ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Escultura s.xx (1)

•
•
R
Rosa Curto

ESCULTURA

1 of 9
Download to read offline
Escultura s.XX FONAMENTS DE LES ARTS 2 És possible que l’art escultòric sigui el que experimenta una revolució més radical en el s. XX. Les seves tendències evolucionen seguint un camí paral·lel al de la pintura i, en bastants casos, els pintors treballaran també en el camp de l'escultura. Per una banda, es troben canvis radicals en la temàtica: la figura humana perd la seva omnipresència per deixar pas a les formes geomètriques. D’altra banda, sorgeix una certa tendència que converteix el llenguatge escultòric en un altre medi d’expressió de l’angoixa de la persona contemporània. Els escultors més importants són els següents:
efCONSTANTIN BRANCUSI El 1904 ja treballa a París recollint suggerències de totes les avantguardes. El bes (1908) és un avançament de l’escultura cubista; les seves escultures posteriors, en canvi, anticipen el desenvolupament orgànic de formes ondulades amb brillants superfícies. Les seves millors obres han anat en una línia de depuració formal fins assolir "l’absolut" en quant a perfecció i despullament anecdòtic, com en el seu Ocell a l’espai. escultura cubista Ocell a l'espai (1932-1940) El bes (1916) Dona amb barret, 1961 Picasso
ef escultura cubista Pau GARGALLO L'estètica cubista s'aprecia en la multiplicitat de punts de vista d'un mateix espai, per exemple en el rostre on es troben interrelacionats diferents plans. Aquest fet aporta dinamisme a l'escultura. Una tret característic d'aquesta obra i de l'autor és la inversió del concepte volum; en els espais on hi hauria d'anar volum hi ha un buit, tal com s'aprecia a la galtaEl virtuosisme tècnic de l'escultor aragonès es reconeix en el joc de corbes de les làmines, que creen espais còncaus i convexos per on penetra la llum, el que Pau Gargallo anomenava volum virtual.[3] EL PROFETA, 1933-36
L’expressionisme és, el mateix que en pintura, una constant del llenguatge escultòric; els artistes descobreixen aviat la intensitat expressiva de les deformacions i el vitalisme dels gestos crispats. El suís Alberto Giacometti (1901-1966) passa de les influències cubistes i africanes a una òrbita més paradoxal i fantàstica. Després de la Segona Guerra Mundial l’obra de Giacometti ha consistit, bàsicament, en grups de figures de bronze amb superfícies torturades i estranys agrupaments. escultura expressionista HOME QUE CAMINA I, 1960 Alberto Giacometti Cap d'home, 1961
escultura surrealista Busto reptrospectivo de mujer,1933 Dalí Miró Dona i ocell, 1983
efPer l’abstracció passaran bona part dels artistes plàstics del s. XX.  Dins de l’escultura abstracta l’escola denominada constructivisme busca la forma al marge de la massa. Els millors representants són els germans Pevsner (Naum Gabo i Antoni), que cultiven les formes buidades abans que els volums tancats. Reivindicava l'eliminació de la distinció entre les arts i buscava una  estètica  que fos el reflex de l'època de la mecanització. La pintura i l'escultura esdevenen una mateixa construcció i no una representació, fent servir els materials i els procediments propis de l'arquitectura. Accepta tota mena de nous materials i tècniques industrials. Emfasitza la relació amb el formalisme lingüístic i literari. És un terme d'ús freqüent avui en l'art modern, i es fa servir per separar l'art pur de l'art fet servir com a instrument per a propòsits socials. escultura abstracta EL CONSTRUCTIVISME Dels germans PEVSNER, NAUM Y ANTONI Anton Pevsner. Monde, 1947. Naum Gabo. Cap de dona, 1916 Monument a la 3a Internacionalo també conegut com a torre de Tatlin, 1917 Tatlin
ef escultura abstracta Elogi de l'aigua 1987 La Pinta del Vent 1977 L'ABSTRACCIÓ DE CHILLIDA2a meitat dels s.XX
escultura futurista És el millor representant de l’escultura futurista. Les seves obres tracten de representar el moviment a partir de posicions successives, en les que la figura conquerint fragments de l’espai. Boccioni Formes úniques de continuïtat en l'espai 1913
escultura cinètica Calder Hanging Spider, 1940 Sense títol, 1937

