際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
EL SISTEMA SOLAR
Els astres, juntament amb el Sol, formen el sistema solar.
En el nostre sistema solar, tots els astres giren al voltant del sol
ELS PLANETESEls planetes, s坦n astres que giren al voltant del Sol.
ELS PLANETESINTERIORSs坦n els m辿s propers al Sol.Mercuri  -  Venus  -  Terra  -  Mart
ELS PLANETESEXTERIORSs坦n els m辿s llunyans al Sol.J炭piter - Saturn - Ur叩 - Nept炭
Terra:12.100 kmdimetreVenus:12.100 kmdimetreMercuri: 4.900 km dimetreSaturn:120.660 kmdimetreUr叩:52.400 kmdimetreJ炭piter:142.800 kmdimetre
Mart:6.800 kmdimetreNept炭:49.50 0kmdimetre
Els planetes nans
Elsplanetesnanss坦nastresm辿spetits que els planetes que giren tamb辿 al voltant del sol. Un exemple seria Plut坦, un astre que fins fa  poctemps tamb辿 辿s considerava un planeta.          Plut坦
M辿s exemples:
ELS COSSOS PETITS
A m辿s de sat竪l揃lits i planetes hi ha cossos petits al sistema solar.S坦n els asteroides i cometes, que estan formats per gel, pols i gasos, com el cometa Halley.Si se incendien originen estrelles fugases, i si aguanten sense cremar-se reben el nom de meteorits.
EXEMPLES D'ASTEROIDES I COMETES Un exempled'asteroide辿s el cintur坦d'asteroides que est entre MART i JPITER, i el cintur坦 de KUIPER derrereUr.
L'UNIVERS
L'univers est format per la Terra i tots els cossos que veim al cel. Tamb辿 en formen part multitut de cossos m辿s que estan massa enfora i que no poden veure
El sistema solar
LES ESTRELLESLes estrelles s坦n esferes enormes de gas a l'interior de les quals es produeix gran quantitat d'energia que s'emet en forma de llum i de calor.
Les estrelles tenen diverses propietats:-El color-La mida-La lluminositat-La brillantorAlgunes estrelles, igual que el Sol, tenen planetes que giren al seu voltant.
L'estrella m辿s pr嘆xima a la terra 辿s el Sol. Les altres estrelles es troben tan lluny que les veim com si fossim simples punts lluminosos.
LES CONSTEL揃LACIONSLes constel揃lacions s坦n grups d'estrelles. Com la que es mostra en aquesta fotografia.
 Qualsevol de les 88 agrupacionsd卒estrelles que apareix a l'esfera  celeste i que prenen el nom de figures religioses o mitolgiques, animals o objectes, s坦n constel揃lacions.
Com que la Terra gira sobre ella mateixa i al voltant del Sol, al llarg d' una nit unes constel揃lacions es van amagant i altres van apareixent.
GALXIESLes galxies s坦n agrupacions de milers d'estrelles.A l'Univers n'hi ha milers i el seu tamany 辿s inmens.
Segons la seva forma les galxies poden ser:EspiralsEl鱈ptiquesIrregulars
ELS SATL揃LITS ARTIFICIALS
Els sat竪l揃lits artificials s坦n naus que giren en una 嘆rbita entorn de la Terra.
HI HA MOLTS DE SATL揃LITS ARTIFICIALS
El nostre Sistema Solar pertany a la VIA LCTIAi t辿 forma espiral.
Per dur els sat竪l揃lits artificials a l'espai s'utilitzen coets que elevenels satel揃its fins al'嘆rbita desitjada.Quan esgoten elcombustible, els coetsse separen delssat竪l揃litsi cauen al mar.
L'exploraci坦 de l'espai
Des de fa milers d'anys,les persones han observat el cel, de primer a simple vista, i despr辿s amb l'ajuda de telescopis.Per嘆 en els darrers cinquanta anys es fan servir naus espacials per explorar l'univers.
FOTOS DE NAUS 掘皆永粥遺鴛粥晦皆油油
LA CONQUESTA DE L' ESPAIEl primer 辿sser viu que va anar a l'espai va ser una cussa anomenada Laika i va ser el primer 辿sser viu en sortir de l'atmosfera terrestre.
I el primer hum que va sortir a l' espai va ser una el rus Yuri Gagarin.
Un petit pas per a l'homei un gran salt per l' humanitat Aquesta 辿s probablement una de les frases m辿s famoses de tota la hist嘆ria. La va pronunciar elprimer home que va trepitjar la Lluna, el nord-americ Neil Armstrong.
El primer viatge a la LlunaEls primers homes que va anar a la Lluna varen ser:Neil Armstrong, Edwin Aldrin i Michael Collins.
L'home a la LlunaDesde que el primer home va trepitjar la Lluna, l' han trepitjada 12 persones en total.
La Lluna ara esta deserta el seg端ent gran repte es anar a Mart el nostre planeta ve誰nat.
L'EXPLORACI DE L'ESPAI                    AVUI EN DIA
Els astronautes, per anar a l'espai necessiten un coet que s'enlairi i aterri com un avi坦. La majoria de naus no s坦n tripulades pels humans, sin坦 mquines, o sondes espacials que ens env誰en informaci坦.
S卒han posat en 嘆rbita estacions espacials, en les quals poden habitar diversos astronautes durant setmanes o mesos.
Hi ha sat竪l.lits artificials que s坦n aparells d'alta tecnologia, que duen a terme tasques com el seguiment de la metereologia o les trasmisions de televisi坦 i de telefonia m坦vil.
Treball realitzat per 5竪 A    CEIP BLANQUERNACurs 2010/11

