2. ÍNDEX
El cicle d’un ésser viu : plantem llenties
Fabricació d’una brúixola
Observació d’una cuixa de pollastre
El sentit del tacte
El sentit del gust : salat i dolç
Són frescos aquests ous ?
Les pulsacions del cor
Construcció d’un model de tòrax
La conservació dels aliments
El termòmetre
Equilibri tèrmic
3. La dilatació dels líquids
La dilatació dels gasos
Canvis d’estat de la mantega
Punt d’ebullició de l’aigua
El telèfon
La lupa
L’absorció de l’aigua en la sorra i en la terra
4. El cicle d'un ésser viu. Plantem llenties
Material
• Got de plàstic
• Aigua
• Cotó
• Etiquetes
• Llavors de llenties, mongetes...
Procediment
1. Posem una mica de cotó al fons d'un got de plàstic.
2. Hi col·loquem dues o tres llavors.
3. Reguem les llavors amb una mica d'aigua i esperem uns quants dies.
Observacions
Al cap d'uns 5-7 dies comença a créixer una o més d'una plantes de llenties. La closca de les llavors s'ha esquerdat i de
dins hi creix la planteta. Això es diu germinar.
Al cap d'uns 3-5 dies la planta ha crescut una mica més. Si mirem d'ara hi podem distingir les seves parts: arrel, tija,
branques i fulles.
Al cap d'una setmana aproximadament la planteta canvia de color i deixa de créixer: s'ha mort.
5. Fabricació d'una brúixola
Material
• Agulla de cap
• Pot de vidre
• Suro
• Aigua
• Imant
• Brúixola
• Ganivet
Procediment
1. Omplim el pot d'aigua fins a la meitat.
2. Amb el ganivet tallem una rodanxa del tap de suro d'1 cm aproximadament.
3. Afagem l'agulla i l'imant i els freguem amunt i avall, sempre en la mateixa direcció.
4. Posem l'agulla sobre el suro i amb compte ho deixem a l'aigua, al mig del pot. Es pot enganxar
amb una mica de cel·lo perquè no caigui a l'aigua.
5. Col·loquem la brúixola al costat del pot i esperem una mica. Comparem la brúixola amb l'agulla
que sura a l'aigua.
Observacions
El suro es mou per l'aigua fins que l'agulla queda orientada cap al nord i cap al sud, de la mateixa
manera que la brúixola. Les dues agulles queden paral·leles.
Això passa perquè la Terra és un gran imant i té propietats magnètiques. Els dos extrems de l'imant de
la Terra són al Pol Nord i al Pol Sud.
6. Observació d’una cuixa de pollastre
Material
• Cuixa de pollastre (millor sense pell)
• Safata
• Tisores
• Guants de làtex
Procediment
1. Observem els músculs de la cuixa de pollastre.
2. Tallem els músculs de dalt a baix fins que quedi l'os a la vista.
3. Observem l'interior de la cuixa i separem un múscul estirant-lo.
Observacions
La cuixa de pollastre és la part superior de la cama del pollastre.
Qualsevol carn que ens mengem, sigui de pollastre, de vedella o d'un altre animal són els músculs d'alguna part de
l'animal.
Podem veure que tots els músculs de la cuixa de pollastre es troben dins una mena de funda transparent que els cobreix
totalment.
Un cop hem tallat els músculs de la cuixa es pot veure l'os. Aquest os és el fèmur.
Quan estirem un múscul per separar-lo veiem que està unit a l'os per una tireta blanca que és molt dura: és el tendó.
A l'extrem del fèmur trobem el genoll. En aquest lloc l'os està cobert d'una capa blanca que omple tota la punta i que està
feta de cartílag, com l'interior del nas o de l'orella. Aquesta capa es troba als extrems de tots els ossos. Serveix per
protegir els ossos a les articulacions per tal que la fricció entre ells no provoqui desgast i dolor.
