ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

ú

•
•
Luis Inclán
Luis Inclán

Descripció històrica i arqueològica del jaciment greco-romà d'ú (Girona)

1 of 38
ΕΜΠΟΡΙΟΝΕΜΠΟΡΙΟΝ EMPORIAEEMPORIAE
Al llarg del segle VII aC els pobladors indígenes d'aquesta zona de la costa de l'Empordà habitaven en diversos enclavaments situats en els promontoris i elevacions que sobresortien entre els aiguamolls. Un d'aquests assentaments de l'edat del ferro es trobava en un petit istme, concretament on avui hi ha el poble de Sant Martí d'ú.
Aquest nucli de poblament, que es remunta fins a l'època del bronze final (segle IX aC), ja mantenia contactes comercials amb etruscos, fenicis i grecs durant el segle VII aC. A la primera meitat del segle VI aC, els comerciants grecs procedents de Focea fundaren, sobre aquest poblat indígena, un primer assentament (la Παλαι π λις),ὰ ό creant mig segle després un nou sector de la ciutat, ja a terra ferma (la Νε π λις), les restes de la qual formen part de l'actual visita alὰ ό jaciment arqueològic (ciutat grega).
La colònia es va anomenar ᾿Εμπ ριονό , que en grec vol dir mercat. La ciutat es desenvolupà gràcies a l'activitat comercial que realitzaven els grecs amb els pobles indígenes de la Península. Precisament foren la seva influència i la seva cultura els elements que condicionaren l'evolució dels indígenes, donant lloc al naixement de la cultura ibèrica. Els pobladors ibers de l'Empordà pertanyien a la tribu dels indiketes.
L'any 218 aC, amb motiu de la Segona Guerra Púnica, un exèrcit romà comandat per Cneus Cornel·li Escipió desembarcà al port d'ú amb l'objectiu de tancar el pas per terra a les tropes cartagineses. S'iniciava així el procés que portaria a la romanització de la península Ibèrica.
El 195 aC, Marc Porci Cató instal·là un campament militar a ú que fou l'embrió d'una nova ciutat (ciutat romana), creada a principis del segle I aC. En època de l'emperador August, les ciutats grega i romana es van unir físicament i jurídica sota el nom de Municipium Emporiae (darrer quart del s. I aC).
Mentres que Gerunda (Girona), Barcino (Barcelona), Tarraco (Tarragona) i altres ciutats adquirien cada cop més importància, Emporiae la perdia progressivament. A la segona meitat del s. III dC, tota la ciutat romana i el sector de la Neàpolis eren ja abandonats, i la població es concentrà a Sant Martí d'ú. Aquesta ciutat fou seu episcopal durant tota l'Antiguitat Tardana i els seus habitants utilitzaven com a cementiri l'àrea nord de la Neàpolis, on trobem les restes d'una capella funerària.
Després de la invasió àrab i de la recuperació franca (s. VIII), ú fou capital del comtat carolingi d'ú i posteriorment capital del comtat medieval d'ú fins el segle XI, moment en què el comte trasllada la capital a Castelló. A partir d'aquell moment, ú es convertí en un petit nucli de pescadors que el segle XVI funden la vila de l'Escala. L'any 1908 s'inicia la recuperació científica d'ú i comencen les excavacions que han continuat, gairebé sense interrupció, fins avui.
ú
μπ ριονἘ ό L’ú grega
Àgora Temple de Júpiter Serapis Muralla Temple d’Asclepi Cases Moll hel·lenístic
Temple d’Asclepi (s. II aC.)
Temple de Zeus – Serapis (s. I aC.)
Agorà i stoà (s. II aC.)
Mosaic (s. II aC.)
Moll hel·lenístic del port (s. II-I aC)
Cisternes
Asclepi (s. II aC.) (després de la restauració)
Darreres troballes: necròpolis grega
EMPORIAEEMPORIAE La ciutat romanaLa ciutat romana Amfiteatre Muralla òܳ Termes Domus Insula
Atrium de la DOMVS -1
Atrium de la DOMVS 1
Mosaics de la DOMVS 1
ú
ú
Peristilum de la DOMVS 1
Domus -2
òܳ
ú
ú
Reconstrucció del òܳ
Termes públiques
ú
Muralla
Porta de la muralla
Amfiteatre
Mosaic del sacrifici d’Ifigènia (s. I dC.)
Darreres troballes : necròpolis romana

