1. ENTREVISTA A SOFIA SUND HAGELBERG
Sofia Sund és una dona que porta tota la seva vida buscant respostes a per què és tan difícil
aconseguir que les coses funcionin bé. A mesura que s’ha anat apropant a la resposta s’ha adonat
que en realitat és tan simple i tan lògica que la simplicitat ens fa difícil entendre-ho.
Es diu que s’ha de pujar pel costat esquerre, que s’ha de posar filet, que cal posar-los muserola,
que no se li han de donar premis mentre es treballa, etc. Totes aquestes suposicions tenen alguna
raó, però ningú sap quina és. Creem un món de perquè sí, perquè sempre s’ha fet així i punt.
Si comencem de zero i ens preocupem de com és la vida del cavall domesticat, que els hi falta i
que els hi sobra, quines són les seves motivacions...poder trobar la manera de poder conviure
amb ell i que les dues parts es sentin còmodes, obtenim un resultat totalment diferent.
Té els seus cavalls a Bàscara, en el centre “Cavalls de Terraprim”. Es dedica a la doma natural,
tot i que sempre està disposada a provar noves tècniques i veure si li convenen o no.
Sofia amb un dels seus cavalls.
Vaig poder gaudir de la seva companyia i li vaig fer una entrevista:
1.Quants anys fa que et dediques al món del cavall? I quants a la doma natural?
Munto des de ben petita i treballar de veritat....uns vint anys. Jo sempre he sigut partidària de ser
més suau, però...doma natural, si es pot dir així, fa uns set anys.
2. Alguna vegada has treballat amb la doma tradicional? Quines diferències has trobat amb
els resultats obtinguts?
Sí, he competit en salt i en doma clàssica. La diferència no és si és tradicional o natural, la
diferència és sobretot en si tu ets pedagògic i coherent o no ho ets, facis el que facis, en qualsevol
disciplina. Tot és qüestió de tenir coherència pedagògica amb el cavall perquè ens pugui entendre.
És cert que amb la doma natural tenim més tendència a treballar més a pressió i cessió de pressió
i, realment això pot facilitar el enteniment. Realment perquè entenguin millor i aprenguin més ràpid
2. fa falta motivació. I la motivació sigui en la doma que sigui, és trobar un benestar, premis,
relaxació...
3. Quines motivacions personals et van portar a practicar aquest mètode?
No, sobretot és el que nosaltres mateixos podem aprendre i entendre com pensen els cavalls i al
revés. La motivació, per mi, és aquesta. Vaig parlar amb un amic meu de suècia que és un
entrenador professional i ell va dir que la gent particular moltes vegades tenen cavalls que estan
molt més relaxats que gent que treballa professionalment. Que vull dir amb això? No sempre que
treballem amb gent experta aprendrem més. Pot ser que tu estiguis amb el teu cavall i no en
sàpigues tant, però segur que l’escoltaràs molt més. Sigui amb filet, ferradures, sella, sense
sella...es tracta d’escoltar.
Quan muntes a cavall és molt important el paral·lelisme i la sincronització, igual com els ocells
quan volen en grup. Ells no tenen unes ajudes que diuen: ara girem tots a la dreta, ara frenem, ara
cap a dalt, a trenta-cinc graus cap a l’esquerre...i això és el que volem amb el cavall, és el que
busca tothom, poder comunicar-se amb aquest animal com si entre els dos es poguessin llegir la
ment. És un vincle energètic el que es forma entre el binomi.
4. Creus que aporta beneficis? No em refereixo tan sols al cavall, sinó a la unió entre animal
i persona.
Sí, aporta beneficis i per això ho fan servir molt amb el coaching. Tu aprens a ser més coherent
amb tot el que fas. No només dius amb paraules, sinó que també actues. Tu has de pensar i
creure, sinó no funcionarà. A suècia s’ha fet un estudi fa un parell d’anys, un doctorat, on van
veure que les dones que havien practicat equitació tenien més possibilitats d’acabar en feines fent
de líder, perquè el món eqüestre t’ho ensenya.
5. És important entendre el comportament equí per practicar aquesta tècnica? Perquè?
