際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

El verb: aspectes generals i formes no personals

A
annaasiscar

Teoria JQCV

1 of 23
Downloaded 54 times
EL VERB Forma i aspectes generals: Flexi坦 Conjugaci坦 Paradigma regular Velaritzaci坦 Observacions Les formes no personals: Infinitiu Participi Gerundi
Forma i aspectes generals: la flexi坦 verbal Indica estats dnim, sentiments, processos, esdeveniments, moviments, accions o exist竪ncia d辿ssers animats o inanimats. Fa de nexe entre el subjecte i el predicat nominal; tamb辿 pot construir una oraci坦 per si mateix. Flexi坦 de persona i nombre, temps, aspecte, mode i veu. Les marques de flexi坦 sobserven el morfema verbal. El significat, en el lexema. Cant-vem lexema - morfema: persona (1捉) indica nombre (pl.) temps (passat) aspecte (imperfet) mode (indicatiu) veu (activa)
Forma i aspectes generals: la flexi坦 verbal Mode Indicatiu Acci坦 real i segura. Frases afirmatives, negatives, interrogatives. El rescat no millorar la situaci坦 de crisi Subjuntiu Probabilitat, desig, dubte, hip嘆tesi o actitud subjectiva. Tamb辿 prohibicions. Tant de bo jutjaren els responsables de la crisi Imperatiu Ordres i instruccions Salveu les persones, no els bancs! Condicional Condicions i suposicions Seria m辿s just si canviara el model econ嘆mic Pers. i nom. 1a, 2a, 3a Singular (imperatiu no t辿 1a) Treballe, treballes, treballa 1a, 2a, 3a Plural Treballem, treballeu, treballen Aspecte Perfectiu Acci坦 acabada (passat simple o perifrstic+temps compostos) La reforma laboral no ha millorat el mercat de treball Imperfectiu Acci坦 en proc辿s (temps simples) Abans ten鱈em m辿s drets socials Temps Present (simultane誰tat) Pense, opines, analitza Passat (anterioritat) Va manifestar, haguera sabut Futur (posterioritat) Farem
Forma i aspectes generals: la conjugaci坦 La conjugaci坦 辿s el conjunt de totes les formes del verb. La regularitat la marca la no alteraci坦 o alteraci坦 m鱈nima respecte al model de conjugaci坦. La majoria dels verbs s坦n regulars tot i que els m辿s emprats s坦n m辿s aviat irregulars. La coneixem separant el morfema dinfinitiu: Conjugaci坦 1a (85%) 2a (5%) 3a (10%) Morfema -ar -er -re -r -ir Exemples Ball-ar Parl-ar T辿m-er Sab-er Bat-re Perd-re Di-r Du-r Fe-r PURA INCOATIVA Sent-ir Dorm-ir Pat-ir Serv-ir
Forma i aspectes generals: la conjugaci坦 Els dos models de la 3a conjugaci坦 PURS INCOATIUS Lex.+ morf. Lex. + increment + morf. [-isc-/-isqu-, -(e)ix-: 1捉, 2捉, 3捉 i 6捉 del pres. indi. i subj., i imperatiu] Model: dormir jo dorm+ tu dorm+s ella/ell dorm+ nosaltres dorm+im vosaltres dorm+iu elles/ells dorm+en Model: servir jo serv+isc tu serv+eix+es ella/ell serv+eix nosaltres serv+im vosaltres serv+iu elles/ells serv+eixen Altres: bullir, collir (i derivats), consentir, cosir, cruixir, fugir, morir, obrir, omplir, sentir, tossir... Altres: afegir, ajupir-se, assumir, consumir, oir, presumir, resumir, repercutir, vestir... Accepten ambdues conjugacions: afegir, escopir, engolir, fregir, llegir, mentir, tenyir, renyir, vestir... Particularitats: els verbs acudir i lluir canvien de significat segons el model seguit: Acudir (pur) significa vindre una idea al cap. Lluir (pur) significa emetre llum, ser llumin坦s. (incoatiu) significa anar o vindre a un lloc. (incoatiu) significa tindre aspecte resplendent.
