際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco

Download as PPT, PDF
Alberto Del Arco Garcia
Alberto Del Arco Garcia

Tema 4.

1 of 27
Download to read offline
Alberto del Arco Garcia 1BATX 3B
Aix嘆 no es tasca de la filosofia per嘆 si te que veure ja que crea una actitud de reflexi坦 i cr鱈tica. Aprendre filosofia o aprendre a filosofar? Reflexionar sobre les preguntes Aprendre a pensar Aprendre a filosofar
La filosofia sorgeix de les experi竪ncies vitals que a lhora de pensar ens fa buscar en les experi竪ncies v鱈vides. El curs de vida ens porta la necessitat de formular preguntes. Aprendre filosofia o aprendre a filosofar? Pregunta Capacitat de pensar Proc辿s de cerca
Es pot distingir entre: Aprendre filosofia : Conte problemes bsics sobre els que tradicionalment ha tractat la filosofia. Aprendre a filosofar : Preguntar-se a si mateix problemes propis. Sha de subratllar la importncia del dileg filos嘆fic, tots tenim la necessitat de buscar junts, es a dir parlar dels nostres problemes i buscar una soluci坦. Aprendre filosofia o aprendre a filosofar?
Les preguntes filos嘆fiques acostumen a ser for巽a radicals. Per aix嘆 han donat lloc a dilegs molt pol竪mics han transformat la manera dentendre la realitat.
El tema de les preguntes pot ser: -El que ens envolta. -Con竪ixer-se a un mateix. -La nostra forma de viure i actuar. Les preguntes es poden classificar en: -Preguntes te嘆riques. Ex: 多Qu竪 辿s estimar? -Preguntes prctiques. Ex:多Quins fins hem de seguir?
El dit gir aplicat ajuda per solucionar problemes i preguntes com dilemes 竪tics. Com poden ser la medicina o la just鱈cia. Dels fil嘆sofs sespera a que es mostrin principis 竪tics que ajudin a prendre decisions. tica aplicada
Les preguntes filos嘆fiques que ens ajuden a aprendre a pensar ens connecta directament amb el dileg filos嘆fic . Un dileg filos嘆fic nom辿s ho 辿s si promou un raonament. Hi ha una s竪rie de preguntes que ajuden al dileg filos嘆fic
Ens referim a cosmologia com el terme que forma part de la filosofia i que tracta del m坦n en general. Aqu鱈 es relaciona filosofia i ci竪ncies naturals. Des del Big bang, lunivers est en expansi坦 i ho fa dacord amb la idea de lespai. Per tan lunivers nom辿s pot continuar expandir-se o contreure's. La pregunta del cosmos
Es tres significats filos嘆fics de sentit: El sentit com a finalitat: Les accions humanes tenen sentit quan persegueixen una finalitat. No te sentit una acci坦 que no contribueix a aconseguir el fet que se suposa que persegueix. El sentit com a significaci坦: Relacionat amb el llenguatge. Ex: quan es diu que te sentit. El sentit com a valor : Mereix la pena.
Qu竪 es el sentit? -Problema: situacions on hi ha alguna cosa que dificulta alguna acci坦. -Misteri: situaci坦 m辿s profunda, no 辿s un obstacle, sin坦 que simplement no te respostes o soluci坦, ens acompanya tota la vida.
Per definir la mort ho hem de fer amb una relaci坦 amb la vida. La mort es el final de la vida, el cessament de les activitats vitals. I la manera que tindrem dentendre la mort, dep竪n de com entenem la vida. Dos sentits de vida: -Biol嘆gic: s dif鱈cil definir la vida biol嘆gicament. -Filos嘆fic: Els pensadors grecs creien que hi havia una vida apart de la vegetal/animal, la vida prctica o moral.
Morir 辿s all嘆 que passa a tots els 辿ssers de la naturalesa, fins i tot els inanimats. Per嘆 nom辿s te significat ple a la vida humana, ja que els humans som els 炭nics que tenim consci竪ncia de que estem vius i de que hem de morir.
Mort i filosofia Fil嘆sofs com Plat坦 van crear una relaci坦 entre la mort i la filosofia. Ells creien que la filosofia ens preparava per la mort Experi竪ncia de la mort Epicur mentre vivim la mort no existeix i quan la mort existeix, nosaltres ja no hi som. Aix鱈 podem afirmar que no podem viure la nostra pr嘆pia mort. Ja que quan som vius no podem estar morts.
