ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
Teatre
d’Epidaure
1. Documentació general
Fitxa tècnica
Nom: Teatre d’Epidaure
Arquitecte: Policet el Jove
Cronologia: 350 a.C
Localització: Epidaure al Peloponès (Grècia)
Estil: grec hel·lenístic
Materials utilitzats: pedra
Sistema constructiu: arquitravat
Dimensions: 120m (diàmetre)
1. Documentació general
Arquitecte
Policlet el Jove
Policlet el Jove (segle V-IV a.C.)

Va néixer a Argos
Va ser escultor i arquitecte grec
La seva fama va ser eclipsada
Va estudiar a l’escola de Policlet el Vell
Va dissenyar el gran teatre d’Epidaure
Va fer l’estàtua d’Afrodita a Amicles
1. Documentació general
Context històric i estil
Època hel·lenística  segle IV-I a.C.

Teatre d’Epidaure  Model a seguir
Construcció  Càlculs matemàtics
Jugaven amb espais oberts
Estreta relació amb la natura
Mides perfectes i adaptació total
Gran bellesa arquitectònica

Patrimoni mundial de
l’UNESCO.
2. Anàlisi formal
Elements de suport i suportats
Aprofiten les vessants de les muntanyes com a suport principal.
Construcció de murs laterals.
La graderia és l’element suportat per excel·lència.

Mur lateral
2. Anàlisi formal
Espai exterior - interior
Components principals:
Orquestra  Lloc on el cor cantava i
ballava.
Construccions escèniques:
- Prosceni  Espai on actuaven els
actors.
- Escena  lloc on els actors es canviaven.
Càvea  són les graderies.
Diazoma  passadís que separa la càvea
en dues seccions.

*Grans dimensions.
*No disposa de façana, si
no que te dos accessos.
Planta teatre
Part superior
Part inferior
12 sectors
13 escales
34 grades

22 sectors
20 grades
24 escales

*15.000 espectadors.

24 m

20,3 m

Passadís

120 m
El Teatre d’Epidaure, com tots els teatres grecs, disposava de dos tipus de seients:

Personalitats importants
 Respatller
 Braços

Poble
 Grades llises
 De pedra
3. Interpretació
Entorn i integració urbanística
El Teatre d’Epidaure aprofita el pendent natural de la muntanya.
Es trobava als afores de la ciutat de Pidhavro (actual Epidaure), al sudest del Peloponès.
Integració  Perfecta.
Mostra l’estreta relació art i natura pròpia de l’art clàssic grec.
Funció, contingut i significat
El Teatre d’Epidaure va néixer com a conseqüència de les jornades festives
(primavera i hivern) que dedicaven al Déu Dionís.
Per tant la funció de l’edifici és religiosa  ofereixen ofrenes al Déu (altar al
mig de l’orquestra).
L'acústica és tan precisa que es pot sentir els sectors des de qualsevol racó
de la Càvea.
Teatre d’Epidaure

Un dels més famosos
de l’època.
El més gran de Grècia.

Es representaven les millors
tragèdies de:
- Sòfocles
- Eurípides
- Èsquil
I les comèdies d’Aristòfenes.
Epidaure també tenia un

santuari dedicat a Asclepi
(Déu de la Medicina).

Asclepi
Models i influències
El teatre d’Epidaure mostra l’evolució de l’arquitectura clàssica cap a
l’hel·lenisme.
Fou el model a seguir per teatres posteriors, tant grecs (Segesta, Sicília)
com romans, tot i que aquests hi aportaren avenços tècnics molt
importants.
Judith Puente Quindós
Dakota Torres Cabello

More Related Content

F.4. teatre d’epidaudre

  • 2. 1. Documentació general Fitxa tècnica Nom: Teatre d’Epidaure Arquitecte: Policet el Jove Cronologia: 350 a.C Localització: Epidaure al Peloponès (Grècia) Estil: grec hel·lenístic Materials utilitzats: pedra Sistema constructiu: arquitravat Dimensions: 120m (diàmetre)
  • 3. 1. Documentació general Arquitecte Policlet el Jove Policlet el Jove (segle V-IV a.C.) Va néixer a Argos Va ser escultor i arquitecte grec La seva fama va ser eclipsada Va estudiar a l’escola de Policlet el Vell Va dissenyar el gran teatre d’Epidaure Va fer l’estàtua d’Afrodita a Amicles
  • 4. 1. Documentació general Context històric i estil Època hel·lenística  segle IV-I a.C. Teatre d’Epidaure  Model a seguir Construcció  Càlculs matemàtics Jugaven amb espais oberts Estreta relació amb la natura Mides perfectes i adaptació total Gran bellesa arquitectònica Patrimoni mundial de l’UNESCO.
  • 5. 2. Anàlisi formal Elements de suport i suportats Aprofiten les vessants de les muntanyes com a suport principal. Construcció de murs laterals. La graderia és l’element suportat per excel·lència. Mur lateral
  • 6. 2. Anàlisi formal Espai exterior - interior Components principals: Orquestra  Lloc on el cor cantava i ballava. Construccions escèniques: - Prosceni  Espai on actuaven els actors. - Escena  lloc on els actors es canviaven. Càvea  són les graderies. Diazoma  passadís que separa la càvea en dues seccions. *Grans dimensions. *No disposa de façana, si no que te dos accessos. Planta teatre
  • 7. Part superior Part inferior 12 sectors 13 escales 34 grades 22 sectors 20 grades 24 escales *15.000 espectadors. 24 m 20,3 m Passadís 120 m
  • 8. El Teatre d’Epidaure, com tots els teatres grecs, disposava de dos tipus de seients: Personalitats importants  Respatller  Braços Poble  Grades llises  De pedra
  • 9. 3. Interpretació Entorn i integració urbanística El Teatre d’Epidaure aprofita el pendent natural de la muntanya. Es trobava als afores de la ciutat de Pidhavro (actual Epidaure), al sudest del Peloponès. Integració  Perfecta. Mostra l’estreta relació art i natura pròpia de l’art clàssic grec.
  • 10. Funció, contingut i significat El Teatre d’Epidaure va néixer com a conseqüència de les jornades festives (primavera i hivern) que dedicaven al Déu Dionís. Per tant la funció de l’edifici és religiosa  ofereixen ofrenes al Déu (altar al mig de l’orquestra). L'acústica és tan precisa que es pot sentir els sectors des de qualsevol racó de la Càvea.
  • 11. Teatre d’Epidaure Un dels més famosos de l’època. El més gran de Grècia. Es representaven les millors tragèdies de: - Sòfocles - Eurípides - Èsquil I les comèdies d’Aristòfenes. Epidaure també tenia un santuari dedicat a Asclepi (Déu de la Medicina). Asclepi
  • 12. Models i influències El teatre d’Epidaure mostra l’evolució de l’arquitectura clàssica cap a l’hel·lenisme. Fou el model a seguir per teatres posteriors, tant grecs (Segesta, Sicília) com romans, tot i que aquests hi aportaren avenços tècnics molt importants.