Forma i aspectes generals: verbs regulars Paradigmes dels verbs regulars
Forma i aspectes generals: verbs irregulars 1a conj.: anar, estar i dar -arcaic- 2a conj.: -LDRE i -NDRE perden -D del lexema excepte en el futur, el condicional i el pret竪rit perfet perifrstic: Dissoldre i comprendre: dissoldr辿, comprendran (fut.); dissoldria, comprendria (condi.); vaig dissoldre, vrem comprendre (pret. perf. perifr. indi.); vages dissoldre, vaja comprendre (pret. perf. perifr. subj.)... PER perden la D la resta de temps: dissolc, dissolies, dissolgu辿, hem dissolt, dissolguen, dissolguera, dissol -tu-...
Forma i aspectes generals: la velaritzaci坦 Verbs -majoritriament de la 2a conj.- que presenten el so velar sord [k] en la 1a persona singular present indicatiu: moc, puc, aprenc... Aix鱈, afegeixen al lexema un so velar representat per les grafies c/qu o g/gu en alguns temps. Acabats en: NDRE; -LDRE: atendre, aprendre... -URE: beure, creure, escriure, moure... -ER; IXER: con辿ixer, c坦rrer, mer辿ixer, nixer... Verbs daltres conjugacions: estar, dir, dur, obrir, omplir...
Forma i aspectes generals: la velaritzaci坦 Temps verbals afectats: Present dindi. (1a sg.): aprenc, meresc, moc, molc... Present de subj.: aprenga, meresca, moga, molga... Imperfet de subj.: aprenguera, meresquera, moguera, molguera... Passat simple: conegu鱈, meresqu鱈, mogu鱈, molgu鱈, meresqu鱈 Imperatiu: aprenguen, creguem, cresquen... Participi: begut, creguda, paregudes, crescudes... ATENCI: mai no velaritzen ni l'infinitiu (*volguer) ni el gerundi (*beguent)!
Forma i aspectes generals: verbs amb forma doble Verbs de conjugaci坦 mixta: fan el gerundi i limperfet dindicatiu com un verb de la 3a, i la resta de temps, com un verb de la 2a conj. velaritzat: Tenir o tindre: tenint, tenia, tinc, tinga... Venir o vindre: venint, venia, vinc, vinga... Verbs amb formes secundries normatives: cabre/caber, caldre/caler, valdre/valer, jaure/jeure, nixer/n辿ixer, traure/treure sser i ser: 辿sser sempra en registres formals i com a nom; ser, en la resta de casos. Compondre # Composar: Compondre m炭sica, un conjunt delements...: Ha compost una 嘆pera preciosa Els ossos componen lesquelet. Composar una multa: Els composaren per traginar mercaderia robada.
Forma i aspectes generals: formes no personals Els verbs estan compostos de formes personals i formes no personals. Les no personals s坦n les seg端ents: Infinitiu Participi Gerundi Poden servir per a construir per鱈frasis verbals: Han de vindre a les 8h (per鱈frasi dobligaci坦: haver de+infinitiu) M嘆nica est escoltant la rdio tot el mat鱈 (per鱈frasi que indica continu誰tat o reiteraci坦: estar+gerundi)
Infinitiu Anomena el verb de forma general. Indica la conjugaci坦. Terminacions: -ar; -er,-re,-r; -ir. Funcions: Subjecte Verb (en per鱈frasis) Predicat nominal Complement directe Complement circumstancial Alguns infinitius han estat substantivats i poden dur l'article: El sopar, el deure, el menjar... Atenci坦 a algunes formes d'infinitiu que se solen confondre: Concloure (*concluir), florir (*flor辿ixer), pertnyer (*perten辿ixer), voler (*volguer), batre (*batir), reflectir (*reflexar), trair (*traicionar), romandre (*perman竪ixer)...