La mort com a definici坦 de l辿sser hum En el S XX, hi havia una tend竪ncia filos嘆fica a reflexionar de forma notable sobre la mort: lexistencialisme. Per el cas dels 辿sser humans, primer existim i despr辿s, en funci坦 del que vivim ens fem duna determinada manera, adquirim una ess竪ncia = ess竪ncia dexistir. Sentit de la mort i la transcend竪ncia El significat de la mort varia segons la manera que entenguem l辿sser hum. Hi ha dues posicions bsiques: -Monisme: No hi ha composici坦 en la realitat humna -Dualisme: l辿sser hum esta fet per dos tipus de realitat, material(cos) espiritual(nima)
La q端esti坦 del mal ens porta al terme teodicea ens remet tan a la justificaci坦 de D辿u davant del mal com a la just鱈cia de D辿u. L intent de justificar D辿u davant lexist竪ncia de mal. Hi ha tres tipus de mal: Metaf鱈sic: sidentifica amb la finitud de les coses F鱈sic: lleis naturals, si et caus i et fas mal. Moral : te la seva arrel en l 炭ltim termini, en la llibertat dels 辿ssers humans per elegir entre diferents formes dacci坦.
Del mal metaf鱈sic al mal moral El problema no 辿s de la manera en qu竪 ho planteja Epicur, sin坦 previ al seu plantejament: 辿s el problema que D辿u es troba de crear o no crear un m坦n la inevitable finitud del qual doni cabuda necessriament al mal. El mal com injust鱈cia La perplexitat que ens provoca la realitat del mal apareix sobretot en prendre consci竪ncia de com dabsurd 辿s el sofriment de la persona bona.
D辿u com a garant de la just鱈cia La paradoxa 辿s que el mal tingui l炭ltima paraula en l hist嘆ria; la ra坦 reclama que ha de ser dun altra manera per aix嘆 reclama lexist竪ncia dun D辿u per reparar lo injust. -La ra坦 no ens dona la capacitat de donar raons sin坦 de fer-nos sentir que hi ha coses que ens humanitzen i coses que ens deshumanitzen.
s en el S XX quan es pensa amb m辿s inter竪s sobre els problemes que giren entorn daquest coneixement. Hi ha diferents formes de concebre la ci竪ncia: Concepci坦 inductivista: La ci竪ncia sidentifica amb un coneixement objectiu, cert i fiable. Per aix嘆 el que no pot confirmar-se emp鱈ricament no 辿s cient鱈fic . Una forma de revisar la posici坦 extrema de linductivisme 辿s defensar que les lleis obtingudes per inducci坦 nom辿s s坦n probablement verdaderes. Per tant es probable, per嘆 no cert al cent per cent.
Lestudi de la ci竪ncia exigeix entendre lactivitat cient鱈fica com un tot i la ci竪ncia com un proc辿s de comunicaci坦 complex. Les teories s坦n sobretot una manera de veure el m坦n.
Concepcions alternatives de la ci竪ncia Feyerabend(1924-1994) fil嘆sof. Va proposar una concepci坦 de la ci竪ncia consistent a renunciar completament a la idea que la ci竪ncia 辿s una activitat racional. Segons la seva opini坦 la ci竪ncia no t辿 caracter鱈stiques especials Que la facin superior als altres coneixements. Molts autors consideren que la ci竪ncia 辿s ret嘆rica, que fa construccions metaf嘆riques per facilitar la comprensi坦 de la realitat.
Pretendre que la ci竪ncia tingui totes les respostes sobre la condici坦 humana 辿s un error i fins i tot pot resultar perill坦s. Hi ha problemes de l辿sser hum que estan fora del domini de la ci竪ncia. Podrien ser elsproblemes que t辿 qualsevol metge, un problema moral amb el seu pacient. Quan ha de desconnectar de una mquina a una persona que est en coma... S坦n problemes morals i cient鱈fics amb el que es te que enfrontar.
Caracter鱈stiques bsiques de la utopia: Origen: Apareix un impuls ut嘆pic. Fonamentaci坦: Aix嘆 sorgeix per la defensa duns valors 竪tics. Funci坦: Funci坦 critica cap a la societat. Objectiu: Idear institucions per arribar a la societat perfecta. Metodologia: Experimentaci坦 de noves possibilitats. Carcter Global: Descripci坦 de com seria aquesta societats si els ideals que escoll鱈ssim funcionessin.
