ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

El teatre a Catalunya. Segle XX. Anys 20-30

•
•
Col.legi Sant Miquel dels Sants
Col.legi Sant Miquel dels Sants

Apunts de suport per als alumnes de batxillerat de la matèria de Literatura Catalana

1 of 10
EL TEATRE A CATALUNYA ANYS 20-30 Sílvia Caballeria i Ferrer Professora Literatura ESO BAT Col·legi Sant Miquel dels Sants
CONTEXT HISTÒRIC i LITERARI • Situació de crisi a l'Europa d'entreguerres (les dues mundials) • A Catalunya i a l'Estat Espanyol situació política convulsa: - Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) - La Segona República Espanyola i la Generalitat de Catalunya (1931-1936) - La Guerra Civil (1936-1939) Des desl punt de vista literari • Aprofundiment i continuació de model noucentista, sobretot en poesia •Bandejament o superació dels esquemes noucentistes, en novel.la i teatre, ja que havien estat gèneres menystinguts durant el Noucentisme Sílvia Caballeria i Ferrer Professora Literatura ESO BAT Col·legi Sant Miquel dels Sants
PANORAMA TEATRAL 1. La comèdia burgesa 2. El teatre frívol 3. El teatre Crític i Revolucionari 4. Poema dramàtic Hi ha un intent seriós d’institucionalitzar el teatre català: premis, subvencions, creació d’una infrastructura de locasls i mitjans tèncics … Però la tensió política i revolucionària creixent fa difícil l’organització d’una plataforma estable per a l’escena catalana. Gèneres teatrals Sílvia Caballeria i Ferrer Professora Literatura ESO BAT Col·legi Sant Miquel dels Sants
PANORAMA TEATRAL França amb una burgesia potent havia descobert, al llarg del XIX, una fòrmula dramàtica per al teatre comercial: La pièce bien faite: entreté la burgesia i reforça la seva ideologia. La comèdia burgesa Trets rellevants: - Obra divertida - Administració curosa dels cops d’efecte - Trama complicada al voltant de l’estructura matrimonial (adulteri - herències…) - Final feliç i moral - Peça amable, elegant, civilitzada, adient al món burgès i esnob - Probemes tractats superficialment, sense cruesa - L’heroi ha fet fortuna i els artistes i intel.lectuals són qualificats d’egoistes i trencadors pau familiar. - L’autor més representatiu és Carles Soldevila, ell, però va més enllà de la distracció pret comunicar unes actituds civilitzades més pròpies d’una burgesia il.·lustrada Sílvia Caballeria i Ferrer Professora Literatura ESO BAT Col·legi Sant Miquel dels Sants
PANORAMA TEATRAL A partir de la GM, el Paral·lel barceloní i els carrers que hi desmboquen es converteixen en centres de vida nocturna, activa i atractiva. El teatre frívol “ Llunàtics, il.l·luminats, pillets d’un pintoresc pujat de to, dignes de la Picaresca, valents d’ofici, polítics de professió, cocaïnòmans, prostitutes de tota mena i artistes que es reien genials i moriran en l’anònim, estafadors, croupiers, morfinòmans, fumadors d’haschis i d’opi, espies, policies, alcavotes, cupletistes, ballarines, còmiques, dones de circ, periodistes que viuen del chantatge, empresaris que viuen de l’engany i la trampa, nimfòmanes, lesbianes, alcohòlics lúgubres, pistolers, un príncep egipci, undomandor de puces, un exoldà”. Lluís Capdevila (autor de comèdies com l’Auca de la cupletista (1919) - Subgèneres teatrals: vodevil, la revista, la comèdia de màgia… - Estructura de sainet - Evoquen una Barcelona desapareguda i idealitzada - Teatre Comercial - Barreja de composicions musicals enganxoses i textos elementals - To més o menys pujat en funció de la permissivitat del context, gotes d’erotisme Sílvia Caballeria i Ferrer Professora Literatura ESO BAT Col·legi Sant Miquel dels Sants
