Els tortosins de Vic i la Mare de Déu de la Cinta
- 1. ELS TORTOSINS DE VIC I LA MARE DE DÉU DE LA CINTA
- 2. La història té els antecedents en uns tallers metal·lúrgics a Tortosa, Tallers Sales, on fabricaven molins d’oli, feien treballs de foneria, planxisteria i muntatge. També construeixen el vapor anomenat “Anita”. A l’any 1931 l’empresa tanca i es reobri l’any 1936 amb el nom de “Construcciones Navales y Terrestres”. Es dedicaven a fabricar material i components per equipaments militars.
- 4. Apropant-se el front de guerra a Tortosa i tenint en compte que podrien ser objectiu militar, es decideix evacuar els tallers. Som a març de 1938. Sense saber mai on anaven, els van pujar en camions militars i juntament amb les seves famílies i màquines, surten de Tortosa per la Costa del Cèlio i foren cap a Barcelona. Desprès d’uns dies a Montjuic, van fer cap a Vic. Eren més de 50 operaris amb les seves famílies. Som a abril de 1938.
- 6. Els primers temps foren molt difícils pels tortosins. Refugiats en cases de pagesos a l’inici, i desprès a la mateixa fàbrica. Baix, els tallers, i dalt, separats per taulons o llençols, les famílies (homes, dones i nens). Tot el personal que hi treballava estava militaritzat per un Decret Llei de la República.
- 8. 56 dones i 56 homes van ser el protagonistes d’aquell viatge. 10 noies amb el nom de Maria Cinta. Tots amb el paraigües de “tortosí”, encara que havia gent de Roquetes, Ulldecona, l’Ametlla, del nord de Castelló, però la majoria de Tortosa.
- 9. Acabada la Guerra Civil, es van esvair els desitjos de tornar a Tortosa. Una ciutat derruïda, en runes i totalment per reconstruir.
- 10. Els “tortosins”, operaris molt qualificats (ajustadors, fundidors, matricers, mecànics, et..), continuaren treballant, ara ja en reparacions de maquinària tèxtil i altres feines industrials. La fàbrica, en aquells anys, era coneguda com “La Torre” i la gent la cridaba com “la fàbrica dels tortosins”. Els operaris i familiars s’instalen en un bloc de cases barates que fan a la vora i també es van integrant al teixit urbà de Vic.
- 11. La torre o fàbrica dels tortosins
- 13. L’any 1940 el bisbe Juan Perelló beneeix la imatge de La Verge de la Cinta, feta de baines (“casquillos”) de bronze, amb pedestal de pedra de Tortosa, i és situada a l’entrada de La Torre o “fàbrica dels tortosins”. Era realment, la representació de la unió de tota aquella gent de la “terra tortosina” que un dia van tindre que sortir de casa d’ells forçats per la guerra. El llaç, el vincle, amb la seva terra d’origen, va ser la Mare de Déu de La Cinta.
- 14. Al 1987 van crear l’associació anomenada “Colònia Tortosina” a Vic. Tots aquells homes i dones volien no perdre les arrels intimes, les més profundes del cor i que els seus pares els hi van transmetre. Celebrar la missa el primer dissabte de setembre ja és un fet consolidat a l’església del Remei de Vic, on actualment es troba la imatge de la Verge de La Cinta que abans estava a l’entrar a la fàbrica. Hi celebraven dinar de germanor, però ja queden pocs i la costum s’ha anat perden. L’any 1993 van ser homenatjats a l’acte del tortosí absent a les Festes de La Cinta i cada any han enviat el seu missatge de record i d’enyorança de la seva terra natal.
- 16. Imatge de la Santa Cinta, d’un motllo de Ricardo Cerveto i feta a la fundició amb les beines (“casquillos”) de les bales de Mauser que van sobrar a l’acabar la guerra. Extraordinari fet d’amor a la Mare de Déu de La Cinta i a la terra tortosina.
- 18. Al nomenclator de la ciutat de Vic es fa referència a aquets tortosins, amb el nom d’un parc, a la vora de la fàbrica on es van establir.
- 19. Podem parlar de molts de conceptes, avui en dia plenament en vigor. Uns, fruit de la fugida, altres, dels primers moments de l’establiment a un lloc desconegut, desprès, una ciutat s’obri per agafar-los, etc.. Desplaçats per efectes de la guerra Pèrdua d’arrels Resignació Temó pel futur dels teus Abandonament Unió familiar Acolliment Integració Superació Agermanament Convivència Compassió, fraternitat, estima
- 20. Si bé s’ha fet un reconeixement “institucional” en actes com el del tortosí absent de 1993 i en altres moments algún escrit referent als “tortosins de Vic”, crec que ens falta posar en valor, el reconeixement de la devoció, estima i lligam que han tingut i tenen, aquells i aquets “tortosins de Vic” amb la Nostra Santa Cinta. Sense sapiguer ideologies ni creences individuals d’aquells tortosins, van voler testimoniar el seu amor a la seva terra tortosina en la representació de La Santa Cinta, que han tingut i tenen com a llum del seu origen. També és un reconeixement als fills i nets que han continuat estimant La Nostra Cinta per que havia format part de les vides dels seus pares i iaios i que han respectat.
- 21. QUE PODEM FER Crec que els devem una abraçada fraternal i una gratitud eterna per portar La Nostra Cinta sempre amb ells, lluny de la seva terra però prop, molt prop del seu cor. No es fa així com així una representació de una Verge de la manera que la van fer. En material fos de les beines de bales de Mauser. Implica un desig col.lectiu de que aquella imatge fora la seva guia i esperança d’un proper retorn a casa, i quan no va ser possible, sería la guia espiritual i un record proper i entranyable de la seva enyorada terra. Si el cíngul no és de lli ni seda, ni de plata i or, la Verge de La Cinta a Vic és de bronze de pau feta en llàgrimes de guerra.
- 22. QUE PODEM FER Ens espera la Verge per adorar-la i donar-li les gràcies per haver tingut als tortosins lligats amb la seva cinta. Ens esperen ells per abraçar-los i donar-los les gràcies per haver mantingut la seva estima a la Verge de La Cinta. Per haver plorat en ella, per haver resat en ella, per cuidar-la i venerar-la i per transmetre la seva fe als vigatans fills dels tortosins. Per que son pocs i el temps corre com l’aigua buscant el seu lloc, es mereixen el nostre recolzament. Per donar-los les gràcies per haver propagat la història, tradicions i culte a la Mare de Déu de La Cinta. Per aquells tortosins en terres llunyanes que van portar a la Verge de La Cinta com a consol de les seves vides i esperança d’un futur millor i ens han donat un exemple d’estima i orgull, a l’altura dels millors episodis de la història de La Santa Cinta escrita en les pàgines dels millors llibres.
- 23. QUE PODEM FER I a Vic, la nostra gratitud pel seu acolliment als nostres “tortosins” i a la “Nostra Cinta”. Aquest fet, aquesta història, ens ensenya com la devoció a la Verge de La Cinta de Tortosa traspassa el sentit religiós d’un signe i es converteix en un símbol identitari que representa tot un col·lectiu que no té perquè ser creient. La Cinta passa a ser símbol de tots els tortosins de Vic. Símbol de devoció i també símbol de Tortosa. La imatge feta en fondre beines de Mauser esdevé necessària per el culte i per la identificació del col·lectiu, lluny de les terres tortosines.