Infinitiu Usos incorrectes: De manera independent, amb valor de recapitulaci坦 o precedit darticle o de la preposici坦 a: Sobre aix嘆, cal recordar que... (sobre aix嘆, *recordar que...) Fumar 辿s dolent (*el fumar 辿s dolent) Cal destacar la importncia del fet (*A destacar: la ...) Conv辿 concloure, finalment, que ha anat b辿 (*Concloure...) Amb valor dimperatiu. En aquest cas, utilitzeu formes d'imperatiu -ordres positives- o de subjuntiu -ordres negatives- Tanqueu la porta (*tancar la porta) Amb valor de condicional: Si no arribes prompte, no hi anirem (*De no arribar...) Si no haguera sigut per ella, no estar鱈em ac鱈 (*A no ser per ella...)
Infinitiu Usos correctes de l'infinitiu: Amb valor imperatiu si va precedit de la prep. A: Vinga, totes a dormir!; A callar, ja n'hi ha prou! Amb valor temporal: Al + infinitiu: l'acci坦 expressada per l'inf. 辿s simultnia a la del verb principal. T辿 un valor duratiu. Al caminar per la senda es veu el castell (=mentre camines...) En + infinitiu: l'acci坦 expressada per l'inf. indica anterioritat a la del verb principal. T辿 un mat鱈s puntual: En caure es f辿u un blau (=tan bon punt va caure...) Altres formes amb valor temporal: En acabar de + inf.; en acabant de + inf. ; en acabat de + inf. (=despr辿s de)
Participi Fa refer竪ncia a accions anteriors i acabades. T辿 flexi坦 de g竪nere i de nombre. Funci坦 adjectiva: Portes els cabells mal pentinats. Funci坦 nominal: No m'agrada el pentinat que portes. Forma els temps compostos de perfet: Heu viatjat mai a Nova York?
Participi Formes regulars: Conjugaci坦 1a 2a 3a Morfema -at, -ada, -ats, -ades -ut, -uda, -uts, -udes -it, -ida, -its, -ides Participi Cantat, cantada, Cantats, cantades... Temut, temuda, Temuts, temudes... Patit, patida, Patits, patides...
Participi Formes irregulars: -S -GUT -LT -UT -RT -ET -ST ADMS ATS CLOS DIFS IMPRS PRES TRAMS ROMS ... AJAGUT BEGUT HAGUT PERTANGUT PLAGUT SIGUT TINGUT ... ABSOLT DISSOLT OLT ... BATUT PASCUT TORUT VENUT VISCUT ... COBERT OBERT MORT ... ESTRET CONSTRET RESTRET ... POST RESPOST RIST VIST ...
Participi Dobles formes: -IR -NYER ALTRES COMPLIR: complit o complert ESTABLIR: establit o establert OMPLIR: omplit o omplert OFERIR: oferit o ofert REBLIR (=omplir): reblit o reblert SOFRIR: sofrit o sofert ... FNYER: fenyut o fengut PERTNYER: pertanyut o pertangut PLNYER: planyut i plangut ... COURE: cuit o cogut NIXER: nascut o nat OLDRE: olgut o olt RAURE (consistir en): ragut o ras RIURE: rist o rigut SER: sigut o estat TRCER: tor巽ut o tort ... S坦n incorrectes *imprimit, *ofengut, *suspengut, *tragut...
Participi Concordan巽a del femen鱈 plural: Quan el participi apareix posposat al pronom EN o a altre pronom feble de 3a persona: De mares, n'han arribades poques La carta, ja l'he rebuda En per鱈frasis amb poder, voler, saber, fer, gosar i haver de on apareix pronom: La redacci坦, no l'he poguda fer encara La concordan巽a del mascul鱈 plural est en des炭s: Els pantalons, els has comprats?
