際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Euro Com Rom

Download as PPT, PDF
A
amendez3
Convert to study materialsBETA

Transform any presentation into ready-made study materialselect from outputs like summaries, definitions, and practice questions.

1 of 38
Downloaded 15 times
EuroComRom - Una entrada pluriling端e en el m坦n de les lleng端es romniques - COORDINACI LIC VALLS OCCIDENTAL Curs 07/08 Anna M辿ndez i Navarro [email_address]
Un projecte de Tilbert D. Stegmann i Horst G. Klein, catedrtics de Lleng端es Romniques de la Universitat de Frankfurt (Alemanya).
ndex de la presentaci坦 1. Introducci坦 2. EuroCom 2.1. Objectius del projecte 2.2. Principis que guien el projecte 2.3. Concreci坦 del projecte 2.4. Fases del projecte 2.4.1. Els set sedassos 2.4.2. Les diverses lleng端es en particular 3. EuroComRom 3.1. Lestrat竪gia dEuroComRom 3.2. Procediment per a leurocomprensi坦 4. Comparatives de resultats 5. Mostres de textos per a leurocomprensi坦 6. Bibliografia i webgrafia
1. Introducci坦
Actualment a Europa: Proc辿s d intercanvi i contacte mutus Mediaci坦 en una tercera llengua No es poden aprofundir els contactes Europeus conscients importncia lleng端es maternes per aproximar-se Temps per aprendre lleng端es conciutadans europeus considerat excessiu
A nivell educatiu La majoria de centres educatius europeus proporcionen a molts alumnes compet竪ncia en una llengua estrangera (angl竪s), a alguns fins i tot en una segona llengua estrangera (franc竪s o alemany). Per嘆 amb aix嘆 no saconsegueix un multiling端isme europeu que tingui en compte la varietat ling端鱈stica dEuropa
Conseq端竪ncies Es renuncia a una diversificaci坦 de les lleng端es . La comunicaci坦 aprofundida entre europeus queda sensiblement impedida . La llibertat destabliment en els estats ve誰ns resta fortament limitada.
2. EuroCom
2.1. Objectius del projecte Davant daquesta situaci坦, EuroCom t辿 com a objectiu fer possible el multiling端isme per als europeus: Sense incrementar lesfor巽 daprenentatge , sin坦 al contrari, reduint-lo. Reconeixent el valor duna compet竪ncia ling端鱈stica parcial amb finalitats comunicatives.
En aquest context EuroCom sha dentendre com a complement a loferta ling端鱈stica convencional.
2.2. Principis que guien el projecte s possible un multiling端isme europeu. La barrera per a una compet竪ncia multiling端e 辿s de tipus psicol嘆gico-motivacional. El moment del pas a una altra llengua 辿s decisiu (pors i resist竪ncies). Cap llengua estrangera 辿s una terra verge.
EuroCom, a la seva vegada, es diversifica en diferents projectes, segons la branca ling端鱈stica a que pertany la llengua (o lleng端es) a partir de la qual saccedeix: EuroComGer EuroComSlav EuroComRom 2.3. Concreci坦 del projecte
EuroCom EuroComGer EuroComRom EuroComSlav Franc竪s Itali Txec B炭lgar Eslovac Island竪s Angl竪s Alemany Suec Portugu竪s Catal Castell Roman竪s Polon竪s Compet竪ncia ling端鱈stica europea
2.4. Fases del projecte Fase inicial: Descoberta dall嘆 conegut en el que sembla desconegut. (Els set sedassos) Segona fase: Sistematitzaci坦 dall嘆 conegut en les diverses lleng端es en particular (Miniretrats)
2.4.1. Els set sedassos Primer seds: Vocabulari internacional [VI]. fr. photographie cat. fotografia it. fotografia cas. fotografia , pg. fotografia rom. fotografie Segon seds: Vocabulari panromnic [VP]. fr. champ, cat. camp, it. campo, cas. campo, pg. campo, rom. c 但mp.
