ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
Estalvi de la dièresi
   o com es pot liar la troca
Usos de la dièresi
 Quan volem que sone la güi güe qüi qüe
                         güi, güe, qüi,
aigües com aigua,  qüestió com quaranta

 Quan volem que sone la ü ï com una
                         ü,
  vocal
veïna i no cuina,  Raül i no caure
Ho tenim tot clar?
Raül no pot dur accent perquè…
És aguda i no acaba en vocal, vocal + s, -en, -in
    g                       ,          ,    ,

Veïna no pot dur accent perquè
                          perquè…
És plana i acaba en vocal

Països no pot dur accent perquè…
És plana i acaba en vocal + s
Dues llengües, dues solucions
         llengües

 Valencià
Quan no puc accentuar use la dièresi
                accentuar,       dièresi.
taüt, intuïm, traduïda, Caïm, Suïssa

 Castellà
Trenque la regla d’accentuació.
ataúd      Aguda i no acaba en vocal
                                vocal.
día        Plana i acaba en vocal.
Ara ve l estalvi
       l’estalvi
   Si puc accentuar, no pose la dièresi
           accentuar

Observa:
Roí, suís, Lluís, conduíem, cosíeu,
Roí suís Lluís conduíem cosíeu etc .
Encara més estalvi
Amb      alguns prefixos com ara, ANTI-, AUTO-
, CO-, CONTRA-, RE-, SEMI-
Observa:
reunió, semiinconscient, contrainformació,
     ió     ii       i t     t i f     ió
antiinflamatori, autoinducció, etc.

Reüll    sí ha de dur dièresi perquè no és un
prefix.
També estalvie ací
 No porten dièresi les paraules acabades en
  un dels sufixos -isme, -ista:
Observa:
Ob
egoisme, altruista, etc.

   Proïsme sí ha de dur dièresi perquè en
    realitat, ací "-isme" no és un sufix.
I per acabar:
   No en porten els infinitius gerundis,
                     infinitius, gerundis
    futurs i condicionals dels verbs en -ir:

Observa:
conduir, reduint, induiré, produiríem, etc.
Alerta!
   Els participis sí que porten dièresi:

Oberva: conduir, conduint

Però:
conduït, conduïda, conduïts, conduïdes
En resum
Si puc accentuar, m’estalvie la dièresi
        accentuar m estalvie
Observa: roí, roïna, suís, Suïssa, etc.

   Infintiu,
    Infintiu gerundi i futur i condicional
    NO

   Participi
           p
    SÍ
T’he pogut ajudar?
T he


        Gràcies per l’atenció.

More Related Content

Estalvi de la dièresi

  • 1. Estalvi de la dièresi o com es pot liar la troca
  • 2. Usos de la dièresi  Quan volem que sone la güi güe qüi qüe güi, güe, qüi, aigües com aigua, qüestió com quaranta  Quan volem que sone la ü ï com una ü, vocal veïna i no cuina, Raül i no caure
  • 3. Ho tenim tot clar? Raül no pot dur accent perquè… És aguda i no acaba en vocal, vocal + s, -en, -in g , , , Veïna no pot dur accent perquè perquè… És plana i acaba en vocal Països no pot dur accent perquè… És plana i acaba en vocal + s
  • 4. Dues llengües, dues solucions llengües  Valencià Quan no puc accentuar use la dièresi accentuar, dièresi. taüt, intuïm, traduïda, Caïm, Suïssa  Castellà Trenque la regla d’accentuació. ataúd Aguda i no acaba en vocal vocal. día Plana i acaba en vocal.
  • 5. Ara ve l estalvi l’estalvi  Si puc accentuar, no pose la dièresi accentuar Observa: Roí, suís, Lluís, conduíem, cosíeu, Roí suís Lluís conduíem cosíeu etc .
  • 6. Encara més estalvi Amb alguns prefixos com ara, ANTI-, AUTO- , CO-, CONTRA-, RE-, SEMI- Observa: reunió, semiinconscient, contrainformació, ió ii i t t i f ió antiinflamatori, autoinducció, etc. Reüll sí ha de dur dièresi perquè no és un prefix.
  • 7. També estalvie ací  No porten dièresi les paraules acabades en un dels sufixos -isme, -ista: Observa: Ob egoisme, altruista, etc.  Proïsme sí ha de dur dièresi perquè en realitat, ací "-isme" no és un sufix.
  • 8. I per acabar:  No en porten els infinitius gerundis, infinitius, gerundis futurs i condicionals dels verbs en -ir: Observa: conduir, reduint, induiré, produiríem, etc.
  • 9. Alerta!  Els participis sí que porten dièresi: Oberva: conduir, conduint Però: conduït, conduïda, conduïts, conduïdes
  • 10. En resum Si puc accentuar, m’estalvie la dièresi accentuar m estalvie Observa: roí, roïna, suís, Suïssa, etc.  Infintiu, Infintiu gerundi i futur i condicional NO  Participi p SÍ
  • 11. T’he pogut ajudar? T he Gràcies per l’atenció.