Gerundi Gerundi simple: indica acci坦 en proc辿s, expressa duraci坦 o repetici坦. Estudiant aix鱈, aprovar! Gerundi compost o perfet: indica que un fet que sha desenvolupat i ha arribat a la seva fi abans de produir-se lacci坦 expressada pel verb principal. Havent assistit tothom a la reuni坦, no cal fer acta. Conjugaci坦 1a 2a 3a Morfema -ant -ent -int Gerundi simple Gerundi compost Ball-ant Havent ballat Sab-ent Havent sabut Bat-ent Havent batut Du-ent Havent dut PURA INCOATIVA Sent-int Havent sentit Pat-int Havent patit
Gerundi Pot mostrar canvis ortogrfics: Canvi de U > V: beure-bevent... Canvi de U > I o desaparici坦: riure-rient; creure-creient... P竪rdua de D en verbs LDRE o NDRE: absoldre-absolent, aprendre-aprenent
Gerundi Pot funcionar com a adverbi de manera (com?): Va entrar tremolant a cal dentista Pot expressar anterioritat o simultane誰tat a l'acci坦 del verb principal. Si canviem l'ordre de l'oraci坦 i es mant辿 el significat, ser correcte: Estant malalta la coordinadora, suspengueren la reuni坦 (anterioritat) Passejant per l'avinguda va trobar na Laura (simultane誰tat)
Gerundi: formes i usos incorrectes S坦n incorrectes els gerundis acabats en *guent i *quent: dient (*diguent), rient (*riguent), vivint (*visquent)... *Gerundi de posterioritat s'ha de substituir per oracions coordinades: Va caure i es va trencar la cama (va caure, *trencant-se la cama) *Gerundi copulatiu s'ha de substituir clarament cada oraci坦: Ac鱈 sempre s'ha cultivat taronja, i 辿s la base de l'economia (ac鱈 sempre s'ha cultivat taronja, *sent la base...) *Gerundi especificatiu sha de substituir per una oraci坦 de relatiu introdu誰da pel pronom que: S'han publicat els estatuts que regulen el procediment (s'han publicat els estatuts *regulant el procediment)

More Related Content

El verb: aspectes generals i formes no personals

  • 1. EL VERB Forma i aspectes generals: Flexi坦 Conjugaci坦 Paradigma regular Velaritzaci坦 Observacions Les formes no personals: Infinitiu Participi Gerundi
  • 2. Forma i aspectes generals: la flexi坦 verbal Indica estats dnim, sentiments, processos, esdeveniments, moviments, accions o exist竪ncia d辿ssers animats o inanimats. Fa de nexe entre el subjecte i el predicat nominal; tamb辿 pot construir una oraci坦 per si mateix. Flexi坦 de persona i nombre, temps, aspecte, mode i veu. Les marques de flexi坦 sobserven el morfema verbal. El significat, en el lexema. Cant-vem lexema - morfema: persona (1捉) indica nombre (pl.) temps (passat) aspecte (imperfet) mode (indicatiu) veu (activa)
  • 3. Forma i aspectes generals: la flexi坦 verbal Mode Indicatiu Acci坦 real i segura. Frases afirmatives, negatives, interrogatives. El rescat no millorar la situaci坦 de crisi Subjuntiu Probabilitat, desig, dubte, hip嘆tesi o actitud subjectiva. Tamb辿 prohibicions. Tant de bo jutjaren els responsables de la crisi Imperatiu Ordres i instruccions Salveu les persones, no els bancs! Condicional Condicions i suposicions Seria m辿s just si canviara el model econ嘆mic Pers. i nom. 1a, 2a, 3a Singular (imperatiu no t辿 1a) Treballe, treballes, treballa 1a, 2a, 3a Plural Treballem, treballeu, treballen Aspecte Perfectiu Acci坦 acabada (passat simple o perifrstic+temps compostos) La reforma laboral no ha millorat el mercat de treball Imperfectiu Acci坦 en proc辿s (temps simples) Abans ten鱈em m辿s drets socials Temps Present (simultane誰tat) Pense, opines, analitza Passat (anterioritat) Va manifestar, haguera sabut Futur (posterioritat) Farem