Quart seds: G rafies i pronunciacions [GP]. c no palatal davant de e o i [k] cas. qu ince, fr/cat/por/. qu inze, it. ch iamare, rom. ch ema Tercer seds: Correspond竪ncies fon竪tiques [CF]. ny 単 cas. A単o (any) n fr. an [ 達 ] nn it. anno n por. ano n rom. an
Sis竪 seds: Morfosintaxi [MO] Art. indefinit en mascul鱈 rom/fr/cas/cat . un it . un, uno por . um Cinqu竪 seds: Frases bsiques [FB]. F1: SN + V (ser) + SN fr. Yvonne est 辿tudiante. cat. La Rosa 辿s estudiant. it. Paola 竪 studentessa. cas. Pedro es estudiante. pg. Jo達o 辿 estudante. rom. Radu este student. (o) n m u
Set竪 seds: Prefixos i sufixos [FX]. Prefix de base llatina a[b]-, abs- fr. absolu cat. absolut it. as soluto es. absoluto pg. absoluto rom. absolut
2.4.2. Les diverses lleng端es en particular En aquesta segona fase, lalumnat tria una de les lleng端es i aprofundeix en els seus coneixements. Per a aix嘆, EuroCom ofereix els miniretrats.
Els miniretrats 1. Dades dinter竪s 2. Descripci坦 de les caracter鱈stiques que conformen trets t鱈pics llengua 3. Minil竪xic ordenat (amb minigramtica inclosa) Sistematitzen els coneixements ling端鱈stics mobilitzats i els complementen estrat竪gicament. S嘆lida base per a desenvolupar una compet竪ncia receptiva i facilita el salt per a lactivitat ling端鱈stica productiva.
3. EuroComRom
3.1. Lestrat竪gia dEuroComRom Catal Castell Franc竪s Itali Portugu竪s Roman竪s En primera fase no sexigeixen esfor巽os daprenentatge als aprenents. Nom辿s sofereix als aprenents all嘆 que ja saben. Descoberta a trav辿s del treball ling端鱈stic receptiu (comprensi坦 lectora). Descoberta sobre dos fonaments ling端鱈stics: el del parentiu ling端鱈stic i el dels internacionalismes.
Catal Castell Franc竪s Itali Por tugu竪s Roman竪s I es realitza a trav辿s dun sistema de garbellat ling端鱈stic (set sedassos). Informacions principals de textos de tipus period鱈stics accessibles. Utilitat comunicativa real des del principi. Rics coneixements culturals. En segona fase es sistematitzen els coneixements ling端鱈stics.
Compet竪ncia parcial receptiva en lleng端es romniques Aprenentatge funcional i significatiu Estat de motivaci坦 de mxima eficcia Ajut a lautoajut Mediaci坦 de coneixements culturals
3.2. Procediment per a leurocomprensi坦 Informaci坦 extratextual Elements rellevants per a captaci坦 sentit del text Elements a deduir Informaci坦 textual global despr辿s dun primer cop dull Elements irrellevants per a captaci坦 sentit del text Coneixements previs rellevants Expectatives lectores
Deducci坦 espontnia a trav辿s de L竪xic internacional (1r seds) Deducci坦 reflexiva Correspond竪ncia entre sons (3r seds) Deducci坦 contexual a trav辿s de Correspond竪ncies sintctiques (5竪 seds) Correspond竪ncies prefixos/sufixos (7竪 seds) Deducci坦 no reeixida Diccionari Text dedu誰t Recepci坦 textual reeixida L竪xic panromnic (2n seds) Grafies i pron炭ncies (4t seds) Correspond竪ncies morfosintctiques (6竪 seds) Deducci坦 no reeixida
4. Comparatives de resultats
Amb un ensenyament/aprenentatge tradicional a lescola en lleng端es estrangeres Despr辿s de 2 anys densenyament tradicional a escola duna llengua com a L3, generalment saconsegueix el nivell dA1 en les quatre habilitats bsiques. Escriure Parlar Llegir Escoltar Usuari competent Usuari independent Usuari bsic C2 C1 B2 B1 A2 A1
Amb un ensenyament/aprenentatge tradicional a lescola en lleng端es estrangeres Despr辿s de 4 anys densenyament tradicional a escola duna llengua com a L3, no sempre saconsegueix lassoliment dun nivell dA2. ?? Escriure ?? Parlar ?? Llegir Escoltar Usuari competent Usuari independent Usuari bsic C2 C1 B2 B1 A2 A1
