ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Ferran Suay - Hitzaldiko aurkezpena katalanez

•
•
E
emun10
1 of 42
Downloaded 23 times
Intervención psicológica en los usos lingüísticos interpersonales Ferran Suay i Lerma Societat Valenciana de Psicologia Universitat de València
►Una llengua pot sobreviure sense gramàtica unificada, sense reconeixement legal i sense presència pública. Però no pot sobreviure sense parlants. O amb uns parlants que no exerceixen, perquè cada dos per tres es passen sense necessitat al castellà. Adaptat de Joan Tudela (AVUI, 06/06/06)
Tria lingüística Llengua A Llengua B reforçadors càstigs reforçadors càstigs Cost de Cost de Positius Negatius Directe Positius Negatius Directe resposta resposta
Probabilitat = f (Ref/Càst) REFORÇADORS CÀSTIGS ► Aconseguir els ► Probabilitat de ser objectius sense perdre contrariat temps ► Cost en temps i esforç ► Obtenir atenció ► Demanda ► Ser acceptat d’explicacions ► Mantenir l’anonimat ► Connotació política ► Saber que t’entendran ► Possibilitat de ser maltractat
Euskal hiztunen hizkuntza-jokaerak ASERTIBITATEA LEIALTASUN AHULA Leialtasuna minimoa HIZKUNTZA MENDEKOTASUNA UKO EGITEA MENDEKOTASUNA
Submissió lingüística ►Plegar-se sistemàticament a la llengua (dominant) de l’interlocutor/a Sempre euskaldunak no és cortesia Sistemàticament no és lliure elecció
Qui practica la submissió lingüística? ► Euskaldunak De qualsevol classe social i nivell cultural De qualsevol tendència política o ideologia De tots els nivells de ‘consciència lingüística’ Amb qualsevol altra persona (residents de llengua inicial castellana, parlants d’altres llengües, altres bascoparlans....) El model ETB-2
Aspectes específics euskera ► Distància lingüística: El mite de la dificultat El mite de la incomprensió absoluta eta agur i folklorisme institucional ► Kaixo ► Pares a fills, però no entre pare i mare ► Canvi al castellà entre euskalduns En presència de monolingües Àrees temàtiques? Castellanismes expressius
Com hem après aquesta conducta? mecanismes bàsics de l’aprenentatge en humans: Reforç / Càstig / Desemparança / Modelatge
Càstig ⇒Evitació • Directe: estímul aversiu contingent • Cost de resposta: eliminació contingent d’un reforçador disponible Reforçament ⇒Repetició • Positiu: estímul gratificant contingent • Negatiu: eliminació contingent d’un càstig
Reforçar el castellà ► Reforç positiu Històricament Actualitat ► Reforç negatiu Mantenir l’anonimat Llengua “neutra” Evitar dificultats de comunicació
Castigar el euskera ► Històricament ► ''Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes'' Juan Carlos I (2001)
Càstig en l’actualitat •Lleis •Dificultats de comunicació •Connotació política •Conflicte fatiga •Incomoditat = cost de resposta maleducat tancat intolerant provincià radical insolidari .... antiquat
Desemparança apresa Learned helplessness Overmier i Seligman (1967)
Efectes de la desemparança apresa en animals % animals que aprenen a evitar la descàrrega NORMALS DESEMPARATS Weiss et al., 1975
Efectes en humans Descens de la motivació (Cowling, 2006) • Baixa autoestima (Weems i Silverman, 2006) • Menor capacitat per a reconèixer el control • (Maldonado, 2002), i resoldre problemes (Gonzalez, Goeppinger i Lorig, 1990) Alteracions de la memòria (Kim, Song i Kosten, 2006) • Depressió • (Sloman, Farvolden, Gilbert i Price, 2006) Submissió • (Kao, Nagata i Peterson, 1997)
Aprenentatge per Dzó
ٲó
Modelatge de la conducta linguisticament submisa
CONSCIÈNCIA LINGÜÍSTICA I DESEMPARANÇA PARLAR EN CASTELLÀ AT PRESSIÓ IT D SOCIAL Contribuir a la substitució O M Mala consciència O C N I SITUACIÓ D’INTERACCIÓ LINGÜÍSTICA PARLAR EN CATALÀ És estressant AT T Permet que se’ns Iqüestione D O tema (la llengua) Provoca canvi de M O Connota políticament C N I Genera conflicte fatiga
Desemparança en parlants d’una llengua minorada No existeix la no-conducta ► No hi ha cap tria lingüística neutra: ► euskalunitzem o castellanitzem No hi ha tria satisfactòria (doble càstig)
Reforçament i càstig en humans Reforçadors i càstigs: incondicionats i ► condicionats ► El pes específic d’un cervell evolucionat: Els factors cognitius com a moduladors de l’efecte de les contingències
Es pot evitar o reduir la submissió lingüística?