More Related Content

Escultura s.xx (1)

  • 1. Escultura s.XX FONAMENTS DE LES ARTS 2 És possible que l’art escultòric sigui el que experimenta una revolució més radical en el s. XX. Les seves tendències evolucionen seguint un camí paral·lel al de la pintura i, en bastants casos, els pintors treballaran també en el camp de l'escultura. Per una banda, es troben canvis radicals en la temàtica: la figura humana perd la seva omnipresència per deixar pas a les formes geomètriques. D’altra banda, sorgeix una certa tendència que converteix el llenguatge escultòric en un altre medi d’expressió de l’angoixa de la persona contemporània. Els escultors més importants són els següents:
  • 2. efCONSTANTIN BRANCUSI El 1904 ja treballa a París recollint suggerències de totes les avantguardes. El bes (1908) és un avançament de l’escultura cubista; les seves escultures posteriors, en canvi, anticipen el desenvolupament orgànic de formes ondulades amb brillants superfícies. Les seves millors obres han anat en una línia de depuració formal fins assolir "l’absolut" en quant a perfecció i despullament anecdòtic, com en el seu Ocell a l’espai. escultura cubista Ocell a l'espai (1932-1940) El bes (1916) Dona amb barret, 1961 Picasso
  • 3. ef escultura cubista Pau GARGALLO L'estètica cubista s'aprecia en la multiplicitat de punts de vista d'un mateix espai, per exemple en el rostre on es troben interrelacionats diferents plans. Aquest fet aporta dinamisme a l'escultura. Una tret característic d'aquesta obra i de l'autor és la inversió del concepte volum; en els espais on hi hauria d'anar volum hi ha un buit, tal com s'aprecia a la galtaEl virtuosisme tècnic de l'escultor aragonès es reconeix en el joc de corbes de les làmines, que creen espais còncaus i convexos per on penetra la llum, el que Pau Gargallo anomenava volum virtual.[3] EL PROFETA, 1933-36
  • 4. L’expressionisme és, el mateix que en pintura, una constant del llenguatge escultòric; els artistes descobreixen aviat la intensitat expressiva de les deformacions i el vitalisme dels gestos crispats. El suís Alberto Giacometti (1901-1966) passa de les influències cubistes i africanes a una òrbita més paradoxal i fantàstica. Després de la Segona Guerra Mundial l’obra de Giacometti ha consistit, bàsicament, en grups de figures de bronze amb superfícies torturades i estranys agrupaments. escultura expressionista HOME QUE CAMINA I, 1960 Alberto Giacometti Cap d'home, 1961
  • 5. escultura surrealista Busto reptrospectivo de mujer,1933 Dalí Miró Dona i ocell, 1983
  • 6. efPer l’abstracció passaran bona part dels artistes plàstics del s. XX.  Dins de l’escultura abstracta l’escola denominada constructivisme busca la forma al marge de la massa. Els millors representants són els germans Pevsner (Naum Gabo i Antoni), que cultiven les formes buidades abans que els volums tancats. Reivindicava l'eliminació de la distinció entre les arts i buscava una  estètica  que fos el reflex de l'època de la mecanització. La pintura i l'escultura esdevenen una mateixa construcció i no una representació, fent servir els materials i els procediments propis de l'arquitectura. Accepta tota mena de nous materials i tècniques industrials. Emfasitza la relació amb el formalisme lingüístic i literari. És un terme d'ús freqüent avui en l'art modern, i es fa servir per separar l'art pur de l'art fet servir com a instrument per a propòsits socials. escultura abstracta EL CONSTRUCTIVISME Dels germans PEVSNER, NAUM Y ANTONI Anton Pevsner. Monde, 1947. Naum Gabo. Cap de dona, 1916 Monument a la 3a Internacionalo també conegut com a torre de Tatlin, 1917 Tatlin
  • 7. ef escultura abstracta Elogi de l'aigua 1987 La Pinta del Vent 1977 L'ABSTRACCIÓ DE CHILLIDA2a meitat dels s.XX
  • 8. escultura futurista És el millor representant de l’escultura futurista. Les seves obres tracten de representar el moviment a partir de posicions successives, en les que la figura conquerint fragments de l’espai. Boccioni Formes úniques de continuïtat en l'espai 1913