1. ELS REGISTRES Els registres s坦n les diferents caracteritzacions d炭s de la llengua (conjunt de paraules, construccions sintctiques i pronunciaci坦) que fan servir els parlants segons la situaci坦 que envolta la comunicaci坦. Les circumstncies que determinen la tria del registre de llengua s坦n el tema, el canal, la intencionalitat i el receptor.
2. EL REGISTRE CIENTFIC El registre cient鱈fic apareix en llibres especialitzats, en confer竪ncies universitries i en revistes adre巽ades a col揃lectius determinats (metges, economistes...). En tots aquests mbits, qui parla o qui escriu pret辿n informar de manera precisa, i 辿s per aix嘆 que usa mots que nom辿s tenen un significat. Els tipus de paraules que apareixen en aquest registre s坦n: Tecnicismes: mots propis duna ci竪ncia, un joc, un esport o un ofici determinat. En el cas dels tecnicismes cient鱈fics, sovint tenen una arrel dorigen llat鱈 o grec. La paraula omn鱈vor , per exemple, consta de les formes llatines omni , tot, i vor , devorar, de manera que en resulta el significat que menja de tot. Pr辿stecs o manlleus : mots procedents daltres lleng端es modernes, per exemple: f炭ting, flaix, escner...
3. REGISTRE LITERARI Identifica les comparacions i metfores dels seg端ents fragments: Damunt mon vaixell, larc de Sant Mart鱈 com un gran cinyell (J. Salvat-Papasseit) Lalba 辿s dol巽a i fina, morada i rosa i el naufragi de les estrelles 辿s llarg. (Josep Pla) Nom辿s per dir com 辿s la boca dElla: com la neu rosa als pics quan surt el sol (J. Salvat-Papasseit). Com un picarol mencisa un nou pensament que tinc: m辿s que un pensament, un dring (Josep Carner) Pa坦 Mgica aurora de ploma i ala multicolora (Pere Quart)
4. Identifica les meton鱈mies que apareixen en els seg端ents fragments dels poemes: Amo laroma daquest brot de menta que duus lligada dintre el teu somr鱈s. El bra巽 no us val ni una figa, arronsat sota larn竪s. Potser si el punxa una ortiga, el podr鱈eu posar est竪s. Ai, marqu竪s, marqu竪s, marqu竪s, de mil fraus porteu el pes
5. EL REGISTRE COL揃LOQUIAL El registre col揃loquial o familiar 辿s el propi de les situacions orals quotidianes, entre persones que es coneixen: converses amb els familiars, els amics... Tamb辿 apareix en escrits entre persones pr嘆ximes: notes, cartes... El registre col揃loquial es caracteritza per la seva expressivitat. Per tant, en aquest registre trobarem: _ Frases fetes i locucions: anar peix, 辿s un poti-poti. _ Metfores que es basen en plantes i objectes per referir-se a parts del cos (En Joan de la carabassa gran)o b辿 en animals per indicar el carcter de les persones (ser un gallina, un burro...) _ Comparacions amb un componen dexageraci坦 ( ser m辿s vell que lanar a peu...) _ Onomatopeies , o paraules que reprodueixen el so de la realitat a qu竪 fan refer竪ncia: tenir un rau-rau, atxim, el tic-tac del rellotge... _ Diminutius o augmentatius: caparr坦, ganduls... Els primers solen comunicar afecte i tendresa; els segons, rebuig.
6. Una altra de les caracter鱈stiques del registre col揃loquial 辿s lespontane誰tat; per tant, hi trobem expressions que s坦n producte de la rapidesa, m辿s que de la precisi坦 o de la correcci坦. s per aix嘆 que el registre col揃loquial tamb辿 cont辿: _ Mots de sentit molt ampli i poc prec鱈s: aix嘆, all嘆, cosa, f炭mer... _ Vulgarismes o variants de la paraula : etivoquem, espenta, aix鱈ns... _ Interfer竪ncies, com Ja se li ha passat el mareig , en comptes de lexpressi坦 pr嘆pia Ja li ha passat el mareig.
