ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
EL TEATRE




 IES Vilamarxant
 Amparo Gasent
ORIGEN DEL TEATRE
            El teatre va sorgir a Grècia com una evolució de
            les danses rituals i altres celebracions en honor
            del déu Dionís (Baco per als romans), primitives
            representacions d’escenes de la mitologia.




http://www.uco.es/~ca1lamag/Galerias/Dionisio.htm   http://www.absolutgrecia.com/fiestas-dionisiacas/
GÈNERES I FESTIVALS


A l’Atenes clàssica van sorgir tres gèneres
dramàtics: la tragèdia, la comèdia i el drama
satíric. Es representaven, en format de
concurs,    durant     determinats    festivals
religiosos.
• L’arcont epònim convocava un concurs
                 i cada autor presentava tres tragèdies i
                 un drama satíric.
               • Es seleccionava un cor i un ciutadà ric
                 (kóregos) pagava les despeses de la
                 representació.




Grup de teatre Komos. Medea, 2011 (Sagunt)
LA REPRESENTACIÓ

• Als inicis de la tragèdia sols hi havia un actor
  (el corifeu) que recitava des del centre de
  l’escenari. Progressivament es van anar
  incorporant fins a tres actor i el cor i nous
  elements a la representació.
• El cor és un element essencial en la tragèdia,
  és un personatge més, i està compost per entre
  12 i 15 persones.
• Els actors duien una màscara (πρόσωπον),
  vestits i coturns (sabates amb plataforma).
• El cor podia disfressar-se d’animals u objectes
  (habitual en la comèdia)..
EL TEATRE GREC

• Skene:
  proskénion
  (teló de fons) i
  episkénion.
• L’orquestra és
  el lloc del cor.
Delfos

                  Epidaure




         Atenes
LA TRAGÈDIA
• La tragèdia grega era una obra en vers
  que tractava temes mítics:
  – La saga Troiana: ens conta la història dels
    protagonistes de la guerra de Troia (grecs
    al seu retorn i Troianes capturades pels
    grecs)
  – La saga Tebana: la història de la família
    reial de Tebes (Èdip, els seus fills Etèocles i
    Polinices i les seues filles Antígona i
    Ismene).
LA TRAGÈDIA
• Es tractava d’històries conegudes per
  tothom, per tant, l’objectiu no era
  entretindre, sinó formar. Al teatre
  s’aprenien models de conducta i,
  sobretot, s’aprenia allò que no s’ha de
  fer per no enutjar els déus.
• Els herois tràgics viuen condicionats
  per la ὕβρις (hybris), la desmesura, els
  límits que no s’han de traspassar.
ELS TRAGEDIÒGRAFS


• Tragediògraf = autor de tragèdies.
• Els tres tragediògrafs grecs més
  importants, dels quals ens han arribat
  més obres, són Èsquil, Sòfocles i
  Eurípides.
Èϱ

                        Perses
                        Set contra Tebes
                        Suplicants
                        Orestíada
                        (Agamèmnon,
                          Coèfores,
                          Eumènides)
                        Prometeu
525 – 456 aC
Ò󰿰䳢

                      Àjax
                      Traquínies
                      Èdip Rei
                      Antígona
                      Electra
                      Filoctetes
                      Èdip en Colono
496 – 406 aC
Íʱٷ
                   Alcestis
                   Medea           Electra
                   Els             Ifigènia en
                      Heràclides      Tàuride
                   Hipòlit         Hèlena
                   Andròmaca       Fenicies
                   Hècuba          Orestes
                   Suplicants      Ifigènia en
                                      Àulide
                   Heracles
                                   Bacants
                   Ió
484 – 406 aC                       Reso
                   Les Troianes
                                   Hipsípila (fr)
LA COMÈDIA


• La comèdia grega era el contrapunt
  còmic      i   fantàstic. L’acció    es
  desenvolupava        en   la     Grècia
  contemporània i els personatges podien
  ser reals o imaginaris.
COMÈDIA ANTIGA:
          ARISTÒFANES