PANORAMA TEATRAL El teatre frívol La Bella ChelitoTeatre Apolo JM de Sagarra, autor reconegut com a seriós, sent l’atractiu de participar en aquesta mogu teatral del Paral·lel, i fins i tot escriu sketches, sota pseudònims. En aquest poema l’autor reflecteix aquest món teatral a través de la figura d’una dansarina. La dansarina del cafè concert de JM de Sagarra Sílvia Caballeria i Ferrer Professora Literatura ESO BAT Col·legi Sant Miquel dels Sants
PANORAMA TEATRAL El teatre crític i revolucionari Opció més crítica envers la societat. L’arribada de la República i del govern de la Generalitat(1931) accentuen la sensibilitat social davant els problemes polítics, econòmics morals… El teatre se’n farà ressò. - Pretén recuperar la tradició modernista del teatre de les idees, regeneracionista - Mirada cap al teatre europeu de- Bertolt Brecht - problemàtica de la classe treballadora - Ramon Vinyes* (1882-1952) Peter’s Bar (1929) és una plasmació del teatre antiburgès- (marxa exiliat a Colòmbia i es convertei en un intel.lectural de gran influència entre els joves. És el sabio catalán de Cien años de soledad de Gabriel García Márquez) - Intenció crítica també des del model de la comèdia burgesa amb l’esquema de “la pièce bien faite”- Discussió de les normes socials i morals del món burgès, clarament d’esperit crític Sílvia Caballeria i Ferrer Professora Literatura ESO BAT Col·legi Sant Miquel dels Sants Trets rellevants:
PANORAMA TEATRAL El teatre crític i revolucionari Joan Oliver (1899-1986) que ja s’havia manisfestat com a poeta amb el pseudònim de Pere Quart, participarà dels nous punts de vista crítics de la comèdia burgesa. - Òptica sarcàstica - Regira els principis de l’estructura familiar i econòmica burgesa Cambrera nova (1928) i Allò que tal vegada s’esdevingué (1930) Ambdues no aconseguiren representar-se - Intent de construir un teatre de reflexió a l’entorn de la situació revolucionària a partir del 1936 amb La fam, vegem-ne una Sílvia Caballeria i Ferrer Professora Literatura ESO BAT Col·legi Sant Miquel dels Sants lectura dramatitzada: https://www.youtube.com/watch?v=udO8ftkK-ec Trets rellevants:
PANORAMA TEATRAL JOSEP Ma DE SAGARRA - Formació intel.lectual que li permet fer una obra ambiciosa i moderna - Fascinació per les formes populars de la literatura + Extraordinària facilitat per la versificació + Interès per professionalitzar-se i per tant interès d’arribar a tothom i esdevenir comercial El Poema Dramàtic L’Hostal de la Glòria (1931), El cafè de la marina (1933) La Rambla de les floristes (1935) Escoltem monòleg de Rosa Ma Sardà d’aquesta obra https://www.youtube.com/watch? v=oYlOgFX2eUA Sílvia Caballeria i Ferrer Professora Literatura ESO BAT Col·legi Sant Miquel dels Sants La poesia dramàtica és aquella acció que es desenvolupa mitjançant diàlegs- format teatral- on es narren uns fets vitals d’uns personatges i dels quals coneixem les seves idees i passions. L’autor clarament representatiu d’aquest gènere teatral és JM de Sagarra.
Sílvia Caballeria i Ferrer Professora Literatura ESO BAT Col·legi Sant Miquel dels Sants @sicafe #Apunts #Batxillerat #LiteraturaCatalana #TeatreXX #anys20-30

