際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

El sol terra_lluna

Download as ODP, PDF
R
rodolfoaltet2b
1 of 43
Downloaded 59 times
El Sol, la Terra i la Lluna Presentaci坦 per aprendre tot el que cal saber del Tema 10 de Coneixement del Medi de Segon de Primria.
Els astres del cel El cel cont辿 astres molt diferents. En aquest tema podrem aprendre sobre els diferents astres que trobem en l'espai. Aquest de la dreta 辿s una galxia.
Estreles Les estreles s坦n cossos celests amb llum pr嘆pia i donan llum i calor. S坦n molt lluny de la Terra. Hi ha billons d'estreles a l'univers.
赫温鉛恰庄艶壊 Les galxies s坦n agrupacions de milions d'estreles. Hi ha molt鱈ssimes al llarg de l'univers. La nostra es diu Via Lctia.
Constelacions S坦n agrupacions d'estreles segons les veiem des de la Terra. Aquesta es Ori坦, el ca巽ador.
Cometes Les cometes s坦n meteorits que volan pel Sistema Solar. Tenen cua perque el seu moviment i el calor del sol les desfa.
Planetes S坦n cossos celests sense llum pr嘆pia. La llum la rebren de la seua estrela. Aquests s坦n els planetes del Sistema Solar. Veus la Terra?
皆温岳竪鉛.鉛庄岳壊 Els sat竪l.lits s坦n cossos celests que giren al voltant dels planetes. La Terra en t辿 un (la Lluna). Aquests s坦n els sat竪l.lits del planeta Mart: Fobos i Deimos.
El Sol El Sol 辿s una estrela que ens d坦na llum i calor. Les persones, els animals i les plantes necessitem el Sol per a viure.
La Terra Vivim al planeta Terra. T辿 forma d'esfera. Des de l'espai es veu que la major part est coberta d'aigua i la resta 辿s terra ferma. A m辿s a m辿s, la Terra est voltada d'una capa d'aire, la atm嘆sfera. En eixa capa hi ha n炭vols.
La Terra gira Encara que no ho notem, la Terra es mou continuament. La Terra gira sobre ella mateixa com una trompa. Tarda 24 hores a fer una volta; eixa volta es un dia. s el moviment de ROTACI.
El dia i la nit Com que la Terra gira, sempre hi ha una part que rep la llum del Sol. En eixa meitat es de dia. En l'altra meitat que no rep la llum del Sol, 辿s de nit.
Les parts del dia Segons el seu ALBA moviment de rotaci坦, des de la Terra es MIGDIA veu que la llum i el calor del Sol canvien VESPRADA al llarg de les hores del dia. NIT Observa el quatre moments:
1. El mat鱈 La llum del Sol es comen巽a a veure per l'est. El moment d'eixida del Sol es diu alba.
2. El migdia El Sol ha fet un recorregut d'ascens pel cel. Ara 辿s al sud. Est en el punt m辿s alt. Hi ha molta llum i 辿s el moment del dia amb m辿s calor.
3. La vesprada El Sol comen巽a a amagar-se per l'oest i hi ha menys llum. Quan el Sol s'amaga es diu capvespre.
4. La nit El Sol est amagat. s de nit i no hi ha llum del Sol. Es poden veure les estreles i la Lluna (quan n'hi ha i l'oratge no 辿s nuvol坦s).
La Terra es despla巽a al voltant del Sol El Sol no es mou al voltant de la Terra. s la Terra la que es despla巽a al voltant del Sol. Tarda un any a fer la volta entorn del Sol. (Al mateix temps, continua girant sobre ella mateixa)
Les estacions de l'any Durant el viatge que fa la Terra al voltant del Sol, es succe誰xen les estacions: la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern. En cada estaci坦, el dia i la nit tenen una duraci坦 diferent.
Primavera A la primavera, els dies i les nits tenen la mateixa duraci坦. Tots els arbres tenen fulles. Sol comen巽ar el 21 de mar巽 i finalitzar el 21 de juny.
Estiu A l'estiu els dies s坦n m辿s llargs i les nits m辿s curtes. Es veuen plantes amb fulles grogues. Sol comen巽ar el 21 de juny i finalitzar el 23 de setembre.
Tardor A la tardor, els dies s坦n igual de llargs que les nits. Alguns arbres perden les fulles. Sol comen巽ar el 23 de setembre i finalitzar el 21 de desembre.
Hivern A l'hivern els dies s坦n curts i les nits m辿s llargues (es fa molt prompte de nit). Molts arbres han perdut les fulles. Sol comen巽ar el 21 de desembre i finalitzar el 21 de mar巽.
La Lluna La Lluna 辿s l'炭nic sat竪l.lit de la Terra. s m辿s petita i no t辿 ni aire ni aigua. Nom辿s t辿 roques i pols. Es veu brillant perqu竪 reflexa la llum del Sol.
Les quatre fases de la Lluna La Lluna gira al voltant de la Terra. Per aix嘆 veiem amb formes diferents, perqu竪 la Terra li tapa la llum del Sol. Eixes formes es diuen fases lunars (el cicle de la Lluna dura 28 dies -4 setmanes-).
1. Plena; 2. Quart minvant; 3. Quart creixent; 4. Nova.
Les estreles Les es veuen en el cel a la nit. Durant el dia no es veuen perqu竪 la llum del Sol es massa forta. Semblen puntetes de llum, per嘆 en realitat s坦n molt grans. Es veuen petites perqu竪 s坦n molt lluny.
El Sistema Solar El Sol 辿s una estrela. Al voltan d'ella hi ha molts cossos celests: planetes, sat竪l.lits, asteroides, cometes, etc. Tots junts es diuen Sistema Solar.
Altres planetes del Sistema Solar La Terra 辿s el tercer planeta del Sistema Solar. Per嘆 hi ha altres. Tracta d'aprendre- los.
Mercuri
Venus
Terra
Mart
Cinyell d'asteroides
干炭沿庄岳艶姻
Saturn
雨姻
鰻艶沿岳炭
L'exterior del Sistema Solar Cintur坦 de Kuiper N炭vol d'Oort
Per comparar el tamany dels cossos celests...
M辿s grans...
I ara el Sol!
FIN Hem arribat al fin de la nostra presentaci坦. Ens veurem en una altra... (finalitzada per Pedro Cubero el 11 de mar巽 de 2013)