Clar, és molt important entendre-ho, perquè nosaltres som depredadors i actuem com a tal, i els
cavalls són preses. Al ser diferents hi ha una base molt variant i per tant cal saber interpretar les
seves reaccions.
6. T’has basat en algun domador? Tipus Monty Roberts, Pat Parelli... que et semblen els
seus mètodes?
No, realment la qüestió no és basar-se en cap domador en concret, sinó llegir de tot. El problema
és que quan escrius, dones per fet moltes coses, pot semblar una cosa i després és una altra.
3. Cada persona pot interpretar el mateix text de formes totalment contràries. Per aquest motiu, és
molt important no capficar-se amb una única persona, sinó documentar-se de tot. Hi ha gent de
l’alta escola que són uns cracks de l’equitació, que són molt sensibles i altres que són molt
bèsties. Tothom pot aportar alguna cosa.
Els set jocs de Pat Parelli estan bé, com una base. El problema és que en els set jocs has
d’entendre les coses més enllà. No és tan fàcil com sembla. Si són poltres que tots han viscut la
mateixa vida, les mateixes conseqüències, pots treballar d’una mateixa manera, però amb la
majoria dels cavalls que treballem nosaltres, per desgràcia, són cavalls que han tingut una vida,
unes experiències i uns traumes. Per aquest motiu és complicat aplicar-ho a tots els animals.
7. Què és el més important a l’hora de treballar amb el cavall i la persona?
Consciència tant del bo i de lo dolent, consciència corporal, consciència del que fas en cada
moment, tant en el cavall com en la persona. Penso que això és la base de tot. Si tu no saps que
fas, és impossible que l’animal t’entengui.
8. Creus que relacionar-te d’aquesta manera amb el cavall t’ajuda a progressar com a
persona? En quins aspectes?
Sí, perquè aprens moltes coses. No només té a veure amb doma natural. Treballar amb cavalls
t’ajuda a progressar. Sí que és cert que al deixar el cavall en llibertat, on expressa el que pensa i
el que no pensa, ens fa ser molt més humils.
9. Hi ha alguna raça en concret que treballi millor amb aquest mètode? O tots els cavalls
pensen i actuen de la mateixa manera?
El problema, per desgràcia dels cavalls que es munten, és que al llarg dels anys, la cria selecciona
els cavalls més tontos. Per això, en general, és més fàcil treballar amb cavalls que han viscut a
l’alta muntanya, ja que hi ha hagut una mica més de selecció natural. Els cavalls d’esport són
extremadament curts. Ens ha interessat tenir cavalls que no protestin, que no tinguin opinions, que
es deixin dominar...morfològicament pot ser que siguin uns cracks però intel·lectualment no ho
són.
10. Et consideres una persona radical? O acceptes que els cavalls portin ferradures,
filets...en determinades ocasions?
Penso que no pots ser radical en aquesta vida. Tu pots explicar el que tu penses, però cada un ha
de fer les coses en el seu temps. Ser radical, és ser extremista i dir com que aquesta gent té els
4. cavalls ferrats no vull saber-ne res. Tothom té dret a aprendre. Jo també he posat ferradures, he
muntat amb filet i que, no he tingut dret d’aprendre que hi ha altres maneres? És important
mantenir-te obert, de no tancar-te en banda.
Podria acceptar que els cavalls portessin filets i ferradures. Hi ha gent que per por, no arriba a
entendre que hi ha altres formes, i és una tonteria insistir. No m’agradaria, però ho acceptaria,
perquè jo també ho he fet, i jo no sóc millor que ningú.
11. Què li diries a algú que comença amb aquest mètode?
Que es mantingui obert, que no confiï en ningú. Que ha de confiar en el que tu sents, en tu
mateixa, en la teva lògica, en la teva ètica, això és el que et guia. Tu has de sentir que quan estàs
a sobre un cavall et sents bé, que ell també es sent bé. Això és una motivació. No perquè el cavall
baixi el cap més o menys...tu has de notar si tot va bé, si tot flueix.
En plena entrevista.
Amb Sofia Sund.
