ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Evolució de la figura de Jesús en l'art

•Download as PPT, PDF•
•
M
Montse Ferrer Vendrell

Presentació en power point de l'evolució de la figura de Jesús des de l'art paleocristià fins a l'art figuratiu. Dedicat a les alumnes de l'INS de la Pobla de Segur.,

1 of 36
Downloaded 15 times
Evolució de la figura de Jesús en l’art
Imperi romà – Art paleocristià • En el primers segles del cristianisme (s. I-III) no es troben imatges de Jesús. • Els cristians venien de la tradició jueva de no fabricar ídols ni imatges (Decàleg, llibre de l’Èxode) • Es vol evitar que es confongui Jesús amb els déus pagans • Es busquen altres iconografies per representar Jesús: – El bon pastor – El crismó – El peix
El bon pastor • És una de les imatges més representades en l’art paleocristià i de les representacions més antigues de Jesús. • És el pastor de l’Església que s’amaga a les catacumbes. • S’inspira en el model pagà d’Hermes i se segueixen les normes de l’art clàssic: equilibri, serenitat, força. El Bon Pastor, Catacumbes de Santa Priscil·la, Roma
• Els arbres dels costats són imatges del paradís perdut i recobrat gràcies a la intervenció del Pastor. • Diversos elements s’afegeixen a la representació del pastor amb simbologies com el pastoral o bàcul (utilitzat fins avui en dia pels bisbes) que indica la seva autoritat. Mosaic del Bon Pastor, Mausoleu de Gala Placídia, Ràvena Principis s. V
El Bon Pastor, Síria, s. IV El Bon Pastor, Catacumbes de Sant Calixte, Roma
El crismó
El peix - ICHTHYS
Catacumbes de sant Calixte, RomaCrismó trobat a Argel, s.III d. C. Museu del Louvre, París.
Edat Mitjana - Romànic • L’objectiu principal de les obres d’art era provocar un apropament dels fidels cap a Déu. Per això, una altra característica fonamental de l’art romànic és l’ús de símbols: tot transmetia un missatge passat pel tamís del cristianisme, • La religiositat va estar present en la recerca del sentit espiritual de les coses. El que interessava de debò a l’artista romànic era representar l’essència interior, no la bellesa. • En relació a la figura de Jesús: – Els temples solien tenir planta de creu llatina, per recordar la creu en què va morir Jesús. – La majoria de les escultures romàniques que podem observar han perdut els colors a causa del pas del temps. Decoraven especialment els capitells i les portalades d’esglésies i claustres, destacant la representació de Crist en majestat (pantocràtor) i les representacions del judici final. També es feien talles de fusta que representaven la Mare de Déu amb el Nen i el Crist Crucificat. – La pintura romànica no era naturalista. Les figures es representaven de manera esquemàtica i en postures rígides. Els colors eren intensos i el contorn de les figures es perfilava amb una línia negra força gruixuda. A més, alguns personatges es dibuixaven molt més grans que la resta, per destacar-ne la importància.
El Pantocràtor • Paraula grega que significa “totpoderós”. • Es refereix al Déu Pare Omnipotent o a Crist. • La figura, sempre majestàtica, mostra a la persona divina en similar actitud: amb la mà dreta aixecada per donar la benedicció i tenint a l'esquerra els quatre evangelis. • De vegades, es representa només el bust; altres vegades, la figura completa entronitzada que, quan es tracta del Pare, sosté als seus genolls a Crist fill. • Dos són els llocs habituals per exhibir el pantocràtor a les esglésies: a l'exterior, als timpans de les portalades, esculpit en pedra; o a l'interior, pintat a les voltes dels absis. • Se sol emmarcar en un cèrcol oval conegut com a mandorla (de l'italià mandorla = ametlla) i ocupen l'espai adjacent les quatre figures del tetramorf, és a dir, al·legories dels quatre evangelistes.
