ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Evolució de la mortalitat als barris de Barcelona abans i després de la crisis

•
•
sophieproject
sophieproject

Evolució de la mortalitat als barris de Barcelona abans i després de la crisis, per Maica Rodríguez-Sanz i Carme Borrell. Jornada Planificació urbana, habitatge i desigualtats en salut. Agència de Salut Pública de Barcelona, 8 d'octubre del 2015.

1 of 28
Maica Rodríguez-Sanz, Carme Borrell
Índex ANTECEDENTS OBJECTIUS MÈTODES RESULTATS DISCUSSIÓ CONCLUSIONS
Salut urbana Més de la meitat de la població viu en àrees urbanes. La urbanització afavoreix el desenvolupament de les comunitats i la millora de les condicions de vida i de salut de les poblacions, però, a les ciutats es concentren certs riscs, on es generen desigualtats socials, ja que hi ha zones de major privació i on es concentren les poblacions més vulnerables. [WHO 2011]
Els determinants de les desigualtats en salut a nivell urbà [Borrell 2013 ] GOBERNANÇA URBANA EIXOS DE DESIGUALTAT Classe social, gènere, edat, etnia/migració natural: clima, geografía entorn construït: Movilitat en transport característiques medioambientals: aire, aigua, soroll Accés a alimentació saludable CONTEXT FÍSIC urbanisme: infraestructura pública, equipaments habitatge • • • • • • • CONTEXT SOCIOECONÒMIC • factors econòmics • Treballa i condicions de treball • seguretat • xarxes socials • participació en la comunitat • entorn domèstic i familiar • polítiques públiques: educació, salut, serveis socials, etc. • transferencies socials: pensions ENTORNS barri, escola, lloc de feina SEGREGACIÓ
Els determinants dels canvis en les desigualtats territorials en salut
Regeneració urbana 1980’s 1990’s 2000’s 2010’s PERI’s Plans Especial de Reforma Integral Canvis en el context físic dels barris de Barcelona
Crisis econòmica Evolució de l’atur a Catalunya [EPA] Canvis en el context socio-econòmic dels barris de Barcelona
Crisis econòmica Canvis en el context socio-econòmic dels barris de Barcelona
Immigració econòmica Canvis poblacionals als barris de Barcelona [Bayona, 2011]
[Bayona, 2011] Mobilitat residencial selectiva Canvis poblacionals als barris de Barcelona Dispersió de la població estrangera del centre a la perifèria Nous residents autòctons als barris nous del Poble Nou
Evolució de las desigualtats territorials en mortalitat La mortalitat és un dels indicadors poblacionals més utilitzats i útils per vigilar les desigualtats territorials en salut, no obstant, és un indicador que pot presentar algunes limitacions per analitzar l’efecte dels canvis contextuals i poblacionals. Els estudis d’evolució de les desigualtats socioeconòmiques entre barris en la mortalitat entre barris o àrees mostren resultats inconsistents: • Augmenten: UK [Thomas 2010], Glasgow [Exeter 2011], Sydney [Hayes 2002]. • Estables: Montreal [Pampalon 2008], New York [Karpati 2006], Turín [Marinacci 2004]. • A l’Estat espanyol, també hi ha discrepàncies: o Tendeixen a augmentar a Sevilla [Ruiz-Ramos 2006]. o Resten estables a les ciutats de la C.Valenciana [Nolasco 2009]. o Tendeixen a disminuir a Barcelona [Rodríguez-Fonseca 2013].
Estudis realitzats a UK mostraren un augment de la mortalitat a les àrees despoblades, degut a la mobilitat selectiva, però, la privació socioeconòmica era el principal factor [Boyle 2004, Connolly SocSciMed 2007, Exeter Health Place 2009]. A França, l’augment poblacional de les àrees de més privació socioeconòmica es va associar a una disminució de las desigualtats en mortalitat [Ghosn EJPH 2012]. Canvis poblacionals i desigualtats en mortalitat
Índex ANTECEDENTS OBJECTIUS MÈTODES RESULTATS DISCUSSIÓ CONCLUSIONS
Objectius L’objectiu de l’estudi era analitzar la tendència de les desigualtats socioeconòmiques en la mortalitat prematura als barris de Barcelona, 2001-2011 • Descriure les principals característiques dels barris (socioeconòmiques i de població) i l’evolució. • Descriure els canvis de la població segons el nivell socioeconòmic dels barris. • Descriure les desigualtats en la mortalitat entre barris i l’evolució, així com l’associació amb el nivell socioeconòmic i la composició poblacional dels barris. • Analitzar l’evolució de las desigualtats en la mortalitat entre barris segons el nivell socioeconòmic, tenint en compte i independentment de les característiques individuals.
