4. Tema: Mitol嘆gic
Localitzaci坦: Musei Vaticani
Caracter鱈stiques a destacar:
T竪cnica: Loriginal grec era, es creu, de bronze a la cera perduda.
La c嘆pia de qu竪 disposem 辿s una talla de marbre, esculpida a
Roma, segurament per esclaus.
Material: Marbre
5. Formes: s de grup exempt
Tipologia: El personatge principal est assegut i els altres m辿s o menys
dempeus
Cromatisme: Mon嘆croma
Lloc: Lescultura, for巽a malmesa,
va ser trobada a les excavacions de la Domus Aurea
de Ner坦, el 1506. Actualment es troba
als Museus Vaticans.
Lantecedent 辿s lestil clssic. Va inspirar a
Miquel ngel per fer lobra de Mois竪s.
6. CONTEXT HISTRIC.
Al llarg del s.V van esdevenir diferents guerres, entre elles La Guerra
del Pelopon竪s (431-404 a.C).
Tebes sestava convertint en la potencia dhegemonia del m坦n grec.
Maced嘆nia sobria pas i va imposar el seu poder aprofitant la crisi
grega. Maced嘆nia era de carcter rural i en ella no trobvem molta
activitat mercantil. Es duia la aristocrcia
Al s.IV a.C Filip va reunir als soldats dinfanteria i va anar a conquerir
les polis del sud (338a.C). Per嘆 va ser assassinat.
7. CONTEXT HISTRIC
Alexandre el Gran: Va provocar nombroses revoltes contra lImperi
Persa, vencent al seu emperador en La Batalla dIssos lany 333 a.C
. Va fundar a Egipte Alexandria. Despr辿s al tornar a P竪rsia va realitzar
la Batalla de Gaugamela (331a.C) on va derrotar finalment lemperador
persa.
El 323 a.C va morir a causa dunes febres.
8. CONTEXT HISTRIC
Alexandre va dividir els regnes hel揃len鱈stics:
- Egipe i sud de S鱈ria: governat per Ptolomeu I
-sia, des de la Mar Egea fins a lIndo: Governats per Seleuc i els deus
descendents
- Maced嘆nia:Ant鱈gon.
Es va desenvolupar una activitat activa entorn la cultura, lart i la
ci竪ncia, aix鱈 com tamb辿 van conviure grans fil嘆sofs.
9. BIOGRAFIA DELS AUTORS
Lany 1957, els estudiosos varen poder atribuir lautoria daquesta
obra als escultors de lescola de Rodes Agesandre, Pol鱈dor i Atenodor
(segons sembla, pare i fills respectivament) grcies al descobriment de
diversos grups de figures de marbre que representaven esdeveniments
de lOdissea dHomer en una cova que havia estat la sala de banquets
destu de lemperador Tiberi a Sperlonga, a prop de Npols.
10. ANLISI FORMAL
Composici坦: oberta triangular
L鱈nies compositives: for巽a complexes.
Una primera 辿s la diagonal que va del bra巽 dret
de Laoocont a la seva cama esquerra.
La serp que sentortolliga als cossos dels
fills uneix el conjunt en una l鱈nia sinuosa
de gran dinamisme.
11. Llum: : la superf鱈cie ha estat brunyida amb diferents intentistats, de
manera que quan la llum shi reflecteix crea efectes de llum i ombra, o
clarobscur.
Ritme: Est en moviment i expressa el dinamisme i dramatisme de la
situaci坦.
Temps: Vol representar un mite que perduri tota leternitat, 辿s a dir, no es
conforma nom辿s amb el momento anecd嘆tic sin坦 que el vol recordar per
sempre.
12. LESTIL
Lestil 辿s lhenel揃l鱈stic grec. Elements propis de lestil: Trobem aqu鱈
algunes de les principals caracter鱈stiques de lhel揃lenisme escult嘆ric: 辿s
un grup, el tema 辿s dramtic, la presentaci坦 dramtica i dinmica, els
recursos t竪cnics es posen al servei dun pathos gaireb辿 teatral, entre
altres coses. Per嘆 es conserva un enlla巽 amb lestil clssic. Lestil dels
autors 辿s lestil hel揃len鱈stic.
13. INTERPRETACI
Tema: El grup ens mostra el sacerdot troi Laoocont essent
devorat, junt amb els seus fills, per serps marines. Segons una part de la
tradici坦 grega, recollida per Virgili a la Eneida, aquest sacerdot del temple
de Zeus va voler advertir els troians que el fam坦s cavall aqueu era una
trampa. Els d辿us el van castigar per intentar desafiar el dest鱈. Segons altres
versions, per嘆, va ser un cstig per casar-se i tenir fills, i no dedicar-se
鱈ntegrament al seu sacerdoci.
15. Recepci坦: una bona part de lestaturia
hel揃len鱈stica anava destinada al col揃leccionisme
privat rom, marcadament esnob.
16. Relaci坦 obra 竪poca: A m辿s del que acabem de dir, el
Laoocont exemplifica prou b辿 la complexitat de les relacions
entre lher竪ncia grega i Roma: els segons sinspiren en els
primers perqu竪 representen un model respectable i elegant. No
sestan, per嘆 dadaptar-lo a les seves concepcions i gustos: la
tradici坦 grega parla dun fill de Laoocont: la romana, de dos.