Què ens falta per assolir la normalitat? El plantejament tradicional FIDELITAT LINGÜÍSTICA Dimissió lingüística
Problemes d’aquest plantejament • Saber que hi ha un problema social • Saber que la meua actuació és 1. Consciència = rellevant • Conèixer les meues capacitats 2. Tenir consciència lingüística no significa saber com evitar la submissió
El nostre plantejament (complementari) ÚS EFECTIU DEL CATALÀ • Què pensar • Què dir i fer • Com sentir-nos FIDELITAT LINGÜÍSTICA (voler usar el català)
Possibilitats sobre l’estímul: ►Actuacions Canviar el modelatge ► Canviar les contingències associades a ► l’elecció de llengua sobre la resposta: ►Actuacions Reduir impacte del càstig ► l’efecte dels reforçadors ►Ampliar
Nivells d’anàlisi de la conducta QUÈ ENS DIEM? PENSAMENTS QUÈ DIEM? QUÈ FEM COM ENS SENTIM? COMUNICACIÓ EMOCIONS
Actuacions sobre l’estímul: Canviar el modelatge ► Poders públics ► Mitjans de comunicació ► Ídols ► Models presencials: Mares i pares Altres familiars Mestres Ídols locals
Actuacions sobre l’estímul: Canviar les contingències ► Poders públics Lleis Usos i costums (models) ► Massa crítica
Actuacions sobre la resposta: Reduir impacte del càstig ► Xarxa social: trencar sensació de solitud ► Processament cognitiu: Recursos cognitius: autocentrament, establiment d’objectius... Recursos de comunicació: controlar la interacció, reduir incomoditat Recursos fisiològics: anticipació, control d’emocions negatives
Actuacions sobre la resposta: Ampliar l’efecte dels reforçadors ► Xarxa social: Fer costat, compartir objectius... ► Valoració cognitiva: Valorar els objectius assolits
ASSERTIVITAT LINGÜÍSTICA Saber com fer-ho FIDELITAT LINGÜÍSTICA Voler fer-ho Dimissió lingüística
La nostra aportació Taller d'Espai Lingüístic Personal (TELP)
Objectius ► Nivell individual: Reduir la incomoditat associada a expressar-se en català. Augmentar la satisfacció amb la conducta lingüísticament assertiva. Generar més recursos. •Nivell social: Establir nous models de conducta lingüística efecte expansiu.
Punts importants ► Població-diana: parlants amb voluntat d’usar el català (consciència lingüística). ► No qüestiona la necessitat d’accions en favor de la llengua a uns altres nivells. ► Progressivitat en l’assoliment de l’assertivitat lingüística.
50 edicions Primera: Alboraig (País Valencià), novembre 2003 ► Darrera: Universitat de València, setembre 2007 ► Adaptacions Per a funcionaris: Taller d’usos lingüístics en l’atenció al públic (6 hores). A l’euskara: 3 edicions al País Basc + 1 curs de formació de formadors (EMUN). Curs d’Extensió Universitària (40 hores) Màster en Assessorament Lingüístic (UV, 2 crèdits)
Azken laburpena
No hem volgut dir que... ► ... la solució a la discriminació lingüística estiga exclusivament en modificar la conducta individual. ► …el canvi d’algunes conductes individuals solucione la situació anormalitzada de la cultura basca. ► ... el nivell psicològic d’anàlisi siga més important o més fructífer que els altres.
Hem dit que... ► ... s’ha d’actuar també a nivell psicològic, canviant les conductes de les persones. ► ...les opcions individuals ajuden a produir canvis socials imprescindibles. ► ... la conducta d’una persona pot influir la de moltes altres (efecte expansiu). ► ...tothom pot aprendre a viure millor les interaccions lingüístiques, i això augmentarà la presència social del català.
