ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

El romanticisme musica i teatre

•Download as PPT, PDF•
•
S
sandroalfaro

La transició entre el Classicisme i el Romanticisme musical té lloc en una Europa immersa en les lluites entre els partidaris de l'Antic Règim i aquells que defensaven les idees que sorgien ar- ran de la il·lustració i la Revolució francesa

1 of 10
Downloaded 10 times
EL ROMANTICISME LA MÚSICA I ELTEATRE
Beethoven La transició entre el Classicisme i el Romanticisme musical té lloc en una Europa immersa en les lluites entre els partidaris de l'Antic Règim i aquells que defensaven les idees que sorgien ar- ran de la il·lustració i la Revolució francesa. Ludwig van BEETHOVEN, Participava dels ideals de Llibertat, igualtat i fraternitat La pèrdua auditiva, diversos desenganys amorosos i problemes econòmics, que van propiciar un canvi en el seu caràcter i, en conseqüència, en la seva música. Va ser l'últim compositor clàssic i el primer romàntic i influí enormement en altres músics del segle XIX. De la música clàssica a la romàntica:
A Viena el 1792 per estudiar amb HAYDN, a qui va dedicar la seva primera sonata per a piano Entre 1800 i 1815 després de l’aïllament pels problemes auditius musicalment es caracteritza per una preocupació pel color tímbric i per l'expressió de la subjectivitat, que són aspectes propis dels compositors romàntics. És en aquest moment quan va compondre la tercera simfonia, que va ser dedicada en un inici a Napoleó, però, quan aquest es va proclamar emperador, va ser titulada simplement Heroica. A1827 la seva Obra és plenament romàntica, trenca amb l'esquema formal del Classicisme: Equilibri, claritat,senzillesa i bellesa MELODIA ESTRUCTURADA HARMONIA SENSE BAIX CONTINUAT Mozart - Requiem in D minor  Qualitats del so: Intensitat Duració (Temps) Altura (To) agut o greu El Timbre és la font musical Toccata and Fugue in D MinorVS Classicisme Romanticisme
La novena sinfonia de Bethoven plenament romàntica (LA FORMA PER SOBRE L’ESTRUCTURA): •Preocupació color tímbric i subjectivitat de l’individu •Melodies no regulars més àmplies •Melodies apassionades (sentiment) •Contrastos (ritme, Temps,..) •EL Leitmotiv •S’introdueix la idea fixa •Sistema cíclic •Avenços tècnics nous instruments (flauta en metall, pistons als de vent-metall) noves sonoritats •Augmentar el nombre d'instruments •Es potencia el piano •Exotísme i inspiració mons llunyans (Opera) (Giuseppe Verdi, llibret de Francesco Maria Piave) Es va estrenar l'any 1851. Està basada en l'obra de teatre "Le Roi s'amuse" de Víctor Hugo. Consta de 3 actes i porta en la seva lletra amor, traïció, passió i venjança. Considerada la més completa de les operacions per tenir melodia i drama.
Turner's Mysterious Yellow AUTORS L 'obra de CHOPIN és quasi exclusivament pianística i s' expressa fonamentalment a través d'una gran quantitat de petites formes per a piano, d'estructura lliure i de gran mestria: nocturns, balades i estudis, però també poloneses i masurques, que són danses de la seva Polònia natal. La música per a piano de SCHUMANN es caracteritza pel contrast entre moments exaltats i intims. Té molta cura de la melodia i fa servir un ritme molt marcat, impulsiu i persistent. Per últim, LISZT va ser un gran virtuós del piano i compositor, amb obres com ara Harmonies poètiques i religioses. Nou gènere el va inaugurar la Simfonia Fantàstica d'Héctor BERLIOZ, que narra la història d’un artista enamorat que, en ser refusat, decideix enverinar-se
