ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Escultura periode clàssic

•Download as PPT, PDF•
•
S
sandroalfaro

Escultura periode classic

1 of 29
Download to read offline
Escultura Període Clàssic Dorífor Policlet Discòbol Miró Característiques de l’escultura clàssica: Proporció: Policlet va ser el teòric de la proporció amb els escrits que va fer sobre els canons (proporció matemàtica entre parts cos) Escultura equilibrada en l'expressió. Fidies es qui ho representa millor. Té dinamisme. Moviment (com per exemple el Discòbol de Miró) Flexibilitat als membres de l'anatomia. Alternança de músculs tensos amb d'altres relaxats. Contrapposto (cames). Eviten la simetria, a diferencia de l'Arcaic. Perd frontalitat. Transparència als vestits de dones, els homes segueixen nus. El material segueix sent el marbre o el bronze. Naturalisme, intent actituds naturals. Braços desenganxats del cos.
Els segles V i IV a. C. maduren les formes naturalistes. Tendència al naturalisme = mesura i ordre = d’idealització. naturalisme/idealisme es correspon a les tensions socials i polítiques que en democràcia s’originen entre valors individuals i valors col·lectius. Tota la història del classicisme es desenvolupa amb el predomini d’una de les dues tendències: naturalisme i idealització, encara que sempre enllaçats d’una manera inseparable. Dinamisme Miró (Discòbol) Síntesi de Policlet (Dorífor, Diadúmen) i dels relleus del Partenó Praxíteles ( Hermes ) i Lisip (Apoxiomenos). Naturalisme més individualitzat= idea social i filosòfica de l’home com a mesura de totes les coses.
Escultura Període Clàssic Característiques: • Contrapposto • Falta d’expressivitat • Bellessa ideal • Harmonia • “Cànon” (proporcions del cos) • Material: bronze • Tècnica: fosa DE CERA • Representacions d’atletes victoriosos o deeses Dorífor Policlet Discòbol Miró
Guerrers de Riace (460-430 aC) Titol: Guerres de Riace Autor: Desconegut Cronologia: 460-430 a.C. Actual: Museu Nacional de Reggio de Calàbria Mides: 2,05m alt Estil: grec clàssic Material: bronze Tècnica: fosa de cera Tipologia: escultura exempte Cromatisme: policroma Estat conservació: atacats per l’aigua de mar, però ben restaurats (algunes parts perdudes) Foren recuperats el 1972 del fons del mar http://www.xtec.es/~fchorda/credit/credit4/htm/409.htm
Anàlisi formal Descripció
Velljove
7
Guerrer I: -Representa home més gran -Solidesa i experiència -Cert cansament -Forma aplanada cap (casc?) -Expressió ferotge -Contrapposto
GURRER JOVE 1. Verticalitat. 2. Caràcter estatuari. 3. Frontalitat. 4. Expressió del moviment per la disposició dels membres. 5. Simplificació formal. 6. Contrast: a) Cabells (subjecte per la banda la part de dalt, lliure el de baix) b) Armes (l'una petita, plana i rodona, l'altra gran, llarga i punxeguda) c) Entre l’activitat del cos i el capficament del cap.
- Representa home més jove - Du els cabells sense recollir, fets amb molt detall - Expressió més arrogant, tranquil·la - Contrapposto cos equilibrat per contrast part esquerra i dreta - Restes lligat d’un escut braç esquerre Guerrer 2
Composició No al hieratisme: suportant el cos en la cama dreta mentre que l’esquerra descansa lleugerament aixecada i flexionada. Cap direcció contrària a aquesta cama Els seus braços esquerres doblegats pels colzes, conserven restes del lligat d’un escut, els seus braços drets cauen al llarg del cos amb naturalitat i tenen la mà tancada, fent el gest d’agafar una llança o una espasa. Llavis de coure Dents de plata Celles de plata Els ulls estaven fets amb materials compostos; marfil i calcaris per les còrnies i pasta vítria i potser àmbar per l’iris i les pupil·les. Dos homes madurs i vigorosos. Ambdós barbuts, dempeus, completament despullats. Gran naturalisme. Se li veuen les venes i els tendons dels braços, mans i peus. Barbes rinxolades d’estil jònic bronzes de 2,05 m. d’alçada i pesen 400 quilos Contrapposto
Estil 1. Mateixa època però diferents escultors 1. Transició del període arcaic al clàssic 1. Elements del clàssic primerenc: contrapposto, recerca perfecció ideal figura humana, gran coneixement del cos humà, idealitzat 1. Expressen serenitat i equilibri 1. Domini perfecte de l’anatomia humana 1. Anticipen l’antropocentrisme i l’atenció detalls d’un període posterior. 1. Gran influència en escultors posteriors (Praxíteles i hel.lenístics).
