Estocism..
- 2. Es basen sobretot en la 竪tica i no en entendre la veritatLa felicitat i la llibertat son conceptes claus en aquesta etapaComen巽a a partir de la mort de Alexandre MagneCal entendre el context, en el que vivia Gr竪cia.Apunts Generals sobre la filosofia Hel揃len鱈stica
- 4. ndexEscola c鱈nicaEl pensament c鱈nicCrisi intel揃lectualMort de S嘆crates Semblances amb S嘆crates Difer竪ncies amb S嘆cratesActitud davant la vidaEls c鱈nics i els primers cristians Semblances i difer竪ncies Semblances amb els egipcisDi嘆genes de S鱈nopeVocabulari
- 5. Lescola c鱈nica va ser fundada a Gr竪cia al s IV a.C, per Ant鱈stenes.
- 6. el seu mxim representat va ser Di坦genes de Sinope.
- 7. els c鱈nics antics eres anomenats cratini (peluts).
- 8. eren revulsius socials.Caracter鱈stiques del pensament c鱈nicmoral dactituds valu坦s 辿s la personalitat i lacte un gest exemplarLes coses sinterpreten pel qui fa, no qu竪 fa.Amb la crisi intel揃lectual (mort de S嘆crates):Consideren que no hi ha res a fer
- 9. la feblesa forma part de la condici坦 humana
- 10. la naturalesa humana 辿s corrupta
- 11. (incl嘆s la dun fil嘆sof)Amb la mort de S嘆cratestrets relacionats amb S嘆cratesCinisme socratisme que accentua la ironia passa per alt la mai竪utica no aprofundeixen en lanima. Totes les animes s坦n iguals (miserables). el b辿 (si existeix) no 辿s per petites animes miserables. Terrorisme intel揃lectual denuncien la societat.
- 12. Diferencies amb S嘆crates No creuen en el futur
- 13. El dem ser trist, com el avui i lahir.
- 14. proposta social transvalorar els valors s坦n perjudicis
- 15. cinisme t竪cnica de parlar entre cometes porten les coses m辿s enll dels fets raonables.
- 16. Radicalitzen lautonomia individual (allunyar-se tamb辿 dels pares) .
- 17. accentuen lamor propi el pas m辿s enll 辿s la masturbaci坦Actitud davant la vida Es consideren realistes hi ha el que hi ha, lhome 辿s com 辿s
- 18. La felicitat 辿s una enganyifa no podem ser-ho va contra la naturalesa humana
- 19. Cinisme ischus (for巽a) Ponoi (patiments) La vida humana 辿s un patiment (ponoi)
- 20. La llibertat pot ser terrible
- 21. La filosofia 辿s una lluita vital contra els t嘆picsLheroi intel揃lectual 辿s Heracles 辿s un d辿u que ni espera ni promet
- 22. Prometeu 辿s el s鱈mbol intel揃lectual
- 23. resumin hi ha dos actituds vitals: paradoxa: el savi ho 辿s perqu竪 es mant辿 al marge. Una cosa que la creu tothom 辿s falsasimplicitat: la senzilles porta lhome a ser m辿s feli巽. Ser feli巽 辿s auto marginar-se i viure amb el m鱈nim. Adopten el lema tot el que 辿s meu o porto amb mi, adopten la pobresa.Els c鱈nics i els primers cristiansLa religi坦 cristiana agafa com a model l'eg鱈pcia model tancat, jerarquitzat i centralitzat.Comprensi坦 del missatge i predicaci坦 c鱈nics menyspreu per les classes altres.Semblances: - Grups populistes Menyspreu per lalta cultura
- 24. Ress嘆 en el poble i menyspreu des del poder
- 25. Defensen una vida desarrelada
- 26. Predilecci坦 per la pobresa
- 27. Al marge del sistemaDiferencies: Els c鱈nics s坦n un producte urb
- 28. Els cristians un producte del m坦n rural portat a la ciutat
- 29. Els c鱈nics s坦n individuals els cristians comunals.Semblances amb els egipcis: Concepci坦 negativa del m坦n
- 30. Rebuig de la sexualitat (donar vida a un altre esser 辿s porta al m坦n a un altre desgraciat.