Amb un ensenyament/aprenentatge amb EuroComRom Despr辿s de 15 sessions densenyament/aprenentatge en 5 lleng端es a la universitat, saconsegueix un nivell de B2 en lhabilitat lectora Escriure Parlar l Llegir Escoltar Usuari competent Usuari independent Usuari bsic C2 C1 B2 B1 A2 A1
Amb un ensenyament/aprenentatge amb EuroComRom Lhabilitat de comprendre oralment es construeix sobre la base de lhabilitat lectora adquirida (teleteaching) Escriure Parlar l Llegir Escoltar Usuari competent Usuari independent Usuari bsic C2 C1 B2 B1 A2 A1
Amb un ensenyament/aprenentatge amb EuroComRom Desenvolupament de lhabilitat dexpressi坦 oral en 1 de les 5 lleng端es si es d坦na una necessitat i un 炭s en lmbit professional Escriure Parlar l Llegir Escoltar Usuari competent Usuari independent Usuari bsic C2 C1 B2 B1 A2 A1
Amb un ensenyament/aprenentatge amb EuroComRom Desenvolupament de lexpressi坦 escrita en 1 de les 5 lleng端es, si es desitja, despr辿s dun treball espec鱈fic daquesta habilitat Escriure Parlar l Llegir Escoltar Usuari competent Usuari independent Usuari bsic C2 C1 B2 B1 A2 A1
5. Mostres de textos per a leurocomprensi坦
Text en itali Costruita nellanno 1778, la Scala rappresenta oggi il teatro pi湛 famoso del mondo. La facciata e linterno cos狸 magnifico furono costruiti nello stile neoclassico. Il teatro offre 2800 posti. La Scala
Text en roman竪s Teatrul Na 釘 ional a fost un mediu cultural unde s-a creat o dramaturgie na 釘ional , unde publicul rom 但 nesc a fost familiarizat cu scrieri dramatice universale. Aici s-a afirmat coala de regie rom 但 neasc . Aici s-au format genera釘ii de celebri actori, de dram i de comedie. Teatrul Na 釘 ional din Bucare ti
6. Bibliografia i webgrafia
Clua,E.; Estelrich, P.; Klein, H.; i Stegmann, T.: EuroComRom Els set sedassos: Aprendre a llegir les lleng端es romniques simultniament, Aachen: Shaker Verlag, 2003. http://www.eurocomcenter.eu/index2.php?lang=ct http://www.eurocomprehension.de/

More Related Content

Euro Com Rom

  • 1. EuroComRom - Una entrada pluriling端e en el m坦n de les lleng端es romniques - COORDINACI LIC VALLS OCCIDENTAL Curs 07/08 Anna M辿ndez i Navarro [email_address]
  • 2. Un projecte de Tilbert D. Stegmann i Horst G. Klein, catedrtics de Lleng端es Romniques de la Universitat de Frankfurt (Alemanya).
  • 3. ndex de la presentaci坦 1. Introducci坦 2. EuroCom 2.1. Objectius del projecte 2.2. Principis que guien el projecte 2.3. Concreci坦 del projecte 2.4. Fases del projecte 2.4.1. Els set sedassos 2.4.2. Les diverses lleng端es en particular 3. EuroComRom 3.1. Lestrat竪gia dEuroComRom 3.2. Procediment per a leurocomprensi坦 4. Comparatives de resultats 5. Mostres de textos per a leurocomprensi坦 6. Bibliografia i webgrafia
  • 5. Actualment a Europa: Proc辿s d intercanvi i contacte mutus Mediaci坦 en una tercera llengua No es poden aprofundir els contactes Europeus conscients importncia lleng端es maternes per aproximar-se Temps per aprendre lleng端es conciutadans europeus considerat excessiu
  • 6. A nivell educatiu La majoria de centres educatius europeus proporcionen a molts alumnes compet竪ncia en una llengua estrangera (angl竪s), a alguns fins i tot en una segona llengua estrangera (franc竪s o alemany). Per嘆 amb aix嘆 no saconsegueix un multiling端isme europeu que tingui en compte la varietat ling端鱈stica dEuropa
  • 7. Conseq端竪ncies Es renuncia a una diversificaci坦 de les lleng端es . La comunicaci坦 aprofundida entre europeus queda sensiblement impedida . La llibertat destabliment en els estats ve誰ns resta fortament limitada.
  • 9. 2.1. Objectius del projecte Davant daquesta situaci坦, EuroCom t辿 com a objectiu fer possible el multiling端isme per als europeus: Sense incrementar lesfor巽 daprenentatge , sin坦 al contrari, reduint-lo. Reconeixent el valor duna compet竪ncia ling端鱈stica parcial amb finalitats comunicatives.
