2. VULL SER LA SEVA VEU
Avui la N炭ria est molt contenta: vindr el seu padr鱈 a dinar. El padr鱈 辿s el germ
gran de la mare i fa tres anys que no el veu; sha fet un tip de veurel a trav辿s de
lSkype aquests darrers anys, per嘆 sempre en dies assenyalats i encara amb
molt males condicions. Ja se sap, comentava el pare despr辿s de cada
connexi坦, all on sest les comunicacions s坦n molt poc fluides. s clar, el
Congo 辿s molt gran i la seva feina de metge cooperant li deixa molt poques
hores lliures, pensa la N炭ria.
Despr辿s de dinar, els pares han encetat una sobretaula molt llarga: tenien tantes coses per explicar-se! Sort que el padr鱈
ha portat unes quantes fotografies a lordinador i les hi ha deixat mirar. Quins nens tan guapos, pensa la N炭ria, tots
somriuen i sembla que els agrada que els facin fotos. Porten molt poca roba i ja es veu que no tenen gaires joguines, per嘆
estan tots junts i semblen feli巽os. La N炭ria no para massa atenci坦 a la conversa fins que sent la mare que diu:
Aix鱈, tu ara qu竪 fars, Daniel? Penses tornar a lfrica? O tens plans per quedar-te per aqu鱈? El padr鱈 sha posat seri坦s i
ha explicat que al Congo hi ha molts problemes: de pobresa, dinfraestructures, de sanitat, etc, per嘆 que tamb辿 hi ha
marginats de la societat. Si aqu鱈 ja 辿s dif鱈cil per a una persona amb alguna discapacitat tirar endavant, imaginat ser
discapacitat al Congo. Per aquesta ra坦 li agradaria, durant uns anys, intentar fer un treball des daqu鱈 per poder aconseguir
ajudar els dall. El padr鱈 ha dit una frase que a la N炭ria li ha agradat molt. Diu que vol ser la veu dels qui no tenen veu.
Com que la N炭ria 辿s una noia reflexiva, ha comen巽at a pensar: com es pot ser la veu dels qui no tenen veu?
3. Sha mirat el Bernat, que 辿s al bressol dormint i nom辿s t辿 tres mesos, i ha pensat: Qu竪 en penses, tu, Bernat, daix嘆 que
acaba de dir el padr鱈? Es pot ser la veu dels qui no tenen veu? Crec que tu ho tens ben clar perqu竪 tant la mare, com el
pare o jo mateixa, ja comencem a saber interpretar els teus plors. Tu no parles, no dius paraules, per嘆 entenem els teus
plors: hi ha vegades que plores perqu竪 tens gana, daltres que et cantes la son, i daltres que fas el possible perqu竪 alg炭
tagafi a coll. Crec que s鱈 que es pot ser la veu dels qui no tenen veu. I ha continuat pensant. Ha pensat en lngela,
aquella noia sordmuda de lescola que fa servir la llengua de signes. s molt divertit veure com es comunica amb les
seves companyes. La N炭ria no ent辿n res del que diu, per嘆 sempre li agrada molt observar com ho fa. Qu竪 nopinaria ella,
que el seu padr鱈 Daniel vulgui ajudar els discapacitats del Congo? Segur que no li importaria, o potser s鱈. Podria ser que
lngela prefer鱈s que el doctor Daniel socup辿s dels discapacitats daqu鱈.
Sha mirat la seva tortuga i ha pensat: Qu竪 et sembla, Tula, qu竪 en penses tu, que el padr鱈 es quedi a Barcelona? No hi
deus tenir cap inconvenient, oi? O potser s鱈, et fa por que ara no et cuidi tant perqu竪 haur辿 destar pel padr鱈 i et deixi de
banda.
No, mai, aix嘆 no passar mai! crida la N炭ria. I sha sorpr竪s molt perqu竪 aquest darrer pensament li ha sortit en forma
de crit.
N炭ria, qu竪 et passa? pregunta la mare.
No res, res. s que he pensat en veu alta.
Aquesta noia em sembla que t辿 moltes coses per explicar-me daquests tres anys que no ens hem vist. Vols que anem a
la teva habitaci坦 i xerrem una estona? suggereix en Daniel.
4. Parlem-ne tots plegats!!!
Ens 辿s fcil comunicar-nos?
Som dels que parlem molt o m辿s aviat
som dels que escoltem?
Preguntem m辿s que parlem?
Deixem parlar els nostres fills, parella,
companys de feina?
5. Parlem-ne tots plegats!!!
Quines dificultats trobem en els
nostres dilegs amb la gent? Com ens
comuniquem: m嘆bil, whatsapps,
missatges electr嘆nics, sms, de
paraula...
Escoltem tot el que sentim?
6. Dinmica
En grups, intentem anotar:
3 actituds, qualitats necessries per establir
un bon dileg amb el meu fill.
3 actituds, qualitats que NO ajuden a establir
un bon dileg amb el meu fill.
7. Hem de dedicar-hi temps!!!
Jo diria que aix嘆 del
TEMPS ja ha sortit en
altres trobades
8. No hables demasiado, que quien mucho
habla mucho yerra y da indicios de saber
poco. No hay cosa de m叩s peligro ni de
menos autoridad que las palabras excesivas
(Santa Teresa de Jes炭s)
10. Tenim dues orelles i una
boca, per poder escoltar el
doble del que parlem.
(Epictet)