- 31. Reivindicaci坦 de la via dificilium
- 32. Menyspreu pel propi cos
- 33. Asc竪tica en 鉛a鉛庄馨艶稼岳温界庄坦
- 35. Centralitat de la conversi坦Di嘆genes de S鱈nope ( entre el 413 i el 237 a.C)La filosofia 辿s mostrar el costat fals de les coses veritables i el costat veritable de les coses fases.s m辿s important provocar el pensament que intentar dir coses impossibles com qu竪 辿s la veritat.La llegenda diu que no tenia casa que vivia a labocador. Quan lemperador Alexandre va anar, ell nom辿s li va dir que el deixes viure all. Aix嘆 simbolitza el seu rebuig al poder, la seva vocaci坦 a la pobresa i la seva vida allunyada de la societat, del col揃lectiu, ser lliure.Una altre llegenda 辿s la dels pets i la masturbaci坦. Els pets els fa tant el ric com el pobre, i quan es masturbava deia que tant de bo, la fam 辿s pogu辿s calmar fregant-se el ventre.
- 36. VocabulariAcetisme: menyspreu de les coses temporals.Atarxia: Pau interior. Fruit de la justicia i de la consciencia neta.Cinos: significa gos. En lAntiga Gr竪cia el gos era un animal brut. els c鱈nics bordaven.Cosmopolitisme: els c鱈nics es creien ciutadans del m坦n.Heracles: heroi grec, que es deia que havia baixat a linfern. All va veure lhome miserable. Per tant, era savi i boig i coneixedor de linfern i dels d辿us. Feia el b辿 sense esperar res a canvi, ja que veia que els homes eren miserables.Ischus: For巽a, qualitat f鱈sica i espiritual.Par doxan: significa al marge de lopini坦.Parresia: significa llibertat de paraula. Pels c鱈nics 辿s una provocaci坦.Ponoi: significa patiments.Prometeu: era el tit que va robar al foc als d辿us per donar-lo als homes. Pels c鱈nics 辿s un acte in炭til, ja que vol alliberar els homes, per嘆 en lintent, nom辿s crea noves necessitats.S嘆crates: heroi intel揃lectual dels c鱈nics.Teatre: el dest鱈 dona a cadaasc炭 el seu paper.Tribon: especie de manta que portaven tot lany , incl炭s per dormir.Zynismus: en alemanys, 辿s el cinisme modern. s el fracs de la Il揃lustraci坦.
- 37. 掘壊岳看誰界庄壊馨艶
- 38. Zen坦 de CitiumFilosofia de Zen坦掘壊岳看誰界庄壊馨艶Filosofia estoicaPer鱈odesVocabulari掘壊岳看誰界庄壊馨艶
- 39. Fil嘆sof Grec.334 a.C. - 260 a.C. Proceden de citi坦, actual Larnaca.Deixeble del fil嘆sof Crates de Tebes.Es va separar de Crates per ideologia.Agafa elements de Herclit i Plat坦 i Arist嘆til.Combat contra l'epicureisme.Creador de lesto誰cisme.Zen坦 de Citium
- 40. Ajuda entendre el principi de la filosofia estoica El coneixements ens ve per la percepci坦(i no per les idees innates)El foc com element creador de tot incl炭s les coses no materialsFilosofia de Zen坦
- 42. INFORMACI BSICADerivaci坦 del CinismeDe on b辿 el nom?FILOSOFIA DELS ESTOICSL嘆gica segons els estoics(closca)F鱈sica segons els estoics (clara)tica segons els estoics (rovell)L`home segons els estoics掘壊岳看誰界庄壊馨艶
- 43. Deriva del cinisme, ja que a causa del mestre que Zen坦 va tenir, la seva filosofia va quedar influenciadaEl nom de l'esto誰cisme ve del p嘆rtic (stoa, en grec) on ensenyava Zen坦Informaci坦 Bsica
- 44. Es divideix en la ret嘆rica i la dial竪cticaDestacaven la manera de dir les coses,el que es coneix com l嘆gica proposicional: centrada en la manera de dir i no tant amb els noms.Ret嘆rica:utilitzar un llenguatge elaborat i de manera adequada per persuadir el destinatari(molt important el filosofia Hel揃len鱈sticaDial竪ctica:fer us del llenguatgeL嘆gica
- 45. La f鱈sica estoica ensenya a con竪ixer la naturalesaHi ha una ra坦 o l坦gos, el principi en forma de focIncl炭s Deu esta dins de l`univers, per tant ning炭 pot escapar del seu Dest鱈 ( que es universal)Per tant creien en la provid竪ncia Creien que el dest鱈 ja estava escrit Fisica
- 46. Es basava en culminaci坦 de la virtut, sin嘆nim de les persones sviesFer 炭s de la ra坦Acceptar el teu dest鱈Per tant viure dacord amb la naturalesaLhome podia ser de la mateixa manera que els c鱈nics de dos maneres diferents: savis: accepten ximple(paulos) no acceptenL'tica i lhome
- 47. Es descriu la l嘆gica de l'竪tica estoica com la fatalitat, i es oposada a la de l'epicureisme ja que ens fa estar obligats a acceptar les cosesEs in炭til escapar del dest鱈Shan de agrair incl炭s els infortunis Latzar no existeixCreuen en la causalitat(la llei de la causa i el efecte), recollim el que sembremLa recompensa de acceptar tant les coses bones com les dolentes ens far arribar a latarxiaL'tica i lhome
- 48. Solem distingir tres etapes :a)ESTOCISMEANTIC( 300 fins el 130 a. C.)