Pantocràtor de l’absis central de Sant Climent de Taüll. MNAC, Barcelona Mosaic de Crist Pantocràtor , estil bizantí de la Catedral de Cefalu, Sicília
Crist Pantocràtor. Frontal d’altar pintat sobre tabla, s. XI. MNAC, Barcelona
Pantocràtor escolpit, Pòrtic de la Glòria. Catedral de Santiago de Compostel·la
La Majestat Batlló és una obra que impressiona, l’exemple per excel·lència del "Crist triomfant" romàni c Ens trobem davant d’una figura més divina que terrenal, vencedora sobre la mort, símbol màxim de l’autoritat de Déu. Talla de fusta policromada, s. XI. MNAC, Barcelona
Edat Mitjana - Gòtic • En arquitectura es caracteritza per l'arc ogival, la volta de creueria, els arcbotants, els florons, els vitralls, rosasses i la propensió a la verticalitat, amb naus àmplies i esveltes. Això respon a les ànsies d'unió amb Déu dels artistes. • En pintura, destaca el major realisme del retrat, abandonant la perspectiva totalment plana i augmentant el nombre de pigments utilitzats. • En escultura, es comença a treballar amb les corbes i el contacte entre les parts de les figures. Els temes generals són sobretot religiosos, tret propi d'una època encara molt marcada pel teocentrisme.
En relació a la figura de Jesús: • En la pintura gòtica, el component religiós és majoritari, igual que en la pintura romànica, però les temàtiques es renoven i s’amplien a un apropament a la sensibilitat de les persones. El factor humà guanya protagonisme. • Les representacions de la vida de Jesús, Déu fet home –naixement, passió i mort i resurrecció–, agafen molta més importància que les representacions del Déu del cel en majestat, la ‘Maiestas Domini’, omnipresents en tota la plàstica romànica. Igualment la Mare de Déu i les vides dels sants ocupen un espai molt important dins de la iconografia gòtica. Fins i tot es procurava que la representació de les escenes estigués ambientada en la mateixa època gòtica. • La pintura gòtica és molt rica en detalls i anècdotes. Allò sagrat s’hi barreja sorprenentment amb allò profà. Allò temporal amb allò atemporal. L’espai pictòric s’omple, s’enriqueix considerablement i s’ordena en funció d’una composició de base geomètrica que permet els primers assajos de representació en perspectiva, encara de forma imperfecta.
Davallament de la creu, Duccio de Buoninsegna, Siena, Italia, s, XII-XIII. El martiri de Crist, Jaume Huguet. Part del retaule de Sant Vicenç de Sarrià. MNAC, Barcelona
Retaule de la transfiguració, Jaume Huguet, s. XV. Catedral de Tortosa
Renaixement • La influència de l’humanisme va promoure la recuperació de les regles de l’art clàssic. • L’individu i la natura van començar a ser tractats com un tot harmònic del qual es pretenia destacar la seva bellesa. • El desenvolupament de la perspectiva, des d’un punt de vista tècnic, com a conseqüència d’aquest nou esperit figuratiu. Els artistes renaixentistes van cercar la proporció i l’harmonia. • Al Renaixement va ser quan la societat va començar a considerar el treball d’arquitectes, escultors i pintors com a Art, possibilitant als creadors de sortir de l’anonimat al que havien estat condemnats en l’època medieval. • Als tradicionals encàrrecs de l’Església, s’hi van afegir i consolidar els de les famílies riques procedents de la burgesia de les ciutats. D’aquesta manera, burgesos i papes es van convertir en els principals mecenes dels artistes.
