1. Escultura s.XX
FONAMENTS DE LES ARTS 2
És possible que l’art escultòric sigui el que experimenta una revolució més radical en el s. XX. Les seves
tendències evolucionen seguint un camí paral·lel al de la pintura i, en bastants casos, els pintors treballaran
també en el camp de l'escultura.
Per una banda, es troben canvis radicals en la temàtica: la figura humana perd la seva omnipresència per deixar
pas a les formes geomètriques. D’altra banda, sorgeix una certa tendència que converteix el llenguatge
escultòric en un altre medi d’expressió de l’angoixa de la persona contemporània.
Els escultors més importants són els següents:
2. efCONSTANTIN BRANCUSI
El 1904 ja treballa a París recollint suggerències de totes les avantguardes.
El bes (1908) és un avançament de l’escultura cubista; les seves escultures posteriors, en canvi, anticipen el desenvolupament
orgànic de formes ondulades amb brillants superfícies. Les seves millors obres han anat en una línia de depuració formal fins
assolir "l’absolut" en quant a perfecció i despullament anecdòtic, com en el seu Ocell a l’espai.
escultura cubista
Ocell a l'espai (1932-1940) El bes (1916) Dona amb barret,
1961
Picasso
3. ef
escultura cubista
Pau GARGALLO
L'estètica cubista s'aprecia en la multiplicitat de punts de
vista d'un mateix espai, per exemple en el rostre on es
troben interrelacionats diferents plans. Aquest fet aporta
dinamisme a l'escultura. Una tret característic d'aquesta
obra i de l'autor és la inversió del concepte volum; en els
espais on hi hauria d'anar volum hi ha un buit, tal com
s'aprecia a la galtaEl virtuosisme tècnic de l'escultor
aragonès es reconeix en el joc de corbes de les làmines,
que creen espais còncaus i convexos per on penetra la
llum, el que Pau Gargallo anomenava volum virtual.[3]
EL PROFETA, 1933-36
4. L’expressionisme és, el mateix que en pintura, una constant del llenguatge escultòric; els artistes descobreixen
aviat la intensitat expressiva de les deformacions i el vitalisme dels gestos crispats. El suís Alberto Giacometti
(1901-1966) passa de les influències cubistes i africanes a una òrbita més paradoxal i fantàstica. Després de la
Segona Guerra Mundial l’obra de Giacometti ha consistit, bàsicament, en grups de figures de bronze amb
superfícies torturades i estranys agrupaments.
escultura expressionista
HOME QUE CAMINA I, 1960
Alberto Giacometti
Cap d'home, 1961
6. efPer l’abstracció passaran bona part dels artistes plàstics del s. XX.
Dins de l’escultura abstracta l’escola denominada constructivisme busca la forma al marge de la massa. Els millors representants
són els germans Pevsner (Naum Gabo i Antoni), que cultiven les formes buidades abans que els volums tancats. Reivindicava
l'eliminació de la distinció entre les arts i buscava una estètica que fos el reflex de l'època de la mecanització. La pintura i
l'escultura esdevenen una mateixa construcció i no una representació, fent servir els materials i els procediments propis de
l'arquitectura. Accepta tota mena de nous materials i tècniques industrials. Emfasitza la relació amb el formalisme lingüístic i
literari. És un terme d'ús freqüent avui en l'art modern, i es fa servir per separar l'art pur de l'art fet servir com a instrument per a
propòsits socials.
escultura abstracta
EL CONSTRUCTIVISME Dels germans PEVSNER, NAUM Y ANTONI
Anton Pevsner. Monde, 1947. Naum Gabo. Cap de dona, 1916 Monument a la 3a Internacionalo també conegut com a torre de Tatlin, 1917
Tatlin
8. escultura futurista
És el millor representant de l’escultura futurista. Les seves obres tracten de representar el moviment a partir de
posicions successives, en les que la figura conquerint fragments de l’espai.
Boccioni
Formes úniques de continuïtat en l'espai 1913