4. EL ORIGEN DEL SISTEMA
SOLAR
1-El sistema Solar est format per una estrella que est
al mig ,anomenada Sol, i els planetes que l'acompanyen
que estan al seu voltant i el espai que queda entre ells.
2-Es creu que lorigen del Sistema Solar es va crear fa
4600 milions d'anys aproximadament, segons els
cient鱈fics.
3- Lorigen del Sistema Solar: 辿s molt dif鱈cil saber el que
va passar exactament, per嘆 ....
5. EL ORIGEN DEL SISTEMA
SOLAR
4- ... diuen que va ser un n炭vol immens de
gas i pols que es va comprimir a causa de
la for巽a de la gravetat i va comen巽ar a girar
a gran velocitat per l'explosi坦 d'una estrella
propera.
5-Amb aquesta energia es va crear la nostra estrella
anomenada Sol.
6. propera.
s molt dif鱈cil precissar l'origen del nostre Sistema Solar. Els cient鱈fics creuen que pot situar-se fa uns
Al centre es va acumular la major part de la mat竪ria. La pressi坦 era tan elevada que els toms van
comen巽ar a partir-se, alliberant energia i formant una estrella. Al mateix temps s'anaven definint
alguns remolins que, en fer-se grans, augmentaven la seva gravetat i recollien m辿s materials a cada
volta.
Tamb辿 hi havia moltes colissions. Milions d'objectes s'apropaven i s'unien o b辿 xocaven amb viol竪ncia
i es partien en bocins. Les trobades constructives van predominar i, en nom辿s 100 milions d'anys, va
adquirir un aspecte semblant a l'actual. Despr辿s cada cos va continuar la seva pr嘆pia evoluci坦.
7. 6- I al voltant del Sol sanaven creant
remolins de gas i pols amb la seva
gravetat que atrauen la mat竪ria que crea
planetes.
7- En nom辿s 100 milions danys es va
crear El sistema solar i ja va ser molt
similar al de ara.
8. 8 estan entre Mart i J炭piter 8- Hi han 9 planetes
que giren al voltant del sol: Mercuri, Venus,
Terra, Mart, J炭piter, Saturn, Ur, Nept炭 i Plut坦
( que no es considera un planeta).
9- El nostre planeta es la Terra i te un sat竪l揃lit que
anomenem Lluna. No tots els planetes tenen
sat竪l揃lits.
10- Els asteroides tamb辿 formen part del
sistema solar , i son roques m辿s petites que
tamb辿 giren. La majoria.
12. LA GRAVETAT
La gravetat 辿s la for巽a d'atracci坦 m炭tua que
experimenten els cossos pel fet de tenir una massa
determina.
La gravetat dep竪n de la massa dels objectes i de la
distncia que els separa.
Quan sortim de la terra no hi ha gravetat.
Si no hi hagu辿s gravetat la gent del planeta flotaria.
La for巽a de la gravetat 辿s la for巽a responsable del fet
que els cossos siguin atrets cap a la superf鱈cie de la
Terra, per aix嘆 quan saltem tornem a caure a terra.
13. LA GRAVETAT
La gravetat mant辿 els planetes en 嘆rbita al
voltant del sol.
Es tracta d'una de les quatre forces fonamentals
observades fins ara a la naturalesa: la for巽a
electromagn竪tica, la for巽a nuclear feble, la for巽a
nuclear forta i la for巽a de la gravetat.
14. NEWTON
T:CS 5竪 2013 - 20145竪 AAranBest
Idea Ever! - YouTube.htm
18. El sol 辿s una estrella bastant com炭.
En el cel trobem milers dastres molt allunyats de
nosaltres.
Vist des de terra a nosaltres ens sembla que el sol 辿s
lestrella m辿s gran , per嘆 nom辿s 辿s perqu竪 辿s lestrella
m辿s propera a la terra.
El sol no 辿s un objecte s嘆li, sin坦 una gran
concentraci坦 de gas, sobretot d卒hidrogen i heli.
El volum del sol suposa el 99% del sistema solar i el
tamany del seu diametre sapropa els 1392000Km.