En relació a la figura de Jesús: • La imatge de Jesús també queda immersa de l’humanisme pagà del Renaixement. • Es presenta a Jesús dins dels cànons de bellesa clàssics. Pietro Perugino, La crucifixió amb la Verge i sant Joan. Florència
L’últim sopar, Leonardo da Vinci, 1495-497. Santa Maria delle Grazie, Milà
La Pietat, Miquel Àngel. Basílica de Sant Pere del Vaticà, Roma
Detall del Judici final de Miquel Àngel. Capellà Sixtina, Roma
Barroc • Comprès entre l'any 1600 i mitjan del s. XVIII. • Les principals característiques són: – Va ser una conseqüència de la lluita religiosa entre la Reforma protestant i la Contrareforma catòlica que va provocar un canvi en la mentalitat (triomf dels sentiments exaltats) – Visió més mística, molt influïda per la religió. – Revolució científica i aparició de nous mètode d'investigació (empirisme i racionalisme) • Característiques de l'art barroc: – Igual que l'art renaixentista es va basar en les formes clàssiques. – L'artista busca la realitat (no com al renaixement on buscaven la bellesa idealitzada) i exaltar els sentiments de l'espectador. – Obres plenes de moviment. – Línies corbes i contrastos de llum i color. – Decoració abundant.
La figura de Jesús en el Barroc: • La Reforma protestant buida les esglésies de la presència massa humana de Crist. • Per la seva banda, la Contrareforma catòlica contraresta potenciant la presència de Jesús. • Es tracta la figura de Jesús amb un gran realisme, intentant despertar sentiments. • Es denota la seva espiritualitat. • Abundància d'imatges per atreure l'home comú a la fe catòlica. Cristo en la Cruz, 1650. Francisco de Zurbarán, Museu del Prado, Madrid
Crist crucificat, Diego Velázquez. 1632. Museu del Prado, Madrid És un nu frontal, sense el suport d'escena narrativa, amb el qual Velázquez fa una demostració de mestratge i aconsegueix que l'espectador pugui captar la bellesa corporal i la serena expressió de la figura. La imatge mostra espiritualitat i misteri.
El Greco, detall de Crist abraçat a la creu (1580- 85). Crist està idealitzat sense sofriment, destacant el significat de la salvació. Ho mostra serè i triomfant, mirant el cel, la creu no sembla pesada. Eren els ideals de la Contrareforma. El Greco, La resurrecció de Crist, Museu del Prado, Madrid
Edat Contemporània – s. XVIII-XIX • L'art i la religió es van anar distanciant en els segles de la Il·lustració i de la revolució industrial. La filosofia cartesiana i les ciències experimentals obren un abisme entre el món físic i l'univers espiritual. Els artistes treballen més per a la Cort que per a l'Església. • La pietat popular s'alimenta d'una espiritualitat decadent i malaltissa, incapaç de dialogar amb un món en què l'home vol imposar la seva llei al marge de la fe. • Sorgeix així una imatge de Jesucrist dolça i apocada que ha omplert els nostres altars durant molt de temps i la representació més característica és el Sagrat Cor.
Crist crucificat, Francisco Goya, 1789, Museu del Prado, Madrid
Paul Gauguin, Crist groc. 1889, Galeria Albritch-Knox, Buffalo, Nova York Per la figura central del Crist, el pintor es va inspirar en una talla policromada del segle XVII, d'autor anònim, que es troba a la capella de Trémalo, als afores de Pont-Aven. El color blanquinós pàl·lid del Crist és transformat per Gauguin en groc. Al costat del Crist es mostren tres dones bretones en actitud reverent que ocupen el lloc històric de les Maries en la Crucifixió. L'actitud reverent suggereix la mateixa devoció mostrada en el quadre de La visió després del sermó. La figura del Crist al mig del quadre és una visió que apareix a les dones que estan resant. Els motius centrals estan desplaçats cap a l'esquerra.