                   Les Granotes
                   La pau
                   Els cavallers
                   Lístrata
                   Tesmoforiants
444 – 385 aC       Etc.
COMÈDIA NOVA: MENANDRE



               Arisc
               Escut
               Rapada
               Sàmia
               Sicioni
342 – 292aC    Etc…
ORIGEN DEL TEATRE
       EN ROMA

Després de l’expansió de l’Imperi Romà pel
Mediterrani i d’haver entrat en contacte amb la
cultura grega, els romans havien observat teatres
grecs en les colònies de la Magna Grècia i, atrets
per la seua bellesa, van copiar els esquemes de la
tragèdia i la comèdia gregues.
FESTIVALS RELIGIOSOS


Al segle III van aparèixer els primers teatres
(estructures    de    fusta  provisionals) que
s’utilitzaven durant els primers festivals per
representar les obres dramàtiques.

Posteriorment, es van construir teatres aprofitant
les vessants de les muntanyes.
EL TEATRE ROMÀ
EMERITA


                     CARTAGO NOVA




          SAGVNTVM
LA COMÈDIA ROMANA
• La comèdia romana es caracteritza per tractar
  assumptes de persones particulars.
TIPUS
Fabulla Palliata            Fabulla Togata
- Personatges grecs         - Personatges llatins
-Argument                   -Argument
  complicat                   complicat




Fabulla Atellana            Mimus
- Personatges molt          -Argument simple
  tipificats                - Molt obscé
-Sense model grec           - Expressió
                              corporal
PLAUTE


                        Amfitrió
                        Aulularia
                        Miles Gloriosus
                        Menecmi
                        Etc.

284 – 184 aC
TERENCI



                         Adelphoi
                         Hecyra
                         Etc.


190 – 159 aC
LA TRAGÈDIA ROMANA


• La tragèdia romana es caracteritza pel
  seu hel·lenisme. L’argument sempre
  està relacionat amb la mitologia grega
  (generalment amb la saga Tebana o
  Troiana) i són freqüents les històries
  terribles i melodramàtiques.
È䴡



                        Medea
                        Phoedra
                        Oedipus
                        Agamemnon
                        Thyestes
                        Etc.
4 aC – 65 dC