Metodologia Disseny i població d’estudi Estudi de Tendències de Dades agregades, de la Població resident a Barcelona de 25 a 64 anys el Període 2001-2011, tenint en compte L'Estructura de Dependència: Individus, observats 12 anys, jerarquitzats en els 38 barris de la ciutat. Variables La variable dependent va ser la mortalitat per totes les causes. Las independents foren: • periode: 2001-2004, 2005-2008, 2009-2012, • individuals: sexe, edat, nivell d’estudis, estatus migratori, • contextuals (barris): atur, composició i canvis de població (edat i origen). Anàlisis • Descriptiva 1) característiques dels barris, i evolució, 2) canvis en la composició poblacional (edat i origen) dels barris segons atur, 3) mortalitat als barris, segons atur, i evolució anual. • Models de Poisson mixtes per estimar l’associació (RR [IC95%]) entre les característiques dels individus i dels barris sobre la mortalitat i la seva evolució.
Índex ANTECEDENTS OBJECTIUS MÈTODES RESULTATS DISCUSSIÓ CONCLUSIONS
Atur i canvis poblacionals als barris de Barcelona Canvi (%) pob. <65 anys 2001-2011 Canvi (%) pob. estrangera 2001-2011 Atur 2001 0,31 * 0,57 *** Correlacions de Spearman: * p<0.1 ** p <0.05 *** p <0.001 Taxa d’atur 2001 Canvi (%) pob. <65 anys 2001-2011 Canvi (%) pob. estrangera 2001-2011Desempleo 2001 tasa desempleo x 100 [ 7.65,10.1) [10.08,10.7) [10.70,12.6) [12.61,17.2] Cambio en la población <65 años, 2001-2011 % Cambio pob<65 [-6.5, 4.2) [ 4.2, 9.8) [ 9.8,24.6) [24.6,94.7] Aumento de la población extranjera, 2001-2011 % Cambio pob extranjera [ 7.31,11.1) [11.07,13.1) [13.14,22.3) [22.28,41.3]
Canvi poblacional segons el nivell d’atur dels barris 2001-2011 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 30 Menos desempleo 2001 10.0- 10.7- Más desempleo 2011 %cambiopoblación Cambio pob +65 2001-2011 Cambio pob <65 2001-2011 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 30 Menos desempleo 2001 10.0- 10.7- Más desempleo 2011 %cambiopoblación Cambio pob autóctona 01-11 Cambio pob extranjera 01-11 Canvi (%) pob. <65 anys 2001-2011 Canvi (%) pob. estrangera 2001-2011
Evolució de les desigualtats en mortalitat prematura als barris de Barcelona *** *** *** * *** ** Homes Dones
Evolució de les desigualtats en mortalitat prematura segons atur dels barris 0100200300400500600 TEM 2001 2003 2005 2007 2009 2011 E.Español Extranjero Hombres, Desempleo Bajo Q1 0100200300400500600 TEM 2001 2003 2005 2007 2009 2011 E.Español Extranjero Hombres, Desempleo Medio-Bajo Q2 0100200300400500600 TEM 2001 2003 2005 2007 2009 2011 E.Español Extranjero Hombres, Desempleo Medio-Alto Q3 0100200300400500600 TEM 2001 2003 2005 2007 2009 2011 E.Español Extranjero Hombres, Desempleo Alto Q4 050100150200250300 TEM 2001 2003 2005 2007 2009 2011 E.Español Extranjero Mujeres, Desempleo Bajo Q1 050100150200250300 TEM 2001 2003 2005 2007 2009 2011 E.Español Extranjero Mujeres, Desempleo Medio-Bajo Q2 050100150200250300 TEM 2001 2003 2005 2007 2009 2011 E.Español Extranjero Mujeres, Desempleo Medio-Alto Q3 050100150200250300 TEM 2001 2003 2005 2007 2009 2011 E.Español Extranjero Mujeres, Desempleo Alto Q4
HOMES 2001-2004 2005-2008 2009-2012 Tendència PRE Tendència POST Total Atur Alt Q4 1.40 * 1.30 * 1.33 * 0.88 * 1.00 Q3 1.03 1.00 1.01 0.92 * 0.99 Q2 1.06 1.00 0.97 0.89 * 0.95 Atur Baix Q1 1 1 1 0.95 0.98 Autòctons Atur Alt Q4 1.43 * 1.34 * 1.36 * 0.91 * 1.01 * Q3 1.05 0.99 0.99 0.91 * 1.00 Q2 1.08 0.99 0.94 0.89 * 0.95 Atur Baix Q1 1 1 1 0.97 0.99 Estrangers Atur Alt Q4 0.90 1.01 1.19 * 0.70 * 0.97 Q3 0.80 1.11 1.08 0.87 * 0.81 Q2 1.08 0.99 0.94 0.84 0.95 Atur Baix Q1 1 1 1 0.63 * 0.83 Model espai-temporal ajustat per edat i nivell d’estudi individual Evolució de las desigualtats en mortalitat prematura als barris de Barcelona