Vincent Van Gogh, La Pietat, Museu Van Gogh, Amsterdam
Edat Contemporània – s. XX • L'home de la civilització tècnica ha modificat la idea que té d’ell mateix i de les seves relacions amb Déu . • L'Església s'ha mantingut, durant molt de temps, al marge d'aquesta transformació . Però en la segona meitat del segle XX, i més intensament a partir del Concili Vaticà II, s'ha restablert el diàleg de l'Església amb el món . • Grans artistes, fins i tot no catòlics, s'han inspirat en la fe cristiana per crear les seves millors obres . • En el segle XX ha tornat a tenir una imatge de Jesucrist . Una imatge múltiple i , de vegades , contradictòria . Depenent del punt de vista o de la ideologia de l'artista . • Hi ha imatges de Jesúcrist serenes que recorden al Romànic, altres Jesucrist és la Víctima de les Víctimes de l'angoixa atòmica , del desastre ecològic , de l'opressió social. L'home desfigurat , irreconeixible com a home , despullat de tota dignitat per un sistema injust.
Salvador Dalí, Crucifixió. Museu Metropolità, Nova York Salvador Dalí, El Crist de sant Joan de la Creu
Marc Chagall, La crucifixió blanca. Conté rics i intrigants detalls, com una denúncia del règim de Stalin, de l'Holocaust nazi i de tota l'opressió contra els jueus. Marc Chagall
Pablo Picasso, La crucifixió. Museu Picasso, París “Ningú no té un termòmetre per a mesurar la fe, i menys la dels altres, per això tot el que penso dir referent a la religiositat de Picasso ho diré amb gran temor i reserva. Picasso no era un home religiós ni interessat per temes massa transcendents. Tot i això, mai no es va definir com a ateu i més aviat li agradava de presumir de respectuós envers el catolicisme” Josep C. Laplana
Pablo Picasso fa una estada a Roma, al 1917, tot just acabada la Primera Guerra Mundial. Allà Picasso coneix Olga Kolkova, la ballarina russa amb la qual contraurà l’únic matrimoni religiós un any més tard. Picasso queda bocabadat per la imponent quantitat de pintura i escultura de la ciutat. Pinta el cèlebre Arlequí i concep aquesta Crucifixió cubista, de la qual fa un petit esbós amb llapis, 29 x 22,6 cm, que es conserva al Museu Picasso de París.

More Related Content

Evolució de la figura de Jesús en l'art

  • 1. Evolució de la figura de Jesús en l’art
  • 2. Imperi romà – Art paleocristià • En el primers segles del cristianisme (s. I-III) no es troben imatges de Jesús. • Els cristians venien de la tradició jueva de no fabricar ídols ni imatges (Decàleg, llibre de l’Èxode) • Es vol evitar que es confongui Jesús amb els déus pagans • Es busquen altres iconografies per representar Jesús: – El bon pastor – El crismó – El peix
  • 3. El bon pastor • És una de les imatges més representades en l’art paleocristià i de les representacions més antigues de Jesús. • És el pastor de l’Església que s’amaga a les catacumbes. • S’inspira en el model pagà d’Hermes i se segueixen les normes de l’art clàssic: equilibri, serenitat, força. El Bon Pastor, Catacumbes de Santa Priscil·la, Roma
  • 4. • Els arbres dels costats són imatges del paradís perdut i recobrat gràcies a la intervenció del Pastor. • Diversos elements s’afegeixen a la representació del pastor amb simbologies com el pastoral o bàcul (utilitzat fins avui en dia pels bisbes) que indica la seva autoritat. Mosaic del Bon Pastor, Mausoleu de Gala Placídia, Ràvena Principis s. V
  • 5. El Bon Pastor, Síria, s. IV El Bon Pastor, Catacumbes de Sant Calixte, Roma
  • 7. El peix - ICHTHYS
  • 8. Catacumbes de sant Calixte, RomaCrismó trobat a Argel, s.III d. C. Museu del Louvre, París.