More Related Content

ú

  • 2. Al llarg del segle VII aC els pobladors indígenes d'aquesta zona de la costa de l'Empordà habitaven en diversos enclavaments situats en els promontoris i elevacions que sobresortien entre els aiguamolls. Un d'aquests assentaments de l'edat del ferro es trobava en un petit istme, concretament on avui hi ha el poble de Sant Martí d'ú.
  • 3. Aquest nucli de poblament, que es remunta fins a l'època del bronze final (segle IX aC), ja mantenia contactes comercials amb etruscos, fenicis i grecs durant el segle VII aC. A la primera meitat del segle VI aC, els comerciants grecs procedents de Focea fundaren, sobre aquest poblat indígena, un primer assentament (la Παλαι π λις),ὰ ό creant mig segle després un nou sector de la ciutat, ja a terra ferma (la Νε π λις), les restes de la qual formen part de l'actual visita alὰ ό jaciment arqueològic (ciutat grega).
  • 4. La colònia es va anomenar ᾿Εμπ ριονό , que en grec vol dir mercat. La ciutat es desenvolupà gràcies a l'activitat comercial que realitzaven els grecs amb els pobles indígenes de la Península. Precisament foren la seva influència i la seva cultura els elements que condicionaren l'evolució dels indígenes, donant lloc al naixement de la cultura ibèrica. Els pobladors ibers de l'Empordà pertanyien a la tribu dels indiketes.
  • 5. L'any 218 aC, amb motiu de la Segona Guerra Púnica, un exèrcit romà comandat per Cneus Cornel·li Escipió desembarcà al port d'ú amb l'objectiu de tancar el pas per terra a les tropes cartagineses. S'iniciava així el procés que portaria a la romanització de la península Ibèrica.
  • 6. El 195 aC, Marc Porci Cató instal·là un campament militar a ú que fou l'embrió d'una nova ciutat (ciutat romana), creada a principis del segle I aC. En època de l'emperador August, les ciutats grega i romana es van unir físicament i jurídica sota el nom de Municipium Emporiae (darrer quart del s. I aC).
  • 7. Mentres que Gerunda (Girona), Barcino (Barcelona), Tarraco (Tarragona) i altres ciutats adquirien cada cop més importància, Emporiae la perdia progressivament. A la segona meitat del s. III dC, tota la ciutat romana i el sector de la Neàpolis eren ja abandonats, i la població es concentrà a Sant Martí d'ú. Aquesta ciutat fou seu episcopal durant tota l'Antiguitat Tardana i els seus habitants utilitzaven com a cementiri l'àrea nord de la Neàpolis, on trobem les restes d'una capella funerària.
  • 8. Després de la invasió àrab i de la recuperació franca (s. VIII), ú fou capital del comtat carolingi d'ú i posteriorment capital del comtat medieval d'ú fins el segle XI, moment en què el comte trasllada la capital a Castelló. A partir d'aquell moment, ú es convertí en un petit nucli de pescadors que el segle XVI funden la vila de l'Escala. L'any 1908 s'inicia la recuperació científica d'ú i comencen les excavacions que han continuat, gairebé sense interrupció, fins avui.
  • 11. Àgora Temple de Júpiter Serapis Muralla Temple d’Asclepi Cases Moll hel·lenístic
  • 13. Temple de Zeus – Serapis (s. I aC.)
  • 16. Moll hel·lenístic del port (s. II-I aC)
  • 18. Asclepi (s. II aC.) (després de la restauració)
  • 20. EMPORIAEEMPORIAE La ciutat romanaLa ciutat romana Amfiteatre Muralla òܳ Termes Domus Insula
  • 21. Atrium de la DOMVS -1
  • 22. Atrium de la DOMVS 1
  • 23. Mosaics de la DOMVS 1
  • 26. Peristilum de la DOMVS 1
  • 28. òܳ
  • 35. Porta de la muralla
  • 37. Mosaic del sacrifici d’Ifigènia (s. I dC.)
  • 38. Darreres troballes : necròpolis romana