Elements visuals punt linia pla forma textura
- 1. El punt com a element compositiu El punt a誰llat 辿s un element visual esttic. Nom辿s quan marquem un punt sobre un pla o el situem en un espai determinat, es creen tensions visuals que suggereixen direcci坦 i moviment. Un punt situat en el centre dun pla atrau la nostra atenci坦 i deixem de percebre lespai que llenvolta. Aquesta posici坦 produeix una sensaci坦 visual dordre i equilibri Si desplacem el punt fora del centre, apareix un gran espai buit, de manera que es produeix una sensaci坦 visual de tensi坦 i moviment cap a lextrem del pla on se situa el punt.
- 3. CARACTERSTIQUES ESTRUCTURALS: Forma, gruix, color i textura. CLASSIFICACI: LNIES SIMPLES: s坦n les l鱈nies rectes o les corbes. Formades per un sol tra巽, es perceben directament amb una sola mirada. LNIES COMPOSTES: Es tracta de les l鱈nies trencades, ondulades o mixtes ( les que combinen trencades i ondulades). Formades per fragments de dues o m辿s l鱈nies corves o ondulades, no es perceben amb una sola mirada, ja que la vista sha de despla巽ar en una o m辿s direccions per tal dapreciar-les.
- 4. LA LNIA Es defineix en lexpressi坦 plstica com un punt en moviment. T辿 posici坦 i direcci坦 en lespai; i una de les funcions de la l鱈nia 辿s delimitar el contorn de les formes. Com a element compositiu: horitzontals, verticals, inclinades. Com a element grfic: per crear sensaci坦 de volum i transmetre emocions.
- 5. La l鱈nia ha estat aplicada en lart per crear ombres, volum i espai. tres obres dartistes que han utilitzat la l鱈nia com a element de representaci坦. Analitza les imatges i explica si han emprat la l鱈nia per crear ombra, volum o espai. Fernando Botero, Dona i lloro, 1973. Juan Gris, Lescocesa, 1910. Leonardo da Vinci, Autoretrat, c. 1513.
- 6. La l鱈nia com a valor expressiu Tota l鱈nia t辿 una direcci坦 i una tensi坦 que exerceix sobre ella una for巽a que li d坦na vigor i fermesa. La l鱈nia en ocasions es torna subtil i delicada, creant l鱈nies suaus que generen moviment Les diferents posicions que poden adoptar les l鱈nies en el pla creen diferents sensacions en lespectador.
- 7. Aix鱈, les l鱈nies verticals donen sensaci坦 dequilibri. La l鱈nia vertical 辿s activa i tendeix cap a lelevaci坦 m辿s que cap a la caiguda. La l鱈nia horitzontal 辿s el rep坦s absolut, la mxima estabilitat. Determina en lespectador la sensaci坦 de calma, rep坦s, serenitat, tranquilitat, placidesa, etc. s per tant una l鱈nia esttica. La l鱈nia obl鱈qua tendeix a la caiguda i 辿s inestable. A causa de la seva inestabilitat determina dinamisme i acci坦. s una l鱈nia activa, genera moviment i en ocasions 辿s agressiva i violenta. Les l鱈nies que convergeixen en un punt tendeixen a expandir-se i generen sensaci坦 de profunditat ImportantImportant
- 10. El pla Superf鱈cie de dues dimensions, al巽ria i amplria, que t辿 posici坦 i direcci坦 en lespai. Te嘆ricament, el pla 辿s infinit, per嘆 per poder descriurel visualment se li posen l鱈mits i aix嘆 d坦na lloc a les formes planes. Hi ha diveres maneres de delimitar un pla: Pla delimitat per una l鱈nia de contorn Pla delimitat per la textura de la seva superf鱈cie
- 11. Classificaci坦 de les formes planes: FORMES PLANES GEOMTRIQUES Obeeixen a lleis matemtiques, i 辿s per aquest motiu que arriben a donar gran sensaci坦 dordre i destabilitat. Hi ha tres formes geom竪triques bsiques: quadrat, cercle i triangle equilter. FORMES PLANES ORGNIQUES Obeeixen a lleis naturals i poden adoptar infinites aparences. La sensaci坦 visual que produeixen 辿s de m辿s dinamisme que la de les formes geom竪triques.
- 12. Per definir aquest pla, sha emprat una tinta plana de diferent color que el fons.
- 16. LA TEXTURA: 辿s una qualitat de les superf鱈cies deguda a lestructura material de lobjecte i que produeix diferents sensacions visuals i tctils. ES DEFINEIX COM ASPPECTE VISUAL O LA SENSACI TCTIL DE LES SUPERFCIES.
- 17. SEGONS LORIGEN ES CLASSIFIQUEN EN: TEXTURES NATURALS: les que es troben a la natura.
- 18. TEXTURES ARTIFICIALS: les elaborades per mitjans manuals.
- 19. Les textures tctils, s坦n les que es poden percebre per mitj del tacte.
- 20. Les textures grfiques o visuals: s坦n les que nom辿s es perceben amb la vista.
- 22. Web fotograf鱈es per comentar