Utilitzem la paraula utopia per referir-nos a all嘆 que desitgem per嘆 辿s insostenible. La utopia t辿 el seu origen en la insatisfacci坦 o el desacord amb la realitat. Parlem de utopia com a motor de canvi. Tipus dutopies: Populars Clssiques Medievals Renaixentistes Il揃lustrades Socialistes Antiutopies Llibertries
Cr鱈tiques al pensament ut嘆pic Des del pla te嘆ric: La impossibilitat de realitzaci坦 La condemna al totalitarisme Des del nivell dels esdeveniments La utopia de la ci竪ncia i la tecnologia, solucionar problemes. Els intentes de realitzar una societat igualitria han desembocat en r竪gims totalitaris. La utopia informacional est servin per controlar i unificar. Com a conseq端竪ncia daix嘆 disminueix la capacitat creativa.
Per realitzar una defensa ut嘆pica es necessari fer una critica de ella mateixa, decidir quins elements s坦n necessaris, els que no es poden treure i els contingents que s坦n es que varien depenen de la situaci坦 concreta de la utopia. Possibilitat de realitzaci坦: No existeix oposici坦 entre all嘆 el que 辿s real i all嘆 que 辿s ideal, perqu竪 all嘆 que es real es pot millorar. Acusaci坦 de totalitarisme: Si es mostra que l'esp竪cie humana t辿 una dimensi坦 egoista, tamb辿 te una altre generosa. No hem de permetre lerror de negar les utopies per que creiem que mai no es podr realitzar.
En lactualitat el model duna societat justa ha de contenir dos aspectes bsics : Un nucli 竪tic universal : Satisfer uns m鱈nims de 竪tica c鱈vica i incloure valors de llibertat, igualtat i solidaritat El contingut ut嘆pic : Propostes concretes sobre com organitzar la societat i la vida en com炭. Tot aix嘆 ha dincloure aspectes imaginatius, buscar noves possibilitats de millorar.

More Related Content

Filosofia Tema 4 - Alberto del Arco

  • 1. Alberto del Arco Garcia 1BATX 3B
  • 2. Aix嘆 no es tasca de la filosofia per嘆 si te que veure ja que crea una actitud de reflexi坦 i cr鱈tica. Aprendre filosofia o aprendre a filosofar? Reflexionar sobre les preguntes Aprendre a pensar Aprendre a filosofar
  • 3. La filosofia sorgeix de les experi竪ncies vitals que a lhora de pensar ens fa buscar en les experi竪ncies v鱈vides. El curs de vida ens porta la necessitat de formular preguntes. Aprendre filosofia o aprendre a filosofar? Pregunta Capacitat de pensar Proc辿s de cerca
  • 4. Es pot distingir entre: Aprendre filosofia : Conte problemes bsics sobre els que tradicionalment ha tractat la filosofia. Aprendre a filosofar : Preguntar-se a si mateix problemes propis. Sha de subratllar la importncia del dileg filos嘆fic, tots tenim la necessitat de buscar junts, es a dir parlar dels nostres problemes i buscar una soluci坦. Aprendre filosofia o aprendre a filosofar?
  • 5. Les preguntes filos嘆fiques acostumen a ser for巽a radicals. Per aix嘆 han donat lloc a dilegs molt pol竪mics han transformat la manera dentendre la realitat.
  • 6. El tema de les preguntes pot ser: -El que ens envolta. -Con竪ixer-se a un mateix. -La nostra forma de viure i actuar. Les preguntes es poden classificar en: -Preguntes te嘆riques. Ex: 多Qu竪 辿s estimar? -Preguntes prctiques. Ex:多Quins fins hem de seguir?