Es creu que, durant l’Antiguitat, els Guerrers es van portar de Grècia a Roma i que el naufragi del vaixell on anaven, les fes anar al fons del mar. No se sap on eren els Guerrers; els escriptors grecs diuen que havia escultures com aquestes als carrers i temples de les seves ciutats; els romans, les apreciaven molt i se les enduien a Roma; gairebé totes es van fondre en arribar a l’Edat Mitja per aprofitar-ne el metall. Foren trobats el 1972 de manera fortuïta a les aigües de la mar Jònica, a uns tres-cents metres de la costa al territori de la Comune de Riace, a Calàbria. Aparegueren, junts, a 7 o 8 metres de profunditat. significat
14 Fitxa:  Cronologia: 430 a.C.  Material: bronze (original), marbre (còpia romana)  Dimensions: 2,12 m alt  Estil: Grec clàssic  Tècnica: fosa a la cera perduda (original). Còpia talla Formes: exempta  Tipologia: dempeus  Cromatisme: monocroma  Localització: Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
Policlet Fou l’escultor més famós, després de Fídies, del segle V a.C. Nasqué a Argos, fou deixeble d’Agelades. Feu una gran estàtua d’Hera, reina de l’Olimp. Realitzà estudis sobre les proporcions del cos humà (cànon). Aconseguí donar vitalitat a les seves escultures. La seva obra es va valorà no només per la seva qualitat, sinó també per la didàctica que emanava. La més copiada i imitada fou el Dorífor, també anomenada Canon. És el model perfecte de la representació de la figura masculina nua. Treballà sobretot en bronze i s’especialitzà en estàtues d’atletes victoriosos nus. Diadumen Amazona ferida
• El Dorífor és per tant la perfecta proporció Cànon de policlet • Ideal naturalista El contrapposto es perfecciona amb Policlet la cama que aguanta el cos i el braç caigut són al mateix costat, i a l’altre hi ha el braç doblegat i la cama lliure, que només toca al terra amb les puntes dels dits del peu, resultantne un contrast harmoniós entre els dos costats, accentuat pel gir del cap. L’equilibri entre efectes de càrrega i descàrrega del pes del cos li dona un dinamisme únic, conseqüència de la tensió i la placidesa.
El cànon La longitud de la figura havia de ser set vegades l’alçada del cap. Partia de la commensurabilitat del cos humà, i tingué gran influència posterior. Totes les parts del seu cos tenen una relació correcta amb les altres i cadascuna guarda també una relació matemàtica i geomètrica amb el conjunt. Sembla que la unitat de mesura era el dit El cap és la setena part del cos.
Anàlisi formal: Composició Contrapposto Cama esquerra enrere, relaxada. La dreta suporta el pes, en tensió. Expressió serena Gran naturalisme Cabells menys geomètrics Cos atlètic (musculatura matisada sobretot Al tors) Equilibri perfecte Cànon 1/7 Camina cap a l’espectador Suport lateral (còpia en marbre)
Ritme alternant: equilibri perfecte entre la part tensa i la part distesa, cosa que accentua el dinamisme i la naturalitat de la figura. Les lleugeres inclinacions dels malucs i les espatlles compensen la tensió anterior. Lleugera ondulació del cos i el cap una mica girat, li donen més elasticitat, trencant l’estatisme Postura natural, camina cap a l’espectador. Porta una llança a la mà dreta, per tant, aixeca una mica l’espatlla que la sostè. La cama esquerra, com que no aguanta cap pes, fa que baixi el maluc. El braç dret cau relaxat. La cama dreta, suporta el pes, el maluc s’aixeca. Tota la postura del cos depèn d’aquesta acció.
El Dorífor té un regust d’arcaisme: tallat amb duresa, pectorals plans i les línies de cintura i malucs són molt marcats. Introdueix la tècnica de la gravitació sobre una cama. És l’encarnació del prototipus de cos viril perfecte, d’elegància austera... Cabells disposats amb més naturalitat, encara una mica de Geometrisme Atenció acurada en els detalls Textura: perfectament acabada L’expressió: com distreta, pensant, serena. No expressa orgull ni vanitat, cosa considerada reprovable en la mentalitat de l’època. El gest seré és propi d’aquell que manté l’excel·lència ètica del seu èxit. Arcaisme
Hermes amb Dionís infant PRAXÍTELES FITXA: • Autor: Praxíteles • Cronologia: Cap al 390 a. C. • Estil: grec clàssic • Localització: Museu Arqueològic d’Olimpia Anàlisi material: • Dimensions: 2,13 m d’alt • Tècnica: talla en marbre. Fosa en bronze • Material: Marbre. (Còpia Formes: escultura exempta Temàtica: Hermes, deu del comerç i la comunicación. Du el deu dionís infant.