Gràcies per la vostra atenció Preguntes, comentaris i crítiques seran benvinguts
Ferran Suay - Hitzaldiko aurkezpena katalanez

More Related Content

Ferran Suay - Hitzaldiko aurkezpena katalanez

  • 1. Intervención psicológica en los usos lingüísticos interpersonales Ferran Suay i Lerma Societat Valenciana de Psicologia Universitat de València
  • 2. ►Una llengua pot sobreviure sense gramàtica unificada, sense reconeixement legal i sense presència pública. Però no pot sobreviure sense parlants. O amb uns parlants que no exerceixen, perquè cada dos per tres es passen sense necessitat al castellà. Adaptat de Joan Tudela (AVUI, 06/06/06)
  • 3. Tria lingüística Llengua A Llengua B reforçadors càstigs reforçadors càstigs Cost de Cost de Positius Negatius Directe Positius Negatius Directe resposta resposta
  • 4. Probabilitat = f (Ref/Càst) REFORÇADORS CÀSTIGS ► Aconseguir els ► Probabilitat de ser objectius sense perdre contrariat temps ► Cost en temps i esforç ► Obtenir atenció ► Demanda ► Ser acceptat d’explicacions ► Mantenir l’anonimat ► Connotació política ► Saber que t’entendran ► Possibilitat de ser maltractat
  • 5. Euskal hiztunen hizkuntza-jokaerak ASERTIBITATEA LEIALTASUN AHULA Leialtasuna minimoa HIZKUNTZA MENDEKOTASUNA UKO EGITEA MENDEKOTASUNA
  • 6. Submissió lingüística ►Plegar-se sistemàticament a la llengua (dominant) de l’interlocutor/a Sempre euskaldunak no és cortesia Sistemàticament no és lliure elecció
  • 7. Qui practica la submissió lingüística? ► Euskaldunak De qualsevol classe social i nivell cultural De qualsevol tendència política o ideologia De tots els nivells de ‘consciència lingüística’ Amb qualsevol altra persona (residents de llengua inicial castellana, parlants d’altres llengües, altres bascoparlans....) El model ETB-2
  • 8. Aspectes específics euskera ► Distància lingüística: El mite de la dificultat El mite de la incomprensió absoluta eta agur i folklorisme institucional ► Kaixo ► Pares a fills, però no entre pare i mare ► Canvi al castellà entre euskalduns En presència de monolingües Àrees temàtiques? Castellanismes expressius
  • 9. Com hem après aquesta conducta? mecanismes bàsics de l’aprenentatge en humans: Reforç / Càstig / Desemparança / Modelatge
  • 10. Càstig ⇒Evitació • Directe: estímul aversiu contingent • Cost de resposta: eliminació contingent d’un reforçador disponible Reforçament ⇒Repetició • Positiu: estímul gratificant contingent • Negatiu: eliminació contingent d’un càstig
  • 11. Reforçar el castellà ► Reforç positiu Històricament Actualitat ► Reforç negatiu Mantenir l’anonimat Llengua “neutra” Evitar dificultats de comunicació
  • 12. Castigar el euskera ► Històricament ► ''Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes'' Juan Carlos I (2001)
  • 13. Càstig en l’actualitat •Lleis •Dificultats de comunicació •Connotació política •Conflicte fatiga •Incomoditat = cost de resposta maleducat tancat intolerant provincià radical insolidari .... antiquat
  • 14. Desemparança apresa Learned helplessness Overmier i Seligman (1967)
  • 15. Efectes de la desemparança apresa en animals % animals que aprenen a evitar la descàrrega NORMALS DESEMPARATS Weiss et al., 1975
  • 16. Efectes en humans Descens de la motivació (Cowling, 2006) • Baixa autoestima (Weems i Silverman, 2006) • Menor capacitat per a reconèixer el control • (Maldonado, 2002), i resoldre problemes (Gonzalez, Goeppinger i Lorig, 1990) Alteracions de la memòria (Kim, Song i Kosten, 2006) • Depressió • (Sloman, Farvolden, Gilbert i Price, 2006) Submissió • (Kao, Nagata i Peterson, 1997)
  • 18. ٲó
  • 19. Modelatge de la conducta linguisticament submisa
  • 20. CONSCIÈNCIA LINGÜÍSTICA I DESEMPARANÇA PARLAR EN CASTELLÀ AT PRESSIÓ IT D SOCIAL Contribuir a la substitució O M Mala consciència O C N I SITUACIÓ D’INTERACCIÓ LINGÜÍSTICA PARLAR EN CATALÀ És estressant AT T Permet que se’ns Iqüestione D O tema (la llengua) Provoca canvi de M O Connota políticament C N I Genera conflicte fatiga
  • 21. Desemparança en parlants d’una llengua minorada No existeix la no-conducta ► No hi ha cap tria lingüística neutra: ► euskalunitzem o castellanitzem No hi ha tria satisfactòria (doble càstig)
  • 22. Reforçament i càstig en humans Reforçadors i càstigs: incondicionats i ► condicionats ► El pes específic d’un cervell evolucionat: Els factors cognitius com a moduladors de l’efecte de les contingències
  • 23. Es pot evitar o reduir la submissió lingüística?