  • 4. Forma i aspectes generals: la conjugaci坦 La conjugaci坦 辿s el conjunt de totes les formes del verb. La regularitat la marca la no alteraci坦 o alteraci坦 m鱈nima respecte al model de conjugaci坦. La majoria dels verbs s坦n regulars tot i que els m辿s emprats s坦n m辿s aviat irregulars. La coneixem separant el morfema dinfinitiu: Conjugaci坦 1a (85%) 2a (5%) 3a (10%) Morfema -ar -er -re -r -ir Exemples Ball-ar Parl-ar T辿m-er Sab-er Bat-re Perd-re Di-r Du-r Fe-r PURA INCOATIVA Sent-ir Dorm-ir Pat-ir Serv-ir
  • 5. Forma i aspectes generals: la conjugaci坦 Els dos models de la 3a conjugaci坦 PURS INCOATIUS Lex.+ morf. Lex. + increment + morf. [-isc-/-isqu-, -(e)ix-: 1捉, 2捉, 3捉 i 6捉 del pres. indi. i subj., i imperatiu] Model: dormir jo dorm+ tu dorm+s ella/ell dorm+ nosaltres dorm+im vosaltres dorm+iu elles/ells dorm+en Model: servir jo serv+isc tu serv+eix+es ella/ell serv+eix nosaltres serv+im vosaltres serv+iu elles/ells serv+eixen Altres: bullir, collir (i derivats), consentir, cosir, cruixir, fugir, morir, obrir, omplir, sentir, tossir... Altres: afegir, ajupir-se, assumir, consumir, oir, presumir, resumir, repercutir, vestir... Accepten ambdues conjugacions: afegir, escopir, engolir, fregir, llegir, mentir, tenyir, renyir, vestir... Particularitats: els verbs acudir i lluir canvien de significat segons el model seguit: Acudir (pur) significa vindre una idea al cap. Lluir (pur) significa emetre llum, ser llumin坦s. (incoatiu) significa anar o vindre a un lloc. (incoatiu) significa tindre aspecte resplendent.
  • 6. Forma i aspectes generals: verbs regulars Paradigmes dels verbs regulars
  • 7. Forma i aspectes generals: verbs irregulars 1a conj.: anar, estar i dar -arcaic- 2a conj.: -LDRE i -NDRE perden -D del lexema excepte en el futur, el condicional i el pret竪rit perfet perifrstic: Dissoldre i comprendre: dissoldr辿, comprendran (fut.); dissoldria, comprendria (condi.); vaig dissoldre, vrem comprendre (pret. perf. perifr. indi.); vages dissoldre, vaja comprendre (pret. perf. perifr. subj.)... PER perden la D la resta de temps: dissolc, dissolies, dissolgu辿, hem dissolt, dissolguen, dissolguera, dissol -tu-...
  • 8. Forma i aspectes generals: la velaritzaci坦 Verbs -majoritriament de la 2a conj.- que presenten el so velar sord [k] en la 1a persona singular present indicatiu: moc, puc, aprenc... Aix鱈, afegeixen al lexema un so velar representat per les grafies c/qu o g/gu en alguns temps. Acabats en: NDRE; -LDRE: atendre, aprendre... -URE: beure, creure, escriure, moure... -ER; IXER: con辿ixer, c坦rrer, mer辿ixer, nixer... Verbs daltres conjugacions: estar, dir, dur, obrir, omplir...
  • 9. Forma i aspectes generals: la velaritzaci坦 Temps verbals afectats: Present dindi. (1a sg.): aprenc, meresc, moc, molc... Present de subj.: aprenga, meresca, moga, molga... Imperfet de subj.: aprenguera, meresquera, moguera, molguera... Passat simple: conegu鱈, meresqu鱈, mogu鱈, molgu鱈, meresqu鱈 Imperatiu: aprenguen, creguem, cresquen... Participi: begut, creguda, paregudes, crescudes... ATENCI: mai no velaritzen ni l'infinitiu (*volguer) ni el gerundi (*beguent)!