  • 7. El dit gir aplicat ajuda per solucionar problemes i preguntes com dilemes 竪tics. Com poden ser la medicina o la just鱈cia. Dels fil嘆sofs sespera a que es mostrin principis 竪tics que ajudin a prendre decisions. tica aplicada
  • 8. Les preguntes filos嘆fiques que ens ajuden a aprendre a pensar ens connecta directament amb el dileg filos嘆fic . Un dileg filos嘆fic nom辿s ho 辿s si promou un raonament. Hi ha una s竪rie de preguntes que ajuden al dileg filos嘆fic
  • 9. Ens referim a cosmologia com el terme que forma part de la filosofia i que tracta del m坦n en general. Aqu鱈 es relaciona filosofia i ci竪ncies naturals. Des del Big bang, lunivers est en expansi坦 i ho fa dacord amb la idea de lespai. Per tan lunivers nom辿s pot continuar expandir-se o contreure's. La pregunta del cosmos
  • 10. Es tres significats filos嘆fics de sentit: El sentit com a finalitat: Les accions humanes tenen sentit quan persegueixen una finalitat. No te sentit una acci坦 que no contribueix a aconseguir el fet que se suposa que persegueix. El sentit com a significaci坦: Relacionat amb el llenguatge. Ex: quan es diu que te sentit. El sentit com a valor : Mereix la pena.
  • 11. Qu竪 es el sentit? -Problema: situacions on hi ha alguna cosa que dificulta alguna acci坦. -Misteri: situaci坦 m辿s profunda, no 辿s un obstacle, sin坦 que simplement no te respostes o soluci坦, ens acompanya tota la vida.
  • 12. Per definir la mort ho hem de fer amb una relaci坦 amb la vida. La mort es el final de la vida, el cessament de les activitats vitals. I la manera que tindrem dentendre la mort, dep竪n de com entenem la vida. Dos sentits de vida: -Biol嘆gic: s dif鱈cil definir la vida biol嘆gicament. -Filos嘆fic: Els pensadors grecs creien que hi havia una vida apart de la vegetal/animal, la vida prctica o moral.
  • 13. Morir 辿s all嘆 que passa a tots els 辿ssers de la naturalesa, fins i tot els inanimats. Per嘆 nom辿s te significat ple a la vida humana, ja que els humans som els 炭nics que tenim consci竪ncia de que estem vius i de que hem de morir.
  • 14. Mort i filosofia Fil嘆sofs com Plat坦 van crear una relaci坦 entre la mort i la filosofia. Ells creien que la filosofia ens preparava per la mort Experi竪ncia de la mort Epicur mentre vivim la mort no existeix i quan la mort existeix, nosaltres ja no hi som. Aix鱈 podem afirmar que no podem viure la nostra pr嘆pia mort. Ja que quan som vius no podem estar morts.
  • 15. La mort com a definici坦 de l辿sser hum En el S XX, hi havia una tend竪ncia filos嘆fica a reflexionar de forma notable sobre la mort: lexistencialisme. Per el cas dels 辿sser humans, primer existim i despr辿s, en funci坦 del que vivim ens fem duna determinada manera, adquirim una ess竪ncia = ess竪ncia dexistir. Sentit de la mort i la transcend竪ncia El significat de la mort varia segons la manera que entenguem l辿sser hum. Hi ha dues posicions bsiques: -Monisme: No hi ha composici坦 en la realitat humna -Dualisme: l辿sser hum esta fet per dos tipus de realitat, material(cos) espiritual(nima)
  • 16. La q端esti坦 del mal ens porta al terme teodicea ens remet tan a la justificaci坦 de D辿u davant del mal com a la just鱈cia de D辿u. L intent de justificar D辿u davant lexist竪ncia de mal. Hi ha tres tipus de mal: Metaf鱈sic: sidentifica amb la finitud de les coses F鱈sic: lleis naturals, si et caus i et fas mal. Moral : te la seva arrel en l 炭ltim termini, en la llibertat dels 辿ssers humans per elegir entre diferents formes dacci坦.
  • 17. Del mal metaf鱈sic al mal moral El problema no 辿s de la manera en qu竪 ho planteja Epicur, sin坦 previ al seu plantejament: 辿s el problema que D辿u es troba de crear o no crear un m坦n la inevitable finitud del qual doni cabuda necessriament al mal. El mal com injust鱈cia La perplexitat que ens provoca la realitat del mal apareix sobretot en prendre consci竪ncia de com dabsurd 辿s el sofriment de la persona bona.
  • 18. D辿u com a garant de la just鱈cia La paradoxa 辿s que el mal tingui l炭ltima paraula en l hist嘆ria; la ra坦 reclama que ha de ser dun altra manera per aix嘆 reclama lexist竪ncia dun D辿u per reparar lo injust. -La ra坦 no ens dona la capacitat de donar raons sin坦 de fer-nos sentir que hi ha coses que ens humanitzen i coses que ens deshumanitzen.