7. El sentit del tacte
Material
• 6 agulles de cap
• 2 o 3 taps de suro
• Bena o mocador per tapar els ulls
Procediment
1. Clavem una agulla a un extrem del tap de suro, dues agulles a un altre tap i tres agulles a un altre.
2. Ens distribuïm per parelles i embenem els ulls d'un persona amb el mocador.
3. L'altre membre de la parella clava suaument el cap o caps de l'agulla o agulles de forma que l'altra persona ha
d'endevinar si se li està fent pressió amb una, dues o tres agulles. Aquesta operació es repeteix diverses vegades i
de forma aletatòria.
4. Es comença endevinant quan es claven les agulles a les puntes dels dits.
5. Després cal endevinar-ho clavant les agulles a algun punt de l'esquena.
6. Al cap d'una estona de proves es canvia el rol de les dues persones.
Observacions
8. Abans de començar hem convingut amb tot el grup que en aquest joc tothom havia de dir la veritat si volíem que sortís
bé. No es podien dir mentides.
Hem fet l'experiència de dos en dos, primer una persona s'embena els ulls i l'altre clava les agulles. Al cap de cinc minuts
el mestre fa canviar de lloc els dos membres.
Després de parlar-ne entre tota la classe hem descobert que a les puntes dels dits de la mà és molt fàcil descobrir si ens
claven un, dos o tres agulles. Sempre s'endevina.
També hem descobert que quan ens claven agulles a l'esquena és molt difícil endevinar-ho. Gairebé sempre creiem que
ens claven una o dues agulles. Nomes dues persones de la classe n'han endevinat algunes vegades, les altres vint-i-tres
persones no ho endevinaven quan eren dues o tres agulles a l'esquena, en aquests casos creien que només els punxaven
amb una sola agulla.
El sentit del tacte està format per fins a sis tipus de receptors diferents: sensors de calor, sensors de fred, sensors de
pressió, sensors de la textura i la pressió, sensors de les vibracions i la pressió, terminacions nervioses del dolor... Aquests
receptors estan distribuïts pel cos de forma irregular. Per exemple, tenim més sensors de calor i fred a l'esquena que a la
panxa o al pit (per això no entrem a la dutxa d'esquena).
Amb aquesta experiència queda demostrat que tenim més receptors de pressió a les puntes dels dits que a l'esquena.
El sentit del gust. Sabor salat i dolç
9. Material
• Bastonets esterilitzats
• Sal
• Vasos de plàstic
• Sucre
• Cullereta
• Aigua
• Tovallons de paper
Procediment
1. En un got de plàstic posem dos o tres dits d'aigua i dues cullerades de sal. Remenem bé.
2. En un altre got de plàstic posem dos o tres dits d'aigua i dues cullerades de sucre. Remenem bé.
3. Distribuïm la classe per parelles i a cada parella té un got amb aigua i sal i un altre amb aigua i sucre. Cada alumne/a
té un altre got ple amb aigua sola.
4. Un/a alumne/a suca una punta del bastonet amb l'aigua amb sal i després, poc a poc, va tocant en diversos punts de
la llengua del company/a i preguntant-li si nota el sabor salat. Quan s'acaba l'exploració l'alumne/a que ha ofert la
llengua fa un glop d'aigua ordinària per netejar-se la boca de l'aigua amb sal.
5. Tot seguit es repeteix l'operació amb l'aigua amb sucre tot aprofitant l'altre extrem del bastonet.
6. Es recomana que l'alumne que ofereix la llengua la tregui tant com pugui i qSue prèviament tingui la boca seca
empassant-se la mica de saliva que pugui tenir.
10. 7. Al final es posen en comú les sensacions que s'han tingut.
Observacions
Sabor salat: no es nota ni a la part interior de la llengua, ni als costats, ni al mig... Només es nota a la punta de la llengua.
Sabor dolç: no es nota ni a la part interior de la llengua, ni als costats, ni al mig... Només es nota a la punta de la llengua i
als dos costats del davant.
Es fa estrany que hi hagi llocs de la llengua que no es notin alguns sabors.
Són frescos aquests ous?
