFF.
Introducció sobre l’autor.
Carl Orff és un compositor i pedagog Alemany nascut a
Munich (1892 – 1982). Es tracta de l’autor de la
reconeguda Carmina Burana (cantata escénica escrita
per Orff durant els anys 1935 i 1936).
De la seva activitat pedagògica ha deixat pocs
testimoniatges escrits, tot i que la seva obra més
remarcable se condensa dins els cinc toms (cadascun
d’ells comptant amb continguts diferents i per a infants
d’edats diverses) de Music for Children. Aquesta conté
diferents elements que ell emprà en el seu mètode com
rimes, refranys, exercicis rítmics instrumentals, vocals i
de reconeixement de formes elementals.
La pedagogia de Carl Orff.
En què consisteix?
La pedagogia d’Orff està basada en l’activitat pràctica, el que origina, des d’un primer moment,
un contacte directe amb la música i els seus elements, com el ritme, el timbre, la melodia i
l’harmonia. Tot això conformen una unitat juntament amb el llenguatge i el moviment.
Així mateix, aquest mètode té com a bases el ritme del llenguatge. Tal i com a classe hem
extret el ritme de les paraules per tal d’anar elaborant la nostra cançó, Carl Orff considera
aquest ritme de la paraula parlada com essencial, com el punt de partida del ritme i la música.
Llavors, aquesta base se situa en la triple activitat de la paraula parlada, el so i el moviment.
Paraula
Moviment So
3. Carl Orff introdueix l’ensenyament de la música als infants des d’un
ambient natural, proper, mitjançant el joc com a recurs i a través de
la improvització de ritmes i melodies per tal d’anar adquirint les
facultats musicals.
Objectius del mètode:
El mètode Orff pretén aconseguir dos objectius principals:
1. Desenvolupament de la intel·ligència i exercitació de les
capacitats motrius, emprant el propi cos.
2. La consecució d’una participació i audició actives, per així desenvolupar gradualment
les capacitats d’apreciar i comprendre la música.
Continguts:
Aquests són els continguts que se tracten en el mètode de Carl Orff.
1. El ritme és el propi llenguatge.
2. Ritmes i moviments corporals.
3. Ritmes per a percussió de so determinat i indeterminat.
4. Llenguatge i cant d’ecos.
5. Melodies a partir de l’interval de la 3a menor.
6. Cançons i danses tradicionals.
7. Instruments i la seva adequació.
8. Creació i improvisació.
9. Audició d’obres musicals amb aplicació de moviments.
Posibles activitats practiques.
Aquestes serien algunes de les propostes d’activitats per aplicar aquest mètode:
1. Jocs de prosòdia rítmica.
2. Jocs de percussió corporal.
3. Jocs de coordinació rítmico – motriu.
4. Jocs d’entonació començant per la distancia de tercera menor,
passant per l’escala pentatónica fins arribar a la diatònica.
5. Realització de jocs, ecos, diàlegs, obstinats rítmics i melòdics…
6. Aplicación d’instruments de percussió determinats i indeterminats.
7. Realització d’audicions musicals amb ritme, exploració d’espai i
moviment.
4. La nostra aplicació pràctica.
Per tal d’aplicar el mètode Orff, nosaltres proposem la següent activitat:
Creant ritmes!
Amb aquesta activitat pretenem treballar la música des d’un ambient natural, com proposa
Orff, així que treballarem amb elements bàsics de la seva pedagogia, és a dir, treballant amb el
nostre cos per tal d’anar creant i introduïnt ritmes, així com mprarem també elements del
nostre entorn per tal d’anar introduïnt els ritmes, fent-los més propers i senzills.
Aquesta activitat comptaria amb diverses aplicacions didàctiques, com:
• La introducció de diferents formes musicals.
• Interpretació de ritmes diversos.
• Desenvolupar la lectura musical.
• Practicar la improvisació com a forma d’interiorització dels continguts.
• Treballar l’acompanyament .
Llavors, la nostra activitat consisteix en el següent: tots els
infants agafaran un material que tenguin aprop (bolis,
carpetes, estoigs, regles...) o simplement empraran alguna
part del cos (les mans, els peus, cames...) per
desenvolupar-la. Un alumne, o el mestre per començar,
marcaria la pulsació que s’ha de seguir. A continuació, un
alumne començarà creant un ritme (per exemple ♫♫♫♫).
Llavors, tota la classe, amb els materials que han agafat
han de repetir aquest ritme. Seguidament, el company de
devora seguirà el mateix procediment, creant un nou ritme
que tota la classe haurà de repetir, i així successivament.
Així, treballam la improvització, aplicant els diferents
ritmes que hagin après.
Un cop es tengui això assolit, podríem anar afegint variacions, com per exemple, afegir una
entonació, dir el seu nom fent una petita presentació marcant el ritme de les paraules i
cantant, entre d’altres.