ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

El rapte de les sabines, de Giambologna

•Download as PPTX, PDF•
•
Paula Vela Gonzalez
Paula Vela Gonzalez
1 of 18
Downloaded 155 times
ANÀLISI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA: El rapte de les Sabines Ivan Garcia Baena Paula Vela González 2on BATXILLERAT
FITXA DE CATALOGACIÓ I DESCRIPCIÓ CATALOGACIÓ Autor: Jean de Boulogne “Giambologna” Datació: 1581-1582 Estil: manierista Ubicació: - Loggia dei Lanzi a la Piazza della Signoria, Florència, Itàlia (original) - Galleria dell’Accademia, Florència, Itàlia (actual) DESCRIPCIÓ Material: marbre blanc Tèncica: talla Forma: escultura exempta Dimensions: 4,10 m d’alt Tipus: escultura figurativa, de grup Cromatisme: monocroma Breu descripció: tres figures entrellaçades. Un home segrestant a una dona i el pare d’aquesta entre les seves cames. Estat de conservació: l'escultura ha necessitat un cicle de restauracions ja que a més de quedar exposada als agents naturals, va patir les accions de vàndals. Finalment va ser traslladada a la Galleria dell'Accademia de Florència, i es va col·locar una còpia en el seu lloc a l'exterior.
ANÀLISI FORMAL Es tracta d’una escultura multifacial, tallada en un sol bloc. Està composta per tres figures unides per la posició entrellaçada dels seus cossos i membres, i situades sobre una base. És una escultura equilibrada que relaciona els volums entre ells i amb l’espai. La base té una placa de bronze amb una escena en relleu del rapte. L’escultura és una composició dinàmica, amb un moviment ascendent i helicoïdal. Té una estructura serpentinata, que consisteix en el gir de les figures en espiral ascendent. Hi apareixen tres figures, despullades i amb les proporcions ideals clàssiques: un jove que agafa una dona sabina que intenta escapar. Entre les cames del jove se situa la tercera figura, el pare de la dona, en posició corbada i amb la mirada cap en direcció a la sabina.
EIXOS DE COMPOSICIÓ L’eix principal de la composició és la figura del jove en vertical, que agafa entre els seus braços a la dona, la qual crea amb el seu cos una línia diagonal paral·lela al cos del pare. El braç de la dona s’aixeca en direcció contrària a les diagonals, cosa que dóna més dinamisme a l’escultura.
L’escultura és angustiosa, amb una gran tensió i esforç als cossos. Els rostres dels personatges expressen pathos però no amb la convicció necessària que una escena com aquesta necessita. Les mirades uneixen els personatges entre ells.
L’AUTOR: JEAN DE BOULONGUE “GIAMBOLOGNA” Jean Boulogne o Giovanni Bologna , va ser un escultor nascut a Douai (Flandes, França) el 1592, és també conegut sota el pseudònim de Giambologna. Va aprendre al costat de Jean Dubroecq i en 1550 va viatjar a Itàlia, residint a Florència fins que va morir l’any 1608. Influenciat per Miguel Angel, les seves obres es desenvolupen en el ple estil manierista, anunciant ja el barroc. També rep la influència per elaborar obres amb tensió dinàmica de les figures. Destaquen la seva Font de ú (Bolonya), Samsó i un filisteu (Londres) o El rapte de les sabines (Florència), entre altres. El seu Mercuri volant, en bronze, és una de les obres mestres del manierisme. Realitza també escultures de tema religiós, com l'altar en marbre de la Llibertat, de la catedral de Lucca, el relleu en bronze de la Passió, a la Universitat de Gènova, etc. Giambologna es va convertir en l’escultor manierista més important a Florència per l’originalitat de la seva producció, plena d’estàtues de marbre i estàtues de bronze de grans i petites dimensions que van ser capaços de captar el gust i reconeixement d’exigents clients, com els membres de la cort del Gran Ducat dels Mèdici.
