2. LA MQUINA DEL TEMPS
La Joana, aquest any, ho t辿 ben clar. Ja sap qu竪 demanar per Reis. Sho ha rumiat b辿. Perqu竪 a casa seva les normes
a lhora descriure la carta als reis han estat sempre clares. Nom辿s un regal per persona. No es pot abusar de
ses majestats, diuen els pares, perqu竪 el m坦n 辿s ple de nens i de moltes necessitats, i quan hi ha loportunitat de
demanar quelcom ha de ser ben pensat i mesurat. B辿, aix嘆 diu lvia, que 辿s la persona m辿s svia que la Joana
coneix.
Va ser pensant precisament en lvia que li va venir al cap la idea: aquest any demanaria un rellotge. Com que tot just
ha fet set anys, el vol demanar ben bonic, daquells que hi ha a laparador de la joieria de la cantonada de casa,
aquell que no 辿s ni molt gran ni massa petit, de color rosa i amb les busques que s坦n la figura dun nen i una nena
esprimatxats per嘆 molt divertits.
Com que 辿s un regal molt important, ja sha preparat molt b辿. Abans dacabar el trimestre va parlar amb lAnna, la seva
tutora des del curs passat, i li va demanar si li ensenyaria a llegir el rellotge, perqu竪 ella ja sabia llegir els rellotges
digitals -com el que els pares tenen damunt la tauleta de nit-, per嘆 els anal嘆gics o els de busques li semblaven una
mica m辿s enrevessats.
Quan ho va proposar, lAnna no hi va posar cap inconvenient; al contrari, li va semblar una gran idea. En van parlar
amb tota la classe i van avan巽ar el tema de les hores, que en el llibre de matemtiques sortia al segon trimestre, i en
dues o tres sessions van entendre com shavia de llegir un rellotge de busques.
3. Per tant, ara ho t辿 molt clar: pot demanar el rellotge de polsera rosa perqu竪 sabr com llegir-lo i aix鱈, a m辿s a m辿s, podr
controlar el temps. Perqu竪 el temps 辿s una cosa molt seriosa. No tinc temps o Vinga que no arribem a temps s坦n
frases molt repetides a casa. A classe, la senyoreta diu sovint que no es pot perdre el temps. El professor de gimnstica
porta un aparell molt prec鱈s que es diu cron嘆metre i que mesura el temps que es triga a donar una volta sencera al pati.
Tamb辿 lvia li diu moltes frases fetes sobre el temps: El temps fa com la mula, no recula, En un tres i no res, s tard i
vol ploure, M辿s tard o m辿s d'hora, a tothom arriba l'hora, Qui dia passa, any empeny, Tal dia far un any, Cada cosa
pel seu temps, com les figues a lagost, El millor mestre, el temps; la millor ci竪ncia, la paci竪ncia, El temps de la picor,
El temps de la mariacastanya.
Quan la Joana parla del temps amb lvia, li fa molta grcia perqu竪 la seva iaia 辿s m辿s svia que ning炭 quan diu:
- Mira, Joana, el temps sallarga com una mitja. Hi ha qui t辿 sempre temps per a tot i sospira- els cansats fan la feina.
Per嘆 nhi ha daltres que s坦n aut竪ntics especialistes a perdre el temps, com la teva cosina de quinze anys, que com
que no t辿 feina, el gat pentina.
La Joana prou sadona que el temps 辿s important, perqu竪 t辿 relaci坦 amb la quantitat de feina que es pot fer, per嘆 a ella
tamb辿 li agrada perdre el temps, perqu竪 aix嘆 li permet pensar, que 辿s una mania que t辿 des de petita. Per嘆 de totes les
dites de lvia, nhi ha una que li agrada especialment perqu竪 lvia diu que ja la deia el seu avi, i de ben segur que 辿s
molt antiga perqu竪 sempre la diuen en llat鱈: Tempus fugit. A la Joana li agrada molt com sona.
Per tot plegat, aquest any escriur:
Estimats Reis Mags,
Com que s坦c bona minyona i crec que mhe portat molt b辿 al llarg de lany, us voldria demanar, si no 辿s molta mol竪stia, un
rellotge de polsera...
4. Parlem-ne tots plegats!!!
Com portem les agendes i els horaris? Tenim prioritats?
Ens costa organitzar-nos? Sabem donar-nos temps?
A casa hi ha diverses relacions en relaci坦 amb el temps?
Ens agrada perdre el temps o som dels que en volem guanyar?
5. Dinmica
En grups de 4 durant uns minuts, parlarem i escriurem:
1) El que em molesta de perdre el temps 辿s
2) El que magrada de perdre el temps 辿s
3) El que em molesta quan alg炭 perd el temps 辿s
4) El que magrada quan alg炭 perd el temps 辿s
Anotem ara a la pissarra quins sentiments apareixen en la gesti坦 del temps.
6. Tanquem els ulls i pensem alguna situaci坦 en
qu竪 haguem passat una estona sense fer res,
badant, abstrets o embadalits, guaitant,
meditant, rumiant sense pressa, a poc a
poc.
Quin record o sensaci坦 ens ha vingut al
cap?
8. El temps sense horaris
El proc辿s educatiu requereix pauses. Els nostres fills necessiten tamb辿
estones per reflexionar, per avaluar pros i contres dun repte, duna recerca o
dun problema. Per嘆 tamb辿 necessiten estones en les quals saturi lactivitat a
fi de poder meditar, contemplar. s necessari, que hi hagi un temps que no
tingui cap mena de limitaci坦 i en qual el pensament pugui divagar, entretenir-
se, arribar a ser inactiu.
10. El concepte no fer res 辿s important. Cal que tinguem loportunitat de parar-nos a
reflexionar i de ser nosaltres mateixos.
S坦n els moments que ajuden a prendre decisions, a orientar camins, aprenentatges, a
desencallar una situaci坦 complexa...
Els infants, quan juguen, estan embadalits pel joc i la seva ment flueix lliurement. En
aquell moment, el temps no passa. En un instant determinat, saturen i esguarden
atentament la construcci坦 que acaben de fer. Semblen distrets, per嘆 passa ben b辿 el
contrari: contemplen la seva obra, i la contemplaci坦 辿s el contrari de la distracci坦.
Extret del llibre: Elogi de leducaci坦 lenta,
de Joan Dom竪nech Francesc
LEducaci坦 necessita temps sense temps
