El relleu exemples
- 1. EL RELLEU: exemples Per Antonio Suau For辿s CEPA Joan Mir i Mir Curs 2010-11
- 2. EL RELLEU TERRESTRE Els elements que configuren el relleu terrestre s坦n: muntanyes, serralades, planes, altiplans, depressions i valls.
- 3. MUNTANYES Elevaci坦 pronunciada del terreny en forma, m辿s o menys, de pic o pirmide. Soriginen per lelevaci坦 del terreny per les forces orog竪niques i despr竪s s坦n model揃lades per lerosi坦.
- 4. SERRALADES (cast. Cordilleras) S坦n successions de muntanyes altes. Exemple a Espanya, els Pirineus
- 5. TUR (cast. Colina; en angl辿s, hill) Petita elevaci坦 del terreny de costats no molt inclinats
- 6. PLANES O PLANURES (en cast. Llanuras; en angl竪s, planes ) Una plana, com podeu observar en la imatge, 辿s una superf鱈cie sense elevacions ni depressions destacades situada a poca altitud del nivell del mar.
- 7. (en cast., altiplano o meseta) Laltipl t辿 les mateixes caracter鱈stiques que una plana per嘆 se situa a una altitud elevada. ALTIPL (en cast. Altiplano)
- 8. DEPRESSI (en cast., depresi坦n) Una depressi坦 o conca la forma una superf鱈cie que 辿s m辿s baixa que els terrenys del seu voltant. Una depressi坦 sanomenar fossa tect嘆nica quan sorigina per lenfonsament dun bloc en un relleu amb falles.
- 9. VALLS (en cast. Valles; en angl竪s, valley) Les valls s坦n depressions allargades de la superf鱈cie terrestre per on habitualment passa un riu o una glacera. Les valls fluvials tenen forma de V. Les valls glacials tenen forma dU.
- 10. Com es modela es paisatge
- 11. GLACERA (en cast., glaciar)
- 12. Modelant es paisatge duna glacera
- 13. EL RELLEU COSTANER La costa terrestre presenta formes que shan originat amb els agents erosius.
- 14. CAP (en cast. Cabo; en angl竪s, cape) Un cap 辿s una punta de superf鱈cie terrestre que sendinsa dins el mar.
- 15. PENNSULA (en cast., idem; en angl竪s, peninsula) Porci坦 o fragment de terra que penetra dins un mar o llac i que est unida per un dels seus extrems al continent. De vegades la pen鱈nsula est unida per un fragment llarg i estret que sanomena istme.
- 16. ILLA i ARXIPELAGS (en cast. Isla y Archipi辿lago; en angl竪s, island and -------) Illa (isla en cast.; island en angl辿s; ille, en franc辿s) 辿s una porci坦 de terra rodejada daigua per totes parts Un arxipelag (archipi辿lago en cast) es un conjunt de illes properes unes a les altres
- 17. BADIES I GOLFS (en cast. Bah鱈as y golfos; en angl竪s, bay and gulf) El mar banya les costes dels continents configurant formes diferents. Quan ho fa originant una costa corbada cap endins es tracta duna badia, si aquesta badia 辿s molt gran sanomena golf.
- 18. Sovint laigua del mar penetra en el que havia estat una vall fluvial originant una ria. Si lha originat un antic glacial sanomena fiord. Fiord norueg Ria
- 19. AIGUAMOLL (en cast. Marisma; en angl竪s, marsh)
- 20. ALBUFERA (en cast. Idem)
- 21. Penyasegats (en cast., Acantilados) Quan la costa 辿s alta, abrupta.
- 22. Quan la costa es baixa i amb sorra (arena) lanomenem platja. Platja (cast. Playa; en angl竪s beach)
- 23. DELTES (en cast., Deltas) Deposits costaners de material lleuger erosionat que es deposita a la boca dun riu i normalment t辿 forma de delta (triangular)
- 24. RELLEU DEL FONS OCENIC El fons ocenic tamb辿 t辿 un relleu que es manifesta en les formes seg端ents: - dorsals oceniques - plana abisal - fosses oceniques -Plataforma continental - Tal炭s continental
- 25. DORSALS OCENIQUES formant grans cadenes muntanyoses anomenades dorsals oceniques;
- 26. Plana Abisal Relleu subaquatic que forma una mplia zona plana i lleugerament ondulada a una profunditat entre 3.600 i 5.500 m
- 27. Fosses oceniques (en cast., Fosa oce叩nica) Un altre tipus de relleu sub-aqutic. Son profundes depressions entre 5.500 i 11.000 m de profunditat-
- 28. Plataforma continental (en cast., idem) S una perllongaci坦 del terra continental que est submergida a la mar.
- 29. Tal炭s continental (en cast., talud continental). A la fi de la plataforma continental es forma el tal炭s continental, la superf鱈cie inclinada que uneix la plataforma continental amb la plana abisal.
- 33. CONGOST (en cast., carcava) (en cast., ca単坦n) valls profunds i estrets escavats pels rius
- 34. CATARATA (en cast. Idem) Salt natural daigua causat per un desnivell acusat del terreny
- 35. RIU (en cast., rio; en angl竪s, river) (en cast., rio). Corrent continua daigua dol巽a.
- 36. MEANDRE (en cast., meandro; en angl辿s, bend) S坦n corves que fan els grans rius.
- 37. RIEROL (en cast., arroyo o riachuelo) Igual que un riu per嘆 amb molta menys quantitat daigua.
- 38. LLAC (en cast., lago) Gran acumulaci坦 daigua dol巽a a linterior dels continents. El llac m辿s alt del m坦n 辿s el Titicaca a Sudam竪rica El llac m辿s profund del m坦n 辿s el Baikal, a Siberia
- 39. EMBASAMENT (en cast. Embalse; en angl竪s, dam) Gran acumulaci坦 artificial daigua dol巽a provocada per la construcci坦 duna presa.
- 41. Efectes derosi坦