More Related Content

El teatre a Grècia i Roma

  • 1. EL TEATRE IES Vilamarxant Amparo Gasent
  • 2. ORIGEN DEL TEATRE El teatre va sorgir a Grècia com una evolució de les danses rituals i altres celebracions en honor del déu Dionís (Baco per als romans), primitives representacions d’escenes de la mitologia. http://www.uco.es/~ca1lamag/Galerias/Dionisio.htm http://www.absolutgrecia.com/fiestas-dionisiacas/
  • 3. GÈNERES I FESTIVALS A l’Atenes clàssica van sorgir tres gèneres dramàtics: la tragèdia, la comèdia i el drama satíric. Es representaven, en format de concurs, durant determinats festivals religiosos.
  • 4. • L’arcont epònim convocava un concurs i cada autor presentava tres tragèdies i un drama satíric. • Es seleccionava un cor i un ciutadà ric (kóregos) pagava les despeses de la representació. Grup de teatre Komos. Medea, 2011 (Sagunt)
  • 5. LA REPRESENTACIÓ • Als inicis de la tragèdia sols hi havia un actor (el corifeu) que recitava des del centre de l’escenari. Progressivament es van anar incorporant fins a tres actor i el cor i nous elements a la representació. • El cor és un element essencial en la tragèdia, és un personatge més, i està compost per entre 12 i 15 persones.
  • 6. • Els actors duien una màscara (πρόσωπον), vestits i coturns (sabates amb plataforma). • El cor podia disfressar-se d’animals u objectes (habitual en la comèdia)..
  • 7. EL TEATRE GREC • Skene: proskénion (teló de fons) i episkénion. • L’orquestra és el lloc del cor.
  • 8. Delfos Epidaure Atenes
  • 9. LA TRAGÈDIA • La tragèdia grega era una obra en vers que tractava temes mítics: – La saga Troiana: ens conta la història dels protagonistes de la guerra de Troia (grecs al seu retorn i Troianes capturades pels grecs) – La saga Tebana: la història de la família reial de Tebes (Èdip, els seus fills Etèocles i Polinices i les seues filles Antígona i Ismene).
  • 10. LA TRAGÈDIA • Es tractava d’històries conegudes per tothom, per tant, l’objectiu no era entretindre, sinó formar. Al teatre s’aprenien models de conducta i, sobretot, s’aprenia allò que no s’ha de fer per no enutjar els déus. • Els herois tràgics viuen condicionats per la ὕβρις (hybris), la desmesura, els límits que no s’han de traspassar.
  • 11. ELS TRAGEDIÒGRAFS • Tragediògraf = autor de tragèdies. • Els tres tragediògrafs grecs més importants, dels quals ens han arribat més obres, són Èsquil, Sòfocles i Eurípides.
  • 12. Èϱ Perses Set contra Tebes Suplicants Orestíada (Agamèmnon, Coèfores, Eumènides) Prometeu 525 – 456 aC
  • 13. Ò󰿰䳢 Àjax Traquínies Èdip Rei Antígona Electra Filoctetes Èdip en Colono 496 – 406 aC
  • 14. Íʱٷ Alcestis Medea Electra Els Ifigènia en Heràclides Tàuride Hipòlit Hèlena Andròmaca Fenicies Hècuba Orestes Suplicants Ifigènia en Àulide Heracles Bacants Ió 484 – 406 aC Reso Les Troianes Hipsípila (fr)
  • 15. LA COMÈDIA • La comèdia grega era el contrapunt còmic i fantàstic. L’acció es desenvolupava en la Grècia contemporània i els personatges podien ser reals o imaginaris.
  • 16. COMÈDIA ANTIGA: ARISTÒFANES Les Granotes La pau Els cavallers Lístrata Tesmoforiants 444 – 385 aC Etc.
  • 17. COMÈDIA NOVA: MENANDRE Arisc Escut Rapada Sàmia Sicioni 342 – 292aC Etc…
  • 18. ORIGEN DEL TEATRE EN ROMA Després de l’expansió de l’Imperi Romà pel Mediterrani i d’haver entrat en contacte amb la cultura grega, els romans havien observat teatres grecs en les colònies de la Magna Grècia i, atrets per la seua bellesa, van copiar els esquemes de la tragèdia i la comèdia gregues.
  • 19. FESTIVALS RELIGIOSOS Al segle III van aparèixer els primers teatres (estructures de fusta provisionals) que s’utilitzaven durant els primers festivals per representar les obres dramàtiques. Posteriorment, es van construir teatres aprofitant les vessants de les muntanyes.
  • 21. EMERITA CARTAGO NOVA SAGVNTVM
  • 22. LA COMÈDIA ROMANA • La comèdia romana es caracteritza per tractar assumptes de persones particulars.
  • 23. TIPUS Fabulla Palliata Fabulla Togata - Personatges grecs - Personatges llatins -Argument -Argument complicat complicat Fabulla Atellana Mimus - Personatges molt -Argument simple tipificats - Molt obscé -Sense model grec - Expressió corporal
  • 24. PLAUTE Amfitrió Aulularia Miles Gloriosus Menecmi Etc. 284 – 184 aC
  • 25. TERENCI Adelphoi Hecyra Etc. 190 – 159 aC
  • 26. LA TRAGÈDIA ROMANA • La tragèdia romana es caracteritza pel seu hel·lenisme. L’argument sempre està relacionat amb la mitologia grega (generalment amb la saga Tebana o Troiana) i són freqüents les històries terribles i melodramàtiques.
  • 27. È䴡 Medea Phoedra Oedipus Agamemnon Thyestes Etc. 4 aC – 65 dC