DONES 2001-2004 2005-2008 2009-2012 Tendència PRE Tendència POST Total Atur Alt Q4 1.25 * 1.27 * 1.18 * 0.94 1.08 Q3 0.94 1.10 0.97 1.08 1.03 Q2 0.95 1.05 0.94 1.02 1.05 Atur Baix Q1 1 1 1 0.92 1.17 * Autòctons Atur Alt Q4 1.27 * 1.38 * 1.23 * 0.98 1.06 Q3 0.95 1.14 0.99 1.10 1.03 Q2 0.94 1.08 0.99 1.05 1.04 Atur Baix Q1 1 1 1 0.91 1.19 * Estrangers Atur Alt Q4 1.05 0.75 1.02 0.69 1.32 Q3 1.08 0.83 0.91 0.74 1.07 Q2 1.16 0.87 0.95 0.72 1.07 Atur Baix Q1 1 1 1 0.96 0.97 Model espai-temporal ajustat per edat i nivell d’estudis individual Evolució de las desigualtats en mortalitat prematura als barris de Barcelona
Índex ANTECEDENTS OBJECTIUS MÈTODES RESULTATS DISCUSSIÓ CONCLUSIONS
 A Barcelona, hi ha hagut un recanvi de la població en els barris desfavorits i, malgrat els projectes de regeneració urbana desenvolupats, el patró de desigualtat econòmica als barris és permanent.  Igualment, es manté el patró de desigualtat en la mortalitat prematura, però només la població autòctona mostra un excés de mortalitat als barris desfavorits, ja que la mortalitat de la població estrangera no difereix entre barris.  El darrer període, a partir de la crisi, la tendència positiva de la mortalitat dels homes es veu interrompuda, es mantenen les desigualtats en autòctons i apareixen en els estrangers. Al contrari, en dones autòctones les desigualtats tendeixen a disminuir, relacionat amb un augment de la mortalitat als barris més privilegiats. Discussió
 Població resident i mobilitat selectiva El disseny utilitzat no permet quantificar la mobilitat (social i residencial) i si aquesta és selectiva. Tanmateix, el control de variables individuals disminueix els possibles biaixos.  Registres i població immigrant Els registres oficials presenten limitacions per determinar i caracteritzar la població estrangera.  Biaix per omissió Podrien haver variables importants que no s’han considerat, tant dels individus (situació laboral, econòmica, familiar, país d’origen etc.) com dels barris (altres característiques físiques, i socioeconòmiques). Limitacions
 Descomposició de les diferents fonts de variació L’ajust de models mixtes (o efectes aleatoris) permet controlar l’estructura de dependència de les observacions i quantificar les diferents fonts de variació (temporal i territorial), el que permet millors estimacions (eficients i potents).  Ajust individual contra la fal·làcia ecològica El disseny utilitzat i la inclusió de variables individuals permet extraure l'efecte independent del context sobre la mortalitat individual. A més a més, la inclusió de la població a risc de cada any corregeix en part, la falta de control de la mobilitat residencial. Avantatges
No considerar es canvis en la composició dels residents a la ciutat de Barcelona, degut a l’arribada de població immigrant, pot confondre els estudis d’evolució de les desigualtats geogràfiques en la mortalitat.  D’una banda, la segregació d’aquestes poblacions, majoritàriament jove i sana, als barris més desafavorits podria millorar l’excés de mortalitat d'aquestes àrees.  Però, d’altra banda, essent poblacions més vulnerables, que es veuen afectades en major freqüència per les conseqüències negatives de la crisis econòmica, podrien contribuir més endavant a un augment de l’excés de mortalitat en aquestes mateixes àrees. Conclusions
sophie-project.eu @sophieproject info@sophie-project.eu

More Related Content

Evolució de la mortalitat als barris de Barcelona abans i després de la crisis