Les pulsacions del cor
11. Material
• Fonendoscopi
• Rellotge o cronòmetre
Procediment
1. Cadascun de nosaltres ens busquem el pols al canell, al coll, al pit...
2. De dos en dos ens auscultem el cor amb el fonendoscopi.
3. Durant un minut comptem les nostres pulsacions.
4. Saltem a classe durant dos minuts i ens tornem a comptar les pulsacions.
Observacions
Ens hem posat per parelles i amb el fonendoscopi hem pogut escoltar el so del cor. Fa així: bum-bum, bum-bum, bum-
bum...
Quan hem comptat les pulsacions tothom tenia entre 80 i 100 pulsacions en un minut.
Després de saltar hem tornat a comptar les pulsacions i tothom tenia entre 150 i 200 pulsacions en un minut.
Construcció d'un model de tòrax
12. Material
• 1 globus petit
• 1 globus gran
Material
• Tisores
Aigua • 2 o 3 bosses de plàstic
• Sal • 5 gomes elàstiques
• Una ampolla de plàstic llisa de cola o de gasosa
Oli • 5 gots de plàstic transparents
Vinagre
• tallada pel mig • 5 etiquetes
• Sucre
Procediment • 20 o 25 trossos de mongetes perona congelades
1. Posem el globus petit a la boca de l'ampolla, per dins.
• Cullereta • Escuradents
2. Fem un nus al globus gran i li fem un tall al costat oposat.
Procediment
3. Col·loquem el globus meitat la tres gots. de l'ampolla de forma que quedi ben agafat.
1. Posem aigua fins a la gran a a part de sota
2. A un dels gots afegim sal i remenem, a un altre posem sucre i remenem, i l'altre el deixem amb aigua sola.
4. Estirem el globus gran cap a baix (enfora) i cap a dalt (endins) i veiem què passa.
3. Un altre got l'omplim fins a la meitat d'oli i l'altre també l'omplim fins a la meitat amb vinagre.
Observacions
4. Etiquetem els cinc gots anotant el líquid que hi ha.
Quan estirem el globus gran cap a baix el globus petit s'infla. Quan pugem el globus gran cap a dalt el globus petit es
5. Posem quatre o cinc mongetes a cada got de forma que quedin ben submergides. Els escuradents hi
desinfla.
poden ajudar en cas que les mongetes surin.
El globus petitcada got amb una mica deglobus gran representa el diafragma. Quan el diafragma s'estira el pulmó
6. Tapem representa un pulmó i el plàstic i una goma elàstica per evitar les males olors.
inspiraEsperem una setmana. contreu el pulmó espira.
7. i quan el diafragma es
Observacions
Les mongetes que estaven en aigua i amb aigua i sucre s'han fet malbé: fan mala olor i l'aigua s'ha tornat fosca.
Les mongetes que estaven en oli, vinagre i aigua amb sal s'han conservat. Algunes mongetes han canviat de
color però no fan mala olor ni el líquid ha canviat.
Per tant, la sal, l'oli i el vinagre conserven els aliments.
Aliments que conservem en sal: bacallà, anxoves, pernil salat...
Aliments que conservem en oli: tonyina de llauna, sardines de llauna, tacos de formatge...
Aliments que conservem en vinagre: olives, cogombres, cebetes, seitons (boquerons)...
14. El termòmetre
Material
• 3 termòmetres
• Aigua temperada
• 3 vasos de precipitats
• Aigua calenta
• 2 glaçons
Procediment
1. Observem el termòmetre i les seves parts.
2. Omplim els tres vasos de precipitats: un amb aigua calenta, l'altre amb aigua temperada (aigua tal i com surt de
l'aixeta) i aigua temperada amb dos glaçons.
3. Posem els termòmetres de forma que no toquin les parets ni el fons.
4. Tota la classe mesurem les temperatures dels termòmetres en secret i després ho posem en comú.
Observacions
El vas 1 (aigua calenta) marca 33º.
El vas 2 (aigua amb glaçons) marca 1,5º.
El vas 3 (aigua temperada) marca 17º.
