2. El Sol 辿s un estel situat al centre del sistema
solar. La Terra i tots els altres planetes del
sistema solar orbiten al seu voltant. Els
planetes menors, els cometes, els meteoroides
i tot el medi interplanetari que hi ha enmig
tamb辿 orbiten el Sol.
Al ser l'estel m辿s pr嘆xim a la Terra (es troba a
150 milions de km), 辿s tamb辿 l'astre m辿s
brillant del firmament. La seva pres竪ncia o
abs竪ncia en el cel determina el dia i la nit,
respectivament. L'energia radiada pel Sol 辿s
aprofitada pels 辿ssers fotosint竪tics, els quals
constitu誰xen la base de la cadena alimentria.
Aix鱈, 辿s la principal font d'energia de la vida.
Tamb辿 aporta l'energia que mant辿 en
funcionament els processos climtics.
3. Mercuri 辿s el planeta m辿s proper al Sol i el
m辿s petit del Sistema Solar. D坦na una volta al
Sol cada 88 dies. Mercuri 辿s brillant quan es
veu des de la Terra, amb una magnitud
aparent de 2,0 a 5,5, per嘆 no es veu fcilment
ja que la seva separaci坦 angular amb el Sol 辿s
nom辿s de 28,3 属. Nom辿s es pot veure a l'alba i
al crepuscle. Se'n sap relativament poc; la
primera missi坦 d'exploraci坦 de Mercuri va ser
la del Mariner 10 que, entre 1974 i 1975,
nom辿s va cartografiar aproximadament un
45% de la superf鱈cie del planeta. La segona 辿s
la sonda MESSENGER, que n'ha cartografiat
un altre 30% durant la seva aproximaci坦 el 14
de gener de 2008. El 2009, la MESSENGER
far una altra aproximaci坦 a Mercuri i,
finalment, entrar en 嘆rbita el 2011, moment a
partir del qual realitzar la topografia
completa del planeta.
4. Venus 辿s el segon planeta en proximitat
al Sol, orbitant-lo cada 224,7 dies
terrestres. El planeta s'anomena aix鱈 en
honor a Venus, la deessa romana de
l'amor. Sense comptar la Lluna, 辿s
l'objecte natural m辿s brillant al cel
nocturn, arribant una magnitud aparent de
4.6. Com que Venus 辿s m辿s interior que
la Terra, sempre apareix a prop del Sol: la
seva elongaci坦 arriba a un mxim de
47,8 属. La brillantor mxima de Venus 辿s
poc abans de l'alba o poc despr辿s de la
posta, ra坦 per la qual de vegades se
l'anomena L'estrella del mat鱈 o L'estrella
de la tarda.
5. La Terra 辿s el tercer planeta del sistema solar
per ordre de proximitat al Sol i el cinqu竪 quant
a dimetre. Forma part dels planetes
terrestres o tel揃l炭rics i 辿s l'炭nic cos celeste on
s'ha confirmat la pres竪ncia de vida. Gira al
voltant del Sol al llarg d'una 嘆rbita molt poc
exc竪ntrica (una el揃lipse molt semblant a una
circumfer竪ncia) a una distncia mitjana de
149.600.000 km (1 UA) i a una velocitat de
29,8 km/s. Tamb辿 gira sobre si mateix amb
un per鱈ode de rotaci坦 de 23 hores, 56 minuts i
3,5 segons, moviment que determina el dia i
la nit. El seu dimetre equatorial 辿s de
12.756 km. T辿 un 炭nic sat竪l揃lit natural, la
Lluna.
6. La Lluna 辿s l'炭nic sat竪l揃lit natural de la Terra.
El seu dimetre 辿s de 3.475 km i orbita a
una distncia mitjana de 384.400 km. La
seva massa 辿s molt menor que la terrestre, i
l'acceleraci坦 de la gravetat 辿s
aproximadament 1/6 de la de la Terra. La
seva superf鱈cie est plena de crters i
posse誰x una atmosfera molt t竪nue. Vist des
de la Terra, 辿s l'objecte m辿s brillant despr辿s
del Sol, tot i que realment no brilla, ens
reflecteix la llum del sol. El 21 de juliol de
1969 els astronautes de l'Apollo XI van ser
els primers homes a trepitjar la seva
superf鱈cie.