Gira sobre el seu eix cada cert temps depenent del
punt on es mesuri; Si 辿s en lequador 28 dies i si la
mesura 辿s en un pol 辿s cada 34 dies resultant una
mitja de 31 dies i al voltant del centre de la nostra
galxia cada 225 milions danys.
19.
El nucli, cont辿 el 60% de massa. s la part m辿s interna o profunda del sol (
ocupa uns 139000 Km del radi solar).
Despr辿s trobem la zona de radiaci坦, que 辿s la zona on trobem grans
quantitats dhidrogen i heli.
Zona convectiva , capa en la qual no 辿s produeixen reccions nuclears.
Seguidament la fotosfera 辿s la llum practicament visible per el sol i 辿s
considera com la superf鱈cie solar.
La cromosfera , capa estreta dun gas molt clar. Situada entre la fotosfera i
la corona solar.
La corona 辿s la capa m辿s extrema.
20.
El sol 辿s lestel m辿s pr嘆xim a la terra i 辿s troba a 150 milions de Km.
El sol est a molta vida per davant , t辿 m辿s de 4500 milions danys i creuen que
encara durar 5000 milions danys m辿s.
Les estrelles s坦n els 炭nics cossos de lunivers que mantenen llum.
El sol tamb辿 辿s la nostra principal font denergia , en forma de llum i calor.
Exerceix una forta atracci坦 sobre els planetes i els fa girar al seu entorn.
Lenergia solar 辿s crea a linterior del sol , on la temperatura arriba als 15 milions
de graus 辿s per aix嘆 que fa que hi hagi una pressi坦 molt forta i provoca petites
explosions.
No podem mirar directament al sol ni tampoc a trav辿s dun telescopi.
Per poder observar amb seguretat 辿s projecta la seva imatge en una pantalla
blanca perqu竪 si no fos aix鱈 podria fer mal a la nostra vista.
21. En algunes ocasions, les erupcions
arriben a formar grans arcs, aix嘆 passa
grcies a la potent for巽a datracci坦 que
exerceix el sol.
En la seva superf鱈cie saprecien grans
erupcions que es desprenen cap a lespai
a quasi 100.000km de distncia.
24. Mercuri orbita al voltant del sol cada 88 dies
terrestres
1 any de mercuri = 88 dies de la terra
25. Mercuri 辿s el planeta m辿s proper al sol. Est
a uns 58 milions de kil嘆metres del sol.
26. Mercuri orbita al voltant del sol cada 88 dies
terrestres
1 any de mercuri = 88 dies de la terra
27. Mercuri gira sobre el seu eix una
vegada cada 58,7 dies
En aquesta foto Plut坦 encara era considerat un planeta.Ara nom辿s
s坦n vuit.
28. El nucli de Mercuri est fos. El contingut del nucli en ferro 辿s
major que el de qualsevol altre planeta solar.
-Al voltant del nucli hi ha un mantell d卒entre 500 i 700 km format
per silicats.
-L卒escor巽a del planeta podria ser d卒entre 100 i 300 km
d卒espesor (dades proporcionades per la sonda Mariner 10)
-En total est format per un 70% d卒elements metl.lics i un 30%
de silicats.
29. La densitat del planeta 辿s de 5,42 gr/cm3
-Com la massa 辿s elevada, la gravetat del
planeta tamb辿 ho 辿s: per aix嘆, encara que 辿s
el planeta m辿s petit, la gravetat 辿s la meitat
de la de la terra
30. La temperatura mitja de la superf鱈cie de
Mercuri 辿s de 179尊 C
-La temperatura mitja de la superf鱈cie
de la terra 辿s de 15尊 C
43. 1.
2.
3
5.
La Terra 辿s un planeta. Tamb辿 辿s el tercer planeta del sistema
solar en apropar-se m辿s al sol , t辿 149.600.000 quilometres de
distancia fins el sol , tamb辿 de d鱈metre t辿 12. 756kl.
La Terra t辿 els colors seg端ents: verd de naturalesa , marr坦 de les
muntanyes , blau dels oceans i blanc dels n炭vols.
La Terra 辿s l炭nic planeta del sistema solar on hi ha vida, grcies
a lexist竪ncia duna barreja de gasos que sanomena : atmosfera
El nostre planeta abans era una bola de foc.
