ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo

Filosofia kant

•Download as ODT, PDF•
•
Cristina Morillas
Cristina Morillas
1 of 2
Download to read offline
Guió Kant: Diapositiva1 : Anem a parlar sobre les apartas 10 , 11 y 12 , que tracten sobre la imposibilitat de la metafísica com a ciència. Diapositiva 2 : Kant en aquestos tres paràgrafs respon a aquestes preguntes: -La metafísica és una ciència? -Per què la natura condueix a la nostra raó per a assolir el camí a la ciència ? -Però ...per què la raó ens abandona a la meitat del aprenentatge? -Aleshores.. quines indicacions hem de seguir per a conèixer la realitat? Diapositiva 3: Ara anem a tractar la qüestió de què és la ciència per a Kant. La ciència per a Kant és un coneixement basat en, judicis sintètics a priori, és a dir, judicis universals i necessaris que es basen en l'experiència. Tractem la definició de ciència ja que Kant es planteja si la metafísica en un futur podrà arribar a ser una ciència, com les matematiques, lógica i la física. Que Aquestes tres matèries sigen ciència significa que progressen, és a dir, que van sumant més saber al ja obtingut . No obstant, la metafísica es troba en una situació molt diferent a la de aquestes tres ciències, ja que al final de l'anàlisi sempre acaba a l'inici de tot. Per tant, la metafísica fins ara no a trobat el camí de la ciència, per això Kant ara es plantetja: pot la Metafísica arribar a ser una ciència? Per respondre és necessari analitzar les condicions que fan necessari el coneixement científic, i comprovar si es donen també a la metafísica, no obstant, per a Kant és evident que el coneixement és un procés que inicia en l'experiència, pero Kant diu que no tot el coneixement deriva de l'experiència, és a dir, que el coneixement és el resultat entre el que obtenim de l'experiència i el que nosaltres aportem, constituïnt les seues condicions de la possibilitat. Podem distingir dos condicions de posibilitat: materials i formals. Els materials es tracten de la informació sensible, és a dir, al contingut sensible del coneixement i les formals són aquells elements que aportem nosaltres, és a dir, que són la forma en la que apareix el contingut sensible del coneixement. Per tant, el coneixement per a Kant és un compost entre el que prové de l'experiència , i de lo que és independent d'ella, la universalitat i necessitat dels nostres coneixements.
Diapositiva 4: Aleshores hi ha que distingir entre coneixements a priori i empírics. Els coneixements empírics són els que deriven de l'experiència i per això són contingents, és a dir, arriben a nosaltres després d'haver-se originat i per això són a posteriori. I el coneixement a priori és independent del món sensible i resideix de la facultat humana de conèixer, per això no deriva de l'experiència, sinó que és independent a ella, on les seues característiques són la necessitat i la universalitat. Diapositiva 5: El que fa possible que els coneixements científics compleixen amb les característiques anteriors és l'análisi dels tipus de judicis. 1.Judicis analítics: són aquells en els que la noció del predicat està continguda en la del subjecte. 2.Judicis sintètics: són aquells en els que el predicat no està en el contingut del subjecte. 3.Judicis sintètics a priori: són aquells en els que el predicat no està al contingut del subjecte i el que afirmen es universal i necessari, per això són els judicis de la ciència. La metafísica està construïda per mitjà de simples conceptes, i açò la separa de la resta de les ciències. Diapositiva 6: Ara responem a quin és el fundament dels judicis sintètics a priori, i això ens situa davant d'un dels grans temes de la filosifia kantiana: el gir copernica. Gir copernicà: Kant utilitza el gir copernicà per a explicar com són possibles els judicis sintètics a priori en les ciències superant el racionalisme i l'empirisme. La concepció que suposa que el nostre mètode de conèixer està regit per la nostra experiència, no explica el coneixement a priori, però aquets existeixen. Aleshores, suposa un canvi de perspectiva suposant que són els objectes els que han d'acoplar-se al nostre espírit, i això explica com es possible saber algo a priori. Açò es coneix com una revolució copernicana on Kant es basa en la teoria heliocèntrica. Per això arribem a la conclusió de què el nostre espírit està en blanc i la nostra experiència s'encarrega d'omplir-lo. El gir copernicà és la possibilitat dels judicis sintètics a priori, d'aquesta manera la realitat unicament se'ns pot presentar com determinada pels elements a prori del coneixement i l'expèriencia sols es possible amb ells. Després d'aquest anàlisi hem arribat a dos conclusions: · La ciència constitueix el seu saber amb judicis sintètics a priori. · I el gir copernicà és el fonament d'aquests judicis. Després de tot el que queda per analitzar, Kant arribarà al a conclusió de que la metafísica no és una ciència.