More Related Content

El sol terra_lluna

  • 1. El Sol, la Terra i la Lluna Presentaci坦 per aprendre tot el que cal saber del Tema 10 de Coneixement del Medi de Segon de Primria.
  • 2. Els astres del cel El cel cont辿 astres molt diferents. En aquest tema podrem aprendre sobre els diferents astres que trobem en l'espai. Aquest de la dreta 辿s una galxia.
  • 3. Estreles Les estreles s坦n cossos celests amb llum pr嘆pia i donan llum i calor. S坦n molt lluny de la Terra. Hi ha billons d'estreles a l'univers.
  • 4. 赫温鉛恰庄艶壊 Les galxies s坦n agrupacions de milions d'estreles. Hi ha molt鱈ssimes al llarg de l'univers. La nostra es diu Via Lctia.
  • 5. Constelacions S坦n agrupacions d'estreles segons les veiem des de la Terra. Aquesta es Ori坦, el ca巽ador.
  • 6. Cometes Les cometes s坦n meteorits que volan pel Sistema Solar. Tenen cua perque el seu moviment i el calor del sol les desfa.
  • 7. Planetes S坦n cossos celests sense llum pr嘆pia. La llum la rebren de la seua estrela. Aquests s坦n els planetes del Sistema Solar. Veus la Terra?
  • 8. 皆温岳竪鉛.鉛庄岳壊 Els sat竪l.lits s坦n cossos celests que giren al voltant dels planetes. La Terra en t辿 un (la Lluna). Aquests s坦n els sat竪l.lits del planeta Mart: Fobos i Deimos.
  • 9. El Sol El Sol 辿s una estrela que ens d坦na llum i calor. Les persones, els animals i les plantes necessitem el Sol per a viure.
  • 10. La Terra Vivim al planeta Terra. T辿 forma d'esfera. Des de l'espai es veu que la major part est coberta d'aigua i la resta 辿s terra ferma. A m辿s a m辿s, la Terra est voltada d'una capa d'aire, la atm嘆sfera. En eixa capa hi ha n炭vols.
  • 11. La Terra gira Encara que no ho notem, la Terra es mou continuament. La Terra gira sobre ella mateixa com una trompa. Tarda 24 hores a fer una volta; eixa volta es un dia. s el moviment de ROTACI.
  • 12. El dia i la nit Com que la Terra gira, sempre hi ha una part que rep la llum del Sol. En eixa meitat es de dia. En l'altra meitat que no rep la llum del Sol, 辿s de nit.
  • 13. Les parts del dia Segons el seu ALBA moviment de rotaci坦, des de la Terra es MIGDIA veu que la llum i el calor del Sol canvien VESPRADA al llarg de les hores del dia. NIT Observa el quatre moments:
  • 14. 1. El mat鱈 La llum del Sol es comen巽a a veure per l'est. El moment d'eixida del Sol es diu alba.
  • 15. 2. El migdia El Sol ha fet un recorregut d'ascens pel cel. Ara 辿s al sud. Est en el punt m辿s alt. Hi ha molta llum i 辿s el moment del dia amb m辿s calor.
  • 16. 3. La vesprada El Sol comen巽a a amagar-se per l'oest i hi ha menys llum. Quan el Sol s'amaga es diu capvespre.