  • 9. Edat Mitjana - Romànic • L’objectiu principal de les obres d’art era provocar un apropament dels fidels cap a Déu. Per això, una altra característica fonamental de l’art romànic és l’ús de símbols: tot transmetia un missatge passat pel tamís del cristianisme, • La religiositat va estar present en la recerca del sentit espiritual de les coses. El que interessava de debò a l’artista romànic era representar l’essència interior, no la bellesa. • En relació a la figura de Jesús: – Els temples solien tenir planta de creu llatina, per recordar la creu en què va morir Jesús. – La majoria de les escultures romàniques que podem observar han perdut els colors a causa del pas del temps. Decoraven especialment els capitells i les portalades d’esglésies i claustres, destacant la representació de Crist en majestat (pantocràtor) i les representacions del judici final. També es feien talles de fusta que representaven la Mare de Déu amb el Nen i el Crist Crucificat. – La pintura romànica no era naturalista. Les figures es representaven de manera esquemàtica i en postures rígides. Els colors eren intensos i el contorn de les figures es perfilava amb una línia negra força gruixuda. A més, alguns personatges es dibuixaven molt més grans que la resta, per destacar-ne la importància.
  • 10. El Pantocràtor • Paraula grega que significa “totpoderós”. • Es refereix al Déu Pare Omnipotent o a Crist. • La figura, sempre majestàtica, mostra a la persona divina en similar actitud: amb la mà dreta aixecada per donar la benedicció i tenint a l'esquerra els quatre evangelis. • De vegades, es representa només el bust; altres vegades, la figura completa entronitzada que, quan es tracta del Pare, sosté als seus genolls a Crist fill. • Dos són els llocs habituals per exhibir el pantocràtor a les esglésies: a l'exterior, als timpans de les portalades, esculpit en pedra; o a l'interior, pintat a les voltes dels absis. • Se sol emmarcar en un cèrcol oval conegut com a mandorla (de l'italià mandorla = ametlla) i ocupen l'espai adjacent les quatre figures del tetramorf, és a dir, al·legories dels quatre evangelistes.
  • 11. Pantocràtor de l’absis central de Sant Climent de Taüll. MNAC, Barcelona Mosaic de Crist Pantocràtor , estil bizantí de la Catedral de Cefalu, Sicília
  • 12. Crist Pantocràtor. Frontal d’altar pintat sobre tabla, s. XI. MNAC, Barcelona
  • 13. Pantocràtor escolpit, Pòrtic de la Glòria. Catedral de Santiago de Compostel·la
  • 14. La Majestat Batlló és una obra que impressiona, l’exemple per excel·lència del "Crist triomfant" romàni c Ens trobem davant d’una figura més divina que terrenal, vencedora sobre la mort, símbol màxim de l’autoritat de Déu. Talla de fusta policromada, s. XI. MNAC, Barcelona
  • 15. Edat Mitjana - Gòtic • En arquitectura es caracteritza per l'arc ogival, la volta de creueria, els arcbotants, els florons, els vitralls, rosasses i la propensió a la verticalitat, amb naus àmplies i esveltes. Això respon a les ànsies d'unió amb Déu dels artistes. • En pintura, destaca el major realisme del retrat, abandonant la perspectiva totalment plana i augmentant el nombre de pigments utilitzats. • En escultura, es comença a treballar amb les corbes i el contacte entre les parts de les figures. Els temes generals són sobretot religiosos, tret propi d'una època encara molt marcada pel teocentrisme.
  • 16. En relació a la figura de Jesús: • En la pintura gòtica, el component religiós és majoritari, igual que en la pintura romànica, però les temàtiques es renoven i s’amplien a un apropament a la sensibilitat de les persones. El factor humà guanya protagonisme. • Les representacions de la vida de Jesús, Déu fet home –naixement, passió i mort i resurrecció–, agafen molta més importància que les representacions del Déu del cel en majestat, la ‘Maiestas Domini’, omnipresents en tota la plàstica romànica. Igualment la Mare de Déu i les vides dels sants ocupen un espai molt important dins de la iconografia gòtica. Fins i tot es procurava que la representació de les escenes estigués ambientada en la mateixa època gòtica. • La pintura gòtica és molt rica en detalls i anècdotes. Allò sagrat s’hi barreja sorprenentment amb allò profà. Allò temporal amb allò atemporal. L’espai pictòric s’omple, s’enriqueix considerablement i s’ordena en funció d’una composició de base geomètrica que permet els primers assajos de representació en perspectiva, encara de forma imperfecta.
