1. FLEXIÓ DEL SUBSTANTIU I DE
L’ADJECTIU: EL NOMBRE
El nombre del substantiu
Formació
Substantius invariables
El nombre de l’adjectiu
Formació
Concordança
Divergències entre el castellà i el valencià
2. EL NOMBRE DEL SUBSTANTIU
FORMACIÓ
1. Afegint una -s : llibre-libres
2. Paraula acabada amb -a àtona > -es
* Atenció als possibles canvis ortogràfics:
G>GU (càrrega/carregues) Ç>C (plaça/places)
G,TG>J,TJ (platja/platges) GU>GÜ (aigua/aigües)
3. Acabats amb vocal tònica afegeixen -ns : mà-mans, raó-raons, terraplé-terraplens,
4. Masculins acabats amb -s , -ç , -x , -ix i -tx >-os :
vers/versos, comerç/comerços, eix/eixos, despatx/despatxos
5. Paraules acabades amb -sc , -st , -xt i -ig > -s/-os:
disc-discs / discos gust-gusts / gustos
text-texts / textos desig-desigs / desitjos
Cal evitar incorrecció *mixte, *texte, *fixe...
6. Alguns acabats amb voc. tònica: -as -es -is -os -us > -ssos cabàs/cabassos
3. Substantius invariables
Paraules compostes acabades en –s:
trencaclosques, comptagotes, penja-robes, llavaplats, salvavides...
PERÒ, la resta afegeixen -s al sg.:
un gratacel (molts gratacels), un/a guardabarrera (molts/es guardabarreres),
un/a guardabosc (molts/es guardaboscos), un guarda-roba (molts guarda-
robes), una llevaneu (moltes llevaneus), un parabrisa (molts parabrises), un
paraigua (molts paraigües), un portaequipatge (molts portaequipatges), un
rentavaixella (molts rentavaixelles), un tallafoc (molts tallafocs), un tallagespa
(molts tallagespes)...
4. Substantius invariables
Substantius no aguts i fem. aguts que acaben amb -s :
llapis, cactus, alferes, bíceps, socors… les ics, les urbs
Llatinismes acabats en –us:
cactus, fetus, porus, tipus, virus…
Dies de la setmana:
dilluns, dimarts, dimecres… PERÒ: els dissabtes i els diumenges.
Alguns altres (alguns colors):
temps, bis, fons, plus, pus, beix...
6. Remarques del nombre
del nom i de l’adjectiu
Atenció a les formes feminines que contenen
HIAT en el femení (d'un masc. acabat en -cu)
perspicu / pers-pí-cu-a ; perspicus / perspícues
DIFTONG CREIXENT en el femení (d'un masc. acabat en -c/-gu)
ambigu / am-bi-gua ; ambigus / ambigües
oblic / obliqua ; oblics / obliqües
ventríloc / ventriloqua ; ventrílocs / ventríloqües
Cultismes acabats en -asi/ -esi/ -isi/ -osi/ -usi presenten formes
de singular i plural:
èmfasi/s crisi/s anàlisi/s apoteosi/s
7. Altres casos de formació del
plural
(sols C2)
Els noms de dinasties o nissagues familiars es mantenen invariables:
La dinastia dels Trastàmara
Els noms en aposició (quan fan d’adjectiu) són invariables.
Data/cas límit (dates/casos límit), hora punta / extra (hores
punta/extra), imatge/sector clau (imatges/sectors clau), quantitat
sorpresa (quantitats sorpresa).
Els compostos sintagmàtics (noms separats sense guionet):
– nom+nom: tradicionalment feia el plural el primer element
tot i que ja s'accepta que el facen els dos -> les escoles
bressol ; unes paraules claus.
– nom + adjectiu / adjectiu + nom: solen fer el plural els dos
elements -> guàrdies urbanes
8. Divergències del nombre
entre valencià i castellà
EN VALENCIÀ SÓN EN SINGULAR
Bon dia La gelosia
Parafang Guardabosc
El rentaplats El rentavaixella
El parabrisa El paraigua
El portaequipatge La llevaneu
Un gratacel Rodalia (tren de)
Fins al moll de l'os
Tindre vista (una
habitació amb...)
El marcapàs
Fer d'amagat
Una estratègia
d'alta volada
EN VALENCIÀ SÓN EN PLURAL
Els escacs Els diners
Les estovalles /
les tovalles
Els pantalons
Les acaballes
Les postres Els sostenidors
Les tisores Les alicates
Els afores Les alicates
Les beceroles Les bermudes
Els calçotets Les noces
Els pantis Les pessigolles
Els sostenidors Les setrilleres
Noms propis: Blancaneu, el Nadal, la Pasqua...
9. Divergències del nombre
entre valencià i castellà
EN VALENCIÀ SÓN EN SINGULAR
Bon dia
Cantar com un àngel
La desgràcia mai no
ve sola
La caixa del canvi Remoure la cendra
Viure de renda Escapar-se-li de la mà
Tindre mal de queixal
Tindre do de
comandament
Ni en somni!
Un cavall de cursa
Donar carabassa
Posar mà a l'obra
Ficar el nas
Tindre-ho davant el
nas
Posar cara de
circumstància
UCI: unitat de cura
intensiva
Sense cap mena de
dubte
Superar amb escreix
No m'isques amb
aquesta!
Caure d’esquena
Evasió de capital
Dir a la clara
A tota hora
EN VALENCIÀ SÓN EN PLURAL
Donar proves
d'alguna cosa
Anar camps a través
Perdre els sentits Costar molts treballs
Ser papers mullats Estar en peus
Gelar-se les sangs Rares vegades
Tindre aires de
suficiència
Fer tots els possibles
Les muntanyes
russes
Escalfar cadires