  • 17. 4. La nit El Sol est amagat. s de nit i no hi ha llum del Sol. Es poden veure les estreles i la Lluna (quan n'hi ha i l'oratge no 辿s nuvol坦s).
  • 18. La Terra es despla巽a al voltant del Sol El Sol no es mou al voltant de la Terra. s la Terra la que es despla巽a al voltant del Sol. Tarda un any a fer la volta entorn del Sol. (Al mateix temps, continua girant sobre ella mateixa)
  • 19. Les estacions de l'any Durant el viatge que fa la Terra al voltant del Sol, es succe誰xen les estacions: la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern. En cada estaci坦, el dia i la nit tenen una duraci坦 diferent.
  • 20. Primavera A la primavera, els dies i les nits tenen la mateixa duraci坦. Tots els arbres tenen fulles. Sol comen巽ar el 21 de mar巽 i finalitzar el 21 de juny.
  • 21. Estiu A l'estiu els dies s坦n m辿s llargs i les nits m辿s curtes. Es veuen plantes amb fulles grogues. Sol comen巽ar el 21 de juny i finalitzar el 23 de setembre.
  • 22. Tardor A la tardor, els dies s坦n igual de llargs que les nits. Alguns arbres perden les fulles. Sol comen巽ar el 23 de setembre i finalitzar el 21 de desembre.
  • 23. Hivern A l'hivern els dies s坦n curts i les nits m辿s llargues (es fa molt prompte de nit). Molts arbres han perdut les fulles. Sol comen巽ar el 21 de desembre i finalitzar el 21 de mar巽.
  • 24. La Lluna La Lluna 辿s l'炭nic sat竪l.lit de la Terra. s m辿s petita i no t辿 ni aire ni aigua. Nom辿s t辿 roques i pols. Es veu brillant perqu竪 reflexa la llum del Sol.
  • 25. Les quatre fases de la Lluna La Lluna gira al voltant de la Terra. Per aix嘆 veiem amb formes diferents, perqu竪 la Terra li tapa la llum del Sol. Eixes formes es diuen fases lunars (el cicle de la Lluna dura 28 dies -4 setmanes-).
  • 26. 1. Plena; 2. Quart minvant; 3. Quart creixent; 4. Nova.
  • 27. Les estreles Les es veuen en el cel a la nit. Durant el dia no es veuen perqu竪 la llum del Sol es massa forta. Semblen puntetes de llum, per嘆 en realitat s坦n molt grans. Es veuen petites perqu竪 s坦n molt lluny.
  • 28. El Sistema Solar El Sol 辿s una estrela. Al voltan d'ella hi ha molts cossos celests: planetes, sat竪l.lits, asteroides, cometes, etc. Tots junts es diuen Sistema Solar.
  • 29. Altres planetes del Sistema Solar La Terra 辿s el tercer planeta del Sistema Solar. Per嘆 hi ha altres. Tracta d'aprendre- los.
  • 31. Venus
  • 32. Terra
  • 33. Mart
  • 39. L'exterior del Sistema Solar Cintur坦 de Kuiper N炭vol d'Oort
  • 40. Per comparar el tamany dels cossos celests...
  • 42. I ara el Sol!
  • 43. FIN Hem arribat al fin de la nostra presentaci坦. Ens veurem en una altra... (finalitzada per Pedro Cubero el 11 de mar巽 de 2013)