7. Mart 辿s el quart planeta del sistema
solar, segons la seva distncia al Sol.
Forma part dels denominats planetes
tel揃l炭rics (de naturalesa rocosa, com la
Terra) i 辿s el primer dels planetes
exteriors a l'嘆rbita terrestre. T辿 dos
sat竪l揃lits naturals o llunes, Fobos i
Deimos, de mida molt petita i forma
irregular. El prefix areo- es refereix a
Mart igual que el prefix geo- es refereix
a la Terra, per exemple, areologia
versus geologia.
8. J炭piter 辿s el planeta m辿s gran del sistema
solar i el cinqu竪 segons la seva distncia al
Sol. T辿 un dimetre de 142.984 km (unes 11
vegades el de la Terra). La seva 嘆rbita se
situa aproximadament a 5 UA (750 milions
de km) del Sol, entre les 嘆rbites de Mart i
Saturn. s un gegant gas坦s format
principalment per hidrogen i heli sense una
superf鱈cie interior definida. La seva
caracter鱈stica m辿s destacable 辿s la Gran
Taca Vermella, un enorme anticicl坦 situat en
les latituds tropicals de l'hemisferi sud.
9. Saturn 辿s el sis竪 planeta des del Sol i el
segon m辿s gran del sistema solar, despr辿s
de J炭piter. Saturn, juntament amb J炭piter,
Ur i Nept炭, es classifica com a gegant
gas坦s. De vegades, aquests quatre
planetes s'anomenen jovians, que significa
"semblants a J炭piter". El planeta Saturn
est compost d'hidrogen, amb petites
proporcions d'heli i traces d'altres elements.
L'interior consisteix en un petit nucli de roca
i gel, envoltat d'una capa gruixuda
d'hidrogen metl揃lic i una capa gasosa
exterior.
10. Ur 辿s el set竪 planeta des del Sol, el tercer m辿s gran i el
quart m辿s massiu del Sistema Solar. S'anomena en honor
de la divinitat grega del cel Ur (grec antic 留僚) el畚
pare de Cronos (Saturn) i l'avi de Zeus (J炭piter). Encara
que 辿s visible a ull nu com els altres cinc planetes clssics,
mai no va ser reconegut com a planeta pels observadors
antics a causa de la lentitud de la seva 嘆rbita. Sir William
Herschel va anunciar el seu descobriment el 13 de mar巽 de
1781, expandint els l鱈mits coneguts del Sistema Solar per
primera vegada en la hist嘆ria moderna. Tamb辿 va ser el
primer descobriment d'un planeta utilitzant un telescopi.
11. Nept炭 辿s el vuit竪 planeta del sistema
solar en proximitat al Sol. s el quart
quant a dimetre per嘆 el tercer quant a
massa ja que 辿s m辿s dens que Ur. s
un gegant gas坦s i forma part dels
planetes exteriors. Ocasionalment,
Plut坦 (fins al 2006 considerat el nov竪
planeta del sistema solar), a causa de
l'嘆rbita exc竪ntrica que t辿, est m辿s
proper al Sol que Nept炭.
12. Plut坦 辿s un planeta nan. Fins el 2006, se'l
considerava el nov竪 planeta del Sistema Solar, el
m辿s xicotet i el que m辿s s'allunya del Sol. Va ser
descobert el 18 de febrer de 1930 per Clyde
William Tombaugh (1906-1997) des de
l'Observatori Lowell a Flagstaff (Arizona, EUA),
per嘆 est tan lluny de la Terra que fins al
moment se n'ha obtingut molt poca informaci坦.
Fins ara, no ha estat visitat per cap missi坦
espacial. T辿 3 sat竪l揃lits coneguts, el m辿s gran
dels quals 辿s Caront.