Equilibri tèrmic
15. La dilatació dels líquids
Material
• Aigua temperada (de l'aixeta) • Pot de vidre ample PYREX
• Aigua molt calenta • Tap de goma foradat
• Tub de vidre • Matràs erlemmeier
• Termòmetre • Témpera vermella
Procediment
1. Al matràs posem una mica de pintura vermella i aigua temperada. Remenem.
2. Tapem el matràs amb el tap i el tub de vidre de manera que l'aigua pugi una mica pel tub.
3. Aboquem l'aigua calenta en el pot de vidre.
4. Posem el matràs dins de l'aigua calenta i esperem 4 o 5 minuts.
Observacions
L'aigua vermella de dins del matràs s'ha anat escalfant i ha pujat pel tub de vidre.
Quan un líquid s'escalfa es dilata, és a dir, augmenta de volum.
Al cap d'unes hores l'aigua vermella del matràs s'ha refredat i baixa de nivell.
Quan un líquid es refreda es contreu, és a dir, disminueix de volum.
Aquesta propietat dels líquids s'aprofita per fabricar termòmetres.
La dilatació dels gasos
16. Material
• Aigua calenta • Matràs erlemmeier
• Un globus • Pot ample de vidre PYREX
Procediment
1. Posem el globus a la boca del matràs de forma que caigui per fora.
2. Aboquem l'aigua calenta al pot ample de vidre.
3. Introduïm el matràs dins l'aigua calenta tot aguantant-lo. Perquè es mantingui enfonsat s'hi pot posar a dins
algun objecte pesant, com per exemple una maquineta de metall.
4. Esperem uns minuts.
5. Treiem el matràs de l'aigua calenta i el deixem refredar-se uns minuts.
Observacions
Veiem que al cap de poc temps el globus s'infla a poc a poc a poc fins quedar-se dret.
El globus s'infla perquè l'aigua calenta ha escalfat l'aire de dins del matràs i ha augmentat de volum, és a dir, s'ha dilatat.
Al cap d'una estona el globus es desinfla perquè l'aire que té a dins es va refredant i es contreu.
Quan un gas s'escalfa es dilata i quan un gas es refreda es contreu.
Canvis d'estat de la mantega
17. Material
• Vas de precipitats • Mantega
• Aigua calenta • Nevera o congelador
• Pot ample de vidre Pyrex • Ganivet
Procediment
1. Tallem un tros de mantega i el posem dins el vas de precipitats.
2. Aboquem l'aigua calenta dins el pot ample fins a la meitat.
3. A dins del pot hi posem el vas de precipitats. Pot ser que el vas vulgui surar i calgui aguantar-lo per dalt o bé posar-
hi un pes a sobre, com per exemple un llibre gruixut.
4. Esperem una estona i observem què ha passat.
5. Tot seguit posem el vas al congelador durant uns 20 minuts.
6. Treiem el vas i observem què ha passat.
Observacions
La mantega quan la comprem és en estat sòlid.
Quan escalfem el vas la mantega es fon, passa d'estat sòlid a líquid. Aquest canvi es diu Fusió.
Quan hem refredat el vas al congelador la mantega líquida s'endureix, passa d'estat líquid a sòlid. Aquest canvi es diu
Solidificació.
Punt d'ebullició de l'aigua
18. Material
• Vas de precipitats
• Aigua destil·lada
• Fogonet de gas
• Cronòmetre
• Reixeta
• Paper mil·limetrat
• Termòmetre
Procediment
1. Muntem el fogonet, la reixeta, el vas de precipitats amb 150 ml d'aigua i el termòmetre sense que toqui la paret de
vidre del vas de precipitats.
2. Triem entre l'alumnat una persona que llegeixi la temperatura inicial de l'aigua.
3. Triem una altra persona que anirà anotant els resultats a la pissarra.
4. Triem una tercera persona que comptarà amb el cronòmetre i cada 30 segons avisarà la que llegeix el termòmetre
perquè en doni la mesura. Es recomana que entre 5 a 3 segons abans avisi qui fa les lectures per tal que estigui
alerta.