Giambologna. Font de ú
ESTIL: MANIERISTA El manierisme és un estil artístic que va predominar a Itàlia durant el segle XVI. Posterior als grans mestres del Renaixement, correspon a un moment en què els valors renaixentistes (bellesa, harmonia, unitat) són desmitificats i deixen de ser la finalitat última de l'art. Fora d'Itàlia, en canvi, aquesta època és la de difusió dels ideals estètics del Renaixement. Les característiques principals d’aquest estil són l’allargament de les figures i l’accentuació del moviment i del dinamisme en figures i grups dintre d’un espai reduït. El recurs més utilitzat es la forma serpentinata. El manierisme trenca amb l’estructura clàssica i del Renaixement per la seva multifacialitat. Giambologna. Mercuri volant Benvenuto Cellini. Perseu
ANÀLISI DEL CONTINGUT El rapte de les Sabines és un episodi mitològic de la història de Roma narrat per Plutarc a Vides i per Tit Livi a Història de Roma (Ab urbe condita). Nicolas Poussin. El rapte de les Sabines
EL MITE Als primers temps del regne de Roma la població era eminentment masculina. Per tal de solucionar això, Ròmul, fundador i rei, va organitzar unes proves esportives en honor al déu ú, a les quals va convidar els pobles veïns. N'hi van acudir diversos, però els d'una població, la Sabínia, van ser especialment voluntariosos i hi van acudir amb les seves dones i fills, precedits pel seu rei. Va començar l'espectacle del jocs i, tal com estava acordat, a un senyal cada un dels romans va raptar una dona per fer-la la seva esposa i poder tenir fills, i després van fer fora els homes. Els sabins, evidentment enfadats per la traïció i el rapte de les seves dones, van atacar els romans i els van anar acorralant al Capitoli. Quan anaven a enfrontar-se en el que semblava ser la batalla final, les sabines es van interposar entre ambdós grups de combatents per tal que deixessin de matar-se, perquè si guanyaven els romans, elles perdrien els seus pares i germans, i, si guanyaven els sabins, elles perdrien els seus marits i fills, ja que la guerra havia durat força anys. Les sabines van aconseguir fer-los entrar en raó, i finalment es va celebrar un banquet per tal de festejar la reconciliació. A més a més, el rei de Sabínia, Titus Taci, i Ròmul van formar una diarquia a Roma que va durar fins a la mort de Ròmul.
CAUSALITAT, FINALITAT I FUNCIÓ, I VALORS QUE EXPRESSA L’OBRA La escultura no va ser feta per encàrrec, sinó com a demostració de virtuosisme. La seva funció és decorativa. Quan Francesc I de Mèdici va veure la obra es va entusiasmar i va ordenar la seva instal·lació a la Loggia dei Lanzi, prop del Palazzo Vecchio.
CONTEXT HISTÒRIC Al segle XVI, les lluites entre Francesc I de França i l’emperador Carles V van convertir Europa en un camp de batalla. Carles d’Habsburg havia aconseguit el títol d’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic tenint en contra Francesc I. Aquest conflicte va tenir grans repercussions als estats pontificis, perquè el suport del papa al monarca francès va provocar l’assalt a la ciutat de Roma per les tropes imperials l’any 1527 (Sacco di Roma). Aquest fet fou causa principal de la decadència del papat i de la posterior diàspora de pintors, escultors i arquitectes. Roma perdé la capitalitat de l’art a favor Florència, Mantua i Venècia. El Renaixement i el posterior manierisme s’estengué per Europa de la mà dels artistes vagi (viatgers) i, al mateix temps, molts artistes estrangers anaren a Itàlia. Es desenvoluparen nous centres artístics, alguns de molts particulars com l’escola alemanya, la francesa, la flamenca, l’espanyola i l’anglesa. En el terreny religiós la Reforma protestant de Martí Luter canvià el mapa religiós europeu; el cisma d’Anglaterra promogut per Enric VIII fou un dels episodis més notables. El papa Pau III va convocar, amb el suport de Carles V, el Concili de Trento (1541-1563) i va intentar la reforma de l’església de Roma (Contrareforma o Reforma catòlica), la ideologia de la qual va nodrir de contingut l’art realitzat a finals del segle XVI i durant l’època barroca als països catòlics.
