El relleu
- 1. EL RELLEU DE LA TERRA
- 2. PLANISFERI
- 4. PLANA Terreny sense elevacions situat a poca altura sobre el nivell del mar
- 5. MUNTANYA Elevaci坦 important del terreny amb pendents for巽a drets
- 6. COLL Pas entre muntanyes
- 7. TUR Elevaci坦 moderada del terreny amb pendents suaus
- 8. VALL Espai entre muntanyes, per on sol passar un riu
- 9. ALTIPL Elevaci坦 del terreny extensa i m辿s o menys plana
- 10. DEPRESSI Extensi坦 de terreny situada m辿s avall que els terrenys que lenvolten
- 11. SERRALADA Conjunt de muntanyes m辿s o menys aliniades
- 12. SERRA Conjunt de muntanyes m辿s petit que una serralada
- 13. MASSS Conjunt de muntanyes no alineades amb caracter鱈stiques comunes
- 14. CINGLE Conjunt roc坦s molt alt que forma un precipici
- 15. CONGOST Pas estret i profund entre muntanyes
- 16. ARA INTENTEU IDENTIFICAR DIFERENTS FORMES DE RELLEU
- 19. QU FA CANVIAR EL RELLEU? Els agents geol嘆gics, que poden ser: Agents geol嘆gics interns Agents geol嘆gics externs
- 20. AGENTS GEOLGICS INTRNS Actuen des de linterior de la Terra Poden modificar el relleu en poc temps Plegaments Terratr竪mols falles volcans
- 21. PLEGAMENTS I FALLES Soriginen pel xoc de plaques litosf竪riques PLEGAMENT FALLA Els materials s坦n tous i Els materials s坦n durs i es dobleguen es trenquen i desplacen
- 22. TERRATRMOLS Vibraci坦 breu i intensa a linterior de lescor巽a que es transmet a la superf鱈cie com un tremolor que es propaga
- 23. TSUNAMI Quan es produeix un terratr竪mol sota el mar, pot provocar grans onades que afecten la costa. Aquest fen嘆men sanomena tsunami
- 24. ERUPCIONS VOLCNIQUES Quan el magma que hi ha a linterior de la terra surt per una obertura, es produeix un volc
- 25. AGENTS GEOLGICS EXTERNS Actuen de forma continuada i van modificant el relleu lentament S坦n: Els 辿ssers vius Laigua El vent
- 26. FASES DE LACCI DELS AGENTS GEOLGICS EXTERNS EROSI TRANSPORT SEDIMENTACI
- 27. ROQUES SEDIMENTRIES ARGILA CONGLOMERAT CALCRIA
- 28. ACCI GEOLGICA DELS SSERS VIUS Les plantes Erosionen amb les arrels Els animals Erosionen amb el seu pas o faciliten lerosi坦 perqu竪 mengen la vegetaci坦 Els 辿ssers humans, Els qui m辿s modifiquen el relleu
- 29. ACCI GEOLGICA DE LAIGUA Laigua modifica el relleu de diferents formes: Amb la pluja, els torrents, els rius, les aig端es subterrnies, el gel, les glaceres, les ones del mar, els corrents marins, etc.
- 30. ACCI GEOLGICA DEL VENT
- 31. GRANS UNITATS DE RELLEU DE CATALUNYA
- 32. EL RELLEU DE CATALUNYA
- 33. ELS PIRINEUS Els Pirineus axials tenen formes m辿s abruptes i 辿s on hi ha els cims m辿s elevats Els prepirineus , al sud dels Pirineus axials
- 34. EL SISTEMA MEDITERRANI Format per: La Serralada Litoral Amb Collserola, el Garraf i Montegre La Depressi坦 Prelitoral Cont辿 les planes del Vall竪s, el Pened竪s o la Selva La Serralada Prelitoral Amb el Montseny, Montserrat , Montsant
- 35. LA DEPRESSI CENTRAL Situada entre els Pirineus i el Sistema Mediterrani
- 36. ALTRES UNITATS DE RELLEU La Serralada Transversal Enlla巽a pel nord-est les tres grans unitats de relleu Les planes litorals, LEmpord i el Maresme
- 38. Ara Intenta identificar les principals unitats de relleu
- 39. GRANS UNITATS DE RELLEU DESPANYA La Meseta El Sistema Central la divideix en la Meseta Nord i la Meseta Sud Les serralades perif竪riques : Les muntanyes de Lle坦 La serralada cantbrica El Sistema Ib竪ric Sierra Morena Les serralades exteriors Mass鱈s Galaic Muntanyes Basques Pirineus Sistema Mediterrani Serralades B竪tiques Les depressions La depressi坦 del Guadalquivir La depressi坦 de lEbre El relleu de les illes Mallorca i Eivissa s坦n una continuaci坦 de les serrelades B竪tiques Les illes Canries s坦n dorigen volcnic
- 41. RELLEU DESPANYA
- 42. LA MESETA El Sistema Central la divideix en la Meseta Nord i la Meseta Sud
- 43. LES SERRALADES PERIFRIQUES Les muntanyes de Lle坦 La serralada Cantbrica El Sistema Ib竪ric Sierra Morena
- 44. LES SERRALADES EXTERIORS Mass鱈s Galaic Muntanyes Basques Pirineus Sistema Mediterrani Serralades B竪tiques
- 45. LES DEPRESSIONS Les depressions La depressi坦 del Guadalquivir La depressi坦 de lEbre
- 46. EL RELLEU DE LES ILLES Mallorca i Eivissa s坦n una continuaci坦 de les serrelades B竪tiques Les illes Canries s坦n dorigen volcnic A lilla de Tenerife hi ha el Teide, la muntanya m辿s alta dEspanya
- 47. Ara intenta identificar les principals unitats de relleu dEspanya