Com va arribar a tindre aigua? Dons un volc estava a punt
dentrar en erupci坦 i en contes expulsar lava va expulsar fum, va
a comen巽ar a ploure i va durar molts i molts anys.
Quan veiem la Terra des de lespai ens crida m辿s latenci坦 el
color blav坦s dels oceans.
44. 6. La Terra triga 24 hores en fer una volta sencera en ella mateixa.
7.Tamb辿 tarda 365 dies i 6 hores en donar la volta sencera al Sol.
8. Quan un meteorit cau des de lespai al nostre planeta t辿 m辿s del
doble de probabilitats de caure al mar que sobre la terra ferma.
9.La Terra 辿s l炭nic planeta en el que hi ha aigua l鱈quida en tot el
sistema solar.
El producte qu鱈mic m辿s abundant de la terra 辿s el carboni perqu竪 辿s
lelement permanent dels compostos orgnics.
11.Les primeres formes de vida van apar竪ixer a la terra fa
aproximadament 1.000 milions danys.
46. Mart
1-Mart es el tercer planeta m辿s petit del Sistema Solar.
2-Geografia: Les roques de Mart contenen ferro, pero
aquell ferro es rovella al cap dun temps i es crea amb
un color vermell坦s. Si mires des de dalt Mart, es veuen
volcans i rius assecats.
3- Comparaci坦 de tamany: Mart se suposa que es mes
gran que la lluna de la terra.
4- Dia/Hora: Un dia a la terra es igual a 24h:30 min. a
Mart, nom辿s hi ha una difer竪ncia de mitja hora.
5- Distncia del Sol: Mart est a 228.000.000 km del
Sol.
47. 6- Tamany: El tamany de Mart es 6.800 km en
tot el planeta.
7- Gravetat: La gravetat en Mart es un 38% de
la Terra; una persona a la Terra de 100 kg, a
Mart pesaria 38 kg.
8- Temperatura: La temperatura a Mart es
menys 140 graus i un mxim de 30 graus.
9- Naus visitades: La nau Mayner 4 va ser la
primera nau en visitar Mart.
10- Llunes: Mart te dos llunes anomenades
Deimos i Fobos la lluna Fobos de aqu鱈 uns anys
49. 1- J炭piter 辿s el planeta m辿s gran del sistema solar, 辿s 1000 vegades
m辿s gran que la Terra, el seu nucli (辿s com el pinyol duna fruita per嘆
molt gran i a m辿s 辿s de gel) 辿s 10-15 vegades m辿s gran que la terra.
2- J炭piter t辿 m辿s de 60 sat竪l揃lits. Lany 1610 Galileo va descobrir les 4
llunes m辿s grans de J炭piter: Io, Europa, Gan鱈medes i Calixto.
50. 3-J炭piter est fet amb una capa gasosa dhidrogen a la part superior, una
capa de hidrogen l鱈quid a certa profunditat, una capa dhidrogen metl揃lic
l鱈quid (que 辿s com el mercuri que 辿s un metall, per嘆 no 辿s dur 辿s l鱈quid) i
un nucli de gel.
4- La pressi坦 辿s 30 vegades superior a la de la Terra i t辿 un fort camp
electromagn竪tic, que 辿s com un iman MOLT fort, generat per les
corrents el竪ctriques que es produeixen a les capes dhidrogen metl揃lic
l鱈quid.
51. J炭piter te un sistema molt d竪bil danells formats per trossets de pols
provocat dels xocs entre els seus meteorits i amb els seus sat竪l揃lits
interiors (els sat竪l揃lits s坦n com la Lluna a la Terra). El anell principal t辿
uns 6.500 km de gruix i orbita al planeta a 1.000.000 km de distncia.
52. La gran taca roja que apareix en la superf鱈cie (la capa
exterior, com la pell duna fruita) de J炭piter 辿s una
turmenta que dura 300 anys i 3 vegades la mida de la
terra!! s tan violenta que els seus vents superen els
400 km/h.
7- J炭piter t辿 71.492 km de dimetre i est a
778.330.000 km del Sol. El dia dura 9,84 hores i 1 any
dura 4.328 dies. La seva temperatura est entre -75尊C
i -163 尊C
55. 1) Saturn 辿s el segon planeta m辿s gran del sistema solar
despr辿s de J炭piter ,Saturn 辿s el sis竪 planeta m辿s aprop
del Sol...