5. Anem prenent mesures fins uns 3 minuts després que l'aigua bulli.
6. Escrivim els resultats en una taula de valors.
7. En paper mil·limetrat es dibuixa una gràfica temps - Temperatura.
8. Es comenten i s'interpreten els resultats.
Nota: Es recomana que abans l'alumnat hagi dibuixat gràfiques lineals a Matemàtiques, a la part d'Estadística. En cas que
no sigui així valdria la pena deixar aquesta pràctica per a cursos superiors. Una altra opció per a Cicle Superior és
representar els resultats en una gràfica lineal feta amb full de càlcul (Excel o Calc).
Observacions
19. Al principi l'aigua puja de temperatura a poc a poc i després més ràpidament.
Als 99º C l'aigua comença a bullir i no puja més encara que la tinguem escalfant-se uns minuts més. Hi ha hagut una
mesura que la temperatura ha arribat a 100 º, però ha baixat de seguida a 99º un altre cop.
Això és així perquè el termòmetre que tenim per fer la mesura no té una construcció perfecta. A més la temperatura
d'ebullició pot variar segons l'alçada i la pressió atmosfèrica del moment.
La temperatura en la qual un líquid bull es diu Punt d'Ebullició.
Quan hem apagat el foc hem vist que ja hi ha menys aigua que la que hem posat. La temperatura no passava del punt
d'ebullició perquè la calor es feia servir per transformar l'agua de l'estat líquid a l'estat gasós (vapor d'aigua).
El vapor d'aigua no l'hem vist, és un gas incolor i transparent. És el que habitualment s'anomena Humitat.
20. temps
Temperatura
temps
Temperatura
0 s.
21º
6 min. 30 s.
85º
30 s.
22º
7 min.
89º
1 min.
24º
7 min. 30 s.
93º
1 min. 30 s.
21. Amb les dades hem fet una gràfica temps - Temperatura
El telèfon
22. Material
• 2 gots de plàstic • Espelma
• 4 o 5 metres de cordill • Punxó
Procediment
1. Amb l'espelma escalfem el punxó i foradem el cul dels dos gots de plàstic.
2. Passem el cordill pel forat del got i fem un nus per la part de dins.
3. Passem el telèfon a algun company o companya i hi parlem tot mantenint el fil ben tibant.
Observacions
Quan el cordill està tibat es pot parlar i escoltar com si fos un telèfon.
El so es transmet a través del cordill.
23. La lupa
L'absorció de l'aigua en la sorra i la terra
Material
• Sorra • Aigua
• Terra • Balança
• Paper de filtre • 2 ampolles de plàstic
• 2 embuts de plàstic • Proveta
Procediment
1. Amb el paper de filtre fabriquem dos embuts de paper.
2. Posem els embuts de paper dins els de plàstic i els mullem una mica perquè s'hi enganxin.
3. Col·loquem els embuts dins les ampolles.
4. Amb la balança mesurem 300 g. de sorra i l'aboquem dins un embut.
5. Fem el mateix amb 300 g. de terra.
6. Amb la proveta mesurem 300 ml. d'aigua i els aboquem a la sorra.
7. També aboquem 300 ml. d'aigua a la terra.
8. Esperem una o dues hores.
9. Amb la proveta mesurem l'aigua que ha travessat la sorra i l'aigua que ha travessat la terra i ho anotem a la llibreta.
24. Observacions
Grup 1 Grup 2
Sorra: han passat 244 ml. Sorra: han passat 246 ml.
Fem la resta: 300 - 244 = 56 ml. Fem la resta: 300 - 246 = 54ml.
La sorra ha absorbit 56 ml. La sorra ha absorbit 54 ml.
Terra: han passat 180 ml. Terra: han passat 128 ml.
Fem la resta: 300 - 180 = 120 ml. Fem la resta: 300 - 128 = 172 ml.
La terra ha absorbit 120 ml. La terra ha absorbit 172 ml.
Els resultats són molt semblants amb la sorra. En canvi en el grup 2 la terra ha absorbit més aigua que en el grup 1.
De tota manera es pot veure que en els dos casos la terra ha absorbit més del doble o triple aigua que la sorra.