• Naturalitat en l’actitud i en la composició (Corba Praxiteliana) • Anatomia tractada amb naturalitat • Humanització dels personatges
Corba Praxiteliana • Dona lleugeresa a la composició • Fuig de la regidesa vertical i forma una seductora S • Equilibri entre el moviment(S) i el repòs (vertical) • Influència i superació cànon de Policlet • Contraposició idealització infant i verticalitat de la túnica • Augment realisme en la túnica (defuig tècnica draps molls) • Introducció llenguatge Hel·lenístic
Emoció i sentiments : els personatges interactúen les mirades
DISCÒBOL (Miró) FITXA: • Cronologia: Cap al 450 a. C. • Estil: grec clàssic • Localització: Museu Nacional delle Terme (Roma) • Dimensions: 1,53 m d’alt • Tècnica: talla en marbre. Fosa en bronze • Material: Marbre. (Còpia romana). • Original en bronze • Formes: escultura exempta • Tipologia: dempeus
Impressió del moviment idealitzat Representació d’un instant (moment del llançament)
Geometrització de la composició Juxtaposició dos semicercles i tensió línia recta i angles Fugir de la simetría de policlet el vell • Fuig de la frontalitat • Alt treball anatòmic • Major naturalisme RHYTMOS
Reinventar els convencionalismes del passat Fugir de l’Arcaisme i reinventar (major naturalisme)
TEMÀTICA: • El discòbol és un jove atleta que morí en els jocs dedicats a Apol·lo • Es representa el moment de màxima tensió (paradoxal) innovació respecte el passat • Es representa a l’atleta en el moment de rotació sobre si mateix • L’elecció d’un atleta respon als canons de bellesa ideal representats en els atletes de l'època com a models dels deus • Miró veu l'oportunitat de REPRESENTAR el moviment

More Related Content

Escultura periode clàssic

  • 1. Escultura Període Clàssic Dorífor Policlet Discòbol Miró Característiques de l’escultura clàssica: Proporció: Policlet va ser el teòric de la proporció amb els escrits que va fer sobre els canons (proporció matemàtica entre parts cos) Escultura equilibrada en l'expressió. Fidies es qui ho representa millor. Té dinamisme. Moviment (com per exemple el Discòbol de Miró) Flexibilitat als membres de l'anatomia. Alternança de músculs tensos amb d'altres relaxats. Contrapposto (cames). Eviten la simetria, a diferencia de l'Arcaic. Perd frontalitat. Transparència als vestits de dones, els homes segueixen nus. El material segueix sent el marbre o el bronze. Naturalisme, intent actituds naturals. Braços desenganxats del cos.
  • 2. Els segles V i IV a. C. maduren les formes naturalistes. Tendència al naturalisme = mesura i ordre = d’idealització. naturalisme/idealisme es correspon a les tensions socials i polítiques que en democràcia s’originen entre valors individuals i valors col·lectius. Tota la història del classicisme es desenvolupa amb el predomini d’una de les dues tendències: naturalisme i idealització, encara que sempre enllaçats d’una manera inseparable. Dinamisme Miró (Discòbol) Síntesi de Policlet (Dorífor, Diadúmen) i dels relleus del Partenó Praxíteles ( Hermes ) i Lisip (Apoxiomenos). Naturalisme més individualitzat= idea social i filosòfica de l’home com a mesura de totes les coses.
  • 3. Escultura Període Clàssic Característiques: • Contrapposto • Falta d’expressivitat • Bellessa ideal • Harmonia • “Cànon” (proporcions del cos) • Material: bronze • Tècnica: fosa DE CERA • Representacions d’atletes victoriosos o deeses Dorífor Policlet Discòbol Miró
  • 4. Guerrers de Riace (460-430 aC) Titol: Guerres de Riace Autor: Desconegut Cronologia: 460-430 a.C. Actual: Museu Nacional de Reggio de Calàbria Mides: 2,05m alt Estil: grec clàssic Material: bronze Tècnica: fosa de cera Tipologia: escultura exempte Cromatisme: policroma Estat conservació: atacats per l’aigua de mar, però ben restaurats (algunes parts perdudes) Foren recuperats el 1972 del fons del mar http://www.xtec.es/~fchorda/credit/credit4/htm/409.htm
  • 7. 7
  • 8. Guerrer I: -Representa home més gran -Solidesa i experiència -Cert cansament -Forma aplanada cap (casc?) -Expressió ferotge -Contrapposto
  • 9. GURRER JOVE 1. Verticalitat. 2. Caràcter estatuari. 3. Frontalitat. 4. Expressió del moviment per la disposició dels membres. 5. Simplificació formal. 6. Contrast: a) Cabells (subjecte per la banda la part de dalt, lliure el de baix) b) Armes (l'una petita, plana i rodona, l'altra gran, llarga i punxeguda) c) Entre l’activitat del cos i el capficament del cap.