2)L'interior consisteix en un petit nucli de roca i gel,
envoltat d'una capa gruixuda d'hidrogen i una capa
gasosa exterior.
3)A
Saturn, els vents poden arribar a una velocitat de
1.800 km/h, i s坦n m辿s rpids que els de J炭piter.
4)Saturn
t辿 un sistema d'anells, que consisteix en
part鱈cules de gel amb una menor quantitat de roques
56. 1 Es el 炭nic planeta amb anelles visibles des de la terra.
2 s l'炭nic planeta que t辿 una densitat menor que l'aigua.
3 El color groguenc dels n炭vols t辿 bandes d'altres colors,
com J炭piter, per嘆 no tant marcades. Prop de l'equador el
vent bufa a 500 Km/h.
4 Cada anell principal est format per molts anells estrets.
La seva composici坦 辿s dubtosa, per嘆 sabem que contenen
aigua.
61. INFORMACI
1-Ur 辿s el set竪 planeta del S.S., el tercer
m辿s gran i el quart amb major massa.
massa:辿s la quantitat de materia.
Materia:la materia es tot allo que te
localitzacions.
62. COM SANOMENA UR?
2- Sanomena aix鱈 en honor de la divinitat
grega del cel, Ur el pare del Cronos i lavi de
Zeus.
Divinitat:la divinitat o el div鱈 est formada
o format per un deu.
63. DESCOBRIMENT
3-s el primer planeta que es va descobrir
grcies al telescopi en 1781.
-DATA DE DESCOBRIMENT: 13 de mar巽 del
1781.
-DESCOBRIDOR:William Herschel que va ser
un cient鱈fic alemany.
64. LA DISTANCIA RA
4-La distancia de Ur al sol 辿s el doble que la
de Saturn. Est tan lluny que des d Ur el Sol
sembla un punt de llum en lespai.
- RADI: 25.362 km.
-MASSA: 86,81E24 KG (14,54 MASSA DEL
TERRA)
7- REA DE SUPERFCIE: 8.083.079.690 km2
65. DE QUIN COLOR S UR ?
5-Qu竪 fa que Ur sigui de color blau?
Latmosfera dUr cont辿 gas met. Quan
els raigs solars passen a trav辿s d ella, el
met absorbeix tota la porci坦 roja de la
llum i latmosfera. Per aix嘆 apareix de
color blau.
Gas met : s una substncia que es presenta en forma de gas. s incolor i no gaire soluble en
aigua en la seva fase l鱈quida.
A la natura es produeix com a producte final de la descomposici坦 de la mat竪ria orgnica.
66. ELS ANELLS DUR
6-Quina 辿s la mida de lanell dUr ?
Ur t辿 11 anells d竪bils. Aquests anells
est叩n compostos per roques i pols. Van
ser descoberts lany 1977. Lanell m辿s
anple dUr 辿s conegut com 1986U2R.
Mesuren entre 1km i 95km dample.
67. QUANTES LLUNES T UR
7-Quines llunes t辿 Ur ?
Ur t辿 27 llunes conegudes. Aquestes
llunes tenen el nom dels personatges
dobres de Shakespeare i Alexander
Pope.
68. UR VA SER
8- Segons la mitolog鱈a, Ur va ser el
senyor dels Cels i marit de la Mare Terra.
Tamb辿 va ser el rei dels deus fins que el
seu fill Saturn el va derrocar.
69. LES CARACTERSTIQUES DUR
9-El que fa a Ur m辿s caracter鱈stic 辿s
que est tombat de costat: la inclinaci坦
de leix de rotaci坦 辿s de gaireb辿 90
graus, de manera que quan el Voyager
2 el va visitar en 1986 sel va trovar
amb el pol sud apuntant directament
cap el sol.
70. LA RBITA DUR
10-A mesura de que Ur avan巽a en la seva
嘆rbita al voltant del Sol, la part il揃luminada del
planeta va canviant: lany 2007 el sol il揃luminaba
lequador del planeta, i quan arribi el 2028 ser
el pol nord el que apuntar cap al sol. El planeta
triga 84 anys en completar una 嘆rbita sencera.
