![Cosmocaixa barcelona 2010[1]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/cosmocaixabarcelona20101-100430043931-phpapp02-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
More Related Content
Similar to El nombre auri (8)
El nombre auri
- 4. 3. LEONARDO DE PISA, FIBONACCI
- 7. 6. APLICACIONS DEL NOMBRE DOR
- 8. 7. LES MATEMTIQUES I LA BELLESACONTEXTUALITZACI HISTRICA
- 9. EGIPTEPIRMIDE DE KEOPS.Diversos cient鱈fics de gran popularitat han arribat a la tesi que la relaci坦 entre laltura i la meitat de la base duna cara triangular lateral 辿s igual a la proporci坦 uria.
- 10. LANTIGA GRECIAEl s鱈mbol de lescola pitag嘆rica i pel qual es reconeixien entre si, ja que tots els germans pitag嘆rics el portaven, era una estrella de 5 puntes inscrita en un pentgon que ells anomenaven pentalfa (cinc alfes). Van calcular la relaci坦 que existeix entre una diagonal i un costat del pentgon i van trobar que era sempre la mateixa, la proporci坦 uria.
- 11. EUROPAEn el segle XV, Fra Luca Pacioli escriu un tractat complet sobre el Nombre dOr que titula La Divina Proporci坦.
- 13. Divisi坦 dun segment en extrema i mitja ra坦Lextrema ra坦 del segment coincedeixamb la mitja ra坦.
- 14. La construcci坦 dun rectangle auriDemostraci坦 que aquest quocient辿s el n炭mero auri. Aquest quocient el racionalitzem per la seva conjugada, per a que la ra坦 uria(陸) ens quedi en el numerador.
- 15. LEONARDO DE PISA, FIBONACCILA SUCCESSI DE FIBONACCI I LA SEVA RELACI AMB EL NOMBRE DOR
- 16. Successi坦 de FibonacciLa successi坦 de Fibonacci 辿s una successi坦 de nombres en la que cada terme 辿s igual a la suma dels dos termes precedents: 0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21,34,55,89... i aix鱈 successivament
- 17. Problema dels conillsQuantes parelles de conills es reproduiran en un any, comen巽ant per una parella 炭nica, si cada mes qualsevol parella engendra un altra parella, que es reproduir a la seva vegada a partir del segon mes?
- 18. Rusc dabelles Els mascles d'un rusc d'abelles tenen un arbre geneal嘆gic que compleix amb aquesta successi坦. El fet 辿s que els abellots, el mascle de l'abella, no t辿 pare (1), per嘆 si que t辿 una mare (1, 1), dos avis, que s坦n els pares de la reina (1, 1, 2), tres besavis, ja que el pare de la reina no t辿 pare (1, 1, 2, 3), cinc rebesavis (1, 1, 2, 3, 5), vuit rere besavis (1, 1, 2, 3, 5, 8) i aix鱈 successivament, complint amb la successi坦 de Fibonacci
- 19. Aparici坦 de la successi坦 de Fibonacci en la natura
- 20. LEONARDO DA VINCILHOME DE VITRUVIO I LA GIOCONGA
- 21. La giocondaLHOME DE VITRUVI
- 22. SALVADOR DALUN DELS ARTISTES QUE VA UTILITZAR LA PROPORCI URIA EN LES SEVES OBRES.
- 23. SALVADOR DALEn els anys 40 Dal鱈 abandona el surrealisme, creant un nou estil anomenat misticisme nuclear en el qual suneixen religi坦 i ci竪ncia, en aquesta nova etapa les matemtiques tindran un paper important. Lobra de Luca Paccioli, La Divina Proporci坦, lapassionava, per嘆, qui realment lensenya a aplicar-la, 辿s un matemtic, MatilaGhyka.En Estats Units va pintar la seva primera obra on va utilitzar la proporci坦 uria, en aquesta va utilitzar la divis坦 de rectangles auris i va tra巽ar lespiral uria. Aix鱈 sorgeix La semi tassa volant amb annex inexpicable de 5 m de longitud
- 24. La semi tassa volant amb annex inexpicable de 5 m de longitud.