MODELS I INFLUÈNCIES L’obra té com a model el grup del Geni de la Victòria en el que Miquel Àngel fa referència a l’estructura serpentinata, però Giambologna accentua el dinamisme ascendent del grup escultòric. Miquel Àngel, Geni de la Victòria Aquesta mateixa solució serà emprada per Gianlorenzo Bernini en el seu grup escultòric Rapte de Proserpina, en el qual la figura de la filla de Ceres, aixeca el braç intentant impedir que Plutó se l’endugui a l’Hades. Gianlorenzo Bernini, Rapte de Proserpina
ALTRES REPRESENTACIONS ARTÍSTIQUES DEL RAPTE DE LES SABINES. Pietro da Cortona. Rapte de les Sabines, 1627-1629
Johann Heinrich Schönfeld. El rapte de les Sabines, 1640
Johann Heinrich Schönfeld. El rapte de les Sabines, 1633-1639
Nicolas Poussin. El rapte de les Sabines, 1637-1638
Jacques-Louis David. La intervenció de les Sabines, 1799

More Related Content

El rapte de les sabines, de Giambologna

  • 1. ANÀLISI D’UNA OBRA ESCULTÒRICA: El rapte de les Sabines Ivan Garcia Baena Paula Vela González 2on BATXILLERAT
  • 2. FITXA DE CATALOGACIÓ I DESCRIPCIÓ CATALOGACIÓ Autor: Jean de Boulogne “Giambologna” Datació: 1581-1582 Estil: manierista Ubicació: - Loggia dei Lanzi a la Piazza della Signoria, Florència, Itàlia (original) - Galleria dell’Accademia, Florència, Itàlia (actual) DESCRIPCIÓ Material: marbre blanc Tèncica: talla Forma: escultura exempta Dimensions: 4,10 m d’alt Tipus: escultura figurativa, de grup Cromatisme: monocroma Breu descripció: tres figures entrellaçades. Un home segrestant a una dona i el pare d’aquesta entre les seves cames. Estat de conservació: l'escultura ha necessitat un cicle de restauracions ja que a més de quedar exposada als agents naturals, va patir les accions de vàndals. Finalment va ser traslladada a la Galleria dell'Accademia de Florència, i es va col·locar una còpia en el seu lloc a l'exterior.
  • 3. ANÀLISI FORMAL Es tracta d’una escultura multifacial, tallada en un sol bloc. Està composta per tres figures unides per la posició entrellaçada dels seus cossos i membres, i situades sobre una base. És una escultura equilibrada que relaciona els volums entre ells i amb l’espai. La base té una placa de bronze amb una escena en relleu del rapte. L’escultura és una composició dinàmica, amb un moviment ascendent i helicoïdal. Té una estructura serpentinata, que consisteix en el gir de les figures en espiral ascendent. Hi apareixen tres figures, despullades i amb les proporcions ideals clàssiques: un jove que agafa una dona sabina que intenta escapar. Entre les cames del jove se situa la tercera figura, el pare de la dona, en posició corbada i amb la mirada cap en direcció a la sabina.
  • 4. EIXOS DE COMPOSICIÓ L’eix principal de la composició és la figura del jove en vertical, que agafa entre els seus braços a la dona, la qual crea amb el seu cos una línia diagonal paral·lela al cos del pare. El braç de la dona s’aixeca en direcció contrària a les diagonals, cosa que dóna més dinamisme a l’escultura.
  • 5. L’escultura és angustiosa, amb una gran tensió i esforç als cossos. Els rostres dels personatges expressen pathos però no amb la convicció necessària que una escena com aquesta necessita. Les mirades uneixen els personatges entre ells.
  • 6. L’AUTOR: JEAN DE BOULONGUE “GIAMBOLOGNA” Jean Boulogne o Giovanni Bologna , va ser un escultor nascut a Douai (Flandes, França) el 1592, és també conegut sota el pseudònim de Giambologna. Va aprendre al costat de Jean Dubroecq i en 1550 va viatjar a Itàlia, residint a Florència fins que va morir l’any 1608. Influenciat per Miguel Angel, les seves obres es desenvolupen en el ple estil manierista, anunciant ja el barroc. També rep la influència per elaborar obres amb tensió dinàmica de les figures. Destaquen la seva Font de ú (Bolonya), Samsó i un filisteu (Londres) o El rapte de les sabines (Florència), entre altres. El seu Mercuri volant, en bronze, és una de les obres mestres del manierisme. Realitza també escultures de tema religiós, com l'altar en marbre de la Llibertat, de la catedral de Lucca, el relleu en bronze de la Passió, a la Universitat de Gènova, etc. Giambologna es va convertir en l’escultor manierista més important a Florència per l’originalitat de la seva producció, plena d’estàtues de marbre i estàtues de bronze de grans i petites dimensions que van ser capaços de captar el gust i reconeixement d’exigents clients, com els membres de la cort del Gran Ducat dels Mèdici.
