Flexió subst. i adj.: nombre
- 1. FLEXIÓ DEL SUBSTANTIU I DE L’ADJECTIU: EL NOMBRE El nombre del substantiu Formació Substantius invariables El nombre de l’adjectiu Formació Concordança Divergències entre el castellà i el valencià
- 2. EL NOMBRE DEL SUBSTANTIU FORMACIÓ 1. Afegint una -s : llibre-libres 2. Paraula acabada amb -a àtona > -es * Atenció als possibles canvis ortogràfics: G>GU (càrrega/carregues) Ç>C (plaça/places) G,TG>J,TJ (platja/platges) GU>GÜ (aigua/aigües) 3. Acabats amb vocal tònica afegeixen -ns : mà-mans, raó-raons, terraplé-terraplens, 4. Masculins acabats amb -s , -ç , -x , -ix i -tx >-os : vers/versos, comerç/comerços, eix/eixos, despatx/despatxos 5. Paraules acabades amb -sc , -st , -xt i -ig > -s/-os: disc-discs / discos gust-gusts / gustos text-texts / textos desig-desigs / desitjos Cal evitar incorrecció *mixte, *texte, *fixe... 6. Alguns acabats amb voc. tònica: -as -es -is -os -us > -ssos cabàs/cabassos
- 3. Substantius invariables Paraules compostes acabades en –s: trencaclosques, comptagotes, penja-robes, llavaplats, salvavides... PERÒ, la resta afegeixen -s al sg.: un gratacel (molts gratacels), un/a guardabarrera (molts/es guardabarreres), un/a guardabosc (molts/es guardaboscos), un guarda-roba (molts guarda- robes), una llevaneu (moltes llevaneus), un parabrisa (molts parabrises), un paraigua (molts paraigües), un portaequipatge (molts portaequipatges), un rentavaixella (molts rentavaixelles), un tallafoc (molts tallafocs), un tallagespa (molts tallagespes)...
- 4. Substantius invariables Substantius no aguts i fem. aguts que acaben amb -s : llapis, cactus, alferes, bíceps, socors… les ics, les urbs Llatinismes acabats en –us: cactus, fetus, porus, tipus, virus… Dies de la setmana: dilluns, dimarts, dimecres… PERÒ: els dissabtes i els diumenges. Alguns altres (alguns colors): temps, bis, fons, plus, pus, beix...
- 5. EL NOMBRE DE L’ADJECTIU FORMACIÓ TERMINACIÓ SINGULAR PLURAL + -s -e (àtona), -able, -al, -el, -il, -ant, -ent digne, amable, igual, cruel, infantil, amargant, prudent dignes, amables, iguals, cruels, infantils, amargants, prudents + -os/ -es -aç, -iç, -oç capaç feliç precoç capaços (-ces) feliços (-ces) precoços (-ces)
- 6. Remarques del nombre del nom i de l’adjectiu Atenció a les formes feminines que contenen HIAT en el femení (d'un masc. acabat en -cu) perspicu / pers-pí-cu-a ; perspicus / perspícues DIFTONG CREIXENT en el femení (d'un masc. acabat en -c/-gu) ambigu / am-bi-gua ; ambigus / ambigües oblic / obliqua ; oblics / obliqües ventríloc / ventriloqua ; ventrílocs / ventríloqües Cultismes acabats en -asi/ -esi/ -isi/ -osi/ -usi presenten formes de singular i plural: èmfasi/s crisi/s anàlisi/s apoteosi/s
- 7. Altres casos de formació del plural (sols C2) Els noms de dinasties o nissagues familiars es mantenen invariables: La dinastia dels Trastàmara Els noms en aposició (quan fan d’adjectiu) són invariables. Data/cas límit (dates/casos límit), hora punta / extra (hores punta/extra), imatge/sector clau (imatges/sectors clau), quantitat sorpresa (quantitats sorpresa). Els compostos sintagmàtics (noms separats sense guionet): – nom+nom: tradicionalment feia el plural el primer element tot i que ja s'accepta que el facen els dos -> les escoles bressol ; unes paraules claus. – nom + adjectiu / adjectiu + nom: solen fer el plural els dos elements -> guàrdies urbanes
- 8. Divergències del nombre entre valencià i castellà EN VALENCIÀ SÓN EN SINGULAR Bon dia La gelosia Parafang Guardabosc El rentaplats El rentavaixella El parabrisa El paraigua El portaequipatge La llevaneu Un gratacel Rodalia (tren de) Fins al moll de l'os Tindre vista (una habitació amb...) El marcapàs Fer d'amagat Una estratègia d'alta volada EN VALENCIÀ SÓN EN PLURAL Els escacs Els diners Les estovalles / les tovalles Els pantalons Les acaballes Les postres Els sostenidors Les tisores Les alicates Els afores Les alicates Les beceroles Les bermudes Els calçotets Les noces Els pantis Les pessigolles Els sostenidors Les setrilleres Noms propis: Blancaneu, el Nadal, la Pasqua...
- 9. Divergències del nombre entre valencià i castellà EN VALENCIÀ SÓN EN SINGULAR Bon dia Cantar com un àngel La desgràcia mai no ve sola La caixa del canvi Remoure la cendra Viure de renda Escapar-se-li de la mà Tindre mal de queixal Tindre do de comandament Ni en somni! Un cavall de cursa Donar carabassa Posar mà a l'obra Ficar el nas Tindre-ho davant el nas Posar cara de circumstància UCI: unitat de cura intensiva Sense cap mena de dubte Superar amb escreix No m'isques amb aquesta! Caure d’esquena Evasió de capital Dir a la clara A tota hora EN VALENCIÀ SÓN EN PLURAL Donar proves d'alguna cosa Anar camps a través Perdre els sentits Costar molts treballs Ser papers mullats Estar en peus Gelar-se les sangs Rares vegades Tindre aires de suficiència Fer tots els possibles Les muntanyes russes Escalfar cadires