More Related Content

El sistema solar

  • 2. Els astres, juntament amb el Sol, formen el sistema solar.
  • 3. En el nostre sistema solar, tots els astres giren al voltant del sol
  • 4. ELS PLANETESEls planetes, s坦n astres que giren al voltant del Sol.
  • 5. ELS PLANETESINTERIORSs坦n els m辿s propers al Sol.Mercuri - Venus - Terra - Mart
  • 6. ELS PLANETESEXTERIORSs坦n els m辿s llunyans al Sol.J炭piter - Saturn - Ur叩 - Nept炭
  • 7. Terra:12.100 kmdimetreVenus:12.100 kmdimetreMercuri: 4.900 km dimetreSaturn:120.660 kmdimetreUr叩:52.400 kmdimetreJ炭piter:142.800 kmdimetre
  • 10. Elsplanetesnanss坦nastresm辿spetits que els planetes que giren tamb辿 al voltant del sol. Un exemple seria Plut坦, un astre que fins fa poctemps tamb辿 辿s considerava un planeta. Plut坦
  • 13. A m辿s de sat竪l揃lits i planetes hi ha cossos petits al sistema solar.S坦n els asteroides i cometes, que estan formats per gel, pols i gasos, com el cometa Halley.Si se incendien originen estrelles fugases, i si aguanten sense cremar-se reben el nom de meteorits.
  • 14. EXEMPLES D'ASTEROIDES I COMETES Un exempled'asteroide辿s el cintur坦d'asteroides que est entre MART i JPITER, i el cintur坦 de KUIPER derrereUr.
  • 16. L'univers est format per la Terra i tots els cossos que veim al cel. Tamb辿 en formen part multitut de cossos m辿s que estan massa enfora i que no poden veure
  • 18. LES ESTRELLESLes estrelles s坦n esferes enormes de gas a l'interior de les quals es produeix gran quantitat d'energia que s'emet en forma de llum i de calor.
  • 19. Les estrelles tenen diverses propietats:-El color-La mida-La lluminositat-La brillantorAlgunes estrelles, igual que el Sol, tenen planetes que giren al seu voltant.
  • 20. L'estrella m辿s pr嘆xima a la terra 辿s el Sol. Les altres estrelles es troben tan lluny que les veim com si fossim simples punts lluminosos.
  • 21. LES CONSTEL揃LACIONSLes constel揃lacions s坦n grups d'estrelles. Com la que es mostra en aquesta fotografia.
  • 22. Qualsevol de les 88 agrupacionsd卒estrelles que apareix a l'esfera celeste i que prenen el nom de figures religioses o mitolgiques, animals o objectes, s坦n constel揃lacions.
  • 23. Com que la Terra gira sobre ella mateixa i al voltant del Sol, al llarg d' una nit unes constel揃lacions es van amagant i altres van apareixent.
  • 24. GALXIESLes galxies s坦n agrupacions de milers d'estrelles.A l'Univers n'hi ha milers i el seu tamany 辿s inmens.
  • 25. Segons la seva forma les galxies poden ser:EspiralsEl鱈ptiquesIrregulars
  • 27. Els sat竪l揃lits artificials s坦n naus que giren en una 嘆rbita entorn de la Terra.
  • 28. HI HA MOLTS DE SATL揃LITS ARTIFICIALS
  • 29. El nostre Sistema Solar pertany a la VIA LCTIAi t辿 forma espiral.
  • 30. Per dur els sat竪l揃lits artificials a l'espai s'utilitzen coets que elevenels satel揃its fins al'嘆rbita desitjada.Quan esgoten elcombustible, els coetsse separen delssat竪l揃litsi cauen al mar.
  • 32. Des de fa milers d'anys,les persones han observat el cel, de primer a simple vista, i despr辿s amb l'ajuda de telescopis.Per嘆 en els darrers cinquanta anys es fan servir naus espacials per explorar l'univers.
  • 33. FOTOS DE NAUS 掘皆永粥遺鴛粥晦皆油油
  • 34. LA CONQUESTA DE L' ESPAIEl primer 辿sser viu que va anar a l'espai va ser una cussa anomenada Laika i va ser el primer 辿sser viu en sortir de l'atmosfera terrestre.
  • 35. I el primer hum que va sortir a l' espai va ser una el rus Yuri Gagarin.
  • 36. Un petit pas per a l'homei un gran salt per l' humanitat Aquesta 辿s probablement una de les frases m辿s famoses de tota la hist嘆ria. La va pronunciar elprimer home que va trepitjar la Lluna, el nord-americ Neil Armstrong.
  • 37. El primer viatge a la LlunaEls primers homes que va anar a la Lluna varen ser:Neil Armstrong, Edwin Aldrin i Michael Collins.
  • 38. L'home a la LlunaDesde que el primer home va trepitjar la Lluna, l' han trepitjada 12 persones en total.
  • 39. La Lluna ara esta deserta el seg端ent gran repte es anar a Mart el nostre planeta ve誰nat.
  • 41. Els astronautes, per anar a l'espai necessiten un coet que s'enlairi i aterri com un avi坦. La majoria de naus no s坦n tripulades pels humans, sin坦 mquines, o sondes espacials que ens env誰en informaci坦.
  • 42. S卒han posat en 嘆rbita estacions espacials, en les quals poden habitar diversos astronautes durant setmanes o mesos.
  • 43. Hi ha sat竪l.lits artificials que s坦n aparells d'alta tecnologia, que duen a terme tasques com el seguiment de la metereologia o les trasmisions de televisi坦 i de telefonia m坦vil.
  • 44. Treball realitzat per 5竪 A CEIP BLANQUERNACurs 2010/11