1. Animals fantàstics:
El Minotaure:
Que era el Minotaure?
En la mitologia grega, el Minotaure era un monstre que tenia el cos d'home i el cap de
toro. Havia nascut de la unió de Pasífae amb el Brau de Creta. Pasífae era l'esposa de
Minos, rei de Creta.
El Minotaure causava tan d'horror a creta que Minos li va ordenar al inventor Dèdal que
construís un laberint per tancar-lo. El laberint era una presó amb passadissos i cambres
d'on resultava gairebé impossible poder sortir.
Una de les llegendes més conegudes del Minotaure es la següent::
Teseu i el Minotaure:
Durant aquella època, la principal ciutat que rivalitzava amb Creta pel domini del
Mediterrani era Atenes. Egeu, rei d'Atenes, sospitava que Androgeu, fill de Minos,
planejava una rebel·lió contra ell. Un cop en què Androgeu havia acudit a Atenes per a
participar en uns jocs, Egeu va ordenar matar-lo.
Minos va viatjar a Atenes buscant una explicació i un culpable per a la mort del seu fill i
com que no va trobar ni una cosa ni l'altra, va decidir venjar-se. Minos va imposar una
norma a Atenes, que consistia en què, cada nou anys, els atenencs havien d'enviar set
nois i set noies a Creta, destinats a ser alliberats dins del laberint i un cop a dintre
devorats pel Minotaure.
2. Però Egeu tenia un fill anomenat Teseu i quan aquesta tribut havia de ser enviat per
tercera vegada, Teseu es va oferir voluntari per anar al laberint del Minotaure.
Un cop a Creta, i abans de ser tancat dins del Laberint, Teseu va conèixer Ariadna, filla de
Minos. Ariadna es va enamorar de Teseu.
Ariadna va decidir ajudar a Teseu i li va donar un cabdell de fil per tal de que quan acabes
de matar el Minotaure gracies el cabdell de fil pogués trobar la sortida del Laberint. Teseu
va trobar el Minotaure, va lluitar amb ell cos a cos i el va matar, alliberant així als atenencs
d'haver de pagar més el tribut de sang.
En aquesta imatge podem veure la lliute entre Teseu i el Minotaure.
3. Sirenes:
Des de fa milers d'anys, les sirenes atreuen la imaginació del humans.
Una sirena és un ésser mitològic que té cos de dona i cua de peix . També és coneguda
com a ondina en català poètic.
La primera menció a la sirena és la història assíria d'Atargatis, qui es va transformar per
amor. Aquesta connotació amorosa i de seducció acompanyarà la majoria de
representacions posteriors de la figura. Veure sirenes era signe de mala sort per als
mariners. Per contra els finesos la veien com un auguri de sort, ja que la sirena era una
mena de fada aquàtica que podia concedir un desig o curar una malaltia.
La equació d'extrema bellesa i perill és una constant en alguns mites sobre la dona, dels
quals la sirena en seria un exemple.
Les sirenes de la mitologia grega:
L'origen de les sirenes no és clar. Eren filles de Forcis, o d'un déu fluvial, el riu Aguelos,
segons uns mites la seva mare era la musa Melpòmene, segons altres Terpsícire o
Cal.líope. Les sirenes de la mitologia grega eren nàiades (nimfes marines) meitat dones i
meitat aus. Pero a partir de la edat mitjana es va considerar que tenien cos de dona i cua
de peix.
Vivien a la illa Antemessa (florida) on la terra era blanca degut als ossos blanquejats dels
navegants morts. Segons una altra versió les seves víctimes naufragaven als esculls.
Segons altres versions vivien a l'estret entre Escil·la i Caribdis, a la costa occidental de la
Itàlia Meridional.
Segons els oracles deien que quan un vaixell ple de marines passes per davant de la illa
de les sirenes, en escoltar els seus cants es tirarien per la borda i caurien en les mans de
les Sirenes.
Abans de l'edat mitjana es creia A partir de la edat mitjana es va considerar que
que una Sirenes eren meitat dones tenien cos de dona i cua de peix.
I meitat aus.
4. Una de les llegendes més famoses de les sirenes en la mitologia grega es;
Ulisses a l'illa de les Sirenes:
Antigament corria un mita que deia que si els mariners escoltaven els bells cants de les
sirenes, eren seduïts i desapareixien a les profunditats dels mars amb les sirenes.
Ulisses amb el seu viatge per tornar a Itaca, mentre que anava navegant pel mar
Mediterrani va tindre de passar per la illa de les Sirenes. Peró per que els mariners i ell no
siguessin seduïts pels cants de la mort de les Sirenes va fer taps de cera per tal de que no
poguessin escoltar els seus cants.
Ulisses era molt curiós i va voler escoltar el cant de les Sirenes i va ordenar a els seus
marines que el lliguessin al pal del vaixell per tal que no es pogués escapar i anar a l'aigua
i caure a les mans d'elles. Llavors les sirenes humiliades, ja que ningú no les havia
enganyat així, ni ningú havia pogut fugir del seu encant, es van tirar al mar i es van
ofegar.
Aquí podem veure l'escena de la llegenda d'Ulisses en la illa de les
Sirenes.
5. L'Esfinx:
Que era l'Esfinx?
L'esfinx és una figura de la mitologia grega i egípcia. Era un monstre amb cos de lleó i
rostre humà.
El mot prové del grec Σφινξ, Sfinx, aparentment derivat del verb σφινγω, sfingo, que
significa "estrènyer".
En la mitologia grega l'esfinx era dotada d'ales d'ocell de presa i tenia el rostre de dona.
Sovint s'utilitzava com a motiu decoratiu de les tombes. Segons algunes versions era filla
d'Ortre i de Quimera, altres la consideraven filla de Tifó i d'Equidna.
El mite de Èdip i l'Esfinx:
L'Esfinx vivia en unes muntanyes prop de Tebes, on l'havia enviada Hera com a càstig a
una ofensa al matrimoni que havia fet la ciutat. El monstre tenia aterrits a les persones
que passaven, ja que els proposava enigmes i devorava els qui eren incapaços de
resoldre'ls. Solia posar-los sempre el mateix enigma, que era el següent:
«Quin és l'ésser que camina amb quatre peus al matí, dos al migdia i tres al vespre,
però que, contràriament a la majoria dels éssers vius, és més ràpid com menys peus
utilitza en caminar?»
Ningú havia aconseguit trobar-ne la resposta fins que Èdip va arribar a Tebes. En ser
preguntat per l'Esfinx, Èdip va respondre:
«És l'home, que va de quatre grapes quan és petit i que fa servir les dues cames i el
bastó quan és vell.»
La resposta era correcta i, com a conseqüència, l'Esfinx es va suïcidar estimbant-se des de
l'alta roca on solia asseure's. Segons altres versions, fou Èdip mateix qui la va matar. Com
a recompensa per haver-los deslliurat del monstre, els tebans van coronar Èdip rei.
En aquesta pintura podem veure Èdip dientli la resposta de l'enigma a l'Esfinx.