  • 10. - Representa home més jove - Du els cabells sense recollir, fets amb molt detall - Expressió més arrogant, tranquil·la - Contrapposto cos equilibrat per contrast part esquerra i dreta - Restes lligat d’un escut braç esquerre Guerrer 2
  • 11. Composició No al hieratisme: suportant el cos en la cama dreta mentre que l’esquerra descansa lleugerament aixecada i flexionada. Cap direcció contrària a aquesta cama Els seus braços esquerres doblegats pels colzes, conserven restes del lligat d’un escut, els seus braços drets cauen al llarg del cos amb naturalitat i tenen la mà tancada, fent el gest d’agafar una llança o una espasa. Llavis de coure Dents de plata Celles de plata Els ulls estaven fets amb materials compostos; marfil i calcaris per les còrnies i pasta vítria i potser àmbar per l’iris i les pupil·les. Dos homes madurs i vigorosos. Ambdós barbuts, dempeus, completament despullats. Gran naturalisme. Se li veuen les venes i els tendons dels braços, mans i peus. Barbes rinxolades d’estil jònic bronzes de 2,05 m. d’alçada i pesen 400 quilos Contrapposto
  • 12. Estil 1. Mateixa època però diferents escultors 1. Transició del període arcaic al clàssic 1. Elements del clàssic primerenc: contrapposto, recerca perfecció ideal figura humana, gran coneixement del cos humà, idealitzat 1. Expressen serenitat i equilibri 1. Domini perfecte de l’anatomia humana 1. Anticipen l’antropocentrisme i l’atenció detalls d’un període posterior. 1. Gran influència en escultors posteriors (Praxíteles i hel.lenístics).
  • 13. Es creu que, durant l’Antiguitat, els Guerrers es van portar de Grècia a Roma i que el naufragi del vaixell on anaven, les fes anar al fons del mar. No se sap on eren els Guerrers; els escriptors grecs diuen que havia escultures com aquestes als carrers i temples de les seves ciutats; els romans, les apreciaven molt i se les enduien a Roma; gairebé totes es van fondre en arribar a l’Edat Mitja per aprofitar-ne el metall. Foren trobats el 1972 de manera fortuïta a les aigües de la mar Jònica, a uns tres-cents metres de la costa al territori de la Comune de Riace, a Calàbria. Aparegueren, junts, a 7 o 8 metres de profunditat. significat
  • 14. 14 Fitxa:  Cronologia: 430 a.C.  Material: bronze (original), marbre (còpia romana)  Dimensions: 2,12 m alt  Estil: Grec clàssic  Tècnica: fosa a la cera perduda (original). Còpia talla Formes: exempta  Tipologia: dempeus  Cromatisme: monocroma  Localització: Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
  • 15. Policlet Fou l’escultor més famós, després de Fídies, del segle V a.C. Nasqué a Argos, fou deixeble d’Agelades. Feu una gran estàtua d’Hera, reina de l’Olimp. Realitzà estudis sobre les proporcions del cos humà (cànon). Aconseguí donar vitalitat a les seves escultures. La seva obra es va valorà no només per la seva qualitat, sinó també per la didàctica que emanava. La més copiada i imitada fou el Dorífor, també anomenada Canon. És el model perfecte de la representació de la figura masculina nua. Treballà sobretot en bronze i s’especialitzà en estàtues d’atletes victoriosos nus. Diadumen Amazona ferida
  • 16. • El Dorífor és per tant la perfecta proporció Cànon de policlet • Ideal naturalista El contrapposto es perfecciona amb Policlet la cama que aguanta el cos i el braç caigut són al mateix costat, i a l’altre hi ha el braç doblegat i la cama lliure, que només toca al terra amb les puntes dels dits del peu, resultantne un contrast harmoniós entre els dos costats, accentuat pel gir del cap. L’equilibri entre efectes de càrrega i descàrrega del pes del cos li dona un dinamisme únic, conseqüència de la tensió i la placidesa.