  • 19. s en el S XX quan es pensa amb m辿s inter竪s sobre els problemes que giren entorn daquest coneixement. Hi ha diferents formes de concebre la ci竪ncia: Concepci坦 inductivista: La ci竪ncia sidentifica amb un coneixement objectiu, cert i fiable. Per aix嘆 el que no pot confirmar-se emp鱈ricament no 辿s cient鱈fic . Una forma de revisar la posici坦 extrema de linductivisme 辿s defensar que les lleis obtingudes per inducci坦 nom辿s s坦n probablement verdaderes. Per tant es probable, per嘆 no cert al cent per cent.
  • 20. Lestudi de la ci竪ncia exigeix entendre lactivitat cient鱈fica com un tot i la ci竪ncia com un proc辿s de comunicaci坦 complex. Les teories s坦n sobretot una manera de veure el m坦n.
  • 21. Concepcions alternatives de la ci竪ncia Feyerabend(1924-1994) fil嘆sof. Va proposar una concepci坦 de la ci竪ncia consistent a renunciar completament a la idea que la ci竪ncia 辿s una activitat racional. Segons la seva opini坦 la ci竪ncia no t辿 caracter鱈stiques especials Que la facin superior als altres coneixements. Molts autors consideren que la ci竪ncia 辿s ret嘆rica, que fa construccions metaf嘆riques per facilitar la comprensi坦 de la realitat.
  • 22. Pretendre que la ci竪ncia tingui totes les respostes sobre la condici坦 humana 辿s un error i fins i tot pot resultar perill坦s. Hi ha problemes de l辿sser hum que estan fora del domini de la ci竪ncia. Podrien ser elsproblemes que t辿 qualsevol metge, un problema moral amb el seu pacient. Quan ha de desconnectar de una mquina a una persona que est en coma... S坦n problemes morals i cient鱈fics amb el que es te que enfrontar.
  • 23. Caracter鱈stiques bsiques de la utopia: Origen: Apareix un impuls ut嘆pic. Fonamentaci坦: Aix嘆 sorgeix per la defensa duns valors 竪tics. Funci坦: Funci坦 critica cap a la societat. Objectiu: Idear institucions per arribar a la societat perfecta. Metodologia: Experimentaci坦 de noves possibilitats. Carcter Global: Descripci坦 de com seria aquesta societats si els ideals que escoll鱈ssim funcionessin.
  • 24. Utilitzem la paraula utopia per referir-nos a all嘆 que desitgem per嘆 辿s insostenible. La utopia t辿 el seu origen en la insatisfacci坦 o el desacord amb la realitat. Parlem de utopia com a motor de canvi. Tipus dutopies: Populars Clssiques Medievals Renaixentistes Il揃lustrades Socialistes Antiutopies Llibertries
  • 25. Cr鱈tiques al pensament ut嘆pic Des del pla te嘆ric: La impossibilitat de realitzaci坦 La condemna al totalitarisme Des del nivell dels esdeveniments La utopia de la ci竪ncia i la tecnologia, solucionar problemes. Els intentes de realitzar una societat igualitria han desembocat en r竪gims totalitaris. La utopia informacional est servin per controlar i unificar. Com a conseq端竪ncia daix嘆 disminueix la capacitat creativa.
  • 26. Per realitzar una defensa ut嘆pica es necessari fer una critica de ella mateixa, decidir quins elements s坦n necessaris, els que no es poden treure i els contingents que s坦n es que varien depenen de la situaci坦 concreta de la utopia. Possibilitat de realitzaci坦: No existeix oposici坦 entre all嘆 el que 辿s real i all嘆 que 辿s ideal, perqu竪 all嘆 que es real es pot millorar. Acusaci坦 de totalitarisme: Si es mostra que l'esp竪cie humana t辿 una dimensi坦 egoista, tamb辿 te una altre generosa. No hem de permetre lerror de negar les utopies per que creiem que mai no es podr realitzar.
  • 27. En lactualitat el model duna societat justa ha de contenir dos aspectes bsics : Un nucli 竪tic universal : Satisfer uns m鱈nims de 竪tica c鱈vica i incloure valors de llibertat, igualtat i solidaritat El contingut ut嘆pic : Propostes concretes sobre com organitzar la societat i la vida en com炭. Tot aix嘆 ha dincloure aspectes imaginatius, buscar noves possibilitats de millorar.