- 49. Zen坦 de C鱈tion
- 50. Crisip de Solsb)ESTOCISMEMITJ(del 130 fins el 50 a. C.)Paneci de rodes Posidoni c)ESTOCISMENOU(del 50 a.C. fins el s.III d. C.)S竪necaEpictetMarc AureliPer鱈odes
- 51. La l嘆gica i la f鱈sica tenen molta poca importncia al llarg de l'esto誰cisme L'竪tica es la part mes important1-prinicpi de l'esto誰cisme(molt influenciat)2-comen巽a a formar-se realment una escola(TICA)3-Roma agafa la importncia de l'esto誰cisme, influenciat tamb辿 per el cristianismeApunts dels per鱈odes
- 52. Provid竪ncia: creure que Deu actua en la vida amb actesSavis: els que accepten la ra坦( la idea del b辿 i el mal), persona virtuosa.Paulos: el que no accepten la ra坦( per tant la idea de que el b辿 i el mal shan de acceptarFoc: linici de tot,es semblant a la idea de HerclitDest鱈 universal: tot ja esta escrit i el dest鱈 final es igual per tothomDial竪ctica:fer us del llenguatgeRet嘆rica:utilitzar un llenguatge elaborat i de manera adequada per persuadir el destinatari(molt important el filosofia Hel揃len鱈sticaAtarxia: pau interior, equilibri emocionalVocabulari
- 53. 永鉛看岳鱈
- 54. plot鱈 nascut a lic嘆polis,egipte vas ser deixeble dAmmoni,que aquest va fer que estudies plat坦,on va poder observar la manifestaci坦 m辿s clara de lespiritualisme que buscava.Afegir que fou el primer fil嘆sof del neoplatonisme.Qui va ser 永鉛看岳鱈?
- 55. la filosofia de 永鉛看岳鱈 辿s contrria a la visi坦 dels gn嘆stics, que presentaven el m坦n com el lloc del Mal, i ofereix un cosmos perfecte, bo, div鱈. Segons 永鉛看岳鱈, el cosmos (la realitat) t辿 un ordre jerrquic, sense fissures, i aix嘆 t辿 una interpretaci坦 no tan sols estrictament cosmol嘆gica sin坦 tamb辿 teol嘆gica i espiritual. Cadascun dels nivells d'辿sser dins d'aquest ordre rep el nom d'hip嘆stasi.Pensament filos嘆fic de 永鉛看岳鱈
- 56. El neoplatonisme 辿s una doctrina que exist鱈 entre els segle III dC i VI dC. Per tant 辿s una doctrina creada per a pensadors del moviment plat嘆nic on considerem a plot鱈 com a un dels mxims representants.Qu竪 es el neoplatonisme?
- 57. Lobra de 永鉛看岳鱈 辿s en ess竪ncia un "gran i original" comentari de les obres de Plat坦. Atret per l'idealisme plat嘆nic, va desenvolupar la seva filosofia incorporant-hi elements cristians amb idees filos嘆fiques gregues i orientals. Lobra de 永鉛看岳鱈
- 58. s lobra principal i m辿s coneguda de 永鉛看岳鱈. M辿s coneguda com les sis enn竪ades que es el recull dels escrits del fil嘆sof on tracta temes molt diverses que comprenen desde lastronomia o la matemtica fins l竪tica o lontologia.el seu tema central per嘆,辿s lun, ent辿s com l'esser suprem del qual tot emana i al qual tot torna, on aquest lU el trobem manifestat com a intel揃ligencia.Enn竪ades