4. Qu竪 es un impacte astron嘆mic?
Un impacte astron嘆mic 辿s un meteorit
que agafa l'嘆rbita terrestre i
entra a la atmosfera de la terra i cau a
qualsevol lloc.
5. On 辿s habitual que passin?
No hi ha cap lloc en concret on passin,
poden passar a qualsevol lloc i moment.
6. Factors que els provoquen
Un asteroide agafa l嘆rbita terrestre i
entra a la atmosfera de la terra i cau a
qualsevol lloc.
7. Conseq端竪ncies que provoquen
Si un impacte astron嘆mic cau a l'aigua
es pot provocar un tsunami. Quan cau a
la terra pot causar molts desastres.
9. Qu竪 辿s un enfonsament
Nom辿s passa quan abans ha passat un
terratr竪mol molt fort.
10. Factors que els provoquen
Aquest moviment pot ser indu誰t per
diferents causes, terratr竪mols, pluja
persistent la m de lhome.
Les causes de la subsid竪ncia poden
ser,entre altres:La resposta dels
materials geol嘆gics davant de les
forces tect嘆niques.
12. Qu竪 es una tempesta de sorra?
Una tempesta de sorra 辿s un fenomen
meteorol嘆gic com炭 a les zones rides
i semi-rides. Les tempestes de pols
es generen quan un vent molt fort i
persistent aixeca de s嘆l pols i sorra
que s坦n despla巽ats en grans
distncies.
La sorra i la pols formen un n炭vol
compacte que 辿s mou a gran
velocitat, reduint molt la visibilitat.
13. Qu竪 辿s una tempesta de sorra(2)
En determinades ocasions un conjunt
de factors genera l'aixecament de
veritables parets de pols i sorra fins
3.000 metres d'altitud que es
desplacen a una gran velocitat
arrossegant tones de terra,pols i
sorra.
14. On 辿s habitual que passin?
s habitual que passin als deserts i en
altres zones seques. Els vents poden
aixecar tempestes de sorra i pols tan
fortes que es poden veure des de
l`espai.
Per si us sembla estrany al planeta
Mart tamb辿 hi ha tempestes de pols.
Les tempestes en aquest planeta
duren m辿s i cobreixen rees molt
grans de terra.
15. Factors que els provoquen
El factor que provoca la tempesta 辿s el
vent.
En els deserts i en zones seques hi ha
sorra i pols. Quan hi ha un vent molt
fort es quan saixeca la sorra i la pols i
provoca la tempesta.
18. Que 辿s un glacial o una glacera?
Una glacera 辿s una gruixuda massa de gel que
s'origina en la superf鱈cie terrestre per la
acumulaci坦, compactaci坦 recristal揃litzaci坦 de
la neu, als llocs on per l'abundncia de
precipitacions i les baixes temperatures la neu
acumulada no arriba a fondre's
completament, i que mostra evidencies de
flux en el passat o en l'actualitat.
19. Conseq端竪ncies que provoquen?
Des del final de la petita edat de gel al voltant de
1850 les glaceres de tot el m坦n han vist decr辿ixer el
seu volum. Aquest fenomen 辿s denominat pels
glaci嘆legs retroc辿s de les glaceres i, donada la
coincid竪ncia temporal entre l'aparici坦 del fenomen i
l'increment en l'emissi坦 de gasos hivernacle, en els
炭ltims anys la tend竪ncia 辿s atribuir bona part del
fenomen a l'acci坦 humana. No obstant aix嘆 el clima
辿s extraordinriament complex i els seus
mecanismes naturals de regulaci坦 estan sent
investigats actualment. Reconstruir la hist嘆ria
climtica de la Terra no 辿s una tasca senzilla.
21. Qu辿 es un terratr竪mol?
Un terratr竪mol, 辿s el resultat de
lalliberament brusc denergia acumulada
pels despla巽ment i les friccions de les
diferents plaques de lescor巽a terrestre. Els
m辿s estranys s坦n els sismes deguts a
lactivitat volcnica o dorigen artificial. Es
produeixen nombrosos sismes tots els dies,
pero la majoria no s坦n sentits pels humans.
Els m辿s poderosos dells compten entre les
catastrofes naturals m辿s destructores.
22. On 辿s habitual que passi?
Un terratr辿mol nom辿s passa on hi hagin
plaques tect嘆niques.