  • 3. Salut urbana Més de la meitat de la població viu en àrees urbanes. La urbanització afavoreix el desenvolupament de les comunitats i la millora de les condicions de vida i de salut de les poblacions, però, a les ciutats es concentren certs riscs, on es generen desigualtats socials, ja que hi ha zones de major privació i on es concentren les poblacions més vulnerables. [WHO 2011]
  • 4. Els determinants de les desigualtats en salut a nivell urbà [Borrell 2013 ] GOBERNANÇA URBANA EIXOS DE DESIGUALTAT Classe social, gènere, edat, etnia/migració natural: clima, geografía entorn construït: Movilitat en transport característiques medioambientals: aire, aigua, soroll Accés a alimentació saludable CONTEXT FÍSIC urbanisme: infraestructura pública, equipaments habitatge • • • • • • • CONTEXT SOCIOECONÒMIC • factors econòmics • Treballa i condicions de treball • seguretat • xarxes socials • participació en la comunitat • entorn domèstic i familiar • polítiques públiques: educació, salut, serveis socials, etc. • transferencies socials: pensions ENTORNS barri, escola, lloc de feina SEGREGACIÓ
  • 5. Els determinants dels canvis en les desigualtats territorials en salut
  • 6. Regeneració urbana 1980’s 1990’s 2000’s 2010’s PERI’s Plans Especial de Reforma Integral Canvis en el context físic dels barris de Barcelona
  • 7. Crisis econòmica Evolució de l’atur a Catalunya [EPA] Canvis en el context socio-econòmic dels barris de Barcelona
  • 8. Crisis econòmica Canvis en el context socio-econòmic dels barris de Barcelona
  • 9. Immigració econòmica Canvis poblacionals als barris de Barcelona [Bayona, 2011]
  • 10. [Bayona, 2011] Mobilitat residencial selectiva Canvis poblacionals als barris de Barcelona Dispersió de la població estrangera del centre a la perifèria Nous residents autòctons als barris nous del Poble Nou
  • 11. Evolució de las desigualtats territorials en mortalitat La mortalitat és un dels indicadors poblacionals més utilitzats i útils per vigilar les desigualtats territorials en salut, no obstant, és un indicador que pot presentar algunes limitacions per analitzar l’efecte dels canvis contextuals i poblacionals. Els estudis d’evolució de les desigualtats socioeconòmiques entre barris en la mortalitat entre barris o àrees mostren resultats inconsistents: • Augmenten: UK [Thomas 2010], Glasgow [Exeter 2011], Sydney [Hayes 2002]. • Estables: Montreal [Pampalon 2008], New York [Karpati 2006], Turín [Marinacci 2004]. • A l’Estat espanyol, també hi ha discrepàncies: o Tendeixen a augmentar a Sevilla [Ruiz-Ramos 2006]. o Resten estables a les ciutats de la C.Valenciana [Nolasco 2009]. o Tendeixen a disminuir a Barcelona [Rodríguez-Fonseca 2013].
  • 12. Estudis realitzats a UK mostraren un augment de la mortalitat a les àrees despoblades, degut a la mobilitat selectiva, però, la privació socioeconòmica era el principal factor [Boyle 2004, Connolly SocSciMed 2007, Exeter Health Place 2009]. A França, l’augment poblacional de les àrees de més privació socioeconòmica es va associar a una disminució de las desigualtats en mortalitat [Ghosn EJPH 2012]. Canvis poblacionals i desigualtats en mortalitat
  • 14. Objectius L’objectiu de l’estudi era analitzar la tendència de les desigualtats socioeconòmiques en la mortalitat prematura als barris de Barcelona, 2001-2011 • Descriure les principals característiques dels barris (socioeconòmiques i de població) i l’evolució. • Descriure els canvis de la població segons el nivell socioeconòmic dels barris. • Descriure les desigualtats en la mortalitat entre barris i l’evolució, així com l’associació amb el nivell socioeconòmic i la composició poblacional dels barris. • Analitzar l’evolució de las desigualtats en la mortalitat entre barris segons el nivell socioeconòmic, tenint en compte i independentment de les característiques individuals.