  • 17. Davallament de la creu, Duccio de Buoninsegna, Siena, Italia, s, XII-XIII. El martiri de Crist, Jaume Huguet. Part del retaule de Sant Vicenç de Sarrià. MNAC, Barcelona
  • 18. Retaule de la transfiguració, Jaume Huguet, s. XV. Catedral de Tortosa
  • 19. Renaixement • La influència de l’humanisme va promoure la recuperació de les regles de l’art clàssic. • L’individu i la natura van començar a ser tractats com un tot harmònic del qual es pretenia destacar la seva bellesa. • El desenvolupament de la perspectiva, des d’un punt de vista tècnic, com a conseqüència d’aquest nou esperit figuratiu. Els artistes renaixentistes van cercar la proporció i l’harmonia. • Al Renaixement va ser quan la societat va començar a considerar el treball d’arquitectes, escultors i pintors com a Art, possibilitant als creadors de sortir de l’anonimat al que havien estat condemnats en l’època medieval. • Als tradicionals encàrrecs de l’Església, s’hi van afegir i consolidar els de les famílies riques procedents de la burgesia de les ciutats. D’aquesta manera, burgesos i papes es van convertir en els principals mecenes dels artistes.
  • 20. En relació a la figura de Jesús: • La imatge de Jesús també queda immersa de l’humanisme pagà del Renaixement. • Es presenta a Jesús dins dels cànons de bellesa clàssics. Pietro Perugino, La crucifixió amb la Verge i sant Joan. Florència
  • 21. L’últim sopar, Leonardo da Vinci, 1495-497. Santa Maria delle Grazie, Milà
  • 22. La Pietat, Miquel Àngel. Basílica de Sant Pere del Vaticà, Roma
  • 23. Detall del Judici final de Miquel Àngel. Capellà Sixtina, Roma
  • 24. Barroc • Comprès entre l'any 1600 i mitjan del s. XVIII. • Les principals característiques són: – Va ser una conseqüència de la lluita religiosa entre la Reforma protestant i la Contrareforma catòlica que va provocar un canvi en la mentalitat (triomf dels sentiments exaltats) – Visió més mística, molt influïda per la religió. – Revolució científica i aparició de nous mètode d'investigació (empirisme i racionalisme) • Característiques de l'art barroc: – Igual que l'art renaixentista es va basar en les formes clàssiques. – L'artista busca la realitat (no com al renaixement on buscaven la bellesa idealitzada) i exaltar els sentiments de l'espectador. – Obres plenes de moviment. – Línies corbes i contrastos de llum i color. – Decoració abundant.
  • 25. La figura de Jesús en el Barroc: • La Reforma protestant buida les esglésies de la presència massa humana de Crist. • Per la seva banda, la Contrareforma catòlica contraresta potenciant la presència de Jesús. • Es tracta la figura de Jesús amb un gran realisme, intentant despertar sentiments. • Es denota la seva espiritualitat. • Abundància d'imatges per atreure l'home comú a la fe catòlica. Cristo en la Cruz, 1650. Francisco de Zurbarán, Museu del Prado, Madrid
  • 26. Crist crucificat, Diego Velázquez. 1632. Museu del Prado, Madrid És un nu frontal, sense el suport d'escena narrativa, amb el qual Velázquez fa una demostració de mestratge i aconsegueix que l'espectador pugui captar la bellesa corporal i la serena expressió de la figura. La imatge mostra espiritualitat i misteri.