- 25. Leda At嘆mica
- 26. La santa cenaDal鱈 en aquesta obra utilitza la proporci坦 uria en dos aspectes, en primer lloc la relaci坦 entre la distncia del quadre i la seva altura d坦na la proporci坦 uria. I en segon lloc es mostra el dodecaedre, que per a Plat坦 era el poliedre regular que representava a tot lunivers. El volum i lrea dun dodecaedre de longitud a cm es pot expressar en funci坦 del n炭mero auri
- 27. APLICACIONS DEL NOMBRE DORARQUITECTURA, PINTURA, ESCULTURA, EN LA NATURA, EL COS HUM I ASPECTES QUOTIDIANS.
- 28. ARQUITECTURA1.EL PARTEN2. EL TEMPLE DE CERES Situat en Paestum (460 a. de C.) t辿 la seva fa巽ana constru誰da seguint un sistema de triangles auris, el mateix que els majors temples grecs que estan relacionats, sobretot, amb l'ordre d嘆ric
- 29. PINTURA I ESCULTURADAVID DE MIQUEL ANGELOEl David de Miguel Angel, fou esculpit seguint unes proporcions corporals. La relaci坦 entre la seva altura i la distncia entre el seu melic als peus,donen com a resultat la proporci坦 uria. Tamb辿 la relaci坦 entre la distncia del maluc als peus i el genoll als peus, donen com a resultat la proporci坦 uria. I per 炭ltim la relaci坦 entre la distncia del muscle als dits i del colze als dits.
- 30. EL MODULOR, LI COBUSIER.El sistema de mesures detallat per Li Corbusier (1887-1965) que apareix publicat en els llibres "Li Modulor" (1948) i "Li Modulor 2" (1953) i en els quals d坦na a con竪ixer seu treball, que de certa manera,s'uneix a una llarga tradici坦 vista en personatges com Vitruvio, Da Vinci i Leon Battista Alberti en la recerca d'una relaci坦 matemticaentre les mesures de l'home i la naturalesa.EL NAIXEMENT DE VENUS, BOTICELLIAplica l'esquema que va descriure Cook, ajustant-se a la proporci坦 uria
- 31. COS HUM
- 32. La relaci坦 entre laltura dun esser hum i laltura del seu melic.
- 33. La relaci坦 entre la distncia del muscle als dits i la distncia del colze als dits.
- 34. La relaci坦 entre laltura de la maluc i laltura de la genoll
- 35. La relaci坦 entre les divisions vertebrals
- 36. La relaci坦 entre les articulacions de les mans i els peus.La relaci坦 entre la longitud de la cara i lamplria de la cara.
- 37. La relaci坦 entre la longitud de la cara i la distncia des de la punta de la mand鱈bula a les celles.
- 38. La relaci坦 entre lamplria del nas i la distncia entre les foses nasals.ASPECTES QUOTIDIANSLES MATEMTIQUES I LA BELLESAEVOLUCI I CLAUDIA KRASTIOVA.
- 39. ENQUESTAEn primer lloc he fet la seg端ent enquesta en 101 alumnes de 6 cursos:1. Coneixes la proporci坦 uria?a) sib) noc) He sentit parlar de ella per嘆 no s辿 de que es tracta.2. Creus que la bellesa duna persona es pot mesurar a trav辿s de les matemtiques?.a)sib)no3. Escull un company i una companya de la teva classe que creguis que 辿s bell.
- 40. RESULTATSCLAUDIA KRASTIOVA- La relaci坦 entre lal巽ada i la distncia entre el melic als peus 辿s de 1,633- La relaci坦 entre la distncia maluc-peus i la distncia genoll peus 辿s de 2,29- La relaci坦 entre la distncia muscle-dits i la distncia colze dits 辿s de 1,6
- 42. Models de la 界看鉛艶界界庄坦厩庄界岳看姻庄温s壊艶界姻艶岳遺或鰻遺晦雨皆鴛或鰻皆
- 43. Al comen巽ament del treball tenia com objectiu profunditzar en el nombre dor i utilitzar-ho com un cnon de bellesa facial i corporal.A trav辿s de diferents anlisis puc deduir que aquesta relaci坦 no sempre concorda amb la bellesa que avui en dia interpretem.Una altra conclusi坦 辿s com un nombre tant estrany, pot arribar a ser tant important per a persones com Mario Livio, un dels autors del llibre que m辿s he utilitzat per a fer aquest treball. I no solament aix嘆 si no que un nombre com 1,1618... tan insignificant pot arribar a estar tan present en la vida quotidiana de les persones. Una altra conclusi坦 辿s com les matemtiques han estat tan presents des de l竪poca eg鱈pcia com un element fonamental a lhora de construir qualsevol pirmide o daltres.