![Selectivitat juny 2000
EXMENS I CRITERIS DE CORRECCI (LOGSE) JUNY 2000
PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT (2000)
Modalitat LOGSE
Assignatura HISTRIA DE LA FILOSOFIA
Model 3
Triau un daquests dos textos i responeu les q端estions formulades
OPCI A
"nicament mitjan巽ant loblit daquest m坦n primitiu de metfores, 炭nicament mitjan巽ant lenduriment i la petrificaci坦
dun fog坦s torrent primordial compost per una massa dimatges que sorgeixen de la capacitat originria de la fantasia
humana, 炭nicament mitjan巽ant la invencible creen巽a que aquest sol, aquesta finestra, aquesta taula, s坦n una veritat
en si, en resum: grcies sols al fet que lhome soblida de si mateix com a subjecte i, per cert, com a subjecte
art鱈sticament creador, viu amb una certa calma, seguretat i conseq端竪ncia."
F. Nietzsche, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral.
Q端estions
1. Comentau el text i esmentau el tema que tracta. (3 punts)
2. Explicau com soposen el dionis鱈ac i lapol揃lini en Nietzsche. (3 punts)
3. Exposau la concepci坦 del superhome en Nietzsche. (2 punts)
4. Nietzsche fa una cr鱈tica a la metaf鱈sica distinta a la de Kant. Exposau aquesta cr鱈tica kantiana. (2 punts)
OPCI B
"Lexistencialisme ateu que jo represento 辿s m辿s coherent. Declara que si b辿 D辿u no existeix, hi ha tanmateix un
辿sser en el qual lexist竪ncia precedeix less竪ncia, un 辿sser que existeix abans de poder ser definit per cap altre
concepte, i que aquest 辿sser 辿s lhome o, com diu Heidegger, la realitat humana. Qu竪 significa aqu鱈 que lexist竪ncia
precedeix less竪ncia? Significa que, de bell antuvi, lhome existeix, es troba, sorgeix en el m坦n, i que es defineix
despr辿s. Lhome, tal com el concep lexistencialisme, si no 辿s definible 辿s perqu竪, dantuvi, no 辿s res."
J. P. Sartre, Lexistencialisme 辿s un humanisme.
Q端estions
1. Comentau el text i esmentau el tema que tracta. (3 punts)
2. Exposau les idees centrals de lexistencialisme. (3 punts)
3. Explicau dos dels conceptes seg端ents: projecte, responsabilitat, angoixa, comprom鱈s. (2 punts)
4. Comparau el paper de D辿u en la filosofia de Descartes i en la filosofia de Sartre. (2 punts)
PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT (2000)
CRITERIS ESPECFICS DE CORRECCI
Modalitat LOGSE
Assignatura HISTRIA DE LA FILOSOFIA
Model 3
1. Els alumnes hauran de cenyir-se al tema segons la formulaci坦 de les preguntes.
2. Sha de fer refer竪ncia al text.
3. Sexigir un ordre l嘆gic en el desenvolupament de lexposici坦 discursiva (shan devitar reiteracions, contradiccions,
etc.).
4. Lalumnat ha de demostrar un cert domini de la terminologia de lautor estudiat, tenint en compte que no es pot
esperar un excessiu aprofundiment en els temes ni una extensa exposici坦 daquests.
5. Claredat didees.
6. Reconeixement de la capacitat cr鱈tica.
7. Creativitat de lalumne.
8. Correcta utilitzaci坦 de lortografia i de la sintaxi i un nivell digne destil literari.
[鱈ndex logse]
息 UIB - Oficina d'Informaci坦 - E-mail
Darrera actualitzaci坦: 08 d'octubre de 2003](https://image.slidesharecdn.com/fil2000junynietsartre-150621172516-lva1-app6891/85/Fil2000-juny-niet_sartre-1-320.jpg)
Fil2000 juny niet_sartre
- 1. Selectivitat juny 2000 EXMENS I CRITERIS DE CORRECCI (LOGSE) JUNY 2000 PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT (2000) Modalitat LOGSE Assignatura HISTRIA DE LA FILOSOFIA Model 3 Triau un daquests dos textos i responeu les q端estions formulades OPCI A "nicament mitjan巽ant loblit daquest m坦n primitiu de metfores, 炭nicament mitjan巽ant lenduriment i la petrificaci坦 dun fog坦s torrent primordial compost per una massa dimatges que sorgeixen de la capacitat originria de la fantasia humana, 炭nicament mitjan巽ant la invencible creen巽a que aquest sol, aquesta finestra, aquesta taula, s坦n una veritat en si, en resum: grcies sols al fet que lhome soblida de si mateix com a subjecte i, per cert, com a subjecte art鱈sticament creador, viu amb una certa calma, seguretat i conseq端竪ncia." F. Nietzsche, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral. Q端estions 1. Comentau el text i esmentau el tema que tracta. (3 punts) 2. Explicau com soposen el dionis鱈ac i lapol揃lini en Nietzsche. (3 punts) 3. Exposau la concepci坦 del superhome en Nietzsche. (2 punts) 4. Nietzsche fa una cr鱈tica a la metaf鱈sica distinta a la de Kant. Exposau aquesta cr鱈tica kantiana. (2 punts) OPCI B "Lexistencialisme ateu que jo represento 辿s m辿s coherent. Declara que si b辿 D辿u no existeix, hi ha tanmateix un 辿sser en el qual lexist竪ncia precedeix less竪ncia, un 辿sser que existeix abans de poder ser definit per cap altre concepte, i que aquest 辿sser 辿s lhome o, com diu Heidegger, la realitat humana. Qu竪 significa aqu鱈 que lexist竪ncia precedeix less竪ncia? Significa que, de bell antuvi, lhome existeix, es troba, sorgeix en el m坦n, i que es defineix despr辿s. Lhome, tal com el concep lexistencialisme, si no 辿s definible 辿s perqu竪, dantuvi, no 辿s res." J. P. Sartre, Lexistencialisme 辿s un humanisme. Q端estions 1. Comentau el text i esmentau el tema que tracta. (3 punts) 2. Exposau les idees centrals de lexistencialisme. (3 punts) 3. Explicau dos dels conceptes seg端ents: projecte, responsabilitat, angoixa, comprom鱈s. (2 punts) 4. Comparau el paper de D辿u en la filosofia de Descartes i en la filosofia de Sartre. (2 punts) PROVES D'ACCS A LA UNIVERSITAT (2000) CRITERIS ESPECFICS DE CORRECCI Modalitat LOGSE Assignatura HISTRIA DE LA FILOSOFIA Model 3 1. Els alumnes hauran de cenyir-se al tema segons la formulaci坦 de les preguntes. 2. Sha de fer refer竪ncia al text. 3. Sexigir un ordre l嘆gic en el desenvolupament de lexposici坦 discursiva (shan devitar reiteracions, contradiccions, etc.). 4. Lalumnat ha de demostrar un cert domini de la terminologia de lautor estudiat, tenint en compte que no es pot esperar un excessiu aprofundiment en els temes ni una extensa exposici坦 daquests. 5. Claredat didees. 6. Reconeixement de la capacitat cr鱈tica. 7. Creativitat de lalumne. 8. Correcta utilitzaci坦 de lortografia i de la sintaxi i un nivell digne destil literari. [鱈ndex logse] 息 UIB - Oficina d'Informaci坦 - E-mail Darrera actualitzaci坦: 08 d'octubre de 2003