  • 27. El Greco, detall de Crist abraçat a la creu (1580- 85). Crist està idealitzat sense sofriment, destacant el significat de la salvació. Ho mostra serè i triomfant, mirant el cel, la creu no sembla pesada. Eren els ideals de la Contrareforma. El Greco, La resurrecció de Crist, Museu del Prado, Madrid
  • 28. Edat Contemporània – s. XVIII-XIX • L'art i la religió es van anar distanciant en els segles de la Il·lustració i de la revolució industrial. La filosofia cartesiana i les ciències experimentals obren un abisme entre el món físic i l'univers espiritual. Els artistes treballen més per a la Cort que per a l'Església. • La pietat popular s'alimenta d'una espiritualitat decadent i malaltissa, incapaç de dialogar amb un món en què l'home vol imposar la seva llei al marge de la fe. • Sorgeix així una imatge de Jesucrist dolça i apocada que ha omplert els nostres altars durant molt de temps i la representació més característica és el Sagrat Cor.
  • 29. Crist crucificat, Francisco Goya, 1789, Museu del Prado, Madrid
  • 30. Paul Gauguin, Crist groc. 1889, Galeria Albritch-Knox, Buffalo, Nova York Per la figura central del Crist, el pintor es va inspirar en una talla policromada del segle XVII, d'autor anònim, que es troba a la capella de Trémalo, als afores de Pont-Aven. El color blanquinós pàl·lid del Crist és transformat per Gauguin en groc. Al costat del Crist es mostren tres dones bretones en actitud reverent que ocupen el lloc històric de les Maries en la Crucifixió. L'actitud reverent suggereix la mateixa devoció mostrada en el quadre de La visió després del sermó. La figura del Crist al mig del quadre és una visió que apareix a les dones que estan resant. Els motius centrals estan desplaçats cap a l'esquerra.
  • 31. Vincent Van Gogh, La Pietat, Museu Van Gogh, Amsterdam
  • 32. Edat Contemporània – s. XX • L'home de la civilització tècnica ha modificat la idea que té d’ell mateix i de les seves relacions amb Déu . • L'Església s'ha mantingut, durant molt de temps, al marge d'aquesta transformació . Però en la segona meitat del segle XX, i més intensament a partir del Concili Vaticà II, s'ha restablert el diàleg de l'Església amb el món . • Grans artistes, fins i tot no catòlics, s'han inspirat en la fe cristiana per crear les seves millors obres . • En el segle XX ha tornat a tenir una imatge de Jesucrist . Una imatge múltiple i , de vegades , contradictòria . Depenent del punt de vista o de la ideologia de l'artista . • Hi ha imatges de Jesúcrist serenes que recorden al Romànic, altres Jesucrist és la Víctima de les Víctimes de l'angoixa atòmica , del desastre ecològic , de l'opressió social. L'home desfigurat , irreconeixible com a home , despullat de tota dignitat per un sistema injust.
  • 33. Salvador Dalí, Crucifixió. Museu Metropolità, Nova York Salvador Dalí, El Crist de sant Joan de la Creu
  • 34. Marc Chagall, La crucifixió blanca. Conté rics i intrigants detalls, com una denúncia del règim de Stalin, de l'Holocaust nazi i de tota l'opressió contra els jueus. Marc Chagall
  • 35. Pablo Picasso, La crucifixió. Museu Picasso, París “Ningú no té un termòmetre per a mesurar la fe, i menys la dels altres, per això tot el que penso dir referent a la religiositat de Picasso ho diré amb gran temor i reserva. Picasso no era un home religiós ni interessat per temes massa transcendents. Tot i això, mai no es va definir com a ateu i més aviat li agradava de presumir de respectuós envers el catolicisme” Josep C. Laplana
  • 36. Pablo Picasso fa una estada a Roma, al 1917, tot just acabada la Primera Guerra Mundial. Allà Picasso coneix Olga Kolkova, la ballarina russa amb la qual contraurà l’únic matrimoni religiós un any més tard. Picasso queda bocabadat per la imponent quantitat de pintura i escultura de la ciutat. Pinta el cèlebre Arlequí i concep aquesta Crucifixió cubista, de la qual fa un petit esbós amb llapis, 29 x 22,6 cm, que es conserva al Museu Picasso de París.