More Related Content

El teatre a Catalunya. Segle XX. Anys 20-30

  • 1. EL TEATRE A CATALUNYA ANYS 20-30 Sílvia Caballeria i Ferrer Professora Literatura ESO BAT Col·legi Sant Miquel dels Sants
  • 2. CONTEXT HISTÒRIC i LITERARI • Situació de crisi a l'Europa d'entreguerres (les dues mundials) • A Catalunya i a l'Estat Espanyol situació política convulsa: - Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) - La Segona República Espanyola i la Generalitat de Catalunya (1931-1936) - La Guerra Civil (1936-1939) Des desl punt de vista literari • Aprofundiment i continuació de model noucentista, sobretot en poesia •Bandejament o superació dels esquemes noucentistes, en novel.la i teatre, ja que havien estat gèneres menystinguts durant el Noucentisme Sílvia Caballeria i Ferrer Professora Literatura ESO BAT Col·legi Sant Miquel dels Sants
  • 3. PANORAMA TEATRAL 1. La comèdia burgesa 2. El teatre frívol 3. El teatre Crític i Revolucionari 4. Poema dramàtic Hi ha un intent seriós d’institucionalitzar el teatre català: premis, subvencions, creació d’una infrastructura de locasls i mitjans tèncics … Però la tensió política i revolucionària creixent fa difícil l’organització d’una plataforma estable per a l’escena catalana. Gèneres teatrals Sílvia Caballeria i Ferrer Professora Literatura ESO BAT Col·legi Sant Miquel dels Sants
  • 4. PANORAMA TEATRAL França amb una burgesia potent havia descobert, al llarg del XIX, una fòrmula dramàtica per al teatre comercial: La pièce bien faite: entreté la burgesia i reforça la seva ideologia. La comèdia burgesa Trets rellevants: - Obra divertida - Administració curosa dels cops d’efecte - Trama complicada al voltant de l’estructura matrimonial (adulteri - herències…) - Final feliç i moral - Peça amable, elegant, civilitzada, adient al món burgès i esnob - Probemes tractats superficialment, sense cruesa - L’heroi ha fet fortuna i els artistes i intel.lectuals són qualificats d’egoistes i trencadors pau familiar. - L’autor més representatiu és Carles Soldevila, ell, però va més enllà de la distracció pret comunicar unes actituds civilitzades més pròpies d’una burgesia il.·lustrada Sílvia Caballeria i Ferrer Professora Literatura ESO BAT Col·legi Sant Miquel dels Sants
  • 5. PANORAMA TEATRAL A partir de la GM, el Paral·lel barceloní i els carrers que hi desmboquen es converteixen en centres de vida nocturna, activa i atractiva. El teatre frívol “ Llunàtics, il.l·luminats, pillets d’un pintoresc pujat de to, dignes de la Picaresca, valents d’ofici, polítics de professió, cocaïnòmans, prostitutes de tota mena i artistes que es reien genials i moriran en l’anònim, estafadors, croupiers, morfinòmans, fumadors d’haschis i d’opi, espies, policies, alcavotes, cupletistes, ballarines, còmiques, dones de circ, periodistes que viuen del chantatge, empresaris que viuen de l’engany i la trampa, nimfòmanes, lesbianes, alcohòlics lúgubres, pistolers, un príncep egipci, undomandor de puces, un exoldà”. Lluís Capdevila (autor de comèdies com l’Auca de la cupletista (1919) - Subgèneres teatrals: vodevil, la revista, la comèdia de màgia… - Estructura de sainet - Evoquen una Barcelona desapareguda i idealitzada - Teatre Comercial - Barreja de composicions musicals enganxoses i textos elementals - To més o menys pujat en funció de la permissivitat del context, gotes d’erotisme Sílvia Caballeria i Ferrer Professora Literatura ESO BAT Col·legi Sant Miquel dels Sants
  • 6. PANORAMA TEATRAL El teatre frívol La Bella ChelitoTeatre Apolo JM de Sagarra, autor reconegut com a seriós, sent l’atractiu de participar en aquesta mogu teatral del Paral·lel, i fins i tot escriu sketches, sota pseudònims. En aquest poema l’autor reflecteix aquest món teatral a través de la figura d’una dansarina. La dansarina del cafè concert de JM de Sagarra Sílvia Caballeria i Ferrer Professora Literatura ESO BAT Col·legi Sant Miquel dels Sants
  • 7. PANORAMA TEATRAL El teatre crític i revolucionari Opció més crítica envers la societat. L’arribada de la República i del govern de la Generalitat(1931) accentuen la sensibilitat social davant els problemes polítics, econòmics morals… El teatre se’n farà ressò. - Pretén recuperar la tradició modernista del teatre de les idees, regeneracionista - Mirada cap al teatre europeu de- Bertolt Brecht - problemàtica de la classe treballadora - Ramon Vinyes* (1882-1952) Peter’s Bar (1929) és una plasmació del teatre antiburgès- (marxa exiliat a Colòmbia i es convertei en un intel.lectural de gran influència entre els joves. És el sabio catalán de Cien años de soledad de Gabriel García Márquez) - Intenció crítica també des del model de la comèdia burgesa amb l’esquema de “la pièce bien faite”- Discussió de les normes socials i morals del món burgès, clarament d’esperit crític Sílvia Caballeria i Ferrer Professora Literatura ESO BAT Col·legi Sant Miquel dels Sants Trets rellevants:
  • 8. PANORAMA TEATRAL El teatre crític i revolucionari Joan Oliver (1899-1986) que ja s’havia manisfestat com a poeta amb el pseudònim de Pere Quart, participarà dels nous punts de vista crítics de la comèdia burgesa. - Òptica sarcàstica - Regira els principis de l’estructura familiar i econòmica burgesa Cambrera nova (1928) i Allò que tal vegada s’esdevingué (1930) Ambdues no aconseguiren representar-se - Intent de construir un teatre de reflexió a l’entorn de la situació revolucionària a partir del 1936 amb La fam, vegem-ne una Sílvia Caballeria i Ferrer Professora Literatura ESO BAT Col·legi Sant Miquel dels Sants lectura dramatitzada: https://www.youtube.com/watch?v=udO8ftkK-ec Trets rellevants:
  • 9. PANORAMA TEATRAL JOSEP Ma DE SAGARRA - Formació intel.lectual que li permet fer una obra ambiciosa i moderna - Fascinació per les formes populars de la literatura + Extraordinària facilitat per la versificació + Interès per professionalitzar-se i per tant interès d’arribar a tothom i esdevenir comercial El Poema Dramàtic L’Hostal de la Glòria (1931), El cafè de la marina (1933) La Rambla de les floristes (1935) Escoltem monòleg de Rosa Ma Sardà d’aquesta obra https://www.youtube.com/watch? v=oYlOgFX2eUA Sílvia Caballeria i Ferrer Professora Literatura ESO BAT Col·legi Sant Miquel dels Sants La poesia dramàtica és aquella acció que es desenvolupa mitjançant diàlegs- format teatral- on es narren uns fets vitals d’uns personatges i dels quals coneixem les seves idees i passions. L’autor clarament representatiu d’aquest gènere teatral és JM de Sagarra.
  • 10. Sílvia Caballeria i Ferrer Professora Literatura ESO BAT Col·legi Sant Miquel dels Sants @sicafe #Apunts #Batxillerat #LiteraturaCatalana #TeatreXX #anys20-30