  • 8. ESTIL: MANIERISTA El manierisme és un estil artístic que va predominar a Itàlia durant el segle XVI. Posterior als grans mestres del Renaixement, correspon a un moment en què els valors renaixentistes (bellesa, harmonia, unitat) són desmitificats i deixen de ser la finalitat última de l'art. Fora d'Itàlia, en canvi, aquesta època és la de difusió dels ideals estètics del Renaixement. Les característiques principals d’aquest estil són l’allargament de les figures i l’accentuació del moviment i del dinamisme en figures i grups dintre d’un espai reduït. El recurs més utilitzat es la forma serpentinata. El manierisme trenca amb l’estructura clàssica i del Renaixement per la seva multifacialitat. Giambologna. Mercuri volant Benvenuto Cellini. Perseu
  • 9. ANÀLISI DEL CONTINGUT El rapte de les Sabines és un episodi mitològic de la història de Roma narrat per Plutarc a Vides i per Tit Livi a Història de Roma (Ab urbe condita). Nicolas Poussin. El rapte de les Sabines
  • 10. EL MITE Als primers temps del regne de Roma la població era eminentment masculina. Per tal de solucionar això, Ròmul, fundador i rei, va organitzar unes proves esportives en honor al déu ú, a les quals va convidar els pobles veïns. N'hi van acudir diversos, però els d'una població, la Sabínia, van ser especialment voluntariosos i hi van acudir amb les seves dones i fills, precedits pel seu rei. Va començar l'espectacle del jocs i, tal com estava acordat, a un senyal cada un dels romans va raptar una dona per fer-la la seva esposa i poder tenir fills, i després van fer fora els homes. Els sabins, evidentment enfadats per la traïció i el rapte de les seves dones, van atacar els romans i els van anar acorralant al Capitoli. Quan anaven a enfrontar-se en el que semblava ser la batalla final, les sabines es van interposar entre ambdós grups de combatents per tal que deixessin de matar-se, perquè si guanyaven els romans, elles perdrien els seus pares i germans, i, si guanyaven els sabins, elles perdrien els seus marits i fills, ja que la guerra havia durat força anys. Les sabines van aconseguir fer-los entrar en raó, i finalment es va celebrar un banquet per tal de festejar la reconciliació. A més a més, el rei de Sabínia, Titus Taci, i Ròmul van formar una diarquia a Roma que va durar fins a la mort de Ròmul.
  • 11. CAUSALITAT, FINALITAT I FUNCIÓ, I VALORS QUE EXPRESSA L’OBRA La escultura no va ser feta per encàrrec, sinó com a demostració de virtuosisme. La seva funció és decorativa. Quan Francesc I de Mèdici va veure la obra es va entusiasmar i va ordenar la seva instal·lació a la Loggia dei Lanzi, prop del Palazzo Vecchio.
  • 12. CONTEXT HISTÒRIC Al segle XVI, les lluites entre Francesc I de França i l’emperador Carles V van convertir Europa en un camp de batalla. Carles d’Habsburg havia aconseguit el títol d’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic tenint en contra Francesc I. Aquest conflicte va tenir grans repercussions als estats pontificis, perquè el suport del papa al monarca francès va provocar l’assalt a la ciutat de Roma per les tropes imperials l’any 1527 (Sacco di Roma). Aquest fet fou causa principal de la decadència del papat i de la posterior diàspora de pintors, escultors i arquitectes. Roma perdé la capitalitat de l’art a favor Florència, Mantua i Venècia. El Renaixement i el posterior manierisme s’estengué per Europa de la mà dels artistes vagi (viatgers) i, al mateix temps, molts artistes estrangers anaren a Itàlia. Es desenvoluparen nous centres artístics, alguns de molts particulars com l’escola alemanya, la francesa, la flamenca, l’espanyola i l’anglesa. En el terreny religiós la Reforma protestant de Martí Luter canvià el mapa religiós europeu; el cisma d’Anglaterra promogut per Enric VIII fou un dels episodis més notables. El papa Pau III va convocar, amb el suport de Carles V, el Concili de Trento (1541-1563) i va intentar la reforma de l’església de Roma (Contrareforma o Reforma catòlica), la ideologia de la qual va nodrir de contingut l’art realitzat a finals del segle XVI i durant l’època barroca als països catòlics.
  • 13. MODELS I INFLUÈNCIES L’obra té com a model el grup del Geni de la Victòria en el que Miquel Àngel fa referència a l’estructura serpentinata, però Giambologna accentua el dinamisme ascendent del grup escultòric. Miquel Àngel, Geni de la Victòria Aquesta mateixa solució serà emprada per Gianlorenzo Bernini en el seu grup escultòric Rapte de Proserpina, en el qual la figura de la filla de Ceres, aixeca el braç intentant impedir que Plutó se l’endugui a l’Hades. Gianlorenzo Bernini, Rapte de Proserpina
  • 14. ALTRES REPRESENTACIONS ARTÍSTIQUES DEL RAPTE DE LES SABINES. Pietro da Cortona. Rapte de les Sabines, 1627-1629
  • 15. Johann Heinrich Schönfeld. El rapte de les Sabines, 1640
  • 16. Johann Heinrich Schönfeld. El rapte de les Sabines, 1633-1639
  • 17. Nicolas Poussin. El rapte de les Sabines, 1637-1638
  • 18. Jacques-Louis David. La intervenció de les Sabines, 1799