  • 10. En aquest context EuroCom sha dentendre com a complement a loferta ling端鱈stica convencional.
  • 11. 2.2. Principis que guien el projecte s possible un multiling端isme europeu. La barrera per a una compet竪ncia multiling端e 辿s de tipus psicol嘆gico-motivacional. El moment del pas a una altra llengua 辿s decisiu (pors i resist竪ncies). Cap llengua estrangera 辿s una terra verge.
  • 12. EuroCom, a la seva vegada, es diversifica en diferents projectes, segons la branca ling端鱈stica a que pertany la llengua (o lleng端es) a partir de la qual saccedeix: EuroComGer EuroComSlav EuroComRom 2.3. Concreci坦 del projecte
  • 13. EuroCom EuroComGer EuroComRom EuroComSlav Franc竪s Itali Txec B炭lgar Eslovac Island竪s Angl竪s Alemany Suec Portugu竪s Catal Castell Roman竪s Polon竪s Compet竪ncia ling端鱈stica europea
  • 14. 2.4. Fases del projecte Fase inicial: Descoberta dall嘆 conegut en el que sembla desconegut. (Els set sedassos) Segona fase: Sistematitzaci坦 dall嘆 conegut en les diverses lleng端es en particular (Miniretrats)
  • 15. 2.4.1. Els set sedassos Primer seds: Vocabulari internacional [VI]. fr. photographie cat. fotografia it. fotografia cas. fotografia , pg. fotografia rom. fotografie Segon seds: Vocabulari panromnic [VP]. fr. champ, cat. camp, it. campo, cas. campo, pg. campo, rom. c 但mp.
  • 16. Quart seds: G rafies i pronunciacions [GP]. c no palatal davant de e o i [k] cas. qu ince, fr/cat/por/. qu inze, it. ch iamare, rom. ch ema Tercer seds: Correspond竪ncies fon竪tiques [CF]. ny 単 cas. A単o (any) n fr. an [ 達 ] nn it. anno n por. ano n rom. an
  • 17. Sis竪 seds: Morfosintaxi [MO] Art. indefinit en mascul鱈 rom/fr/cas/cat . un it . un, uno por . um Cinqu竪 seds: Frases bsiques [FB]. F1: SN + V (ser) + SN fr. Yvonne est 辿tudiante. cat. La Rosa 辿s estudiant. it. Paola 竪 studentessa. cas. Pedro es estudiante. pg. Jo達o 辿 estudante. rom. Radu este student. (o) n m u
  • 18. Set竪 seds: Prefixos i sufixos [FX]. Prefix de base llatina a[b]-, abs- fr. absolu cat. absolut it. as soluto es. absoluto pg. absoluto rom. absolut
  • 19. 2.4.2. Les diverses lleng端es en particular En aquesta segona fase, lalumnat tria una de les lleng端es i aprofundeix en els seus coneixements. Per a aix嘆, EuroCom ofereix els miniretrats.
  • 20. Els miniretrats 1. Dades dinter竪s 2. Descripci坦 de les caracter鱈stiques que conformen trets t鱈pics llengua 3. Minil竪xic ordenat (amb minigramtica inclosa) Sistematitzen els coneixements ling端鱈stics mobilitzats i els complementen estrat竪gicament. S嘆lida base per a desenvolupar una compet竪ncia receptiva i facilita el salt per a lactivitat ling端鱈stica productiva.
  • 22. 3.1. Lestrat竪gia dEuroComRom Catal Castell Franc竪s Itali Portugu竪s Roman竪s En primera fase no sexigeixen esfor巽os daprenentatge als aprenents. Nom辿s sofereix als aprenents all嘆 que ja saben. Descoberta a trav辿s del treball ling端鱈stic receptiu (comprensi坦 lectora). Descoberta sobre dos fonaments ling端鱈stics: el del parentiu ling端鱈stic i el dels internacionalismes.
  • 23. Catal Castell Franc竪s Itali Por tugu竪s Roman竪s I es realitza a trav辿s dun sistema de garbellat ling端鱈stic (set sedassos). Informacions principals de textos de tipus period鱈stics accessibles. Utilitat comunicativa real des del principi. Rics coneixements culturals. En segona fase es sistematitzen els coneixements ling端鱈stics.