More Related Content

Filosofia kant

  • 1. Guió Kant: Diapositiva1 : Anem a parlar sobre les apartas 10 , 11 y 12 , que tracten sobre la imposibilitat de la metafísica com a ciència. Diapositiva 2 : Kant en aquestos tres paràgrafs respon a aquestes preguntes: -La metafísica és una ciència? -Per què la natura condueix a la nostra raó per a assolir el camí a la ciència ? -Però ...per què la raó ens abandona a la meitat del aprenentatge? -Aleshores.. quines indicacions hem de seguir per a conèixer la realitat? Diapositiva 3: Ara anem a tractar la qüestió de què és la ciència per a Kant. La ciència per a Kant és un coneixement basat en, judicis sintètics a priori, és a dir, judicis universals i necessaris que es basen en l'experiència. Tractem la definició de ciència ja que Kant es planteja si la metafísica en un futur podrà arribar a ser una ciència, com les matematiques, lógica i la física. Que Aquestes tres matèries sigen ciència significa que progressen, és a dir, que van sumant més saber al ja obtingut . No obstant, la metafísica es troba en una situació molt diferent a la de aquestes tres ciències, ja que al final de l'anàlisi sempre acaba a l'inici de tot. Per tant, la metafísica fins ara no a trobat el camí de la ciència, per això Kant ara es plantetja: pot la Metafísica arribar a ser una ciència? Per respondre és necessari analitzar les condicions que fan necessari el coneixement científic, i comprovar si es donen també a la metafísica, no obstant, per a Kant és evident que el coneixement és un procés que inicia en l'experiència, pero Kant diu que no tot el coneixement deriva de l'experiència, és a dir, que el coneixement és el resultat entre el que obtenim de l'experiència i el que nosaltres aportem, constituïnt les seues condicions de la possibilitat. Podem distingir dos condicions de posibilitat: materials i formals. Els materials es tracten de la informació sensible, és a dir, al contingut sensible del coneixement i les formals són aquells elements que aportem nosaltres, és a dir, que són la forma en la que apareix el contingut sensible del coneixement. Per tant, el coneixement per a Kant és un compost entre el que prové de l'experiència , i de lo que és independent d'ella, la universalitat i necessitat dels nostres coneixements.
  • 2. Diapositiva 4: Aleshores hi ha que distingir entre coneixements a priori i empírics. Els coneixements empírics són els que deriven de l'experiència i per això són contingents, és a dir, arriben a nosaltres després d'haver-se originat i per això són a posteriori. I el coneixement a priori és independent del món sensible i resideix de la facultat humana de conèixer, per això no deriva de l'experiència, sinó que és independent a ella, on les seues característiques són la necessitat i la universalitat. Diapositiva 5: El que fa possible que els coneixements científics compleixen amb les característiques anteriors és l'análisi dels tipus de judicis. 1.Judicis analítics: són aquells en els que la noció del predicat està continguda en la del subjecte. 2.Judicis sintètics: són aquells en els que el predicat no està en el contingut del subjecte. 3.Judicis sintètics a priori: són aquells en els que el predicat no està al contingut del subjecte i el que afirmen es universal i necessari, per això són els judicis de la ciència. La metafísica està construïda per mitjà de simples conceptes, i açò la separa de la resta de les ciències. Diapositiva 6: Ara responem a quin és el fundament dels judicis sintètics a priori, i això ens situa davant d'un dels grans temes de la filosifia kantiana: el gir copernica. Gir copernicà: Kant utilitza el gir copernicà per a explicar com són possibles els judicis sintètics a priori en les ciències superant el racionalisme i l'empirisme. La concepció que suposa que el nostre mètode de conèixer està regit per la nostra experiència, no explica el coneixement a priori, però aquets existeixen. Aleshores, suposa un canvi de perspectiva suposant que són els objectes els que han d'acoplar-se al nostre espírit, i això explica com es possible saber algo a priori. Açò es coneix com una revolució copernicana on Kant es basa en la teoria heliocèntrica. Per això arribem a la conclusió de què el nostre espírit està en blanc i la nostra experiència s'encarrega d'omplir-lo. El gir copernicà és la possibilitat dels judicis sintètics a priori, d'aquesta manera la realitat unicament se'ns pot presentar com determinada pels elements a prori del coneixement i l'expèriencia sols es possible amb ells. Després d'aquest anàlisi hem arribat a dos conclusions: · La ciència constitueix el seu saber amb judicis sintètics a priori. · I el gir copernicà és el fonament d'aquests judicis. Després de tot el que queda per analitzar, Kant arribarà al a conclusió de que la metafísica no és una ciència.