En conseq端竪ncia, passa una cosa molt curiosa
amb els dos pols dUr, i 辿s que en ells durant
42 anys seguits 辿s de dia, i despr竪s durant 42
anys seguits 辿s de nit.
71. NBOLS I OCEANS DUR
11- Els astr嘆noms creuen que Ur t辿 un
oce daig端a dintre dels seus n炭vols. El
seu nucli podr鱈a contenir bilions de grans
diamants.
73. 1- El centre de Nept炭 est format per una roca coberta per
un mantell de gel dur.+
Mantell: Part de la terra situada entre lescor巽a i el nucli.
2- Nept炭 emet calor des del seu interior. Aquesta calor, que
seleva a trav辿s de latmosfera, fa cr辿ixer n炭vols i crea
fen嘆mens meteorol嘆gics i tempestes.
3- Nept炭 辿s el planeta que t辿 els vents m辿s forts del sistema
solar.
4- Nept炭 a vegades est m辿s lluny del Sol que Plut坦, per
la geometria de les 嘆rbites. Per嘆 normalment 辿s Plut坦, el
planeta que est m辿s lluny .
Geometria: Part de matemtiques que estudia les
mesures i
l鱈nes, de les figures planes i amb volum.
74. NEPT
5- Si la Terra orbita a 1 mili坦 de Km del Sol,
Nept炭 ho faria a uns 30 milions de Km.
6- El Planeta Nept炭 辿s molt semblant al seu
Planeta ve鱈 Ur, i t辿 4 anelles i al menys 8
llunes.
7- No es disposa de molta informaci坦 de Nept炭
perqu竪 est massa lluny de la Terra. Nom辿s es
pot descriure pels seus efectes sobre cossos
propers: en 1845 variacions irregulars en l嘆rbita
d Ur van posar als astr嘆noms sobre la pista de
Nept炭.
75. 8- Fins lany 2006 era el pen炭ltim planeta del sistema solar.
Ara la comunitat cient鱈fica ha descobert que Nept炭 辿s l炭ltim
planeta est tan lluny del Sol que gaireb辿 no rep influ竪ncia
dels seus raigs, per la qual cosa , a m辿s de ser un planeta
allunyat, 辿s un dels m辿s freds.
9- Malgrat que Ur t辿 el doble de llunes que Nept炭, les
llunes daquest 炭ltim pesen m辿s a causa de la gran mida i
massa de Trit坦. Les llunes dels dos planetes es componen
bsicament de gel.
10- Tot i tenir una superf鱈cie extrena freda (-235 C), trit坦 una
de les llunes de Nept炭, t辿 gassos enormes que surten a la
surperf鱈cie creant columnes de nitrogen l鱈quid, que despr辿s
cau en forma de pluja i cobreix la superf鱈cie amb gebrada de
nitrogen.
77. La gravetat 辿s la for巽a d'atracci坦 m炭tua que
experimenten els cossos pel fet de tenir una massa
determina.
La gravetat dep竪n de la massa dels objectes i de la
distncia que els separa.
Quan sortim de la terra no hi ha gravetat.
Si no hi hagu辿s gravetat la gent del planeta flotaria.
La for巽a de la gravetat 辿s la for巽a responsable del fet
que els cossos siguen atrets cap a la superf鱈cie de la
Terra, per aix嘆 quan saltem tornem a caure a terra.
79. 1. Que 辿s la Via Lctia?
2. Que vol dir aquest nom?
3. Qui li va posar aquest nom?
4. Quina forma t辿 la Via Lctia?
5. El Sistema Solar on est de la nostra galxia?
6. Que 辿s una galxia? Que forma una galxia? Evolucionen?
7. Hi ha m辿s galxies a lunivers?
8. Classificaci坦 de les galxies
9. Distancies c嘆smiques o astron嘆miques (any llum)
10. Observaci坦 de la Via Lctia
80. QUE S LA VIA LCTIA?
La Via Lctia 辿s una galxia on es troba el nostre sistema solar.
81. QUE VOL DIR AQUEST
NOM?
T辿 un banda de llum que la borda i que sassembla a la llet.
El seu nom ve d'un mite que explica que la deesa Juno (dona
de J炭piter) estava donant el pit a H竪rcules quan, per accident,
algunes gotetes de llet es van vessar pel cel transformant-se
en estrelles.
