2. ÍNDEX 1. Definició de registre lingüístic 2. Factors que determinen els registres 3. Tipus de registres 3.1. Els registres formals 3.2. Els registres no formals
3. Els registres lingüístics 1. Definició Variació estilística o registre: variació de la llengua que cada parlant tria per tal d’adaptar-se a la situació de comunicació. Cada parlant fa ús d’una sola varietat dialectal, però, en canvi, coneix diferents varietats lingüístiques. 2. Factors que determinen els registres • El tema : l’àmbit de la realitat a què fa referència el text. Cada tema pot estar tractat en un grau d’especialització diferent i, per tant, es parla de temes especialitzats (ús d’un vocabulari més precís, amb termes procedents del llenguatge tècnic, per exemple) i de temes no especialitzats (temes generals). • El propòsit comunicatiu a) propòsit subjectiu : el text presenta una informació en què són evidents els sentiments de l’emissor (ús de la primera persona, ús d’un lèxic connotatiu...). b) propòsit objectiu : el text presenta una informació/explicació més neutra, sense implicacions personals (ús de la tercera persona). • El grau de formalitat , que pot indicar el grau de relació (de familiaritat) entre l’emissor i el receptor o el nivell de formalitat d’una situació comunicativa. Tenim, doncs, nivells formals i nivells no formals. • El canal utilitzat en la situació comunicativa determina dos tipus de registres: els orals i els escrits.
4. 3. Tipus de registres 3.1. Els registres formals • El registre científic o tècnic ▫ Propi dels textos científics i tècnics, transmesos, generalment, pel canal escrit. ▫ Propòsit: descripció i explicació objectiva. ▫ Predomini de la funció referencial o informativa (objectiu: informar o descriure objectivament). ▫ Tema especialitzat. ▫ Llenguatge denotatiu (clar i precís); ús de termes amb un sentit únic i ben diferenciat. ▫ Abundància de tecnicismes propis de la denotació. ▫ Ús, generalment, de frases breus per afavorir la comprensió del text. • El registre literari ▫ Propi dels textos amb un alt grau d’elaboració lingüística. ▫ Canal escrit. ▫ Voluntat estètica i propòsit subjectiu. ▫ Llenguatge connotatiu, polisèmic (diverses interpretacions segons el lector). ▫ Ús de diverses figures estilístiques: metàfores, hipèrboles...
5. • El registre jurídic i administratiu ▫ Registre relacionat amb l’administració i el món judicial (els decrets, les lleis, a tall d’exemple). ▫ Canal escrit, generalment. ▫ Ús d’un llenguatge acurat però entenedor. 3.2. Els registres no formals • El registre col·loquial* ▫ Propi del col·loqui o de la conversa espontània. ▫ Canal oral, generalment. ▫ Tema general (poc especialitzat), lligat a fets de la vida quotidiana. ▫ Propòsit subjectiu. ▫ Grau de formalitat baixa, amb interferències del castellà. ▫ Sintaxi poc elaborada: alteració de l’ordre lògic de la frase, ús de la coordinació, de la juxtaposició, de les oracions exclamatives i interrogatives, de frases inacabades... ▫ Ús de mots genèrics de sentit indeterminat, de mots polisèmics, de comparacions, d'onomatopeies, de frases fetes... (*Un registre vinculat al registre col·loquial és el registre vulgar : grau de formalitat molt baixa, amb ús d’expressions grolleres, de renecs i d’insults...)