  • 10. Forma i aspectes generals: verbs amb forma doble Verbs de conjugaci坦 mixta: fan el gerundi i limperfet dindicatiu com un verb de la 3a, i la resta de temps, com un verb de la 2a conj. velaritzat: Tenir o tindre: tenint, tenia, tinc, tinga... Venir o vindre: venint, venia, vinc, vinga... Verbs amb formes secundries normatives: cabre/caber, caldre/caler, valdre/valer, jaure/jeure, nixer/n辿ixer, traure/treure sser i ser: 辿sser sempra en registres formals i com a nom; ser, en la resta de casos. Compondre # Composar: Compondre m炭sica, un conjunt delements...: Ha compost una 嘆pera preciosa Els ossos componen lesquelet. Composar una multa: Els composaren per traginar mercaderia robada.
  • 11. Forma i aspectes generals: formes no personals Els verbs estan compostos de formes personals i formes no personals. Les no personals s坦n les seg端ents: Infinitiu Participi Gerundi Poden servir per a construir per鱈frasis verbals: Han de vindre a les 8h (per鱈frasi dobligaci坦: haver de+infinitiu) M嘆nica est escoltant la rdio tot el mat鱈 (per鱈frasi que indica continu誰tat o reiteraci坦: estar+gerundi)
  • 12. Infinitiu Anomena el verb de forma general. Indica la conjugaci坦. Terminacions: -ar; -er,-re,-r; -ir. Funcions: Subjecte Verb (en per鱈frasis) Predicat nominal Complement directe Complement circumstancial Alguns infinitius han estat substantivats i poden dur l'article: El sopar, el deure, el menjar... Atenci坦 a algunes formes d'infinitiu que se solen confondre: Concloure (*concluir), florir (*flor辿ixer), pertnyer (*perten辿ixer), voler (*volguer), batre (*batir), reflectir (*reflexar), trair (*traicionar), romandre (*perman竪ixer)...
  • 13. Infinitiu Usos incorrectes: De manera independent, amb valor de recapitulaci坦 o precedit darticle o de la preposici坦 a: Sobre aix嘆, cal recordar que... (sobre aix嘆, *recordar que...) Fumar 辿s dolent (*el fumar 辿s dolent) Cal destacar la importncia del fet (*A destacar: la ...) Conv辿 concloure, finalment, que ha anat b辿 (*Concloure...) Amb valor dimperatiu. En aquest cas, utilitzeu formes d'imperatiu -ordres positives- o de subjuntiu -ordres negatives- Tanqueu la porta (*tancar la porta) Amb valor de condicional: Si no arribes prompte, no hi anirem (*De no arribar...) Si no haguera sigut per ella, no estar鱈em ac鱈 (*A no ser per ella...)
  • 14. Infinitiu Usos correctes de l'infinitiu: Amb valor imperatiu si va precedit de la prep. A: Vinga, totes a dormir!; A callar, ja n'hi ha prou! Amb valor temporal: Al + infinitiu: l'acci坦 expressada per l'inf. 辿s simultnia a la del verb principal. T辿 un valor duratiu. Al caminar per la senda es veu el castell (=mentre camines...) En + infinitiu: l'acci坦 expressada per l'inf. indica anterioritat a la del verb principal. T辿 un mat鱈s puntual: En caure es f辿u un blau (=tan bon punt va caure...) Altres formes amb valor temporal: En acabar de + inf.; en acabant de + inf. ; en acabat de + inf. (=despr辿s de)
  • 15. Participi Fa refer竪ncia a accions anteriors i acabades. T辿 flexi坦 de g竪nere i de nombre. Funci坦 adjectiva: Portes els cabells mal pentinats. Funci坦 nominal: No m'agrada el pentinat que portes. Forma els temps compostos de perfet: Heu viatjat mai a Nova York?
  • 16. Participi Formes regulars: Conjugaci坦 1a 2a 3a Morfema -at, -ada, -ats, -ades -ut, -uda, -uts, -udes -it, -ida, -its, -ides Participi Cantat, cantada, Cantats, cantades... Temut, temuda, Temuts, temudes... Patit, patida, Patits, patides...