  • 15. Metodologia Disseny i població d’estudi Estudi de Tendències de Dades agregades, de la Població resident a Barcelona de 25 a 64 anys el Període 2001-2011, tenint en compte L'Estructura de Dependència: Individus, observats 12 anys, jerarquitzats en els 38 barris de la ciutat. Variables La variable dependent va ser la mortalitat per totes les causes. Las independents foren: • periode: 2001-2004, 2005-2008, 2009-2012, • individuals: sexe, edat, nivell d’estudis, estatus migratori, • contextuals (barris): atur, composició i canvis de població (edat i origen). Anàlisis • Descriptiva 1) característiques dels barris, i evolució, 2) canvis en la composició poblacional (edat i origen) dels barris segons atur, 3) mortalitat als barris, segons atur, i evolució anual. • Models de Poisson mixtes per estimar l’associació (RR [IC95%]) entre les característiques dels individus i dels barris sobre la mortalitat i la seva evolució.
  • 17. Atur i canvis poblacionals als barris de Barcelona Canvi (%) pob. <65 anys 2001-2011 Canvi (%) pob. estrangera 2001-2011 Atur 2001 0,31 * 0,57 *** Correlacions de Spearman: * p<0.1 ** p <0.05 *** p <0.001 Taxa d’atur 2001 Canvi (%) pob. <65 anys 2001-2011 Canvi (%) pob. estrangera 2001-2011Desempleo 2001 tasa desempleo x 100 [ 7.65,10.1) [10.08,10.7) [10.70,12.6) [12.61,17.2] Cambio en la población <65 años, 2001-2011 % Cambio pob<65 [-6.5, 4.2) [ 4.2, 9.8) [ 9.8,24.6) [24.6,94.7] Aumento de la población extranjera, 2001-2011 % Cambio pob extranjera [ 7.31,11.1) [11.07,13.1) [13.14,22.3) [22.28,41.3]
  • 18. Canvi poblacional segons el nivell d’atur dels barris 2001-2011 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 30 Menos desempleo 2001 10.0- 10.7- Más desempleo 2011 %cambiopoblación Cambio pob +65 2001-2011 Cambio pob <65 2001-2011 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 30 Menos desempleo 2001 10.0- 10.7- Más desempleo 2011 %cambiopoblación Cambio pob autóctona 01-11 Cambio pob extranjera 01-11 Canvi (%) pob. <65 anys 2001-2011 Canvi (%) pob. estrangera 2001-2011
  • 19. Evolució de les desigualtats en mortalitat prematura als barris de Barcelona *** *** *** * *** ** Homes Dones
  • 20. Evolució de les desigualtats en mortalitat prematura segons atur dels barris 0100200300400500600 TEM 2001 2003 2005 2007 2009 2011 E.Español Extranjero Hombres, Desempleo Bajo Q1 0100200300400500600 TEM 2001 2003 2005 2007 2009 2011 E.Español Extranjero Hombres, Desempleo Medio-Bajo Q2 0100200300400500600 TEM 2001 2003 2005 2007 2009 2011 E.Español Extranjero Hombres, Desempleo Medio-Alto Q3 0100200300400500600 TEM 2001 2003 2005 2007 2009 2011 E.Español Extranjero Hombres, Desempleo Alto Q4 050100150200250300 TEM 2001 2003 2005 2007 2009 2011 E.Español Extranjero Mujeres, Desempleo Bajo Q1 050100150200250300 TEM 2001 2003 2005 2007 2009 2011 E.Español Extranjero Mujeres, Desempleo Medio-Bajo Q2 050100150200250300 TEM 2001 2003 2005 2007 2009 2011 E.Español Extranjero Mujeres, Desempleo Medio-Alto Q3 050100150200250300 TEM 2001 2003 2005 2007 2009 2011 E.Español Extranjero Mujeres, Desempleo Alto Q4
  • 21. HOMES 2001-2004 2005-2008 2009-2012 Tendència PRE Tendència POST Total Atur Alt Q4 1.40 * 1.30 * 1.33 * 0.88 * 1.00 Q3 1.03 1.00 1.01 0.92 * 0.99 Q2 1.06 1.00 0.97 0.89 * 0.95 Atur Baix Q1 1 1 1 0.95 0.98 Autòctons Atur Alt Q4 1.43 * 1.34 * 1.36 * 0.91 * 1.01 * Q3 1.05 0.99 0.99 0.91 * 1.00 Q2 1.08 0.99 0.94 0.89 * 0.95 Atur Baix Q1 1 1 1 0.97 0.99 Estrangers Atur Alt Q4 0.90 1.01 1.19 * 0.70 * 0.97 Q3 0.80 1.11 1.08 0.87 * 0.81 Q2 1.08 0.99 0.94 0.84 0.95 Atur Baix Q1 1 1 1 0.63 * 0.83 Model espai-temporal ajustat per edat i nivell d’estudi individual Evolució de las desigualtats en mortalitat prematura als barris de Barcelona