L 'ópera italiana Gioacchino ROSSINI, caracteritzades aquestes per obertures animades i vibrants, com la d’El barber de Sevilla. Durant la primera meitat del segle XIX, va sorgir el belcantisme, estil melòdic en què els cantants havien de mostrar un gran virtuosisme vocal Giuseppe VERDI principal representant opera italiana. La seva producció va estar marcada, en una primera etapa, pel belcantisme. El 1842 va compondre Nabucco, que inclou el famós cor "Va pensiero", que canten els israelites a l'exili i que es va convertir en símbol de la pàtria italiana, aleshores sotmesa a Austria. A la darreria del segle va néixer un nou corrent de l'opera italiana, el verisme, molt influït pel realisme literari d'Émile Zola. Pretenia mostrar retorn tal com era, per la qual cosa mostrava arguments de la vida quotidiana personatges del món real. Els principals compositors d'aquest estil són Pietro MASCAGNI i Giacomo PUCCINI, creador de grans operes com Tosca, Madama Butterfly, La Bohême i Turandot.
L 'ópera alemanya El llenguatge operístic germànic es va independitzar de les influències italianes i va arribar a la seva màxima esplendor amb Richard WAGNER. El concepte operístic wagnerià és l'obra d’art total, basada en l'íntima unió de la poesia, la música, el teatre i l’escenografia. Richard Wagner - "Tristan und Isolde", Prelude • Orquestra va obtenir un paper dramàtic important a través del leitmotiv (un tema musical que representa un personatge, un objecte o una idea i que sona cada vegada que aquest apareix en escena) • S’inspira en llegendes germàniques Anys després de la mort del compositor, el régim nazi es va apropiar de la seva música. Com a conseqüència, es va generar una polèmica al voltant de la vinculació de l’obra de WAGNER amb el nazisme. Duna banda, van sorgir veus que afirmaven aquesta relació, basant-se en l'antisemitisme que ell mateix havia confessat. De l’altra, hi havia qui defensava tot el contrari i intentava esborrar aquesta associació, tot titllant-la d'errònia.
El teatre 1. Localització a Europa com a resposta política i estètica envers uns models basats en el gust rígid i dogmàtic del Classicisme i en la supremacia racional i burgesa de la il·lustració. 2. Franca, Alemanya i Espanya eren el principals creadors de teatre durant el Romanticisme, peró les característiques eren comunes arreu d'Occident. 3. Els dramaturgs defensaven la llibertat creadora, i sentien una gran fascinació tant per les forces de la natura com per l’obra de Shakespeare.
a) l’Amor és el tema principal de les obres. Presenten un amor passional, sotmès a grans injustícies i en conflicte constant amb les normes socials establertes. En les tràgiques trames, (heroi masculí és misteriós i valent, mentre que l'heroïna és innocent, fidel i apassionada. El destí dels dos enamorats està marcat per la fatalitat i, al final, només la mort que els guia acaba alliberant-los) Tragedia b) Les històries es desenvolupen en un context medieval i narren episodis del passat nacional. (interpretaven llegendes i mites de l'Edat Mitjana.) c) Les obres es divideixen en cinc actes, que al seu torn, es divideixen en quadres dramàtics per tal de dotar a L’escena d'espectacularitat plàstica. d) Les escenografies adquireixen una gran importància. Són fastuoses, imponents i integrades en uns teatres enormes. f) La finalitat del dramaturg és commoure a l'espectador, no educar-lo g) El llenguatge és més grandiloqüents que retòric CARACTERÍSTIQUES COMUNES Fausto (de Goethe)
d) Els autors s'oposen a la regla de les tres unitats proposada per Aristòtil, al Llibre la Poètica. El filòsof establia que les tragèdies havien de complir unes rígides normes pel que fa a l'espai, és a dir, l’acció ha de succeir en un mateix espai; el temps. El temps de la ficció ha de correspondre al temps real de la representació i no superar les 24 hores i ficció (història. argument o peripècia) L’obra ha de ser única. No es contemplen les trames secundàries. EDIPO REY| Teatro Noctámbulo