23. Factors que provoquen
La part m辿s superficial de la terra esta
formada per un mosaic de plaques de forma
de trencaclosques que estan en continu
moviment a causa dels corrents convectius
del mantell superior. Hi ha 7 grans
plaques, aquestes plaques es mouen a
diferents velocitats, les m辿s lentes poden
arribar a velocitats d1 o 2 cm/any i les m辿s
rpides a 110 cm/any. La placa es trenca en el
punt on la deformaci坦
Supera la resist竪ncia de la roca.
25. QU S UN VOLC?
Un volc 辿s un punt de la superf鱈cie terrestre
on t辿 lloc la sortida a l'exterior de material roca
fos (magma) generat a l'interior de la terra i,
ocasionalment, de material no magmtic.
L'acumulaci坦 daquests productes al voltant del
centre emissor pot donar lloc a relleus
positius amb morfologies diverses.
26. ON S HABITUAL QUE PASSIN?
Normalment passen a les muntanyes, parcs
naturals per嘆 tamb辿 hi ha petits volcans a la
Lluna.
27. PETITS VOLCNS A LA LLUNA
La Lluna no t辿 grans volcans i actualment no
hi ha activitat volcnica, tot i que darreres
observacions suggereixen que encara pot
tenir un nucli parcialment fos. No obstant
aix嘆, la Lluna t辿 restes d'activitat volcnica
com els mars lunars (les parts fosques que
s'observen a la lluna), canals i c炭pules lunars.
28. LINICI DUNA ERUPCI:
Linici duna erupci坦 t辿 lloc quan la pressi坦
exercida pel magma, dins el conducte volcnic
o en una cambra magmtica, supera la pressi坦
litosttica. Laugment de la pressi坦
magmtica es produeix bsicament per dues
causes, que poden actuar de forma conjunta
o a誰llada.
29. LINICI DUNA ERUPCI(2)
a) La injecci坦 de nou magma, procedent de zones m辿s
profundes de la Terra. Aquest 辿s
lorigen de la immensa majoria de les erupcions volcniques.
b) La sobresaturaci坦 en gasos (voltils) dalguns magmes en
pujar cap a la superf鱈cie.
En magmes bsics, pobres en voltils, lincrement de pressi坦
辿s generalment causat per la injecci坦 continuada de nou
magma, mentre que en magmes cids es deu sovint a la
combinaci坦 dambdues. Aix鱈 doncs, en reservoris superficials
de magmes cids, sobresaturats de gasos, larribada de nou
magma pot acabar desencadenant lerupci坦.
30. Tipus de volcans:
Lexist竪ncia de diversos tipus de volcans amb
erupcions caracter鱈stiques:
ESTROMBOLI:Un estratovolc 竪s un volc
que t竪 una estructura constituida per
lacumulaci坦 de colades de lava piroclasts
(tefra) en el trancurs dels diferents estadis
eruptis,habitualment violents.
31. Tipus de volcans:
Hawai:En aquest cas,les laves s坦n molt
fluides, sense que tinguin lloc despreniments
gasosos explosius.
32. -Impacte astron嘆mic
Es un meteorit que pot caure a qualsevol
lloc
-Enfonsament de terra
Passa despr辿s que hagu鱈 hagut un
terratr竪mol
molt fort
Enfonsament de terra
Passa en el desert quan bufa molt el vent???
NIL VIDAL
33. -Impacte astronomic
Un meteorit que cau a la terra en algun lloc.
-Enfonsament de terres
Passa on abans ha passat un terratremol molt fort.
-Tempesta de sorra
Un vent molt fort aixeca molta sorra.
MARINA
34. -Glacials
Quan fa molt fred es crea un glacial.
-Terratr竪mol
Dos trossos de terra es mouen.
-Volcans
Un volca entra en erupci坦, el que surt de dintre es roca
fosa que li diem lava.
MARINA
35. M`han sorpr竪s unes quantes coses com per
exemple :
Tots els tipus de volcans que hi ha perqu竪 hi han
molts: Lestromboli,Hawa鱈..
Que al planeta Mart tamb辿 hi han tempestes de
sorra.
Que abans dun enfonsament de terra hagu辿s un
terratr竪mol m鱈nim.
Que un terratr竪mol es quasi el mateix que un
sisme.
36. Hem tingut petits problemes a lhora davan巽ar i
a lhora repartir-nos les feines per嘆 ho hem
solucionat poc a poc.
.
38. Volem donar les grcies
a la Roser per ajudarnos tant
I a tots vosaltres per
escoltar-nos tant atentament
