3. El tacte
El tacte és l’encarregat de la percepció dels
estímuls que inclouen el contacte i pressió, els de
temperatura i els de dolor.
4. Òrgan sensorial: La pell
La pell és una membrana lleugera, resistent i flexible
que revesteix el nostre cos i l’òrgan sensorial del tacte, a
més, és el més important nexe entre el nostre organisme
i l’exterior.
5. Característiques principals
de la pell:
Té com a funció protegir-nos ja que és la
primera barrera que tenim contra les
friccions i cops,a més, brinda protecció
contra les infeccions i els llamps
ultraviolat
Sintetitza la vitamina D, és essencial per
al creixement i la calcificació dels ossos.
Gràcies als gots sanguinis que la irriguen
i a la secreció de suor, la temperatura del
nostre cos es manté constant.
Les seves zones més sensibles estan en
la punta de la llengua, els llavis, el
palmell de les mans i la planta dels peus.
La majoria de les sensacions són
percebudes per mitjà dels corpuscles, que
són receptors tancats en càpsules de teixit
conjuntiu i distribuïts entre les diferents
capes de la pell.
6. Funcions del sentit del
tacte
Proporciona informació
sobre medi ambient
Proporciona informació
sobre el propi cos
Permet crear un
esquema corporal (una
representació neural de
les diferents parts del
cos)
7. Capes de la pell:
La pell està composta
per tres capes de teixit,
que són: la epidermis,
la dermis i la
hipodermis. També
formen part d’aquest
òrgan els annexos
cutanis: els pèls, les
ungles, les glàndules
sebàcies i
sudorípares.
8. Epidermis: és la capa
externa i visible de la
pell que atorga la
protecció i el color gràcies
a la melanina.
Dermis: és la capa
mitja, responsable de la
resistència i flexibilitat
de la pell.
Hipodermis: la capa
més profunda de la pell
que forma el denominat
teixit cel·lular subcutani,
funció del qual és ser
important reserva
energètica, aïllant tèrmic
i amortidor de cops.
10. Com arriba al cervell
La informació dels
estímuls que rep el cos es
transmet per les vies
nervioses fins arribar a la
medul·la espinal i
finalment arribar al
còrtex cerebral on es fan
conscients i s’interpreten
a la zona somatosensorial
12. La prova més evident està
en les empremtes digitals,
que es troben en la pell del
rovell dels dits. El model de
les empremtes digitals, que
es forma a partir del sisè mes
de gestació, és únic. És per
això que constitueix un
infalible mig legal
d’identificació utilitzat per les
policies de diversos països.
17. L’OLFACTE. EL NAS
∗ El nas està format per dues cavitats:
• Les fosses nasals: situades a la part del davant del cap
• Les Narius: forats del nas
18. L’OLFACTE
QUÈ FEM PER RESPIRAR?
∗ L'olfacte ens permet percebre les olors del nostre voltant, i, a
part, utilitzem el nas per respirar.
∗ A la part superior de cada cavitat hi ha la pituïtària, una
membrana que capta les olors i envia la informació al cervell pel
nervi olfactori.
∗ Al cervell es transforma en una sensació olorosa conscient.
19. L’OLFACTE
∗ Si es té el nas sec no es perceben les olors. Si hi ha un excés
de mucositat, durant un refredat, per exemple, tampoc no se
senten les olors.
∗ El sentit de l’olfacte està molt relacionat amb el gust. Per
exemple, quan estem refredats també perdem el sentit del
gust. Per això el nas està situat tot just sobre la boca
∗ Els humans tenen aproximadament un milió i mig de cèl·lules
olfactòries. Per bé que són moltes, la seva capacitat olfactiva
està molt per sota de la de molts animals, com ara el gossos,
que en tenen més de 200 milions.
22. EL GUST
L’òrgan encarregat del gust és la llengua
∗ La llengua és un òrgan situat a la boca.
Utilitzem la llengua per articular les
paraules, però també per assaborir els
aliments, perquè aquí s'hi troben els
receptors dels quatre gustos, també
anomenats papil·les gustatives.
23. EL GUST
Les papil·les gustatives recullen
els sabors dels aliments i envien
els impulsos nerviosos al cervell
a través dels nervis. Aleshores
sentim el gust.
24. EL GUST. LA LLENGUA
∗ La llengua distingeix els
sabors primaris, que són el
dolç, el salat, l’àcid i l’amarg.
Tots els altres sabors són
combinacions d'aquests.
∗ A la llengua hi ha unes 10.000
papil·les gustatives, però no
totes reaccionen de la
mateixa manera als gustos
primaris. En cada part es
distingeix més un sabor que
un altre.
26. La vista
Ens permet captar les formes els colors, les llums, les mides i el moviment del nostre
entorn.
27. La visió
La llum reflectida en els objectes travessa la còrnia i l’humor aquós i arriba al cristal·lí
que és acomodat pels músculs ciliars per a projectar correctament la imatge a la
retina.
Sobre la retina es forma una imatge real, més petita que l’objecte i invertida.
Posteriorment el cervell interpreta la imatge en la seva posició natural.
28. La visió
otoreceptors estimulats per la llum formen part de la retina de l’ull.
• Els cons són més sensibles a estímuls d’alta intensitat i responsables de la visió en
color
• Els bastons són més sensibles a estímuls de baixa intensitat i responsables de la visió
en blanc i negre
Vídeo
29. Alteracions de la vista
• Miopia.Defecte de la refracció ocular que situa les imatges davant de la retina. La
principal causa és una mida anormal del globus ocular. Altres causes són
anomalies de la còrnia o del cristal·lí. El símptoma és que la visió llunyana és
borrosa.
• Hipermetropia.Defecte de la refracció ocular que situa les imatges darrera de la
retina. La principal causa és una mida anormal del globus ocular. Altres
causes són anomalies de la còrnia o del cristal·lí. El símptoma és que la
• Astigmatisme. visió propera és borrosa.
Defecte de la refracció ocular a causa d'una alteració de la curvatura de
la còrnia. Provoca una visió distorsionada i borrosa que varia segons es
tracti de línies verticals, horitzontals o inclinades.
• Cataracta. És una opacitat total o parcial del cristal·lí.
•P resbícia o vista cansada. Incapacitat progressiva de l'ull per enfocar els objectes
• propers que generalment es manifesta a partir dels 40
anys.
•C onjuntivitis.Inflamació de la conjuntiva ocular degut a una infecció, reacció
al·lèrgica o ferida. La conjuntiva és una capa mucosa, transparent,
humida i amb molts vasos que recobreix la part interior de les parpelles
Ce guesa. Incapacitat per veure. del globus ocular menys la còrnia.
i la part anterior