More Related Content

El romanticisme musica i teatre

  • 2. Beethoven La transició entre el Classicisme i el Romanticisme musical té lloc en una Europa immersa en les lluites entre els partidaris de l'Antic Règim i aquells que defensaven les idees que sorgien ar- ran de la il·lustració i la Revolució francesa. Ludwig van BEETHOVEN, Participava dels ideals de Llibertat, igualtat i fraternitat La pèrdua auditiva, diversos desenganys amorosos i problemes econòmics, que van propiciar un canvi en el seu caràcter i, en conseqüència, en la seva música. Va ser l'últim compositor clàssic i el primer romàntic i influí enormement en altres músics del segle XIX. De la música clàssica a la romàntica:
  • 3. A Viena el 1792 per estudiar amb HAYDN, a qui va dedicar la seva primera sonata per a piano Entre 1800 i 1815 després de l’aïllament pels problemes auditius musicalment es caracteritza per una preocupació pel color tímbric i per l'expressió de la subjectivitat, que són aspectes propis dels compositors romàntics. És en aquest moment quan va compondre la tercera simfonia, que va ser dedicada en un inici a Napoleó, però, quan aquest es va proclamar emperador, va ser titulada simplement Heroica. A1827 la seva Obra és plenament romàntica, trenca amb l'esquema formal del Classicisme: Equilibri, claritat,senzillesa i bellesa MELODIA ESTRUCTURADA HARMONIA SENSE BAIX CONTINUAT Mozart - Requiem in D minor  Qualitats del so: Intensitat Duració (Temps) Altura (To) agut o greu El Timbre és la font musical Toccata and Fugue in D MinorVS Classicisme Romanticisme
  • 4. La novena sinfonia de Bethoven plenament romàntica (LA FORMA PER SOBRE L’ESTRUCTURA): •Preocupació color tímbric i subjectivitat de l’individu •Melodies no regulars més àmplies •Melodies apassionades (sentiment) •Contrastos (ritme, Temps,..) •EL Leitmotiv •S’introdueix la idea fixa •Sistema cíclic •Avenços tècnics nous instruments (flauta en metall, pistons als de vent-metall) noves sonoritats •Augmentar el nombre d'instruments •Es potencia el piano •Exotísme i inspiració mons llunyans (Opera) (Giuseppe Verdi, llibret de Francesco Maria Piave) Es va estrenar l'any 1851. Està basada en l'obra de teatre "Le Roi s'amuse" de Víctor Hugo. Consta de 3 actes i porta en la seva lletra amor, traïció, passió i venjança. Considerada la més completa de les operacions per tenir melodia i drama.
  • 5. Turner's Mysterious Yellow AUTORS L 'obra de CHOPIN és quasi exclusivament pianística i s' expressa fonamentalment a través d'una gran quantitat de petites formes per a piano, d'estructura lliure i de gran mestria: nocturns, balades i estudis, però també poloneses i masurques, que són danses de la seva Polònia natal. La música per a piano de SCHUMANN es caracteritza pel contrast entre moments exaltats i intims. Té molta cura de la melodia i fa servir un ritme molt marcat, impulsiu i persistent. Per últim, LISZT va ser un gran virtuós del piano i compositor, amb obres com ara Harmonies poètiques i religioses. Nou gènere el va inaugurar la Simfonia Fantàstica d'Héctor BERLIOZ, que narra la història d’un artista enamorat que, en ser refusat, decideix enverinar-se
  • 6. L 'ópera italiana Gioacchino ROSSINI, caracteritzades aquestes per obertures animades i vibrants, com la d’El barber de Sevilla. Durant la primera meitat del segle XIX, va sorgir el belcantisme, estil melòdic en què els cantants havien de mostrar un gran virtuosisme vocal Giuseppe VERDI principal representant opera italiana. La seva producció va estar marcada, en una primera etapa, pel belcantisme. El 1842 va compondre Nabucco, que inclou el famós cor "Va pensiero", que canten els israelites a l'exili i que es va convertir en símbol de la pàtria italiana, aleshores sotmesa a Austria. A la darreria del segle va néixer un nou corrent de l'opera italiana, el verisme, molt influït pel realisme literari d'Émile Zola. Pretenia mostrar retorn tal com era, per la qual cosa mostrava arguments de la vida quotidiana personatges del món real. Els principals compositors d'aquest estil són Pietro MASCAGNI i Giacomo PUCCINI, creador de grans operes com Tosca, Madama Butterfly, La Bohême i Turandot.
  • 7. L 'ópera alemanya El llenguatge operístic germànic es va independitzar de les influències italianes i va arribar a la seva màxima esplendor amb Richard WAGNER. El concepte operístic wagnerià és l'obra d’art total, basada en l'íntima unió de la poesia, la música, el teatre i l’escenografia. Richard Wagner - "Tristan und Isolde", Prelude • Orquestra va obtenir un paper dramàtic important a través del leitmotiv (un tema musical que representa un personatge, un objecte o una idea i que sona cada vegada que aquest apareix en escena) • S’inspira en llegendes germàniques Anys després de la mort del compositor, el régim nazi es va apropiar de la seva música. Com a conseqüència, es va generar una polèmica al voltant de la vinculació de l’obra de WAGNER amb el nazisme. Duna banda, van sorgir veus que afirmaven aquesta relació, basant-se en l'antisemitisme que ell mateix havia confessat. De l’altra, hi havia qui defensava tot el contrari i intentava esborrar aquesta associació, tot titllant-la d'errònia.
  • 8. El teatre 1. Localització a Europa com a resposta política i estètica envers uns models basats en el gust rígid i dogmàtic del Classicisme i en la supremacia racional i burgesa de la il·lustració. 2. Franca, Alemanya i Espanya eren el principals creadors de teatre durant el Romanticisme, peró les característiques eren comunes arreu d'Occident. 3. Els dramaturgs defensaven la llibertat creadora, i sentien una gran fascinació tant per les forces de la natura com per l’obra de Shakespeare.
  • 9. a) l’Amor és el tema principal de les obres. Presenten un amor passional, sotmès a grans injustícies i en conflicte constant amb les normes socials establertes. En les tràgiques trames, (heroi masculí és misteriós i valent, mentre que l'heroïna és innocent, fidel i apassionada. El destí dels dos enamorats està marcat per la fatalitat i, al final, només la mort que els guia acaba alliberant-los) Tragedia b) Les històries es desenvolupen en un context medieval i narren episodis del passat nacional. (interpretaven llegendes i mites de l'Edat Mitjana.) c) Les obres es divideixen en cinc actes, que al seu torn, es divideixen en quadres dramàtics per tal de dotar a L’escena d'espectacularitat plàstica. d) Les escenografies adquireixen una gran importància. Són fastuoses, imponents i integrades en uns teatres enormes. f) La finalitat del dramaturg és commoure a l'espectador, no educar-lo g) El llenguatge és més grandiloqüents que retòric CARACTERÍSTIQUES COMUNES Fausto (de Goethe)
  • 10. d) Els autors s'oposen a la regla de les tres unitats proposada per Aristòtil, al Llibre la Poètica. El filòsof establia que les tragèdies havien de complir unes rígides normes pel que fa a l'espai, és a dir, l’acció ha de succeir en un mateix espai; el temps. El temps de la ficció ha de correspondre al temps real de la representació i no superar les 24 hores i ficció (història. argument o peripècia) L’obra ha de ser única. No es contemplen les trames secundàries. EDIPO REY| Teatro Noctámbulo