82. QUI LI VA POSAR AQUEST
NOM?
Edwin Hubble li va posar el nom. Va ser lastr嘆nom m辿s
important pels seus descobriments entre ells la teoria del Big
Bang.
83. QUINA FORMA T LA VIA LCTIA?
EL SISTEMA SOLAR ON EST DE LA
NOSTRA GALXIA?
La Via Lctia t辿 forma de plat fondo, i el Sistema Solar est en una
punta a uns 32.000 anys llum del centre de la galxia i per aquest
motiu si mirem cap els costats A, B, C, i D, veur鱈em molts m辿s pocs
estels que si mir辿ssim cap els costats E, F, G i H. Per嘆 als costats G i
H veurem m辿s estels que als costats E i F.
84. QUE S UNA GALXIA? QUE
FORMA UNA GALXIA?
EVOLUCIONEN?
Una galxia 辿s un conjunt destrelles, n炭vols de gas
(nebulosa), planetes, pols c嘆smica i mat竪ria fosca unit per la
for巽a de la gravetat. Tots aquests objectes c嘆smics shan
pogut observar amb telescopis i radiotelescopis.
Les galxies poden evolucionar.
El Sol
Les
Nebulosa del
Nebulosa de
85. HI HA MS GALXIES A
LUNIVERS?
S鱈, hi ha m辿s galxies a lunivers: 30 conegudes, que s坦n las
del grup local, i la Via Lctia 辿s la 2捉 m辿s gran per darrere de
lAndr嘆meda.
86. CLASSIFICACI DE LES
GALXIES
Les galxies es classifiquen per la forma.
Hi ha tres tipus de galxies: el揃l鱈ptiques, espirals i irregulars.
Tamb辿 es poden classificar per la seva activitat. Les galxies
desprenen energia i mat竪ria, dep竪n de la quantitat i el tipus
es classifiquen.
87. GALXIES ESPIRALS
S坦n discos que van girant amb al centre una
acumulaci坦 destrelles velles don hi surten uns
bra巽os destrelles.
La nostra galxia, la Via Lctia, pertany al grup de les
galxies espirals.
Andr嘆meda, una de les
galxies m辿s grans
Via Lctia
89. DISTANCIES CSMIQUES O
ASTRONMIQUES (ANY
LLUM)
Per les grans distancies els astr嘆noms fan servir una
mesura prou gran anomenada any llum.
La velocitat de la llum 辿s de 300.000 km. per segon.
La distancia que recorre la llum en un any 辿s de
9.460.800.000.000 km.
90. OBSERVACI
Ahir vaig anar a un lloc sense fanals i vaig observar la
Via Lctia, vaig veure que entre totes les estrelles hi
havia una franja blanca. Tamb辿 vaig veure
constel揃lacions i un planeta (Venus).
91. LLUNES DEL SISTEMA SOLAR
ARIADNA MATEU
MAR SALA
Escola Mas Maria
5辿.A 2.013- 2.014
92. El Nostre Sat竪l揃lit
Un sat竪l揃lit 辿s qualsevol objecte natural que
pot girar al voltant d'un planeta.
La lluna t辿 1 moviment de translaci坦 al
voltant de la terra i triga 28 dies en fer una
volta sencera.
La lluna est feta de un tros de pedra de la
terra.
El diametre de la lluna es: de 3.476 Km.
93. ELS PLANETES I LES SEVES LLUNES
MERCURI- No en t辿
VENUS No en t辿
LA TERRA- En t辿 una: la Lluna
MART T辿 2 llunes: Fobos I Deimos
JPITER- T辿 67 llunes, per嘆 posem les 4 m辿s grans: I坦,
Europa, Gan鱈medes, Cal揃listo
SATURN- T辿 59 llunes, per嘆 posem 9: Tit, Rea, Jpet,
Dione, Tetis, Enceland, Mimes, Hiperi坦 i Febe
UR Te 27 llunes pero nom辿s posarem 5:Titnia, Ober坦,
Umbriel, Ariel I Miranda.
NEPT-Te 13 llunes per嘆 posem les 2 m辿s grans: Proteu i
Trit坦
