2. Títol Dorífor.
Autor Policlet (Argos, actiu al s.V a.C).
Cronologia 430 a.C.
Tipologia Escultura exempta.
Materials obra original en bronze; copia romana en marbre.
Mides 2,12m (alt).
Estil grec clàssic.
Tema Esportiu
Localització Museo Archeologico Nazionale(Nàpols).
3. Políclet va ser un dels escultors més aclamats de la
Grècia clàssica.
Deixeble d’Agelades.
La seva obra va competir a Atenes amb la de Fídies i
Miró i els va superar gràcies a la definició del ‘’Canon de
racionalitat anatòmic’’.
Material principal el bronze.
S’especialtiza en escultures d’atletes victoriosos que
participaven als J.O.
4. Policlet esculpeix la figura d’un home
atleta dempeus, nu i sostenint una
llança a la mà esqerra sobre l’espatlla
(perduda actualment). Monocroma.
Degut al pes del marbre, a aquesta
còpia romana se la ha complementat
amb un petit suport que enganxa el braç
dret a la cama i amb una soca a l’altura
de la cuixa de l’atleta que sosté tot el
pes de la figura.
La composició de la escultura es un
càlcul precís de les proporcions i
representa el cànon anàtomic perfecte.
5. Policlet utilitza el contrapposto: joc harmònic subtil entre les diferents
parts del cos per aconseguir un equilibri clar.
S’aconsegueix una contraposició entre dinàmic i estàtic.
És anecdòtic perquè està a punt de llençar una llança.
Presenta més treball al tors (es marquen clarament les línies de la
musculatura).
Al cap s’hi aprecia una distribució molt plàstica dels cabells.
6. L'escultura representa un atleta en repòs abans de participar en el
llançament.
Resumeix l'ideal antropològic dels grecs en l'època clàssica, és a dir
els factors corporals estan en harmonia amb els espirituals.
Per representar les proporcions físiques es segueix perfectament el
canon marcat per l'artista.
7. El rostre es divideix en tres parts iguals:
el front, la zona sobre el front i la punta
del nas, i desde el nas fins la barbeta.
Pel que fa l'actitud mental, no és percep
un gest d'orgull o valentia i aixó d'ona
l'èxit.