  • 24. Compet竪ncia parcial receptiva en lleng端es romniques Aprenentatge funcional i significatiu Estat de motivaci坦 de mxima eficcia Ajut a lautoajut Mediaci坦 de coneixements culturals
  • 25. 3.2. Procediment per a leurocomprensi坦 Informaci坦 extratextual Elements rellevants per a captaci坦 sentit del text Elements a deduir Informaci坦 textual global despr辿s dun primer cop dull Elements irrellevants per a captaci坦 sentit del text Coneixements previs rellevants Expectatives lectores
  • 26. Deducci坦 espontnia a trav辿s de L竪xic internacional (1r seds) Deducci坦 reflexiva Correspond竪ncia entre sons (3r seds) Deducci坦 contexual a trav辿s de Correspond竪ncies sintctiques (5竪 seds) Correspond竪ncies prefixos/sufixos (7竪 seds) Deducci坦 no reeixida Diccionari Text dedu誰t Recepci坦 textual reeixida L竪xic panromnic (2n seds) Grafies i pron炭ncies (4t seds) Correspond竪ncies morfosintctiques (6竪 seds) Deducci坦 no reeixida
  • 27. 4. Comparatives de resultats
  • 28. Amb un ensenyament/aprenentatge tradicional a lescola en lleng端es estrangeres Despr辿s de 2 anys densenyament tradicional a escola duna llengua com a L3, generalment saconsegueix el nivell dA1 en les quatre habilitats bsiques. Escriure Parlar Llegir Escoltar Usuari competent Usuari independent Usuari bsic C2 C1 B2 B1 A2 A1
  • 29. Amb un ensenyament/aprenentatge tradicional a lescola en lleng端es estrangeres Despr辿s de 4 anys densenyament tradicional a escola duna llengua com a L3, no sempre saconsegueix lassoliment dun nivell dA2. ?? Escriure ?? Parlar ?? Llegir Escoltar Usuari competent Usuari independent Usuari bsic C2 C1 B2 B1 A2 A1
  • 30. Amb un ensenyament/aprenentatge amb EuroComRom Despr辿s de 15 sessions densenyament/aprenentatge en 5 lleng端es a la universitat, saconsegueix un nivell de B2 en lhabilitat lectora Escriure Parlar l Llegir Escoltar Usuari competent Usuari independent Usuari bsic C2 C1 B2 B1 A2 A1
  • 31. Amb un ensenyament/aprenentatge amb EuroComRom Lhabilitat de comprendre oralment es construeix sobre la base de lhabilitat lectora adquirida (teleteaching) Escriure Parlar l Llegir Escoltar Usuari competent Usuari independent Usuari bsic C2 C1 B2 B1 A2 A1
  • 32. Amb un ensenyament/aprenentatge amb EuroComRom Desenvolupament de lhabilitat dexpressi坦 oral en 1 de les 5 lleng端es si es d坦na una necessitat i un 炭s en lmbit professional Escriure Parlar l Llegir Escoltar Usuari competent Usuari independent Usuari bsic C2 C1 B2 B1 A2 A1
  • 33. Amb un ensenyament/aprenentatge amb EuroComRom Desenvolupament de lexpressi坦 escrita en 1 de les 5 lleng端es, si es desitja, despr辿s dun treball espec鱈fic daquesta habilitat Escriure Parlar l Llegir Escoltar Usuari competent Usuari independent Usuari bsic C2 C1 B2 B1 A2 A1
  • 34. 5. Mostres de textos per a leurocomprensi坦
  • 35. Text en itali Costruita nellanno 1778, la Scala rappresenta oggi il teatro pi湛 famoso del mondo. La facciata e linterno cos狸 magnifico furono costruiti nello stile neoclassico. Il teatro offre 2800 posti. La Scala
  • 36. Text en roman竪s Teatrul Na 釘 ional a fost un mediu cultural unde s-a creat o dramaturgie na 釘ional , unde publicul rom 但 nesc a fost familiarizat cu scrieri dramatice universale. Aici s-a afirmat coala de regie rom 但 neasc . Aici s-au format genera釘ii de celebri actori, de dram i de comedie. Teatrul Na 釘 ional din Bucare ti
  • 37. 6. Bibliografia i webgrafia
  • 38. Clua,E.; Estelrich, P.; Klein, H.; i Stegmann, T.: EuroComRom Els set sedassos: Aprendre a llegir les lleng端es romniques simultniament, Aachen: Shaker Verlag, 2003. http://www.eurocomcenter.eu/index2.php?lang=ct http://www.eurocomprehension.de/