  • 24. Què ens falta per assolir la normalitat? El plantejament tradicional FIDELITAT LINGÜÍSTICA Dimissió lingüística
  • 25. Problemes d’aquest plantejament • Saber que hi ha un problema social • Saber que la meua actuació és 1. Consciència = rellevant • Conèixer les meues capacitats 2. Tenir consciència lingüística no significa saber com evitar la submissió
  • 26. El nostre plantejament (complementari) ÚS EFECTIU DEL CATALÀ • Què pensar • Què dir i fer • Com sentir-nos FIDELITAT LINGÜÍSTICA (voler usar el català)
  • 27. Possibilitats sobre l’estímul: ►Actuacions Canviar el modelatge ► Canviar les contingències associades a ► l’elecció de llengua sobre la resposta: ►Actuacions Reduir impacte del càstig ► l’efecte dels reforçadors ►Ampliar
  • 28. Nivells d’anàlisi de la conducta QUÈ ENS DIEM? PENSAMENTS QUÈ DIEM? QUÈ FEM COM ENS SENTIM? COMUNICACIÓ EMOCIONS
  • 29. Actuacions sobre l’estímul: Canviar el modelatge ► Poders públics ► Mitjans de comunicació ► Ídols ► Models presencials: Mares i pares Altres familiars Mestres Ídols locals
  • 30. Actuacions sobre l’estímul: Canviar les contingències ► Poders públics Lleis Usos i costums (models) ► Massa crítica
  • 31. Actuacions sobre la resposta: Reduir impacte del càstig ► Xarxa social: trencar sensació de solitud ► Processament cognitiu: Recursos cognitius: autocentrament, establiment d’objectius... Recursos de comunicació: controlar la interacció, reduir incomoditat Recursos fisiològics: anticipació, control d’emocions negatives
  • 32. Actuacions sobre la resposta: Ampliar l’efecte dels reforçadors ► Xarxa social: Fer costat, compartir objectius... ► Valoració cognitiva: Valorar els objectius assolits
  • 33. ASSERTIVITAT LINGÜÍSTICA Saber com fer-ho FIDELITAT LINGÜÍSTICA Voler fer-ho Dimissió lingüística
  • 34. La nostra aportació Taller d'Espai Lingüístic Personal (TELP)
  • 35. Objectius ► Nivell individual: Reduir la incomoditat associada a expressar-se en català. Augmentar la satisfacció amb la conducta lingüísticament assertiva. Generar més recursos. •Nivell social: Establir nous models de conducta lingüística efecte expansiu.
  • 36. Punts importants ► Població-diana: parlants amb voluntat d’usar el català (consciència lingüística). ► No qüestiona la necessitat d’accions en favor de la llengua a uns altres nivells. ► Progressivitat en l’assoliment de l’assertivitat lingüística.
  • 37. 50 edicions Primera: Alboraig (País Valencià), novembre 2003 ► Darrera: Universitat de València, setembre 2007 ► Adaptacions Per a funcionaris: Taller d’usos lingüístics en l’atenció al públic (6 hores). A l’euskara: 3 edicions al País Basc + 1 curs de formació de formadors (EMUN). Curs d’Extensió Universitària (40 hores) Màster en Assessorament Lingüístic (UV, 2 crèdits)
  • 39. No hem volgut dir que... ► ... la solució a la discriminació lingüística estiga exclusivament en modificar la conducta individual. ► …el canvi d’algunes conductes individuals solucione la situació anormalitzada de la cultura basca. ► ... el nivell psicològic d’anàlisi siga més important o més fructífer que els altres.
  • 40. Hem dit que... ► ... s’ha d’actuar també a nivell psicològic, canviant les conductes de les persones. ► ...les opcions individuals ajuden a produir canvis socials imprescindibles. ► ... la conducta d’una persona pot influir la de moltes altres (efecte expansiu). ► ...tothom pot aprendre a viure millor les interaccions lingüístiques, i això augmentarà la presència social del català.
  • 41. Gràcies per la vostra atenció Preguntes, comentaris i crítiques seran benvinguts