  • 22. DONES 2001-2004 2005-2008 2009-2012 Tendència PRE Tendència POST Total Atur Alt Q4 1.25 * 1.27 * 1.18 * 0.94 1.08 Q3 0.94 1.10 0.97 1.08 1.03 Q2 0.95 1.05 0.94 1.02 1.05 Atur Baix Q1 1 1 1 0.92 1.17 * Autòctons Atur Alt Q4 1.27 * 1.38 * 1.23 * 0.98 1.06 Q3 0.95 1.14 0.99 1.10 1.03 Q2 0.94 1.08 0.99 1.05 1.04 Atur Baix Q1 1 1 1 0.91 1.19 * Estrangers Atur Alt Q4 1.05 0.75 1.02 0.69 1.32 Q3 1.08 0.83 0.91 0.74 1.07 Q2 1.16 0.87 0.95 0.72 1.07 Atur Baix Q1 1 1 1 0.96 0.97 Model espai-temporal ajustat per edat i nivell d’estudis individual Evolució de las desigualtats en mortalitat prematura als barris de Barcelona
  • 24.  A Barcelona, hi ha hagut un recanvi de la població en els barris desfavorits i, malgrat els projectes de regeneració urbana desenvolupats, el patró de desigualtat econòmica als barris és permanent.  Igualment, es manté el patró de desigualtat en la mortalitat prematura, però només la població autòctona mostra un excés de mortalitat als barris desfavorits, ja que la mortalitat de la població estrangera no difereix entre barris.  El darrer període, a partir de la crisi, la tendència positiva de la mortalitat dels homes es veu interrompuda, es mantenen les desigualtats en autòctons i apareixen en els estrangers. Al contrari, en dones autòctones les desigualtats tendeixen a disminuir, relacionat amb un augment de la mortalitat als barris més privilegiats. Discussió
  • 25.  Població resident i mobilitat selectiva El disseny utilitzat no permet quantificar la mobilitat (social i residencial) i si aquesta és selectiva. Tanmateix, el control de variables individuals disminueix els possibles biaixos.  Registres i població immigrant Els registres oficials presenten limitacions per determinar i caracteritzar la població estrangera.  Biaix per omissió Podrien haver variables importants que no s’han considerat, tant dels individus (situació laboral, econòmica, familiar, país d’origen etc.) com dels barris (altres característiques físiques, i socioeconòmiques). Limitacions
  • 26.  Descomposició de les diferents fonts de variació L’ajust de models mixtes (o efectes aleatoris) permet controlar l’estructura de dependència de les observacions i quantificar les diferents fonts de variació (temporal i territorial), el que permet millors estimacions (eficients i potents).  Ajust individual contra la fal·làcia ecològica El disseny utilitzat i la inclusió de variables individuals permet extraure l'efecte independent del context sobre la mortalitat individual. A més a més, la inclusió de la població a risc de cada any corregeix en part, la falta de control de la mobilitat residencial. Avantatges
  • 27. No considerar es canvis en la composició dels residents a la ciutat de Barcelona, degut a l’arribada de població immigrant, pot confondre els estudis d’evolució de les desigualtats geogràfiques en la mortalitat.  D’una banda, la segregació d’aquestes poblacions, majoritàriament jove i sana, als barris més desafavorits podria millorar l’excés de mortalitat d'aquestes àrees.  Però, d’altra banda, essent poblacions més vulnerables, que es veuen afectades en major freqüència per les conseqüències negatives de la crisis econòmica, podrien contribuir més endavant a un augment de l’excés de mortalitat en aquestes mateixes àrees. Conclusions