  • 17. El cànon La longitud de la figura havia de ser set vegades l’alçada del cap. Partia de la commensurabilitat del cos humà, i tingué gran influència posterior. Totes les parts del seu cos tenen una relació correcta amb les altres i cadascuna guarda també una relació matemàtica i geomètrica amb el conjunt. Sembla que la unitat de mesura era el dit El cap és la setena part del cos.
  • 18. Anàlisi formal: Composició Contrapposto Cama esquerra enrere, relaxada. La dreta suporta el pes, en tensió. Expressió serena Gran naturalisme Cabells menys geomètrics Cos atlètic (musculatura matisada sobretot Al tors) Equilibri perfecte Cànon 1/7 Camina cap a l’espectador Suport lateral (còpia en marbre)
  • 19. Ritme alternant: equilibri perfecte entre la part tensa i la part distesa, cosa que accentua el dinamisme i la naturalitat de la figura. Les lleugeres inclinacions dels malucs i les espatlles compensen la tensió anterior. Lleugera ondulació del cos i el cap una mica girat, li donen més elasticitat, trencant l’estatisme Postura natural, camina cap a l’espectador. Porta una llança a la mà dreta, per tant, aixeca una mica l’espatlla que la sostè. La cama esquerra, com que no aguanta cap pes, fa que baixi el maluc. El braç dret cau relaxat. La cama dreta, suporta el pes, el maluc s’aixeca. Tota la postura del cos depèn d’aquesta acció.
  • 20. El Dorífor té un regust d’arcaisme: tallat amb duresa, pectorals plans i les línies de cintura i malucs són molt marcats. Introdueix la tècnica de la gravitació sobre una cama. És l’encarnació del prototipus de cos viril perfecte, d’elegància austera... Cabells disposats amb més naturalitat, encara una mica de Geometrisme Atenció acurada en els detalls Textura: perfectament acabada L’expressió: com distreta, pensant, serena. No expressa orgull ni vanitat, cosa considerada reprovable en la mentalitat de l’època. El gest seré és propi d’aquell que manté l’excel·lència ètica del seu èxit. Arcaisme
  • 21. Hermes amb Dionís infant PRAXÍTELES FITXA: • Autor: Praxíteles • Cronologia: Cap al 390 a. C. • Estil: grec clàssic • Localització: Museu Arqueològic d’Olimpia Anàlisi material: • Dimensions: 2,13 m d’alt • Tècnica: talla en marbre. Fosa en bronze • Material: Marbre. (Còpia Formes: escultura exempta Temàtica: Hermes, deu del comerç i la comunicación. Du el deu dionís infant.
  • 22. • Naturalitat en l’actitud i en la composició (Corba Praxiteliana) • Anatomia tractada amb naturalitat • Humanització dels personatges
  • 23. Corba Praxiteliana • Dona lleugeresa a la composició • Fuig de la regidesa vertical i forma una seductora S • Equilibri entre el moviment(S) i el repòs (vertical) • Influència i superació cànon de Policlet • Contraposició idealització infant i verticalitat de la túnica • Augment realisme en la túnica (defuig tècnica draps molls) • Introducció llenguatge Hel·lenístic
  • 24. Emoció i sentiments : els personatges interactúen les mirades
  • 25. DISCÒBOL (Miró) FITXA: • Cronologia: Cap al 450 a. C. • Estil: grec clàssic • Localització: Museu Nacional delle Terme (Roma) • Dimensions: 1,53 m d’alt • Tècnica: talla en marbre. Fosa en bronze • Material: Marbre. (Còpia romana). • Original en bronze • Formes: escultura exempta • Tipologia: dempeus
  • 26. Impressió del moviment idealitzat Representació d’un instant (moment del llançament)
  • 27. Geometrització de la composició Juxtaposició dos semicercles i tensió línia recta i angles Fugir de la simetría de policlet el vell • Fuig de la frontalitat • Alt treball anatòmic • Major naturalisme RHYTMOS
  • 28. Reinventar els convencionalismes del passat Fugir de l’Arcaisme i reinventar (major naturalisme)
  • 29. TEMÀTICA: • El discòbol és un jove atleta que morí en els jocs dedicats a Apol·lo • Es representa el moment de màxima tensió (paradoxal) innovació respecte el passat • Es representa a l’atleta en el moment de rotació sobre si mateix • L’elecció d’un atleta respon als canons de bellesa ideal representats en els atletes de l'època com a models dels deus • Miró veu l'oportunitat de REPRESENTAR el moviment