  • 17. Participi Formes irregulars: -S -GUT -LT -UT -RT -ET -ST ADMS ATS CLOS DIFS IMPRS PRES TRAMS ROMS ... AJAGUT BEGUT HAGUT PERTANGUT PLAGUT SIGUT TINGUT ... ABSOLT DISSOLT OLT ... BATUT PASCUT TORUT VENUT VISCUT ... COBERT OBERT MORT ... ESTRET CONSTRET RESTRET ... POST RESPOST RIST VIST ...
  • 18. Participi Dobles formes: -IR -NYER ALTRES COMPLIR: complit o complert ESTABLIR: establit o establert OMPLIR: omplit o omplert OFERIR: oferit o ofert REBLIR (=omplir): reblit o reblert SOFRIR: sofrit o sofert ... FNYER: fenyut o fengut PERTNYER: pertanyut o pertangut PLNYER: planyut i plangut ... COURE: cuit o cogut NIXER: nascut o nat OLDRE: olgut o olt RAURE (consistir en): ragut o ras RIURE: rist o rigut SER: sigut o estat TRCER: tor巽ut o tort ... S坦n incorrectes *imprimit, *ofengut, *suspengut, *tragut...
  • 19. Participi Concordan巽a del femen鱈 plural: Quan el participi apareix posposat al pronom EN o a altre pronom feble de 3a persona: De mares, n'han arribades poques La carta, ja l'he rebuda En per鱈frasis amb poder, voler, saber, fer, gosar i haver de on apareix pronom: La redacci坦, no l'he poguda fer encara La concordan巽a del mascul鱈 plural est en des炭s: Els pantalons, els has comprats?
  • 20. Gerundi Gerundi simple: indica acci坦 en proc辿s, expressa duraci坦 o repetici坦. Estudiant aix鱈, aprovar! Gerundi compost o perfet: indica que un fet que sha desenvolupat i ha arribat a la seva fi abans de produir-se lacci坦 expressada pel verb principal. Havent assistit tothom a la reuni坦, no cal fer acta. Conjugaci坦 1a 2a 3a Morfema -ant -ent -int Gerundi simple Gerundi compost Ball-ant Havent ballat Sab-ent Havent sabut Bat-ent Havent batut Du-ent Havent dut PURA INCOATIVA Sent-int Havent sentit Pat-int Havent patit
  • 21. Gerundi Pot mostrar canvis ortogrfics: Canvi de U > V: beure-bevent... Canvi de U > I o desaparici坦: riure-rient; creure-creient... P竪rdua de D en verbs LDRE o NDRE: absoldre-absolent, aprendre-aprenent
  • 22. Gerundi Pot funcionar com a adverbi de manera (com?): Va entrar tremolant a cal dentista Pot expressar anterioritat o simultane誰tat a l'acci坦 del verb principal. Si canviem l'ordre de l'oraci坦 i es mant辿 el significat, ser correcte: Estant malalta la coordinadora, suspengueren la reuni坦 (anterioritat) Passejant per l'avinguda va trobar na Laura (simultane誰tat)
  • 23. Gerundi: formes i usos incorrectes S坦n incorrectes els gerundis acabats en *guent i *quent: dient (*diguent), rient (*riguent), vivint (*visquent)... *Gerundi de posterioritat s'ha de substituir per oracions coordinades: Va caure i es va trencar la cama (va caure, *trencant-se la cama) *Gerundi copulatiu s'ha de substituir clarament cada oraci坦: Ac鱈 sempre s'ha cultivat taronja, i 辿s la base de l'economia (ac鱈 sempre s'ha cultivat taronja, *sent la base...) *Gerundi especificatiu sha de substituir per una oraci坦 de relatiu introdu誰da pel pronom que: S'han publicat els estatuts que regulen el procediment (s'han publicat els estatuts *regulant el procediment)